El temps d’evolució d’un infart cerebral és de vital importància per poder aplicar un tractament i augmentar les possibilitats de recuperació del pacient. En la majoria dels casos, s’administra rtPA, un trombolític eficaç només en pacients amb un temps d’aparició dels símptomes inferior a les 4,5 hores. Estudis recents de l’IDIBGI reflecteixen que la ressonància magnètica permet determinar el temps transcorregut i valorar si el malalt és apte per rebre el tractament.
Ara, una nova investigació de l’IDIBGI permet anar més enllà. Investigadors del Grup de Recerca en Imatge Mèdica del departament de Radiologia-IDI (Institut de Diagnòstic per la Imatge) han determinat que l’ús de la ressonància magnètica per tensor de difusió incrementa la capacitat diagnòstica per detectar el temps d’evolució d’un infart cerebral que afecta el tracte corticoespinal, és a dir, tots aquells que presenten hemiplegia (dèficit de mobilitat en braços i cames).
Els investigadors, encapçalat pel Dr. Salvador Pedraza i el Dr. Josep Puig, van iniciar l’estudi, pioner a nivell mundial, el 2009 i el van donar per acabat a finals de 2011, sobre una mostra de 60 pacients. Els resultats, amb el títol “L’augment de l’anisotropia fraccional del tracte corticoespinal pot discriminar l’inici de l’accident cerebrovascular dins les primeres 4,5 hores”, s’han publicat a la revista Stroke, publicació de referència a nivell mundial sobre l’infart cerebral.
En aquesta investigació s’ha detectat que, després d’un infart cerebral agut, varia el valor de l’anisotropia (moviment de molècules d’aigua) dels axons del tracte corticoespinal. Així, els ictus que mantenen una anisotropia elevada (entre 0,7 i 1) en el tracte corticoespinal tindran poc temps d’evolució (menys de 4,5 h) i, per tant, la possibilitat de recuperació serà superior. En el cas que l’ictus tingui un temps d’evolució llarg, l’anisotropia baixa (entre 0 i 0,7). I l’estudi de l’IDIBGI revela que la seqüència d’imatges de ressonància magnètica per tensor de difusió permet valorar amb fiabilitat els trastorns que pateixen els axons. Això permet determinar amb exactitud el temps d’evolució de l’accident cerebrovascular i aplicar el tractament més adequat.
L’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona), que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2004 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les comarques de Girona. Amb aquest objectiu, aglutina grups de recerca de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut Català de la Salut a Girona.
