Es basa en un tracte personalitzat i un treball multidisciplinari que disminueix l’ansietat que els provoca entrar en un aparell de ressonància magnètica

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha posat en marxa un nou protocol per evitar que la claustrofòbia dels pacients impedeixi la realització de proves d’imatge en aparells de ressonància magnètica (RM) d’alta qualitat.

L’angoixa que pateixen alguns usuaris a l’hora d’entrar a l’aparell fa que en alguns casos s’hagi de realitzar la prova en altres equips de ressonància oberts (que ofereixen una qualitat d’imatge molt menor), cosa que en ocasions obliga a repetir la prova.

Un equip multidisciplinari, liderat per l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), ha desenvolupat aquest protocol que en sis mesos ha permès reduir un 92 % els casos en què el pacient no es pot sotmetre a una RM d’alta qualitat per culpa de l’ansietat.

L’actuació s’ha realitzat en 134 pacients a qui el professional de medicina havia programat una RM oberta adduint que tenien claustrofòbia. S’ha contactat amb tots aquests pacients per telèfon, dies abans de la prova, per informar-los de tots els detalls del procés i de la importància d’obtenir unes imatges d’alta qualitat. També se’ls ha explicat quin equip de professionals els assistirà i se’ls han ofert algunes ajudes contra l’angoixa —com ara la música ambiental, la possibilitat d’estar acompanyats durant els minuts que dura la prova, el coneixement previ de la sala d’RM, la possibilitat de rebre medicació ansiolítica, etc. Per aconseguir un millor confort dels pacients, s’ha adquirit una nova màquina d’RM, amb una cabina més ampla i amb més il·luminació.

L’IDI gestiona el Servei de Diagnòstic per la Imatge i de Medicina Nuclear del Trueta, i realitza cada any 160.000 proves d’imatge a l’Hospital gironí. Aproximadament un 10% d’aquestes proves estan condicionades per la por dels pacients a romandre durant uns minuts dins d’una màquina d’RM.

Els responsables del nou protocol —personal administratiu, tècnic i mèdic— expliquen que es tracta d’escoltar els temors dels pacients, de donar-los temps i d’oferir-los alternatives en la posició que adopten dins l’aparell. El dia de la prova un professional rep personalment el pacient, l’acompanya dins la sala i li comenta tots els detalls que permeten la realització de la prova amb la màxima qualitat d’imatge.

El resultat és que el 92 % d’aquests pacients —a qui d’entrada s’havia demanat una prova de resolució més baixa per evitar la claustrofòbia— s’han fet l’RM d’alta qualitat. D’aquests, el 36 % s’han fet proves per obtenir imatges de la columna vertebral, un 23 % de braços i cames, el 19 % de crani, un 13% de tòrax i un 9% de cap i coll. Dels 134 pacients estudiats, el 64 % era la primera vegada que se sotmetia a una prova d’RM i, tot i l’angoixa inicial, el 65 % d’aquests pacients se l’han fet sense necessitat d’estar acompanyats dins la sala. Només en el 17 % dels casos s’ha administrat un ansiolític al pacient, per reduir-li la sensació de claustrofòbia.

Els bons resultats de l’aplicació del protocol es basen en l’homogeneïtat de la informació que es dóna als pacients des del primer moment i en el tracte personalitzat. Les imatges obtingudes en totes les proves han estat d’alta qualitat i s’ha evitat que calgués repetir-les —cosa necessària, segurament, si s’haguessin practicat en equips oberts i, per tant, de menor qualitat.

Equip de la Unitat de RM amb el peluix que utlitzen per rebaixar l'angoixa dels pacients pediàtrics