Forma part del projecte DigiPATICS que comportarà la digitalització de tots els serveis d’anatomia patològics de 7 hospitals de l’ICS

El projecte permet el treball en xarxa de quasi 170 patòlegs de Catalunya, guanyant així en rapidesa diagnòstica i seguretat

Aquesta setmana, el Servei d’Anatomia Patològica dels hospitals Trueta i Santa Caterina, unificat l’any 2016, ha iniciat la digitalització de les mostres que estudien els patòlegs. Aquest procés forma part del programa DigiPATICS, un ambiciós projecte de l’Institut Català de la Salut de transformació digital i aplicació d'eines d'intel·ligència artificial per digitalitzar les mostres d'anatomia patològica i optimitzar el procés diagnòstic, que permet el treball en xarxa dels hospitals, des de la gestió de la sol·licitud de la mostra fins al lliurament del diagnòstic anatomopatològic. L’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta és el segon hospital de l’ICS a incorporar l’anatomia patològica digital, després de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que va començar el novembre.

L’anatomia patològica és l’estudi de les malalties a partir de l’observació al microscopi de teixits (procedents de biòpsies, de peces quirúrgiques o autòpsies) o de fluids corporals (com ara citologies). L’estudi pretén obtenir diagnòstics precisos per determinar el pronòstic de la malaltia i el tractament més adequat per a cada pacient. Els microscopis han tingut un paper clau en aquesta especialitat, però el DigiPATICS comporta un canvi de paradigma i converteix els estudis anatomopatològics en digitals.

El DigiPATICS implica la digitalització de tots els vidres o portaobjectes que fins ara els patòlegs estudiaven al microscopi. La posada en marxa del projecte ha comportat la instal·lació del que s’anomena Whole Slide Imaging, és a dir, dotar l’hospital d’escàners ràpids i d’alta capacitat, a més de tot l’equipament i d’una nova estació de treball, ETPAT, que permet la correcta gestió de dades i la consulta  de les imatges generades al Servei d’Anatomia Patològica ICS-IAS . 

Així, al Trueta s’hi han instal·lat dos escàners de rutina o d’alt rendiment i un de fluorescència. Els escàners d’alt rendiment tenen una capacitat de 1.000 portaobjectes, és a dir, que s’hi poden posar 1.000 vidres a la vegades per procedir al treball d’escaneig. Les màquines escanegen 57 vidres a l’hora, gairebé un per minut. Els de fluorescència tenen una capacitat de 150 portaobjectes i una velocitat d’escaneig de 9 vidres cada hora. Els punts de treball dels patòlegs s’han dotat amb dues pantalles de 4K, a més de l’estació de treball específica del projecte, l’ETPAT. Al Servei d’Anatomia Patològica ICS –IAS s’hi han muntat 21 punts de treball: per a 16 patòlegs, un biòleg i 4 MIR en formació. S’estima que cada any es digitalitzaran uns 126.000 vidres.

La digitalització d’un d’aquests petits vidres ocupa 1,5 GB (que seria el mateix que ocupa 30 radiografies de tòrax o 3 TAC), i cal pensar que un sol estudi pot tenir fins a 20 o 30 vidres i, de vegades, arribar a 100 o més. Per tant, l’emmagatzematge de la informació ha estat un important escull a resoldre. Per fer-ho possible, ha estat necessari renovar les infraestructures de comunicacions i disposar d’un gran espai d’emmagatzematge. Al cap de 75 dies de l’escaneig, les imatges queden incorporades al Sistema d’imatge mèdica de Catalunya (SIMDCAT).

Un pas important en el treball en xarxa dels patòlegs

Una de les millores que acompanya el projecte és el treball en xarxa. I és que un cop el DigiPATICS estigui totalment estès als hospitals de l’ICS, podran estar connectats tots els patòlegs dels set centres, un total de 168 professionals amb 183 estacions de treball, cosa que possibilitarà de fer telediagnòstic (diagnòstics a distància), compartir casos i fer docència. Així, es convertirà, segurament, en la xarxa pública de patologia digital més gran del món.

Aquest treball en xarxa permetrà millorar el flux de treball, la productivitat i el temps de resposta. Un cop el projecte estigui totalment estès, es disposarà de 24 escàners i 13 estacions de fotografia macroscòpica, amb les quals es digitalitzaran més d’un milió de vidres a l’any. La digitalització de l'anatomia patològica a l’ICS està essent un repte tecnològic i funcional. Ha implicat canvis importants en l'organització, amb integració total, traçabilitat i informatització completa dels processos i l'obtenció d'imatges digitals.

El fet de disposar de totes les imatges diagnòstiques digitalitzades, a part dels seus avantatges intrínsecs per al flux de treball, seguretat i qualitat, permet, a més, per tenir un repositori d'imatges prou gran per desenvolupar algoritmes d'intel·ligència artificial que ajudaran, encara més, a la rapidesa diagnòstica.

El projecte es va començar a implementar a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron a finals de l’any 2021, l’ha seguit ara l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta (que com hem dit integra l’Hospital Santa Caterina), i continuarà amb l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l'Hospital Universitari de Bellvitge i, finalment, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova. El projecte, ha suposat una inversió de 8 M€, i ha estat finançat amb els Fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) per un import de 4 milions d'euros.

Des del Servei d’Anatomia Patològica ICS-IAS es dona servei a l’Hospital Trueta, al Santa Caterina i també a l’Hospital de Campdevànol.