L’estudi s’acaba de publicar a la revista Nature Medicine

El descobriment obre la via a la detecció precoç i al tractament potencial de la malaltia hepàtica grassa, que pateix un de cada tres adults

La microbiota de l’intestí humà concentra més de 10 milions de gens catalogats, 500 vegades més que el genoma humà, que contribueixen al funcionament correcte de l’aparell digestiu i que resulten molt sensibles als canvis metabòlics. Investigadors del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) acaben de publicar a la revista Nature Medicine els resultats d’un estudi que relaciona la biodiversitat reduïda de la microbiota amb el desenvolupament de malalties hepàtiques, com el fetge gras.

L’estudi, que es va posar en marxa el 2010, ha analitzat les característiques clíniques i metabòliques de més de 100 pacients amb obesitat mòrbida i fetge gras, a més de fer posteriorment assaigs experimentals en ratolins i en cèl·lules hepàtiques humanes. Entre els descobriments, cal destacar que la presència d’àcid fenilacètic, produït per bacteris a l’intestí, afavoreix l’acumulació de greix al fetge. Això obre la porta al desenvolupament de noves estratègies per modular la microbiota i eliminar els bacteris que afavoreixen l’aparició del fetge gras, que pateix un de cada tres adults, i augmenta el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars.

En l’estudi, a més dels investigadors gironins que han coliderat el projecte des de l’Hospital Universitari de Girona Josep Trueta, ─dirigits per José Manuel Fernández Real, cap de la secció d’Endocrinologia del mateix centre i investigador del CIBEROBN─, han col·laborat professionals de les universitats de l’Imperial College de Londres, l’INSERM de Toulouse i la Universitat Tor Vergata de Roma.

Segons Fernández Real, “el descobriment evidencia interessants connexions entre la composició de la microbiota i el metabolisme dels carbohidrats, i contribueix a comprendre millor per què el 30 % dels pacients amb obesitat mòrbida no desenvolupen un fetge gras, malgrat el dramàtic augment generalitzat de greix”. D’altra banda, el professor Massimo Federici, de la universitat italiana Tor Vergata, destaca la importància de la microbiota intestinal en els trastorns metabòlics i afirma que “aquest estudi omple un buit que connecta la biodiversitat escassa de gens microbians amb el fetge gras. L’objectiu, ara, és traslladar aquestes troballes a la pràctica clínica per prevenir l’aparició de complicacions relacionades amb l’obesitat a llarg termini.” 

L’IDIBGI, que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les comarques de Girona. Amb aquest objectiu, aglutina grups de recerca de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut Català de la Salut a Girona.