IAS-ICS Girona

El Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i de l’Hospital de Santa Caterina (Institut d’Assistència Sanitària) ha estat reconegut amb la certificació SpACE, un distintiu d’excel·lència que avala la qualitat assistencial en el diagnòstic i tractament de la espondiloartritis axial (EspA-ax), una malaltia inflamatòria crònica que afecta la columna vertebral i pot causar dolor intens, rigidesa i pèrdua de mobilitat. La consulta especialitzada en aquesta patologia tracta cada any una mitjana de 600 pacients.

L’acte de lliurament de la certificació va tenir lloc ahir a les instal·lacions de l’Institut d’Assistència Sanitària. Hi van assistir la gerenta de l’IAS i de l’Hospital Trueta, Àngels Morales, el past president i membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Calidad Asistencial (SECA), Manel Santiñà, la directora mèdica de l’Hospital Santa Caterina, Mireia Bosch, la directora mèdica de l’Hospital Trueta, Elena Álvarez, la coordinadora del servei de reumatologia, Patricia Reyner i la metgessa adjunta del servei, Teresa Clavaguera, a més de representants dels laboratoris Novartis, que han acompanyat des de l’expertesa en el procés de certificació.

Aquest reconeixement, que acredita el servei amb el nivell avançat, un dels més alts possibles, ha estat possible gràcies a la tasca impulsada per la Dra.Teresa Clavaguera, reumatòloga del servei, que ha liderat el procés d’acreditació i que juntament amb el Dr. Lobo són els responsables de la Unitat d’Espondiloartritis. El servei està dirigit clínicament per la Dra. Patricia Reyner, que coordina l’equip de professionals que treballen conjuntament als dos centres hospitalaris. 

La Norma SpACE, impulsada per la Sociedad Española de Calidad Assistencial (SECA), estableix 14 estàndards que avaluen la qualitat de l’atenció, des del diagnòstic precoç i el treball multidisciplinari fins als resultats dels tractaments, la seguretat i la satisfacció dels pacients. 

Aquest certificat referma el compromís del Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina amb una atenció personalitzada, basada en l’evidència científica i centrada en la millora de la qualitat de vida dels pacients, i el consolida com un centre de referència a nivell estatal en l’abordatge d’aquesta patologia. 

La importància del diagnòstic precoç

L’espondiloartritis axial és una malaltia crònica que afecta principalment les articulacions de la columna vertebral i les sacroilíaques. Forma part del grup de les espondiloartritis i pot estendre's a altres zones del cos, provocant dolor i rigidesa, especialment a la part baixa de l’esquena i en repòs, amb una evolució progressiva que pot derivar en dany estructural i discapacitat si no es tracta a temps.

També pot implicar altres articulacions (com genolls, malucs o espatlles) i afectar òrgans com els ulls (uveïtis), la pell (psoriasi) o l’intestí (malaltia inflamatòria intestinal). Sovint es diagnostica amb retard, ja que els seus símptomes poden confondre’s amb dolors mecànics de l’esquena. Un diagnòstic precoç és essencial per prevenir el dany permanent i millorar el pronòstic funcional del pacient. La malaltia sol aparèixer abans dels 40 anys i és més habitual en homes, amb un clar component genètic.

Un servei integrador i de referència

El Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina està dedicat al diagnòstic i tractament de malalties no quirúrgiques de l’aparell locomotor. Inclou tant patologies inflamatòries (com l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica o l’espondilitis anquilosant), com malalties degeneratives (artrosi) o metabòliques (osteoporosi). També abasta el tractament de malalties autoimmunitàries sistèmiques (lupus, esclerosi sistèmica, síndrome de Sjögren, miositis o vasculitis), síndromes autoinflamatoris pediàtrics i diverses malalties minoritàries del teixit connectiu i de l’os.

El servei integra l’equip de reumatòlegs dels dos hospitals i treballa de manera coordinada, compartint coneixement i recursos. La seva prioritat és oferir una atenció propera i de qualitat, acompanyant els pacients al llarg de tot el procés diagnòstic i terapèutic.

La 1a Jornada d’Humanització organitzada conjuntament per les dues entitats ha mostrat actuacions que mitjançant la música, la pintura o l’oci permeten sumar aspectes emocionals, socials i psicològics per donar una atenció integral a la persona

La sessió mostra l’objectiu compartit del Trueta i l’IAS de posar les persones en el centre de l’atenció assistencial, tenint en compte les seves necessitats, preferències i valors

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) han destacat avui, en el marc de la 1a Jornada d’Humanització organitzada de manera conjunta per les dues institucions, com l’atenció sanitària evoluciona cap a un abordatge integral que, més enllà dels aspectes biomèdics, ha de respondre a les necessitats emocionals de les persones, així com dels mateixos professionals. Com a reflex d’aquest procés, s’han presentat diferents iniciatives, les quals a través de l’expressió artística i la creativitat incideixen en el benestar emocional, social i psicològic dels pacients i el seu entorn.

La Jornada, que ha aplegat una vuitantena de professionals a la sala d’actes del Trueta, ha reflectit l’objectiu compartit dins l’aliança estratègica de les dues entitats d’oferir una assistència holística centrada en el pacient i capaç de respondre a les seves necessitats, les preferències i valors. La gerenta de l’Hospital Trueta i de l’IAS, Àngels Morales, ha remarcat durant l’acte de benvinguda que les accions d’humanització constitueixen una necessitat estructural de l’atenció sanitària, ja que incideixen directament en la qualitat, l’eficiència i en els resultats del sistema de salut. 

“La humanització ha de ser una eina important que ens ajudi a posar el pacient en el centre del sistema sanitari. Per tant, hem de potenciar iniciatives com les que es mostren en aquesta jornada les quals ens ensenyen a copsar les necessitats de les persones i el seu entorn”, ha comentat Àngels Morales.

Per configurar la Jornada s’ha escollit el lema ‘Cuidant amb Art’, que reflecteix com la música, la pintura i la creativitat poden afavorir en el benestar de pacients, familiars i cuidadors. Segons la doctora M. Carme Joly, presidenta de la Comissió d’Humanització de l’Hospital Trueta, el lema té una doble lectura: l’ús terapèutic de les arts i l’art de cuidar les persones. 

Aquesta comissió la formen un grup multidisciplinari de professionals de l’hospital, que tenen com a missió el foment, la planificació, l’execució i l’avaluació de les activitats hospitalàries vinculades amb el concepte d’humanització. Aquestes funcions també es traslladen a la Comissió d’Humanització de l’IAS, presidida per la infermera Àngela Vila, que destaca com la persona atesa i el seu entorn cuidador atorguen un gran valor a aquestes actuacions. En aquest sentit, ha incidit en el compromís de les dues institucions “per posar la persona en el centre i orientar-se cap a la promoció de la salut i a generar benestar a través de les cures”.

Exposició de vuit experiències d’humanització en salut

El programa ha permès exposar vuit iniciatives d’humanització dins l’àmbit de la salut, dues de les quals a càrrec d’entitats convidades: l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i l’Hospital de Bellvitge. La primera de les quatre taules del programa ha exposat dues iniciatives impulsades al Trueta a partir de la metodologia de les arts en salut i la cultura. Una ha estat l’estudi a càrrec de les infermeres Laura Cano i Meritxell Comas que aprofita la distracció audiovisual per reduir l’ansietat postoperatòria en pacients de la Unitat de Cures Post-anestèsiques. Tot seguit, Maite Albiol, metgessa del Servei de Cirurgia General i Digestiva, ha descrit les característiques del projecte Finestrueta, el qual contempla introduir elements naturals o artístics en les habitacions de pacients amb ingressos de llarga durada per disminuir la sensació de solitud. L’any 2024 aquesta iniciativa va rebre el Premi al Millor Projecte durant la jornada d’atenció centrada en la persona de l’ICS.

Per la seva part, María José Muñoz, coordinadora de l’atenció a les famílies i responsable d’artteràpia del centre d’atenció intermèdia La República, ha descrit les característiques de l’Espai d’Acompanyament i Creativitat de què disposa el centre i la seva incidència en la millora de la salut emocional dels i les pacients durant la seva estada. “Mitjançant aquest espai procurem que les persones ingressades també participin en la teràpia de recuperació, afegint-hi activitats que els fan sentir millor. I en aquest procés, les activitats artístiques o creatives són molt valuoses”, ha remarcat.

Humanització a l’UCI

L’última taula de la Jornada ha posat el focus en les Unitats de Cures Intensives del Trueta i el Santa Caterina i com tots dos espais adapten l’art i la creativitat per oferir una atenció més propera i personalitzada en un entorn tan complex. Entre les actuacions més efectives, destaquen aquelles vinculades a la música aprofitant la seva capacitat d’influir en l’estat d’ànim de les persones.

En aquest, context, l’UCI del Santa Caterina ha implantat un projecte de musicoteràpia, mentre que la del Trueta personalitza l’ambient segons les preferències del pacient gràcies a la instal·lació d’altaveus individuals en cada un dels boxs. “Mitjançant la música podem crear un ambient més relaxat i agradable per als pacients, que es tradueix en una reducció de l’ansietat i l’estrès. Aquest fet contribueix a una recuperació més ràpida”, explica Alba Mitjà, infermera del Servei de Medicina Intensiva del Trueta i que ha estat l’encarregada d’explicar la destacada presència de la humanització en l’activitat de cures que es fa a l’UCI del centre hospitalari.

La música es complementa amb altres accions com ara la lectura durant el temps de visita dels familiars, el visionat de cinema per tenir moments de distracció o la presència d’un espai al box on els familiars poden penjar dibuixos o imatges significatives per al pacient.

L'encefalitis autoimmunitària és una malaltia neurològica poc freqüent, la qual cosa dificulta el seu estudi i limita el desenvolupament d’eines capaces de pronosticar de manera precisa l’evolució de la malaltia. Actualment, les escales de valoració destinades a preveure aquesta evolució són escasses i ometen algunes variables clíniques i paraclíniques que tenen incidència en la patologia. Per respondre a aquesta situació, professionals de la Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple (UNIEMTG) de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i del Santa Caterina de Salt han desenvolupat una nova escala que han anomenat ‘Girona Score’ per identificar amb més precisió aquells pacients que tenen un risc més gran de tenir algun tipus de discapacitat després de la fase aguda de la malaltia.

“Les escales de valoració no són del tot completes perquè no han inclòs paràmetres clínics i radiològics que habitualment utilitzem en el diagnòstic de l’encefalitis autoimmunitària. Mitjançant la nostra escala, incorporem noves variables per disposar d’un pronòstic més aproximat sobre l’evolució de la malaltia”, explica el doctor Gary Álvarez, neuròleg i actual referent de la UNIEMTG, a la vegada que un dels impulsors de la ‘Girona Score’.

Entre les variables que inclou la nova escala hi ha aquelles capaces de mesurar la disautonomia, terme que es refereix a les alteracions del sistema nerviós i que afecta la pressió arterial, la freqüència cardíaca o la temperatura corporal. També destaquen altres alteracions vinculades al nivell de consciència del pacient.

“Els primers resultats de la ’Girona Score’ han reflectit que la disautonomia i les alteracions en el nivell de consciència són factors molt importants a l’hora de predir un mal pronòstic a tres mesos”, destaca el doctor Álvarez. A partir d’aquesta identificació, la Unitat ha pogut avançar-se a l’hora d’iniciar el tractament farmacològic amb l’objectiu de reduir el risc de patir discapacitat o seqüeles neurològiques irreversibles, com ara epilèpsies residuals, deteriorament cognitiu o inestabilitat de la marxa, entre d’altres.

L’escala de valoració impulsada des de la UNIEMTG consta de 14 variables i els primers resultats s’han obtingut a partir de l’anàlisi retrospectiva de 26 pacients de la Unitat diagnosticats d’encefalitis autoimmunitària. Cada variable té una graduació d’entre un i tres punts, i aquells pacients amb una suma total més alta són els que han presentat pitjor pronòstic.

El pas següent de l’estudi consistirà a incorporar de manera prospectiva nous pacients diagnosticats d'encefalitis autoimmunitària i analitzar la seva evolució segons la puntuació de la ‘Girona Score’ durant l'episodi agut de la malaltia. Per dur a terme aquesta fase, s'incorporaran altres centres nacionals i internacionals amb interès en la implementació de l’escala. L'objectiu és garantir que els resultats obtinguts en l’anàlisi inicial de l’estudi siguin reproduïbles també externament. “Si observem que els resultats que s’obtenen a partir de la ‘Girona Score’ són similars, seria un reflex que l’escala es pot utilitzar de forma estàndard en pacients d’unitats d’altres centres”, destaca el doctor Álvarez. En aquest context, ja s’han iniciat contactes amb diferents institucions per poder estendre l’estudi al llarg dels propers mesos. 

L’encefalitis autoimmunitària
‘Girona Score’ és el resultat de la feina d’investigació que realitza la UNIEMTG amb l’objectiu d’ampliar el coneixement sobre l’encefalitis autoimmunitària i buscar de manera activa tractaments efectius per a la prevenció de la discapacitat. Es tracta d’una malaltia en la qual el sistema immunitari ataca per error el cervell causant-li inflamació, fet que provoca alteracions de l'estat mental, convulsions, problemes de memòria o trastorns del moviment de la persona afectada. La seva prevalença a les societats desenvolupades és baixa. A l’Estat, segons dades de 2023 de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), es diagnostiquen uns 1.200 casos anuals, tot i que s'estima que poden haver-n’hi més sense diagnosticar perquè s’associen els símptomes a una altra malaltia.

Actualment, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, la UNIEMTG tracta 30 pacients d’encefalitis autoimmunitària, oferint-los tractament adient i fent-los seguiment. Es tracta de la Unitat de referència de la Regió Sanitària Girona en el diagnòstic, maneig i tractament dels pacients amb patologies que afecten el sistema nerviós central.
A banda de l’encefalitis, també s’encarrega de tractar patologies com l’esclerosi múltiple –principal causa de discapacitat física i cognitiva d’origen neurològic en els adults joves– i les neuromielitis òptiques.

El concurs de projectes per al futur Campus de Salut de Girona, que inclou el nou Hospital Dr. Josep Trueta, avança segons el calendari previst. Des de la seva licitació el 24 d’octubre i fins el 20 de desembre, data en què finalitzava el termini, s’han presentat 9 propostes arquitectòniques i d’enginyeria que opten a la redacció del projecte i direcció d’obra del futur Campus. Actualment, es troben en procés de valoració per part del jurat, que ja ha preseleccionat els 5 finalistes i estan pendents de la valoració final. La previsió és que durant la primavera ja es puguin confirmar aquestes propostes que optaran a la posterior adjudicació del contracte, valorat en 25,37 milions d’euros. El jurat està format per representants de l’Ajuntament de Girona i Salt, Universitat de Girona, Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Departament de Salut (Institut Català de la Salut i Servei Català de la Salut).

La licitació del concurs de projectes s’articula en dues fases. Actualment s’està duent a terme la primera, en què el Servei Català de la Salut s’encarrega de promoure el concurs de projectes, d’on en sortiran els 5 finalistes d’entre totes les propostes presentades.

En una segona fase, a càrrec d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, es convidaran els cinc licitadors guanyadors del concurs de projectes (primera fase) a participar en un procediment negociat. En aquest procediment negociat, els licitadors hauran de presentar les seves proposicions per a l’adjudicació del contracte Aquesta adjudicació inclourà tant la redacció del projecte com la direcció d’obra i es preveu que es pugui donar a conèixer durant el segon semestre de 2025.

Un cop formalitzada l’adjudicació, s’establirà un termini de 24 mesos per a la redacció dels projectes bàsic i executiu, mentre que el termini de direcció d’obra dependrà del projecte aprovat.

El doble d’espais assistencials

Pel que fa a la part assistencial, es pren com a base el Pla funcional d’espais elaborat per la Regió Sanitària de Girona amb la participació de professionals i ciutadania i que contempla tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea sanitària del futur Campus de Salut.

El nou equipament permetrà doblar l’espai assistencial en comparació amb la superfície que ocupen actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. Així, la superfície del nou complex hospitalari serà d’uns 220.000 m² destinats a activitat assistencial, inclosos espais de reserva per a futures necessitats de creixement. Aquests 220.000 m² d’espai assistencial estan formats per uns 170.000 - 175.000 m² de nova construcció i uns 50.000 m² corresponents a edificacions ja existents actualment al Parc Hospitalari Martí i Julià.

Tot i que l’objecte principal del contracte és la redacció del projecte del nou hospital que substituirà l’actual Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, cal que el projecte tingui una visió global i integradora de les futures interrelacions i com es pot organitzar el Campus més enllà de l’activitat estrictament assistencial. Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca, docència, innovació i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut de la Universitat de Girona a l’entorn sanitari.

També està previst que s’impulsi la creació de teixit empresarial sanitari i d’innovació a l’entorn del Campus, fet que suposarà un important pol d’atracció i dinamització econòmica per al territori gironí.

El nou Campus s’ubicarà en els terrenys cedits pels ajuntaments de Girona i Salt i integrarà les facultats de salut de la Universitat de Girona i el Parc Hospitalari Martí i Julià, garantint una interconnexió òptima entre aquests espais i l’activitat assistencial del futur hospital.

El programa inclou conferències amb experts de referència dins l’àmbit de la innovació en salut, les quals reflectiran el potencial del sector sanitari a l’hora d’integrar noves tecnologies i procediments
 

Entre el 14 i el 17 d’octubre experts de diverses branques de la salut i l’emprenedoria coincidiran en la I Setmana de la Innovació IAS-ICS Girona, impulsada per reflectir la capacitat dels professionals d’ambdues institucions d’aportar idees i projectes innovadors dins l’àmbit sanitari. La iniciativa inclou un intens programa de conferències i xerrades per exposar diferents experiències que conclourà amb la I Jornada Innovem Girona, on es lliuraran els Premis a la Innovació IAS-ICS Girona, el 17 d’octubre a les 16 h, a l’Auditori Palau de Congressos de Girona. L’acte permetrà conèixer els vuit finalistes en dues categories, millor repte i millor projecte, i els mateixos assistents, juntament amb un jurat d’experts, seran els encarregats de decidir les propostes guanyadores.

Durant els darrers mesos, la Unitat d’Innovació IAS-ICS Girona ha estat treballant en la composició d’una iniciativa que compta amb la col·laboració del Dipsalut, l’Ajuntament de Girona, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona, el Col·legi Oficial de Metges de Girona i l’empresa de biomedicina MSD. La Unitat també s’ha encarregat de recollir les propostes presentades pels professionals als premis a partir de la seva experiència assistencial i de gestió diària. En total, s’han presentat 56 propostes: 34 que corresponen a la categoria de millor repte, que recull aquelles necessitats no resoltes, i 22 a la de millor projecte, que integra aquelles idees ja desenvolupades i implementades. Les propostes procedeixen de diferents serveis assistencials dels hospitals Trueta i Santa Caterina, de l’atenció primària i de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions.

Les persones responsables de la Unitat d’Innovació han estudiat les propostes per escollir quatre finalistes de cada categoria. Serà el 17 d’octubre a l’Auditori del Palau de Congressos de Girona quan els finalistes disposaran d'uns 10 minuts per presentar-les davant del públic, abans que es determinin les guanyadores. 

Tres jornades per promoure la innovació a la demarcació de Girona
La I Setmana de la Innovació IAS-ICS Girona té com a objectiu reconèixer i promoure l’esforç que els professionals d’ambdues institucions duen a terme diàriament per a la millora de la pràctica assistencial i de gestió. A la vegada, vol posar de manifest el potencial de la demarcació de Girona com a pol destacat dins del teixit empresarial vinculat a la salut. El programa arrencarà el dilluns 14 d’octubre a la sala d’actes de l’Hospital Trueta amb una conferència a càrrec de Genís Roca, especialista en desenvolupament de negoci i cultura digital, que precedirà la presentació d’experiències vinculades a la innovació.

El 15 d’octubre l’Hospital de Santa Caterina agafarà el relleu amb una xerrada del director estratègic d’Innovació i Transformació Digital al Departament de Salut, Ramon Maspons. Posteriorment, professionals provinents de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i de l’Hospital Sant Joan de Déu exposaran projectes que han dut a terme en els seus centres respectius.    

  
Pel que fa a la jornada del 17 d’octubre, la conferència de Marta Aymerich, directora de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en la translació de resultats de recerca a la pràctica clínica, serà l’avantsala de la presentació de les quatre propostes finalistes de cada categoria que optaran als Premis a la Innovació IAS-ICS Girona. A l’hora d’escollir el repte i el projecte guanyadors, el vot del Jurat expert valdrà un 60% i el del públic assistent, un 40%. Les dues propostes guanyadores rebran una aportació econòmica de 1.000 € per fer progressar i implementar el repte o el projecte, a més de disposar del suport per part de la Unitat d’Innovació en el procés de desenvolupament.