Durant aquests 5 anys, la Unitat d’Arrítmies ha realitzat més de 5.600 procediments
La Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Trueta va entrar en funcionament el mes de desembre de 2017, de manera que s’han complert 5 anys des de la seva posada en funcionament. Està formada per una sala d’electrofisiologia i una sala de dispositius cardíacs, i també s’hi fan consultes externes mèdiques de seguiment de pacients amb arrítmies i d’infermeria, pel que fa al seguiment de dispositius cardíacs, tant de forma presencial com remota. La sala d’electrofisiologia està dotada d’un equipament de primer nivell amb aparells d’última generació, com ara navegadors que permeten estalviar raigs X i guanyar en precisió en les intervencions, que en el seu moment van permetre iniciar al Trueta procediments que fins aleshores no es feien a Girona. D’altra banda, la sala de dispositius cardíacs és on s’implanten aquests dispositius, com els marcapassos, activitat que fins aleshores es realitzava al quiròfan. Durant aquests 5 anys, la Unitat d’Arrítmies ha atès més de 4.500 pacients i ha realitzat uns 5.600 procediments, entre els diagnòstics i els terapèutics. El Trueta s’està consolidant com un centre de referència amb formació d’especialistes en arrítmies, participació en projectes de recerca i centre de tractament capdavanter en les arrítmies amb la innovació tecnològica que ens aporten les companyies electromèdiques.
Durant aquest temps s’ha consolidat la realització d’estudis electrofisiològics, ablacions simples i complexes, cardioversions elèctriques, test farmacològics, implants de holter subcutanis, implants de marcapassos i implants de desfibril·ladors i resincronitzadors cardíacs. Es realitzen més de 700 procediments d’implants de dispositius cardíacs i més de 300 procediments d’electrofisiologia anuals.
Així, des de desembre de 2017, s’han realitzat uns 2.000 estudis electrofisiològics, que han comportat que s’haguessin de fer unes 1.500 ablacions. També s’han realitzat unes 3.500 intervencions per implantar algun tipus de dispositiu cardíac, principalment marcapassos i desfibril·ladors. Els pacients ambulatoris representen més del 90% de l’activitat d’electrofisiologia. La resta són pacients que han estat ingressats al Trueta o bé que són derivats d’altres hospitals comarcals a la Consulta d’Arrítmies i d’aquí pot originar-se el seu ingrés al Trueta.
Els estudis electrofisiològics són procediments diagnòstics en què s’estudia el sistema elèctric del cor en pacients amb síncopes o bradicàrdies i en la inducció d’arrítmies supraventriculars o ventriculars als pacients que pateixen palpitacions o presenten anomalies a l’electrocardiograma. Segons els resultats de l’estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments, sigui medicació específica o intervencionisme, que inclou ablació del focus patològic o implant d’un dispositiu cardíac. Dels estudis electrofisiològics s’ha determinat que els diagnòstics més freqüents han estat les alteracions del ritme per taquicàrdia (freqüència accelerada) de la part de dalt del cor que es presenten de forma intermitent i la pèrdua de coneixement o síncope.
L’ablació és un procediment pel qual es crema mitjançant calor el focus que genera les arrítmies, de manera que aquest punt queda desconnectat de la resta del cor. Més del 90% dels pacients, als quals s’ha fet una ablació, no torna a tenir arrítmies; així doncs, es pot dir que l’efectivitat del tractament és molt alta. En aquests 5 anys, al Trueta s’han fet un total de 1.500 ablacions, de les quals un 40% han estat convencionals i un 60% complexes. En aquestes darreres, les arrítmies són més complicades i el procediment necessita més feina tècnica: cal fusionar una imatge radiològica (de TAC o ressonància magnètica) amb l’electricitat intrínseca del cos, cosa que es duu a terme a través de sistemes de navegació en què cal la intervenció d’un enginyer. A aquest tipus d’ablacions complexes, cal dedicar-hi més temps que a les convencionals; el pacient ha de rebre sedació i per fer-les cal que hi hagi més equipament tecnològic.
En aquests anys ha augmentat el nombre d’ablacions complexes, així com la complexitat dels pacients. Els avanços en les tècniques d’ablació cardíaca a través de navegadors amb mapatge tridimensional de les estructures cardíaques i dels procediments sense escòpia permeten que el tractament sigui més efectiu i segur per als malalts.
A la Unitat d’Arrítmies també s’han implantat uns 3.500 dispositius cardíacs: més de 2.700 marcapassos a pacients amb bradicàrdia (freqüència lenta del cor), més de 400 desfibril·ladors automàtics implantables (DAI) a pacients que van patir una mort sobtada i que han sigut reanimats, o que presenten risc de tenir-la, dels quals el 30% són resincronitzadors cardíacs per a pacients amb insuficiència cardíaca avançada; també s’han implantat 150 resincronitzadors sense desfibril·lador, 200 holters a pacients que pateixen síncopes, que cal monitorar durant uns anys.
A més d’aquests procediments diagnòstics i terapèutics que necessiten l’equipament de la sala d’arrítmies, els professionals de la Unitat també han fet altres activitats, com ara 700 cardioversions (descàrregues elèctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal).
A part, els professionals de la Unitat també es fan càrrec de les consultes específiques d’arrítmies i del seguiment dels malalts als quals s’ha implantat algun tipus de dispositiu.
En aquests 5 anys s’han publicat 35 articles originals en revistes de recerca internacionals. A més, dins del Grup de Recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), els professionals de la Unitat d’Arrítmies lideren 11 projectes d’investigació i aviat n’iniciaran 6 més.
També participen activament en la formació i docència en arrítmies al grau de Medicina de la Universitat de Girona, i en la formació de residents de cardiologia en el seu quart any de residència i de cardiòlegs en el grau de fellows d’arrítmies.
