En l’estudi, en què s’han avaluat els beneficis d’utilitzar niraparib després del tractament estàndard de càncer d’ovari basat en la quimioteràpia, s’ha observat una millora significativa de la supervivència lliure de progressió de les pacients i una reducció d’un 40% del seu ric de recaiguda

Un estudi internacional que s’acaba de publicar a la revista científica The New England Jounal of Medicine ha demostrat que administrar niraparib després del tractament de quimioteràpia convencional en pacients recentment diagnosticats de càncer d’ovari avançat millora la seva supervivència lliure de progressió i redueix el risc de recaiguda o mort per aquesta malaltia.

L’estudi, que també s’ha presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO, en anglès) que s’està celebrant a Barcelona, està liderat pel director del departament d’Oncologia de la Clínica Universitària de Navarra i president del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer d’Ovari (GEICO), el doctor Antonio González Martín; i compta amb la participació de la doctora Pilar Barretina, oncòloga mèdica i referent en Càncer d’Ovari de l’ICO i investigadora de l’IDIBGI. A més, l’assaig clínic, en fase III, s’ha dut a terme en 181 centres internacionals entre els quals també han participat professionals dels altres centres ICO l’Hospitalet i Badalona.

Durant la investigació s’ha analitzat 733 pacients recentment diagnosticades amb càncer avançat d’ovari de tipus histològic serós o endometriode d’alt grau. El treball ha consistit en afegir niraparib després del tractament convencional de primera línia de quimioteràpia per a aquestes pacients. Es tracta d’un potent fàrmac inhibidor de PARP (un enzim implicat en la reparació de l’ADN i la mort cel·lular) que s’utilitza com a teràpia de manteniment en dones amb recaiguda de càncer d’ovari, tingui o no mutat el gen BRCA, associat al risc de patir aquesta malaltia. També s’ha analitzat l’efecte d’aquest tractament en pacients amb un tipus de defecte en la reparació de l’ADN anomenat deficiència de la recombinació homòloga (HRD). En les pacients que sí que van mostrar aquesta deficiència (aproximadament la meitat de les dones de l’estudi), el benefici del tractament va ser encara major, tot aconseguint una reducció del risc de recaiguda o progressió de la malaltia d’un 57%.

El càncer d'ovari, que es diagnostica cada any a unes 205.000 dones al món, és la cinquena causa de mort per càncer en la dona a Europa. Generalment es diagnostica entre els 45 i 75 anys, encara que hi ha un nombre significatiu de pacients des dels 30 anys. Es tracta del tumor ginecològic amb una mortalitat més elevada a causa que la majoria de les pacients es diagnostiquen en una fase avançada de la malaltia, donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç. A més, fins a un 80 per cent de les afectades d'un càncer d'ovari avançat recauen després del tractament amb cirurgia i quimioteràpia.