Atenció Primària

Dos anys després de posar en funcionament la programació d’hores de visita per SMS interactiu a tots dos hospitals, el nombre de missatges que han rebut resposta dels pacients s’eleva fins al 57 % Amb més d’1,2 milions de SMS enviats, s’ha interaccionat amb els usuaris digitalment en més de 843.000 casos El sistema ha permès de guanyar en sostenibilitat gràcies a l’estalvi de paper i d’avançar cap a la digitalització dels processos de gestió

Dos anys després d’engegar el sistema de programació de visites amb l’especialista per SMS interactiu, primer a l’Hospital Santa Caterina de Salt i, unes setmanes després, a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, les dades recollides evidencien que la programació d’hora s’ha gestionat digitalment en un 60 % dels casos, per als quals no ha calgut enviar cap carta de paper a domicili. Aquest resultats es desprenen de les entrades enregistrades en el sistema, que es va impulsar per respondre a dos grans objectius: d’una banda, ser més sostenibles amb l’estalvi de paper i, de l’altra, avançar vers la digitalització dels sistemes de gestió, amb el benefici que això significa en termes d’eficiència.

Les dades globals recopilades des que va entrar en funcionament la programació d’hores per SMS interactiu, ara fa dos anys i fins a mitjan del mes de juliol passat, reflecteixen que el total de cites per a les consultes ambulatòries dels hospitals Trueta i Santa Caterina que s’han gestionat amb aquest sistema supera les 843.000, amb més d’1,2 milions d’SMS enviats. D’aquests missatges, el 57,2 % han obtingut resposta dels usuaris, la qual cosa indica que sis de cada deu cites aproximadament s’han gestionat sense haver d’enviar cap avís per correu postal; no cal dir que aquest fet representa un estalvi important en paper. Així mateix, hem de tenir en compte que, abans de l’entrada en funcionament del sistema de programació d’hores per SMS, només al Trueta s’enviaven més de 350.000 cartes anuals per a les consultes ambulatòries, i cap a unes 115.000 més al Santa Caterina.

El sistema de programació d’hores per SMS interactiu va entrar en funcionament el 15 de juliol de 2021 a l’Hospital Santa Caterina, i unes setmanes més tard (el 17 d’agost) s’hi va afegir l’Hospital Trueta. Aquell any ja es van gestionar 178.990 cites amb aquest sistema, i la mitjana d’SMS amb resposta del pacient es va situar en un 55,5 %. Durant el 2022, que va ser el primer any complet de funcionament del sistema, el nombre de programacions d’hores per SMS interactiu va créixer fins a les 390.274 (243.252 corresponents a l’Hospital Trueta i 147.022 al Santa Caterina), amb un total de 622.400 SMS enviats. Pel que fa al 2023, les dades recopilades fins al 19 de juliol reflecteixen que el nombre de cites gestionades pel sistema ja arribava a les 273.786. D’aquestes, en 173.005 casos s’havia rebut un SMS de resposta dels usuaris, situant-se la mitjana en el 57,6 % d’interaccions digitals amb resposta.

Una part de l’èxit del sistema es deu al fet que el seu funcionament és senzill i intuïtiu. La persona amb hora programada rep un SMS al mòbil amb un enllaç per clicar. A partir d’aleshores s’obre una nova pantalla amb informació sobre l’hora de la visita i tres opcions: una per confirmar l’assistència a la visita, una altra per demanar un canvi de data i una darrera per cancel·lar-la definitivament. A més, en cas que la visita programada sigui per fer-se una prova que requereixi preparació prèvia, l’usuari hi troba la informació específica. L’aplicació també indica el nom de l’especialista i a quina consulta s’han de presentar els usuaris. Els professionals dels centres que gestionen la programació d’hores, poden veure l'estat dels SMS i fer-hi els canvis demanats pels pacients.

Quan es detecten usuaris que no han respost al primer SMS per programar la visita, se’ls envia un segon missatge d’avís al mòbil quinze dies abans de la visita. Si no es respon tampoc en aquest segon missatge, s’envia una carta a casa seva amb l’avís de l’hora programada. Des que va entrar en funcionament el sistema, la mitjana d’SMS pendents de resposta s’ha situat en el 38 %; un percentatge que es manté estable amb les xifres acumulades durant el 2023. Cal recordar que els pacients que no puguin assistir a les visites disposen de diferents canals per anul·lar-les, com ara l’aplicació de La Meva Salut o el telèfon per contactar amb l’àrea d’atenció al ciutadà del centre de salut corresponent. Recomanem als usuaris d’anul·lar amb antelació la visita, perquè es pugui donar hora a altres pacients en lloc seu i garantir un bon funcionament del sistema de salut.

Resposta de confirmació
Pel que fa a l’opció de resposta que permet la programació d’hores per SMS, la confirmació d’assistència a la visita és, de llarg, la que es fa servir més tan per a les visites a l’hospital Trueta com al Santa Caterina. De fet, les opcions de reprogramació de la data o la cancel·lació definitiva no arriba a l’1 % dels SMS amb resposta dels usuaris. L’any 2022 només es van enregistrar 3.477 peticions de reprogramació o d’anul·lació, mentre que els missatges de confirmació van augmentar fins als 359.388. Una dinàmica que s’ha mantingut el 2023. A mitjan juliol, la confirmació de la data i l’hora programada acumulava més de 217.900 SMS de resposta, per només 3.995 que optaven per la reprogramació de la visita o bé l’anul·lació.

Dos anys després de posar en funcionament aquest sistema als hospitals Trueta i Santa Caterina, la valoració dels resultats és molt positiva i contribueix no únicament a avançar en la digitalització dels processos d’atenció a la ciutadania, sinó també en termes de responsabilitat social corporativa en favor del medi ambient. Aquesta compromís fa que s’introdueixen millores de manera continuada en elements de disseny i usabilitat de l’aplicació per continuar potenciant la interacció amb els pacients per SMS.

  

El treball, impulsat per infermeres de l’Equip d’Atenció Primària de Ripoll, ha contribuït a aclarir els efectes del confinament sobre la salut de la població amb diabetis tipus 2 que resideixen en un àmbit rural La mostra va incloure 233 persones i també va permetre copsar la percepció que tenien del seu estat de salut durant el confinament

Les mesures de confinament domiciliari que es van dur a terme durant la pandèmia de COVID-19 van modificar les rutines de la població i, de retruc, van alterar la salut de moltes persones. Aquestes alteracions podien afectar especialment a la ciutadania amb un major risc cardiovascular, com ara les diagnosticades de diabetis. Conscients de la situació, infermeres de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Ripoll, van decidir impulsar un estudi que mesurés l’impacte del confinament domiciliari per COVID-19 en la població amb diabetis tipus 2 –la més freqüent en adults- dins d’un àmbit rural. Els resultats, que ara han estat difosos per la publicació especialitzada Metas de Enfermería, permeten concloure que el confinament no va afectar en el control dels nivells de glucosa a la sang dels pacients d’aquesta àrea del Ripollès ni en el seu risc cardiovascular.

Les infermeres Imma García, Teresa Muns i Meritxell Fajula, i la doctora Anna Ponjoan, de la Unitat de Suport Recerca Clínica d’Atenció Primària, són les encarregades de signar un estudi que contribueix a aclarir els efectes que va tenir el confinament sobre la salut de la població amb diabetis del tipus 2 que resideix en zones rurals. El treball inclou 233 usuaris i usuàries del servei d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon  diagnosticades amb aquesta malaltia, que acostuma a aparèixer en edat ja adulta i que es pot prevenir seguint hàbits de vida saludables, com ara una alimentació equilibrada i l’activitat física, precisament un factor que va quedar molt limitat durant les setmanes de confinament per aturar la pandèmia de la COVID-19.

Una altra variable que també s’apreciava important a l’hora de fer l’estudi va ser el fet de desenvolupar-se en un àmbit rural i amb una població més envellida en relació amb zones urbanes. En aquest sentit, la mitjana d’edat de la mostra va ser de 69,8 anys, majoritàriament homes (56,2%) i no fumadors (90,3%). 

Les dades que s’han extret del treball mostren que la mitjana d’hemoglobina glicosilada, l’indicador de glucosa a la sang més conegut, gairebé no va canviar: del 7.26% en el preconfinament va passar a 7.28% en el postconfinament.

L’obtenció de les dades es va realitzar en dues fases. La primera va consistir en la recollida de les dades registrades en la història clínica dels pacients durant l’any anterior al confinament (de març de 2019 a març de 2020) i la segona durant els sis mesos posterior al confinament (de juny de 2020 a desembre de 2020) per tal de fer les comparacions. En aquesta segona fase, s’hi va afegir un qüestionari dirigit als participants de l’estudi amb l’objectiu de copsar quina percepció tenien del seu estat de salut. El 81,97%  d’aquests van respondre no tenir percepció d’un empitjorament en el control de la malaltia, mentre que la resta (18,03%) sí que considerava haver empitjorat. Ho atribuïen, segons va registrar l’enquesta, a la falta d’exercici físic (42,85%), els canvis en la dieta (21,43%) o la manca de seguiment sanitari (4,76%). Pel que fa al 30,96% dels enquestats, atribuïa la percepció d’empitjorament a més d’una causa.

Els resultats obtinguts per l’estudi, que va rebre l’aprovació del comitè ètic de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), reflecteixen que el confinament no va generar impacte ni en el control de la diabetis del tipus 2 ni en el risc cardiovascular dels pacients en l’àmbit rural del Ripollès.

 

En els darrers dies han tingut lloc els actes de comiat als residents que han fet la seva especialització als nostres centres. Enguany s’han ofert per primera vegada les especialitats de salut laboral i medicina nuclear, les últimes a ser acreditades per impartir docència

El proper 23 de maig els centres de l’Institut Català de la Salut a Girona donaran la benvinguda als nous residents, un total de 98 professionals. El Trueta assoleix aquest any la xifra rècord d’incorporacions, ja que arribaran 49 metges que faran el MIR en una de les 33 especialitats acreditades, a més de 6 infermeres que s’especialitzaran com a llevadores o infermeres pediàtriques, dos que s’especialitzaran en farmàcia hospitalària, i un biòleg que s’especialitzarà en anàlisis clíniques.  

Per la seva banda, a l’atenció primària s’han cobert 32 de les 33 places ofertes enguany per especialitzar-se en medicina familiar i comunitària, a més de cobrir les 8 places d’infermeria familiar i comunitària.

Així, durant aquest curs 2023-2024, als centres de l’ICS Girona s’hi estaran especialitzant fins a 318 residents, 185 dels quals a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i els 133 restants a les àrees bàsiques de salut.

La principal novetat a l’Hospital Trueta és que enguany s’incorporaran per primer cop un resident de medicina nuclear i un de salut laboral, en ambdós casos especialitats que el Ministeri de Sanitat va acreditar l’any passat per poder impartir docència. També es van ampliar les places de MIR de neurologia, que han passat d’un a dos MIR, i de medicina intensiva, que va passar de dos a tres MIR. Totes les places ofertes per l’Hospital Trueta per al curs 2023-2024 han estat ocupades, fins i tot les de neurofisiologia i cirurgia toràcica, que tradicionalment són les més difícils de cobrir. El centre va iniciar l’any passat els tràmits per a l’acreditació de l’especialitat de reumatologia i també per incrementar en un resident més les especialitats de cardiologia, aparell digestiu i oncologia mèdica.

Actualment, al Trueta hi ha 33 especialitats acreditades: anàlisis clíniques, anatomia patològica, anestèsia i reanimació, aparell digestiu, cardiologia, cirurgia general i digestiva, cirurgia ortopèdica i traumatologia, cirurgia plàstica, estètica i reparadora, cirurgia toràcica, angiologia i cirurgia vascular, endocrinologia i nutrició, farmàcia hospitalària, hematologia i hemoteràpia, infermeria obstetricoginecològica, infermeria pediàtrica, medicina intensiva, medicina interna, medicina nuclear, nefrologia, pneumologia, neurocirurgia, neurofisiologia clínica, neurologia, oftalmologia, oncologia mèdica, oncologia radioteràpica, otorrinolaringologia, radiodiagnòstic, salut laboral, urologia, obstetrícia i ginecologia, i pediatria i medicina nuclear. L’Hospital Trueta també acull els residents de medicina familiar i comunitària de diferents àrees bàsiques de la Regió Sanitària.

Per la seva banda, la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària de Girona (UDMAFiC) ha cobert 32 de les 33 places de MIR i les 8 d’infermeria. Serà durant l’acte de benvinguda del dia 23 de maig que els residents escolliran a quina àrea bàsica de salut volen fer la seva residència, d’entre els centres que estan acreditats, tots ells gestionats per l’Institut Català de la Salut, excepte 2: els 4 de Girona (Can Gibert del Pla, Montilivi i Vila-roja, Santa Clara, Taialà), Salt, Sarrià de Ter, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Blanes, Tordera, Figueres, Cassà de la Selva (gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària), Banyoles, Olot, Canet de Mar i Malgrat de Mar (gestionat per la Corporació de Salut Maresme i la Selva), i els hospitals docents Dr. Josep Trueta, Santa Caterina, Palamós, Figueres, Blanes, Calella i Olot. Les 8 infermeres que s’incorporaran podran anar als CAP de Sarrià de Ter, Montilivi, Taialà, Santa Clara, Can Gibert del Pla i Salt.

Comiat als residents que han acabat la seva especialització

D’altra banda, l’Institut Català de la Salut ja ha fet els actes de comiat dels seus residents, encara que no acabaran la formació oficialment fins d’aquí a uns dies. Així, avui s’ha fet el comiat als 23 MIR del Trueta que han acabat la seva etapa formativa i està previst que el juliol s’acomiadin les 8 infermeres.

Per la seva banda, el comiat als residents de l’atenció primària es va fer el 10 de maig, en un acte celebrat a la sala d’actes de les facultats de Medicina i Infermeria. A l’atenció primària acabaran 19 residents de medicina familiar i comunitària, i 8 infermeres, que aniran acabant l’especialització en els popers mesos.

D’entre els residents que acaben ara, està previst que almenys 30 s’incorporin a treballar als centres de l’Institut Català de la Salut, 13 dels quals ho faran a l’atenció primària i 17 a l’Hospital Trueta.

El centre ha passat de tenir 17 consultes a tenir-ne 25, a més de guanyar una aula d’educació sanitària

Avui s’ha posat en funcionament l’ampliació del CAP Santa Clara, on s’ha fet l’adequació i la reordenació d’una part dels espais de la primera planta que han passat de ser àrea administrativa a ser àrea assistencial. Els treballs van començar el mes d’agost passat i s’han acabat aquest mes d’abril, moment a partir del qual s’ha procedit a instal·lar-hi l’equipament.

Els treballs d’ampliació han tingut un cost de 743.960 euros, entre obra i equipament, i han permès crear 8 consultes noves al centre, una de les quals és d’Odontologia, que s'obrirà en els propers dies. També s’ha habilitat un espai específic per a una aula d’educació sanitària. En total, s’ha actuat sobre una superfície construïda de 539,30 metres quadrats (dels quals s’han guanyat 302 m²), cosa que ha permès augmentar la superfície del CAP un 19%. Actualment, el Centre disposa de 1.875 metres quadrats.

Un cop acabades les obres, el CAP Santa Clara ha augmentat el nombre de consultes fins a 25. D’aquesta manera, el primer pis passa a ser on es concentra la major part d’activitat assistencial, ja que ara hi ha 14 de les 25 consultes que té el CAP. La distribució dels nous espais s’organitza al voltant del pati central, que funciona com a sala d’espera i que dona accés a totes les consultes situades al perímetre. Amb aquests treballs, també s’han redistribuït les consultes de pediatria.

Al CAP Santa Clara hi treballen un total de 76 professionals i s’hi atén una població de referència d’unes 25.000 persones. Cada any s’hi fan unes 80.000 visites de medicina familiar i comunitària, 57.000 d’infermeria familiar i comunitària, a més de 9.000 de pediatria i 5.000 d’infermeria pediàtrica, 5.000 d’odontologia, i 3.000 de treball social sanitari. El CAP Santa Clara, a més de ser un centre assistencial, també és docent ja que, des de l’any 2020, s’hi fa la residència de medicina (MIR) i d’infermeria familiar i comunitària (IIR).