L’objectiu per a aquest 2020 és arribar a les 1.300 intervencions i consolidar la seva activitat als serveis de Medicina Intensiva i Urgències, on s’ha implantat aquest any

Durant el moment més àlgid de la pandèmia de la COVID-19 l’ETI ha arribat a triplicar el volum diari de catèters posats, tots ells a pacients en estat crític amb coronavirus SARS-CoV-2

El desembre de 2018, la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta posava en marxa l’Equip de Teràpia Intravenosa (ETI) que s’encarrega de gestionar els accessos vasculars dels pacients, amb l’objectiu de millorar la seguretat clínica. Aquest ETI s’ocupa d'implantar els accessos vasculars, fer-ne el seguiment i la vigilància, a més de fer formació als professionals que han d'utilitzar els catèters i de fer recerca i innovació en el sector. Durant el 2019, l’ETI va anar incrementant l’àrea de gestió fins a cobrir la totalitat dels serveis d’hospitalització, hospitals de dia, diàlisi i Banc de Sang i Teixits. Durant el seu primer any de funcionament, l’ETI va col·locar 881 catèters i la previsió és implantar-ne fins a 1.300 durant aquest any 2020. A principis d’any, va iniciar l’activitat a la Unitat de Medicina Intensiva i a Urgències, tasca que ha reprès després de la dedicació de l’ETI a la pandèmia.

I és que l’activitat de l'ETI també s'ha vist afectada per la COVID-19. El servei de col·locació de catèters s’ha vist reduït a la meitat per la dedicació d’un dels efectius a l’atenció al pacient crític i, a més, ha tingut més feina que mai ja que ha vist incrementat tant el nombre de procediments diaris que havien de fer, com la seva complexitat. Durant el pic de la pandèmia el 100% de la seva tasca estava dedicada a la col·locació de catèters a pacients en estat crític amb coronavirus SARS-CoV-2. S'han arribat a col·locar fins a 15 catèters diaris (quan abans se’n feien 5 al dia), la major part en vies centrals –molt més complexes–, per optimitzar així les puncions als pacients i descarregar les àrees de crítics de molts d'aquests procediments.

També s'ha col·locat un gran nombre de catèters arterials, necessaris per al monitoratge de l'estat respiratori en pacients greus, per evitar repetides puncions de l'artèria radial. S'ha dissenyat un protocol de valoració i vigilància d'aquests catèters que no són habituals a les àrees d'hospitalització convencional.

La major part dels procediments s’han realitzat utilitzant un ecògraf sense fils, un dispositiu innovador i poc introduït encara en la pràctica clínica, i visualitzant les imatges en una tauleta convencional. La utilització de la tauleta ha permès que la desinfecció de l'aparell i la sonda hagi estat ràpida i rigorosa.

Balanç del primer any de funcionament

Pel que fa al balanç del primer any de funcionament, en un 85% de les 881 actuacions fetes el 2019 la col·locació i el seguiment del catèter es van resoldre de manera satisfactòria, sense complicacions. Cal tenir en compte que del 15 % restant la major part de les complicacions van ser derivades de retirades accidentals per part dels pacients o bé d’obstruccions. Aquestes taxes estan per sota de les europees.

La principal aposta del projecte és que la implantació es fa amb guia ultrasònica, amb un ecògraf que els permet controlar el seguiment de la inserció. Aquesta tècnica garanteix poder cateteritzar venes més grans i reduir el risc de complicacions. Les especialitats mèdiques i quirúrgiques que amb més freqüència sol·liciten la valoració del pacient i la inserció del catèter són les de digestiu, urologia i vascular.

La posada en marxa de l’ETI ha comportat beneficis tant per als pacients com per a l’Hospital mateix. La millora més important ha estat la reducció d'efectes com la bacterièmia relacionada amb algun tipus de catèter, la trombosi venosa i la flebitis. En aquest sentit, les dades recollides aquest primer any aporten que la taxa de bacterièmies per col·locació de catèter de l’Equip ha estat de 0,43 episodis per 1.000 dies de catèter, una dada molt bona tenint en compte que la mitjana europea se situa entre 1-2 episodis per 1.000 dies de catèter. Les bacterièmies en la implantació de catèter perifèric, el més habitual, han passat de 13 casos el 2018 a nomes 4 el 2019.

La creació de l’ETI també ha repercutit positivament en l’ocupació del quiròfan i la demanda de professionals d’anestèsia. Així, el nou equip va estalviar el 2019 un total de 134 demandes de quiròfan per procediments d’anestèsia, la majoria dels quals corresponien a la col·locació d’un accés vascular central.

L’altra millora que ha permès la posada en marxa de l’ETI és la durada de la via, que és molt més llarga ja que s’ha substituït el model de catèters per un que està elaborat amb un material que té major durabilitat. També ajuda a millorar la satisfacció del pacient el fet que ara es col·loquen en una altra zona del braç, que és més còmoda.   

El cas més complicat: inserir un catèter a un nadó de 650 grams

L’ETI va iniciar la seva implantació a la planta sisena del centre amb les especialitats de cardiologia, traumatologia i ortopèdia i otorrinolaringologia, a mode de prova pilot. Progressivament es va anar implantant a la resta de serveis d'hospitalització en el primer trimestre de l'any 2019, inclosa l'àrea pediàtrica i neonatal. Justament en aquesta unitat és on van realitzar una de les intervencions més complexes, quan van haver de col·locar un catèter a un nadó nascut prematurament de només 650 grams de pes i amb venes de tan sols un mil·límetre.

L’Hospital Trueta és el primer centre sanitari de la Regió Sanitària Girona a organitzar un ETI. Està demostrat que els hospitals que disposen d’aquest tipus d’equips, milloren els seus resultats en l'àmbit de l'accés vascular, tal com avalen les xifres d’aquest primer any. Entre els objectius de l’ETI per a aquest any, hi ha la consolidació del servei amb uns 1.300 procediments a l’any, i l’adhesió de l’Hospital al programa estatal Flebitis zero, que té per objectiu evitar l’aparició de casos de flebitis generades per la col·locació de catèters.