El conseller de Salut, Manel Balcells, afirma que aquest és “un dels dos projectes de salut més important del país dels pròxims anys”
La delegada del Govern a Girona ha refermat el compromís del Govern amb el projecte i ha remarcat la seva transversalitat i importància, en tant que afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l'atenció que rep la ciutadania
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat avui que la part assistencial del nou Campus de Salut disposarà d’una superfície de 193.000 metres quadrats, 43.000 dels quals ja estan construïts i conformen l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. De la superfície total, 17.000 metres quadrats es construiran, però es deixaran com a espais de creixement per a necessitats que puguin esdevenir en un futur. “El projecte del Nou Campus de Salut de Girona, és, juntament amb el del nou Clínic, el projecte de salut més important del país”, ha manifestat el conseller aquest migdia a l’acte de presentació del Pla funcional assistencial del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona. El conseller ha anunciat que el futur Campus suposarà una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa perquè sigui una realitat l'any 2030. “Aquest projecte és una gran inversió que permetrà atraure talent i generar dinàmiques econòmiques, de manera que el Campus esdevindrà l’empresa més gran del territori de Girona”. Durant l’acte, la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, ha refermat el compromís del Govern amb el projecte i ha remarcat la seva transversalitat i importància per la demarcació, en tant que afavorirà la innovació, el progrés i millorarà l'atenció que rep la ciutadania.
El Pla funcional assistencial és el resultat del treball que s’ha realitzat durant l’últim any i mig liderat per la Regió Sanitària de Girona i que ha comptat amb la participació de ciutadania i de professionals dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt. El document, de més de 500 pàgines, inclou tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut com ara la superfície, els criteris d’ordenació funcional i el disseny dels espais (accessos, circuits, especificacions d’àrees...).
El Pla s’ha fet arribar a la Gerència d’Inversions i Patrimoni de CatSalut, i esdevindrà la base per a l’elaboració del projecte arquitectònic definitiu. El conseller Balcells ha indicat que durant el primer trimestre de 2024 està previst treure a licitació el concurs d’idees per al futur Campus de Salut.
En aquest sentit, els alcaldes de Girona i de Salt, Lluc Salellas i Jordi Viñas, respectivament, han detallat que durant el mes de desembre els plens dels seus respectius ajuntaments aprovaran el conveni de col·laboració entre ambdós municipis per agilitzar les gestions i facilitar tots els tràmits urbanístics, i que els primers mesos del 2024 també hi ha previst d’aprovar l’avanç del pla parcial de tot el sector sud i l’avanç del pla parcial del sector on anirà el Campus de Salut perquè el Departament en paral·lel també pugui anar avançant en el projecte. Serà un cop fets aquests tràmits que es podrà tirar endavant el concurs d’idees per tal que els arquitectes que hi vulguin concursar puguin presentar les seves propostes.
Els dos alcaldes han coincidit en la “pressa i urgència” que hi ha pel projecte, el qual està al capdamunt de les prioritats urbanístiques dels dos municipis. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha defensat que el projecte per al nou Campus de Salut “avança a bon ritme i ho fa perquè la implicació de tots els actors és màxima”. L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha volgut subratllar que “tots els passos els fem amb els tempos necessaris perquè tinguem la garantia jurídica necessària que no aturi en cap cas el projecte”.
Augment del 73% de la superfície actual
El conseller de Salut ha indicat que quan el futur Campus sigui una realitat, augmentarà un 73% l’espai assistencial amb relació a la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. Dels 193.000 m2, 43.000 corresponen a espais ja construïts avui en dia, 133.000 s’equiparan totalment i 17.000 es mantindran com a espais de reserva.
El gerent de la Regió Sanitària de Girona, Jaume Heredia, ha informat dels creixements previstos en el Pla funcional en relació amb les principals àrees assistencials. En aquest sentit, es passarà dels 19 quiròfans que hi ha actualment entre els dos hospitals a 31 un cop l’obra estigui acabada i 33 amb el creixement previst amb l’espai de reserva. Les àrees d’intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l’espai de reserva.
L’àrea d’hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d’adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L’àrea d’urgències passarà de disposar 84 boxos a 136 com a punt de partida, i fins a 162 en el moment de màxima ocupació.
“Aquesta serà l’obra més important de la demarcació de Girona dels pròxims 50 anys” ha afirmat la delegada. El conseller ha indicat que les previsions són que el Campus tingui un pressupost d’entre 500 i 600 milions d’euros i que es treballa amb l’objectiu que pugui ser una realitat l'any 2030.
Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. En aquest sentit, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, ha indicat que “el fet de convergir en un mateix espai infraestructures i talent genera sinergies positives” i en aquest sentit ha indicat que aquesta convivència serà positiva tant per la formació i aprenentatge dels alumnes com dels professionals, “facilitarà la captació de talent investigador d’arreu del món i generarà emprenedoria”.
Molt més que un campus de salut
La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral ha assegurat que “volem que el nou Campus de Salut sigui un espai de transformació que impulsi dinàmiques i projectes d’innovació, recerca i coneixement en l’àmbit de la salut, però també que tingui un pes cabdal en l’economia de la demarcació”. En aquest sentit, ha indicat que s’està treballant des de tots els departaments per “impulsar el desenvolupament del Campus de Salut en el seu conjunt: Salut, Recerca i Universitats, Economia i Hisenda i Territori”. Aquesta tasca conjunta “demostra la transversalitat del projecte i la importància que té pel Govern”, ha manifestat Cañigueral. És per això, que la delegada ha agraït la “visió estratègica que ha tingut el Departament de Salut per dur a terme aquest Pla funcional”.
El Pla funcional
Durant l’acte de presentació, la directora de Pla funcional, M. Josep López Dolcet, ha presentat com s’ha treballat el document i quines han estat les principals aportacions, tants dels professionals com de la ciutadania, la majoria de les quals s’han incorporat al document final.
López Dolcet ha explicat que el pla s’ha treballat amb processos participatius dirigits als professionals del Trueta i el Santa Caterina i ha comptat també amb la participació de la ciutadania a través d’un procés específic. A l’entorn sanitari s’han analitzat les àrees d’urgències, hospitalització, crítics, àrea quirúrgica i d’intervencionisme, maternoinfantil, ambulatòria, atenció intermèdia, àrea administrativa, suport clínic i de serveis generals, a través de qüestionaris telemàtics i grups focals presencials. En el conjunt dels deu processos s’han recollit 1.265 respostes als qüestionaris telemàtics i 267 persones han participat en 12 grups focals i grups de treball d’experts.
Pel que fa al procés participatiu de la ciutadania, la directora del Pla funcional ha explicat que es va realitzar un qüestionari que va estar obert entre el 20 de març i el 24 d’abril d’aquest any i que va permetre recollir fins a 1.564 respostes. El mes de juny es va realitzar una dinàmica participativa presencial amb una mostra representativa dels ciutadans que havien aportat la seva opinió a través del qüestionari en línia.
Durant l’acte s’ha pogut escoltar el testimoni d’una professional i un ciutadà que van participar en els grups de treball. D’una banda, la cap d’Urgències de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Àngels Gispert, ha explicat com va viure el procés i ha destacat que va ser molt enriquidor i positiu poder conèixer com es treballa en altres hospitals perquè “permet conèixer altres experiències i altres maneres de fer”. Gispert assenyala que considera que el nou Campus ha de “reforçar tres aspectes: la humanització, el creixement de l’atenció intermèdia i potenciant el paper de referència del Campus com a hospital terciari de la Regió Sanitària.”
Per la seva banda, Samir Mohamed, que va participar en el procés de la ciutadania, ha destacat que per a ell va ser una experiència molt positiva i que repetiria sense cap dubte, en la qual va prevaldre el “bon ambient, la cordialitat, el diàleg i que els participants buscaven el benefici comú”. Mohamed ha posat el valor que els va permetre donar la seva opinió sobre aspectes que la ciutadania considera molt importants com la confidencialitat o l’accessibilitat.
Consell de Participació
Està previst també que es materialitzi la constitució d’un Consell de Participació del Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona liderada pel Departament de Salut, en la que hi haurà representació de la ciutadania, dels col·legis professionals, de les entitats proveïdores de salut de la Regió Sanitària, del món local i d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Comissió, que compta amb el suport dels col·legis professionals dels col·lectius de medicina, infermeria i farmàcia, es reunirà de forma periòdica i tindrà l’encàrrec de fer seguiment dels avanços en relació amb el projecte (urbanístics, arquitectònics i assistencials).
