Cada any es donen cinquanta casos nous de tumors glials a les comarques gironines

Així ho conclou un estudi de l’Institut Català d’Oncologia i el Pla Director d’Oncologia publicat a Cancer Epidemiology

Experts de l’ICO Girona i del Pla Director d’Oncologia, amb la col·laboració de l’Hospital Dr. Josep Trueta i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGi), han analitzat la incidència i supervivència dels glials, uns tumors del Sistema Nerviós Central, a les comarques gironines. El treball s’ha publicat a la revista Cancer Epidemiology i és d’especial interès perquè existeixen pocs estudis que hagin analitzat aquesta qüestió.

 

L’anàlisi s’ha fet a partir de les dades del Registre del Càncer de Girona, que recull de manera sistemàtica la informació dels càncers que es donen a la demarcació.

Els tumors glials
La denominació de tumors del sistema nerviós central (SNC) inclou un grup heterogeni de malalties malignes, com els tumors del cervell, de les meninges i dels nervis perifèrics. Entre els tumors del SNC hi ha els tumors glials, que afecten a les cèl·lules glials, que donen suport a les neurones. Un dels més freqüents i agressius és el glioblastoma.

La incidència dels tumors glials és baixa, uns 6 casos per 100.000 habitants i any, i la supervivència varia en funció del tipus de tumor.

Incidència a les comarques gironines
En 15 anys, del 1994 al 2008, s’han registrat a la demarcació de Girona 718 casos de tumors glials primaris (és a dir, no són tumors derivats d’una metàstasi). Això suposa una incidència de prop de 50 casos nous cada any.

El registre del Càncer de Girona abasta una població de 700.000 persones aproximadament, la qual cosa indicaria que la incidència d’aquests tumors és de 7 casos nous per cada 100.000 habitants i any.

La supervivència als cinc anys varia força en funció del tumor. Els pacients amb tumors oligoastrocitics i oligodendroglials, per exemple, tenen una supervivència als 5 anys del 58,8%. Per contra, aquells pacients als quals no s’ha pogut fer un diferenciació histològica del tipus de tumor, la supervivència és del 6,5% als cinc anys.

Supervivència en els glioblastomes
L’any 2005 es va incorporar un nou fàrmac per al tractament del glioblastoma, la temozolomida. L’estudi dels investigadors gironins també ha volgut comprovar l’impacte que ha tingut el medicament en la supervivència dels pacients.

Segons els resultats obtinguts, l’augment de supervivència és molt significatiu, sobretot en els primers anys després del diagnòstic.

 

Tractats amb temozolomida

Supervivència 1er any

Supervivència 2on any

Supervivència 3er any

Supervivència 4art any

Supervivència 3 5è any

60,8%

19,6%

9,8%

5,9%

5,9%

No

13,6%

7,4%

4,9%

3,7%

2,8%

 

 

 

HOSPITAL
Dimecres, 7 Maig 2014