En la majoria dels casos, els pacients presentaven un aneurisma cerebral i se’ls ha fet un tractament endovascular o quirúrgic per prevenir el trencament de l’artèria en forma d’hemorràgia cerebral
L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va realitzar, el 29 de novembre de 2017, la primera angiografia cerebral a un pacient que havia patit un ictus; en concret, una hemorràgia cerebral de causa desconeguda. Poc més d’un any després de l’inici d’aquesta tècnica ja s’han realitzat 123 angiografies diagnòstiques, de les quals 120 han estat cerebrals i tres, medul·lars. Durant aquest any, l’Equip de Neurointervencionisme també ha implantat 4 stents carotidis en malalts amb estenosis carotídies; un tractament intravascular que evita que es produeixi un ictus isquèmic.
L’angiografia cerebral és una tècnica endovascular per fer estudis diagnòstics ―que consisteix a fer un cateterisme cerebral, cervical o medul·lar de la manera següent: prèvia anestèsia local a la pell, s’introdueix un catèter per via engonal (a través de l’artèria femoral) o per l’avantbraç (a través de l’artèria radial), i es navega fins a l’alçada del coll per accedir a les artèries carotídies i a les artèries cerebrals. Amb l’ajuda d’imatges radiològiques i amb líquid de contrast s’obtenen imatges dels vasos, les venes i artèries del cervell.
Els aneurismes, les malformacions i fístules arteriovenoses són causa freqüent d’ictus hemorràgic en població jove, i el seu diagnòstic i tractament de forma preventiva pot evitar les seqüeles derivades de l’ictus ―que poden arribar a ser molt discapacitants i, fins i tot, mortals.
En la majoria dels estudis realitzats, la causa de l’ictus ha estat un aneurisma cerebral no romput; un tipus de patologia per a la qual un comitè d’experts multidisciplinari indica la conveniència o no del tractament amb anestèsia general per prevenir el trencament, que derivaria en una hemorràgia cerebral o subaracnoïdal.
Les angiografies diagnòstiques es duen a terme en una sala equipada per fer neuroradiologia intervencionista ―a càrrec de professionals específicament formats, tant del Servei de Neurologia com del Servei de Radiologia, que gestiona l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI). L’equip està integrat per un metge del Servei de Neurologia, especialitzat en neuroradiologia intervencionista, i per personal d´infermeria del Servei de Radiodiagnòstic, amb formació específica. Mikel Terceño, professional de medicina neurointervencionista de l’Hospital Trueta, explica que “el neurointervencionisme és una especialitat que comporta una formació específica completa d’almenys 18 o 24 mesos. S’estableix un mínim de procediments diagnòstics i terapèutics per considerar que el professional és capaç de desenvolupar aquesta tècnica”.
Fa un any, als pacients a qui s’havia de fer aquesta prova se’ls derivava a centres de Barcelona i, posteriorment, se’ls retornava al Trueta. El fet que ja es puguin dur a terme angiografies cerebrals i medul·lars a l’Hospital de Girona ha estalviat la derivació d’aquests 123 pacients.
Uns 1.700 ictus cada any a la Regió Sanitària de Girona
Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics, quan hi ha el trencament d’una artèria, o isquèmics, quan es produeix una oclusió d’una artèria. A la Regió de Girona s’estima que cada any 1.700 persones pateixen un infart cerebral o ictus isquèmic, que representen el 80 % dels ictus totals. L’atenció de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular i/o ingrés en una unitat d’ictus.
El Servei de Neurologia del Trueta atén més de 1.000 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70 % d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos.
Signes d’alerta
Els signes que ens han de fer pensar en un probable ictus i demanar ajuda sanitària immediatament (trucant al 061) són la pèrdua de força o de sensibilitat de manera sobtada a la cara, un braç i/o una cama d’un costat del cos; la pèrdua sobtada de visió d’un ull; la dificultat per parlar o entendre, i un intens i sobtat mal de cap. Només el 50 % dels pacients arriben a l’Hospital dins de les primeres sis hores des de l’inici de l’afectació.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. A l’Estat espanyol és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat, ja que la majoria de pacients pateix seqüeles que, en el 40 % dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes. Cal tenir present que un de cada sis ictus ocorren en persones joves. Des dels punts de vista sanitari i econòmic, l’ictus és una afectació de primera magnitud. Representa el 70 % del total d’ingressos de caràcter neurològic i suposa al voltant d’un 5 % de la despesa sanitària. No obstant això hi ha dades esperançadores ja que, en els darrers anys, la mortalitat ha disminuït gràcies als treballs de prevenció i detecció precoç, així com a les millores en l'atenció hospitalària als pacients en les unitats d'ictus i al desenvolupament de tractaments aplicats durant les primeres hores, com la trombòlisi i els nous procediments d'extracció de trombes.
