L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha publicat una revisió exhaustiva a la revista “Cell Host & Microbe” que posa de manifest el vincle cada vegada més evident entre la microbiota intestinal i la funció cognitiva humana. El treball no només analitza els mecanismes pels quals els microorganismes de l’intestí poden influir en el cervell, sinó que també subratlla la necessitat d’una aproximació més integrada i complexa per comprendre aquest eix microbiota-intestí-cervell, incloent-hi altres tipus de microbis més enllà dels bacteris.

La microbiota intestinal és el conjunt de microorganismes que habiten el nostre tracte digestiu, i exerceix un paper essencial en processos com la digestió, l’absorció de nutrients, el metabolisme o la regulació del sistema immunitari. Ara bé, un dels descobriments més fascinants dels últims anys ha estat la identificació d’un eix que relaciona la microbiota intestinal amb el cervell. La recerca recent ha demostrat que aquest vincle influeix en aspectes tan crucials com el comportament social, la funció cognitiva i la neurobiologia de les regions cerebrals relacionades amb l’aprenentatge i la memòria.

En aquesta revisió, els investigadors de l’IDIBGI i el CIBERObn, el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut i cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta, el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap del grup de recerca en Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes, i la Dra. Anna Castells-Nobau, investigadora post-doctoral d’ambdós grups, han fet una anàlisi exhaustiva de la recerca existent sobre aquesta connexió.

Poblacions poc estudiades dins la microbiota intestinal

La revisió posa èmfasi en la necessitat d’ampliar la recerca en aquest camp per incloure altres poblacions microbianes, com les arquees, els eucariotes i, especialment, els virus, que són components sovint oblidats de la microbiota. Malgrat que els virus, i especialment els virus que infecten bacteris, anomenats bacteriòfags, tenen una presència significativa en la microbiota intestinal humana, el seu paper continua sent poc comprès. Alguns estudis recents, però, indiquen que podrien jugar un paper fonamental en la modulació de l’expressió genètica neuronal, obrint així noves vies per a la investigació futura.

Un exemple és una recerca recent liderada pels mateixos autors publicada a la mateixa revista, que revela l’associació d’un tipus de bacteriòfags present a la microbiota intestinal, els Caudovirales, amb una millor capacitat cognitiva en humans, ratolins i mosques.

Un altre aspecte innovador de la revisió és la proposta d’aplicar un nou enfocament multidisciplinari, anomenat biologia de sistemes, per entendre millor les interaccions multi-nivell (gens, proteïnes, metabòlits, etc.) entre la microbiota i la cognició. Aquesta perspectiva analitza el sistema biològic com un tot integrat, sense oblidar que les seves parts també actuen de manera autònoma.

Medicina personalitzada basada en la microbiota

La revisió també posa de relleu el potencial de la microbiota intestinal com a modulador clau de la funció cognitiva, suggerint que la modificació de la microbiota es podria aprofitar per desenvolupar teràpies personalitzades que millorin la salut cognitiva. Això podria ser especialment rellevant per mitigar els símptomes de la degeneració cognitiva associada a l’envelliment, o en el tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

Així, aquest treball apunta que l’elevada variabilitat de la composició de la microbiota entre individus obre la porta a una medicina personalitzada que tingui en compte tant la microbiota com la genètica, marcant així el camí cap a nous enfocaments terapèutics per millorar la salut cognitiva i, per extensió, la qualitat de vida.

Article de referència: Castells-Nobau A, Mayneris-Perxachs J, Fernández-Real JM. Unlocking the mind-gut connection: Impact of human microbiome on cognition. Cell Host Microbe. 2024 Aug 14;32(8):1248-1263. doi: 10.1016/j.chom.2024.07.019. PMID: 39146797.