Atenció Primària

La progressiva instauració del programa territorial de formació ecogràfica ha fet que totes les àrees bàsiques de salut de l’ICS Girona i l’IAS puguin realitzar aquestes proves complementàries per confirmar o descartar diagnòstics En paral·lel a la formació de professionals, s’ha potenciat la dotació d’ecògrafs als centres, que ja ascendeix a 37 aparells, als quals s’hi afegeixen 30 més de portàtils, que es poden transportar per fer atenció domiciliària

El Programa de formació ecogràfica impulsat per implementar l’ús de l’ecografia als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha permès que 150 professionals de medicina familiar i comunitària hagin estat acreditats per fer exploracions ecogràfiques en aquells casos en què aquesta prova pugui facilitar el diagnòstic. També ha impulsat el fet que totes les àrees bàsiques de salut de l’ICS Girona i l’IAS puguin fer ecografies clíniques com a complement de l’exploració que el professional fa als seus pacients. El nombre d’ecògrafs ja ascendeix a 37, als quals s’hi afegeixen 30 més de portàtils, que es poden transportar per fer l’atenció domiciliària. L’augment, tant de professionals com d’aparells, ha estat progressiu al llarg dels anys per situar la demarcació gironina com a referència dins l’àmbit català pel que fa a la implantació d’ecògrafs als CAP.
Disposar d’una àmplia xarxa d’ecògrafs respon a l’objectiu de la Direcció de l’ICS Girona-IAS de fer més resolutiva l’atenció primària de la demarcació. És una tecnologia de cost assequible, versàtil i no invasiva, que permet augmentar la capacitat de diagnòstic i millorar la satisfacció dels usuaris que, mitjançant aquesta prova, poden entendre millor la seva patologia sense haver de desplaçar-se més enllà del seu CAP.
Els ecògrafs són aparells del tot innocus per al pacient, ja que no emeten radiacions. Les proves que els professionals de la medicina de família duen a terme amb aquests equips són, principalment, abdominals, del sistema urinari i dels ronyons. La seva versatilitat permet que els professionals, més enllà de proves diagnòstiques o de seguiment, també facin servir aquests aparells per completar les exploracions clíniques.
L’evolució tecnològica dels equips ha permès que ofereixin una resolució d’imatge cada cop més precisa, a banda del desenvolupament d’aparells portàtils, que poden ser transportats quan el professional fa visites a domicili. Aquesta mobilitat va mostrar-se especialment útil durant el període de confinament per la COVID-19.

Diversos àmbits d’aplicació
El valor de disposar d’ecògrafs distribuïts per l’atenció primària queda reflectit amb la quantitat de proves que es realitzen cada any mitjançant aquests aparells. Entre 2020 i 2022, es van realitzar 23.624 proves; registre que dona com a mitjana prop de 8.000 a l’any. Pel que fa a 2023, des de gener fins a mitjan agost ja se n’havien registrat 6.558; dada que torna a reflectir la seva expansió creixent. Actualment, les proves que duen a terme els professionals de medicina de família amb aquests equips són, sobretot, abdominals, però ja es treballa per ampliar els àmbits d'aplicació mitjançant formacions específiques per a l’exploració tiroidal, vascular i  musculoesquelètica. També se’n vol fomentar la utilització per a patologies específiques, com ara la síndrome del túnel carpià.

Projecte amb 14 anys de trajectòria
L’àmplia expansió dels ecògrafs per l’atenció primària gironina és el resultat del projecte de formació territorial iniciat fa 14 anys (2009) amb el plantejament d'utilitzar l’ecografia com una eina d'exploració i ajuda al diagnòstic per al professional de l’atenció primària. El curs, que inicialment es feia a Madrid organitzat per la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària, es basa en la resolució diagnòstica dels casos més habituals que es presenten a les consultes, com poden ser còlics nefrítics, còlics biliars o lesions a la bufeta urinària. Des del 2017, aquesta formació l’organitza la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i les sessions formatives es duen a terme a Girona. Actualment, el curs consisteix en un mínim de 100 hores lectives teòriques i pràctiques. Per obtenir la capacitació, també es demana una rotació pel servei de Radiologia de l’Hospital Josep Trueta i del de Figueres, a més d’una prova d’avaluació al cap d’un any.  

Formació incorporada al programa MIR
El Programa ha permès ampliar any rere any el nombre de facultatius de l’atenció primària amb formació per utilitzar ecògrafs per confirmar o descartar un diagnòstic. En els darrers 10 anys s’ha passat de 18 (2013) a 150, fins a mitjan 2023. També ha fomentat la formació ecogràfica dels residents que fan l’especialització en medicina familiar i comunitària en els diferents equips d’atenció primària (EAP) de la Regió Sanitària Girona. En aquest sentit, la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de l’ICS a Girona és l’única a Catalunya que incorpora dins del seu programa MIR una formació  ecogràfica clínica. Els residents  reben  la mateixa formació organitzada per la CAMFIC durant els quatre anys de residència i sense cost econòmic. D’aquesta manera, en finalitzar la residència ja disposen de l’acreditació. Aquest fet suposa un benefici per al resident, així com per als centres pel fet de disposar d’un professional que ja té els  coneixements i la titulació en l’àmbit ecogràfic.  

 

El dijous 21 de setembre, en coincidència amb la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer, tindrà lloc a l'Hospital Santa Caterina la I Jornada sobre la Malaltia d'Alzheimer i altres demències", organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. La jornada està dirigida especialment a professionals de l’atenció primària de salut, però també a altres professionals, pacients i familiars, amb interès d’avançar en el seu coneixement sobre la malaltia d’Alzheimer.

La inscripció no té cost, però la seva realització és obligatòria. Podeu fer les vostres inscripcions en AQUEST FORMULARI. Places limitades.

Descarrega't el programa

09.00 h Benvinguda

Miquel Carreras, gerent del CatSalut a Girona.

Àngels Morales, gerenta de l’IAS-ICS Girona

Lluís Ramió-Torrentà, cap de Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

09.30 h Presentació de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Lilian Vivas, infermera gestora de la Unitat de Trastorns Cognitius.

09.45 h Diagnòstic en trastorns cognitius: quines proves tenim i quan les hem d'utilitzar.

Imma Pericot, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

10.15 h Presentació del Registre de Demències de Girona (ReDeGi)

Ariadna Gifreu, neuròloga. Coordinadora del ReDeGi.

10.30 h Tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer.

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.00 h Tractament no farmacològic

Paper de la rehabilitació cognitiva en el deteriorament cognitiu i demència en fase lleu.

Emili Rodríguez, neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Paper de la logopèdia en els trastorns cognitius.

Alba Olivé, logopeda de l’Hospital Santa Caterina.

Mesures a tenir en compte en demències en fase moderada i avançada.

Ivana T. Fernández, infermera de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.30 h Torn obert de preguntes.

12.00 h Pausa cafè.

12.30 h Factors de risc pel deteriorament cognitiu.

Anna Cots, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

12. 45 h Mesures de prevenció pel deteriorament cognitiu.

Laia Vidal, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

13.00 h Seguiment des de la visió de l'equip d'atenció primària.

Núria Pagès, infermera de l'equip d'atenció primària de Montivili-Vila-Roja de Girona.

13.30 h Experiència de pacients i cuidadors, amb l'acompanyament de Manuela Lozano, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

14.00 h Cloenda

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Dos anys després de posar en funcionament la programació d’hores de visita per SMS interactiu a tots dos hospitals, el nombre de missatges que han rebut resposta dels pacients s’eleva fins al 57 % Amb més d’1,2 milions de SMS enviats, s’ha interaccionat amb els usuaris digitalment en més de 843.000 casos El sistema ha permès de guanyar en sostenibilitat gràcies a l’estalvi de paper i d’avançar cap a la digitalització dels processos de gestió

Dos anys després d’engegar el sistema de programació de visites amb l’especialista per SMS interactiu, primer a l’Hospital Santa Caterina de Salt i, unes setmanes després, a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, les dades recollides evidencien que la programació d’hora s’ha gestionat digitalment en un 60 % dels casos, per als quals no ha calgut enviar cap carta de paper a domicili. Aquest resultats es desprenen de les entrades enregistrades en el sistema, que es va impulsar per respondre a dos grans objectius: d’una banda, ser més sostenibles amb l’estalvi de paper i, de l’altra, avançar vers la digitalització dels sistemes de gestió, amb el benefici que això significa en termes d’eficiència.

Les dades globals recopilades des que va entrar en funcionament la programació d’hores per SMS interactiu, ara fa dos anys i fins a mitjan del mes de juliol passat, reflecteixen que el total de cites per a les consultes ambulatòries dels hospitals Trueta i Santa Caterina que s’han gestionat amb aquest sistema supera les 843.000, amb més d’1,2 milions d’SMS enviats. D’aquests missatges, el 57,2 % han obtingut resposta dels usuaris, la qual cosa indica que sis de cada deu cites aproximadament s’han gestionat sense haver d’enviar cap avís per correu postal; no cal dir que aquest fet representa un estalvi important en paper. Així mateix, hem de tenir en compte que, abans de l’entrada en funcionament del sistema de programació d’hores per SMS, només al Trueta s’enviaven més de 350.000 cartes anuals per a les consultes ambulatòries, i cap a unes 115.000 més al Santa Caterina.

El sistema de programació d’hores per SMS interactiu va entrar en funcionament el 15 de juliol de 2021 a l’Hospital Santa Caterina, i unes setmanes més tard (el 17 d’agost) s’hi va afegir l’Hospital Trueta. Aquell any ja es van gestionar 178.990 cites amb aquest sistema, i la mitjana d’SMS amb resposta del pacient es va situar en un 55,5 %. Durant el 2022, que va ser el primer any complet de funcionament del sistema, el nombre de programacions d’hores per SMS interactiu va créixer fins a les 390.274 (243.252 corresponents a l’Hospital Trueta i 147.022 al Santa Caterina), amb un total de 622.400 SMS enviats. Pel que fa al 2023, les dades recopilades fins al 19 de juliol reflecteixen que el nombre de cites gestionades pel sistema ja arribava a les 273.786. D’aquestes, en 173.005 casos s’havia rebut un SMS de resposta dels usuaris, situant-se la mitjana en el 57,6 % d’interaccions digitals amb resposta.

Una part de l’èxit del sistema es deu al fet que el seu funcionament és senzill i intuïtiu. La persona amb hora programada rep un SMS al mòbil amb un enllaç per clicar. A partir d’aleshores s’obre una nova pantalla amb informació sobre l’hora de la visita i tres opcions: una per confirmar l’assistència a la visita, una altra per demanar un canvi de data i una darrera per cancel·lar-la definitivament. A més, en cas que la visita programada sigui per fer-se una prova que requereixi preparació prèvia, l’usuari hi troba la informació específica. L’aplicació també indica el nom de l’especialista i a quina consulta s’han de presentar els usuaris. Els professionals dels centres que gestionen la programació d’hores, poden veure l'estat dels SMS i fer-hi els canvis demanats pels pacients.

Quan es detecten usuaris que no han respost al primer SMS per programar la visita, se’ls envia un segon missatge d’avís al mòbil quinze dies abans de la visita. Si no es respon tampoc en aquest segon missatge, s’envia una carta a casa seva amb l’avís de l’hora programada. Des que va entrar en funcionament el sistema, la mitjana d’SMS pendents de resposta s’ha situat en el 38 %; un percentatge que es manté estable amb les xifres acumulades durant el 2023. Cal recordar que els pacients que no puguin assistir a les visites disposen de diferents canals per anul·lar-les, com ara l’aplicació de La Meva Salut o el telèfon per contactar amb l’àrea d’atenció al ciutadà del centre de salut corresponent. Recomanem als usuaris d’anul·lar amb antelació la visita, perquè es pugui donar hora a altres pacients en lloc seu i garantir un bon funcionament del sistema de salut.

Resposta de confirmació
Pel que fa a l’opció de resposta que permet la programació d’hores per SMS, la confirmació d’assistència a la visita és, de llarg, la que es fa servir més tan per a les visites a l’hospital Trueta com al Santa Caterina. De fet, les opcions de reprogramació de la data o la cancel·lació definitiva no arriba a l’1 % dels SMS amb resposta dels usuaris. L’any 2022 només es van enregistrar 3.477 peticions de reprogramació o d’anul·lació, mentre que els missatges de confirmació van augmentar fins als 359.388. Una dinàmica que s’ha mantingut el 2023. A mitjan juliol, la confirmació de la data i l’hora programada acumulava més de 217.900 SMS de resposta, per només 3.995 que optaven per la reprogramació de la visita o bé l’anul·lació.

Dos anys després de posar en funcionament aquest sistema als hospitals Trueta i Santa Caterina, la valoració dels resultats és molt positiva i contribueix no únicament a avançar en la digitalització dels processos d’atenció a la ciutadania, sinó també en termes de responsabilitat social corporativa en favor del medi ambient. Aquesta compromís fa que s’introdueixen millores de manera continuada en elements de disseny i usabilitat de l’aplicació per continuar potenciant la interacció amb els pacients per SMS.

  

El treball, impulsat per infermeres de l’Equip d’Atenció Primària de Ripoll, ha contribuït a aclarir els efectes del confinament sobre la salut de la població amb diabetis tipus 2 que resideixen en un àmbit rural La mostra va incloure 233 persones i també va permetre copsar la percepció que tenien del seu estat de salut durant el confinament

Les mesures de confinament domiciliari que es van dur a terme durant la pandèmia de COVID-19 van modificar les rutines de la població i, de retruc, van alterar la salut de moltes persones. Aquestes alteracions podien afectar especialment a la ciutadania amb un major risc cardiovascular, com ara les diagnosticades de diabetis. Conscients de la situació, infermeres de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Ripoll, van decidir impulsar un estudi que mesurés l’impacte del confinament domiciliari per COVID-19 en la població amb diabetis tipus 2 –la més freqüent en adults- dins d’un àmbit rural. Els resultats, que ara han estat difosos per la publicació especialitzada Metas de Enfermería, permeten concloure que el confinament no va afectar en el control dels nivells de glucosa a la sang dels pacients d’aquesta àrea del Ripollès ni en el seu risc cardiovascular.

Les infermeres Imma García, Teresa Muns i Meritxell Fajula, i la doctora Anna Ponjoan, de la Unitat de Suport Recerca Clínica d’Atenció Primària, són les encarregades de signar un estudi que contribueix a aclarir els efectes que va tenir el confinament sobre la salut de la població amb diabetis del tipus 2 que resideix en zones rurals. El treball inclou 233 usuaris i usuàries del servei d’atenció primària de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon  diagnosticades amb aquesta malaltia, que acostuma a aparèixer en edat ja adulta i que es pot prevenir seguint hàbits de vida saludables, com ara una alimentació equilibrada i l’activitat física, precisament un factor que va quedar molt limitat durant les setmanes de confinament per aturar la pandèmia de la COVID-19.

Una altra variable que també s’apreciava important a l’hora de fer l’estudi va ser el fet de desenvolupar-se en un àmbit rural i amb una població més envellida en relació amb zones urbanes. En aquest sentit, la mitjana d’edat de la mostra va ser de 69,8 anys, majoritàriament homes (56,2%) i no fumadors (90,3%). 

Les dades que s’han extret del treball mostren que la mitjana d’hemoglobina glicosilada, l’indicador de glucosa a la sang més conegut, gairebé no va canviar: del 7.26% en el preconfinament va passar a 7.28% en el postconfinament.

L’obtenció de les dades es va realitzar en dues fases. La primera va consistir en la recollida de les dades registrades en la història clínica dels pacients durant l’any anterior al confinament (de març de 2019 a març de 2020) i la segona durant els sis mesos posterior al confinament (de juny de 2020 a desembre de 2020) per tal de fer les comparacions. En aquesta segona fase, s’hi va afegir un qüestionari dirigit als participants de l’estudi amb l’objectiu de copsar quina percepció tenien del seu estat de salut. El 81,97%  d’aquests van respondre no tenir percepció d’un empitjorament en el control de la malaltia, mentre que la resta (18,03%) sí que considerava haver empitjorat. Ho atribuïen, segons va registrar l’enquesta, a la falta d’exercici físic (42,85%), els canvis en la dieta (21,43%) o la manca de seguiment sanitari (4,76%). Pel que fa al 30,96% dels enquestats, atribuïa la percepció d’empitjorament a més d’una causa.

Els resultats obtinguts per l’estudi, que va rebre l’aprovació del comitè ètic de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), reflecteixen que el confinament no va generar impacte ni en el control de la diabetis del tipus 2 ni en el risc cardiovascular dels pacients en l’àmbit rural del Ripollès.