Atenció Primària

Us informem que el proper 2 de juny, la Sala d’Actes de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, acollirà la  I Jornada de Cefalees dirigida específicament a professionals de l'Atenció Primària, tant de medicina com d'infermeria.  El curs està dirigit pels doctors Jorgi Gutiérrez i Imma Pericot, adjunts de la Unitat de Cefalees del Servei de Neurologia Trueta-Santa Caterina. La jornada està avalada per la CAMFIC i per la Societat Catalana de Neurologia.

Descarregueu-vos el programa aquí

Podeu realitzar la vostra inscripció clicant aquí.

El conseller Balcells ha visitat els terrenys on es construirà el nou centre i ha destacat que serà el primer CAP de Catalunya “absolutament sostenible” El titular de Salut també ha visitat les obres d'ampliació del CAP Santa Clara, que ben aviat comptarà amb 8 consultes més El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, ha visitat aquesta tarda el solar on es construirà el nou centre d’atenció primària d’Hostalric, amb un cost previst de 3,4 milions d’euros entre obra i equipament i elements que el convertiran en un edifici bioclimàtic i sostenible energèticament. Durant la visita, l’ha acompanyat el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras i Massanet; l’alcalde d’Hostalric, Nil Papiol i Champagne, i professionals del centre. El nou CAP s’ubicarà al carrer Sieria de Sanmartí en una parcel·la cedida per l’Ajuntament i substituirà l’actual edifici del carrer Major que ha quedat obsolet. El conseller Balcells ha explicat que el nou CAP d’Hostalric "serà el primer de Catalunya construït de forma absolutament sostenible". El conseller ha remarcat que el nou edifici "serà respectuós amb el medi ambient, inclourà sistemes de calefacció i ventilació molt naturals i incorporarà una perspectiva d'integració amb el territori exemplar". També ha explicat que les obres podrien començar el mes de desembre d’enguany i que els treballs durarien uns divuit mesos. Per la seva banda, l’alcalde d’Hostalric, Nil Papiol, ha agraït el "compromís" de la Generalitat amb la construcció del nou CAP i ha destacat que es tracta d’un equipament "molt necessari per als veïns del municipi". "L'anterior equipament ja ha fet la seva vida útil i esperem que sigui una realitat ben aviat", ha afegit. El nou CAP pretén organitzar de forma eficient els espais funcionals, optimitzant els costos constructius i fent una aposta per la sostenibilitat mediambiental, per tal de fer front a l’augment de la població però també per a disposar d’un CAP amb més espai i major accessibilitat. L’edifici constarà d’uns 1.119 m2 de superfície construïda i 12 consultes sanitàries (medicina, infermeria, odontologia, pediatria i obstetrícia i ginecologia). A més, també comptarà amb una àrea administrativa amb despatxos i sales de treball polivalent, àrea de personal amb vestidors, sala de personal, una àrea d’activitats comunitàries amb sales per a grups i una zona de magatzem. Es preveu que les obres surtin a licitació a mitjans d’any i que l’execució comenci entre el tercer i quart trimestre de 2023. Edifici bioclimàtic L’edifici serà energèticament passiu, és a dir, sense maquinària que generi energia de forma activa, tal com han exposat els arquitectes responsables de la redacció del projecte (L&L Arquitectura, Anna Prats Subiranas i Joan Valls Matheu), que també han assistit a la visita del conseller. Es disposarà d’il·luminació natural a totes les estances, a través de les façanes i dels patis interiors i es preveu també la instal·lació d’una pèrgola fotovoltaica que produeixi electricitat. El CAP també incorporarà un mecanisme d’aerotèrmia que consistirà en la renovació mecànica de l’aire amb un sistema de captació de l’aire exterior i l’aprofitament de l'energia del terreny per temperar l’aire. L’edifici també comptarà amb sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja per regar la vegetació. L’actual CAP Hostalric està situat en un edifici municipal al centre del municipi i sense capacitat de creixement. L’accessibilitat al CAP, tant pels usuaris com pels professionals, és complicada donada les pròpies característiques del nucli urbà. A més, l’augment poblacional dels darrers anys i la incorporació dels nous perfils d’atenció primària fan necessari disposar d’un equipament més ampli i confortable. El CAP Hostalric està gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i forma part de l’àrea bàsica de salut de Breda-Hostalric, que dona servei a 13.400 persones. És el centre de referència pels usuaris dels municipis d’Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu i pels de Massanes. Obres al CAP Santa Clara El conseller també ha visitat avui les obres d’ampliació del CAP Santa Clara de Girona, que han avançat a bon ritme i es preveu que finalitzin a principis d’abril. Els treballs van començar el mes d’agost passat i han consistit en l’adequació i reordenació d’una part dels espais assistencials de la primera planta. Actualment, aquesta zona està ocupada per àrees administratives. Els treballs d’ampliació han tingut un cost de 743.960 euros, entre obra i equipament, i han consistit en l’adequació i reordenació d’una part de la primera planta, on es faran 8 consultes noves. En total el primer pis del CAP passarà tenir 14 consultes. En conjunt, s’aconseguirà un espai més agradable i confortable tant per als usuaris com per als professionals que hi treballen. El conseller també s'ha reunit amb una representació de professionals del CAP, d'Urgpencies i de la Direcció d'Atenció Primària i amb les quals ha compartit inquietuds i experiències professionals. El conseller ha visitat el CAP Hostalric i ha visitat els terrenys del futur centre, on els arquitectes i professionals d'Infraestructures.cat li han explicat les característiques del projecte.       El conseller, al matí, s'ha reunit amb una representació de professionals d'atenció primària i comunitària i ha visitat les obres d'ampliació del CAP Santa Clara.      

La comarca és un dels 7 territoris seleccionats per consolidar projectes integrats en aquest àmbit per treure’n aprenentatges i identificar pràctiques de valor Es treballen iniciatives relacionades amb l’atenció a la complexitat a l’atenció primària social i sanitària, l’entorn domiciliari, la salut mental, el benestar emocional, sistemes d’informació

La Generalitat de Catalunya ha iniciat el desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària al Ripollès, amb l’objectiu d’atendre de la millor manera possible les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general, totes les persones amb necessitats complexes. Una de les primeres línies estratègiques i accions de l’Atenció i interacció social i sanitària (AISS) és la selecció de 7 territoris –un d’ells el Ripollès- amb experiència prèvia i avançada en l’atenció integrada, amb poder extreure’n aprenentatges i identificar pràctiques de valor. 

Aquest divendres s’ha celebrat una sessió de treball a Ripoll entre tots els actors que intervenen en el desplegament PIAISS al Ripollès: els Departaments de Drets Socials, Salut, el Consorci de Benestar Social del Ripollès, l’Hospital de Campdevànol-Hospital Comarcal del Ripollès, l’Institut Català de la Salut, xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària, tècnics i professionals de l’àmbit social i sanitari. Ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza; el president del Consell Comarcal i el Consorci de Benestar Social del Ripollès, Joaquim Colomer i el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras, entre d’altres participants.

La tria del Ripollès com a territori per dur a terme aquest  impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. Des de l’any 2015, des del Consorci de Benestar Social del Ripollès i les Àrees Bàsiques de Salut de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol-Ribes de Freser i Camprodon, estan treballant per crear les condicions per tal que es produeixi aquesta integració.

Al Ripollès s’està fent especial èmfasi en el desplegament de l’atenció domiciliària integrada social i sanitària. En aquest context, cal destacar diferents pràctiques de valor.    Per una banda, els plans d’atenció individualitzat per a cada una de les persones amb necessitats complexes d’atenció, que està treballat entre els equips de Salut i Serveis Socials, amb l’objectiu que la persona no tingui diferents plans d’atenció (el de l'equip d'atenció primària de salut, el de serveis socials, el del Servei d’Atenció Domiciliària, el de l'hospital,...) sinó que disposi d’un únic pla que ho aglutina tot. D’altra banda, també es promouen la teràpia ocupacional i els productes de suport, així com la teleassistència, la integració dels sistemes informàtics que recullen la informació social i sanitària per poder millorar l’atenció a la ciutadania, i la cura dels propis cuidadors, ja siguin cuidadors de familiars o altres sense formació, per proporcionar-los eines i també atendre el seu benestar emocional.

A la comarca també s’estan fent plans de treball conjunt entre els professionals de la xarxa de salut mental i addiccions i l’atenció primària social i sanitària per abordar els casos de complexitat en salut mental, i s’està impulsant l’atenció sanitària a les persones que viuen en centres residencials.

Finalment, a la comarca s’estan impulsant accions focalitzades en la prevenció i la promoció d’un envelliment actiu. En aquest sentit, el Ripollès participa en el projecte europeu APTITUDE per a la prevenció de la dependència en el qual hi ha implicats diferents territoris i la Universitat Autònoma de Barcelona. En el marc d’aquest projecte s’han realitzat diferents sessions de treball amb gent gran en municipis de la comarca a través dels quals els participants han manifestat diferents preocupacions, com ara la solitud, el maltractament a persones grans, les noves tecnologies, etc.

El Govern va aprovar el desplegament territorial de l’AISS el passat 21 de febrer, donant compliment al protocol signat entre el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, per tal d’incorporar el món local al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. També s’incorporaran a l’espai de cogovernança les entitats proveïdores socials i sanitàries.

 

La comarca és un dels 7 territoris seleccionats per consolidar projectes integrats en aquest àmbit i poder-los acabar desplegant a altres territoris Es treballen iniciatives relacionades amb l’atenció a la complexitat a l’atenció primària social i sanitària, l’entorn domiciliari, la salut mental, el benestar emocional, sistemes d’informació

La Generalitat ha seleccionat 7 territoris - entre ells la Garrotxa i Olot – on s’implementaran i finançaran projectes d’integració social i sanitària pioners que permetran identificar pràctiques de valor i que serveixin d’aprenentatge per a altres territoris. Aquest matí ha tingut lloc, una reunió de treball per avançar en aquest procés, que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació de Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. L’objectiu de reforçar i consolidar els projectes en col·laboració amb el món local i poder-los acabar desplegant a altres territoris. 

A principis d’any, el Departament de Salut, el Departament de Drets Socials, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats municipalistes van signar l’acord per al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària.

L’objectiu és aconseguir una atenció integrada a les necessitats de les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general a totes les persones amb necessitats complexes  socials i sanitàries i s’aposta així per un sistema que faciliti l’atenció centrada en la persona. S’està treballant en el desplegament de les eines i accions per aportar una millor resposta a les necessitats dels col·lectius més vulnerables, promovent la qualitat de vida de les persones; enfortint els suports d’atenció i impuls a l’autonomia personal i garantint el dret a viure amb la millor qualitat de vida possible.

Una de les primeres línies estratègiques i accions fruit d’aquest acord és la selecció de 7 territoris catalans que funcionaran com a zones impulsores de projectes d’atenció i integració. Tot amb l’objectiu d’apostar per un desenvolupament de l’atenció social i sanitària integrada que compti de forma decidida amb el món local.

La Garrotxa, i Olot com a capital, ha estat un dels territoris seleccionats per la seva singularitat i pel treball realitzat fins a l’actualitat. Així es va acordar en un acte que va tenir lloc 2 de febrer a la seu del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Aquest divendres 10 de març s’ha portat a terme una sessió de treball que ha comptat amb l’assistència de la directora general de Planificació i Recerca en Salut de la Generalitat, Aina Plaza, i la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura. La trobada -que ha acollit la seu del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG)- ha comptat amb la presència del president del CASG i del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach, del vicepresident del CASG i alcalde d’Olot, Josep Berga; Helga Nuell, directora territorial de Girona del Departament de Drets Socials a Girona i Miquel Carreras, gerent de la Regió Sanitària de Girona del Departament de Salut.

A continuació, professionals dels àmbits de serveis socials i de salut de la Garrotxa han pres part de la trobada en la que s’han analitzat les línies d’actuació plantejades en el full de ruta “Atenció integrada social i sanitària 2022-2026 · d’Olot i la Garrotxa,” aprovades en l’òrgan de governança reunit el dia 3 de març.

Olot i la Garrotxa,  territori de referència

El fet de seleccionar a Olot - la Garrotxa com a territori per dur a terme aquest impuls és el resultat de la feina feta pels agents socials i sanitaris de la comarca en el treball d’integració. El model implantat en aquest municipi té com a base un potent equip impulsor del projecte que es va constituir com a òrgan de governança de la Garrotxa el 3 de juliol de 2014. Està format per les institucions i professionals més implicats en l’àmbit social i sanitari de la comarca, amb capacitat per tirar endavant els projectes que s’hi proposen: l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Olot, la Presidència del Consell Comarcal, la Gerència de la Regió Sanitària de Girona, la Direcció Territorial del Departament d’Afers Socials i Drets Socials, la Gerència de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa així com la Gerència Territorial a Girona de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); la Direcció del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa així com representants d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AISS).

Aquest òrgan va permetre aprovar el primer Full de Ruta per a l’Impuls de la Integració Social i Sanitària de la Garrotxa pels anys 2015-2018, focalitzat en les situacions de més complexitat, com malalties mentals greus o complexes a nivell de salut i social, i va permetre avançar en el model d’atenció a l’entorn domiciliari, com un dels serveis claus a la ciutadania.

L’any 2019 es va tornar a avaluar aquesta memòria, fet que va permetre incorporar un seguit de noves línies i accions que – arran la pandèmia de la COVID-19 – no s’han pogut implementar fins el passat 2022, quan també es va aprofitar l’avinentesa per incorporar noves línies plantejades arran els canvis i afectacions de la pandèmia. Aquest nou full de ruta - que ja s’ha començat a aplicar - posa èmfasi en l’atenció prioritària de les situacions de complexitat en l’entorn domiciliari i inclou l’elaboració d’un model territorial d’atenció a les emergències socials i sanitàries, així com l’increment d’eines i vies d’atenció i suport a les persones cuidadores i la millora de l’atenció social i sanitària de les persones que viuen a les residències. I per dur a terme tot aquest treball integrat social i sanitari, a la Garrotxa s’ha desenvolupat una integració dels sistemes informàtics que permeten recollir la informació social i sanitària.

Com a accions que s’estan treballant per potenciar l’atenció integrada de les persones, en l’entorn domiciliari i comunitari, s’han posat en funcionament equips que treballen de manera integrada la vessant social i la sanitària d’atenció primària, de manera que només hi ha una porta d’accés per a la ciutadania, una “finestreta única”. Per altra banda, s’han potenciat el servei d’ajuda a domicili, el servei de teleassistència i el servei de teràpia ocupacional, a més d’altres productes de suport. També es plantegen accions per donar ajuda als cuidadors d’aquestes persones dependents i amb problemes de salut. Altres pràctiques de valor que s’han potenciat són la resposta a les situacions de crisi, durant totes les hores i tots els dies de l’any (és a dir, una atenció 7x24, o la compartició de dades dels sistemes d’informació de l’àmbit social i sanitari, amb l’objectiu de millorar la coordinació.   

Finalment, també s’està desenvolupant l’establiment de procediments de coordinació per la millora en l’atenció del col·lectiu de persones que viuen a les residències, que presenten ten una situació clínica cada vegada més complexa i amb un perfil més elevat de dependència.

Tot plegat, sense deixar de banda els infants, joves i adults amb condició de complexitat de salut mental. En aquest sentit, s’estan creant unitats funcionals formades per professionals de diferents àmbits per poder treballar de manera integrada les situacions de malaltia mental complexes.

 

S’ha creat una consultoria formada per 7 expertes, que han homogeneïtzat el model d’atenció i faran assessorament als centres sanitaris i formació al personal d’infermeria Aquestes ferides representen un important problema de salut per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors

La Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària estan desplegant un projecte per millorar l’abordatge de les ferides cròniques complexes. Una ferida es cronifica quan es produeix una pèrdua de continuïtat de la superfície epitelial amb poca tendència a la curació espontània, i és necessari un temps més llarg per a la cicatrització; un procés que pot durar mesos o, fins i tot, anys. Les ferides cròniques complexes representen un problema de salut important per la dificultat de cicatrització, la llarga evolució, la despesa econòmica que impliquen i, sobretot, per la disminució de la qualitat de vida de les persones que les pateixen i dels seus cuidadors.

Per als professionals d’Infermeria, l’atenció a les ferides cròniques complexes ocupa una part important de la seva feina diària, tant pel temps de dedicació que requereixen com pel repte que suposa fer front a les dificultats que planteja la cura d’aquestes ferides. El projecte, que s’ha començat a implantar a Girona, té com a objectius millorar la qualitat de l’atenció als pacients que les pateixen, disminuir el temps del procés de cicatrització, establir un model metodològic d’actuació unificat a tots els equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS, oferir assessorament amb expertesa als professionals d’infermeria i millorar el cost-eficàcia dels tractaments.

El projecte treballa amb un model basat en un abordatge integral de la lesió, en què s’actua sobre les causes que la produeixen, i se centra en la millora contínua del tractament. Incorpora, a més, la  millora de la qualitat de vida del pacient i el model de gestió del cas, és a dir, oferir una atenció centrada en la persona, amb un pla individualitzat de decisions compartides en què s’integra l’atenció dels diferents professionals i el treball en xarxa.

El projecte neix de la necessitat de coordinar i unificar criteris per a l’atenció integral del pacient. Consisteix en la creació d’una consultoria de ferides cròniques complexes per a la coordinació, l’assessorament i la formació de professionals d’infermera de l’atenció primària. Aquesta consultoria està formada per 7 infermeres amb un alt nivell d’expertesa en l’atenció a aquests tipus de ferides. Aquest grup d’infermeres tenen assignats uns equips d’atenció primària (EAP), i donen cobertura entre totes als 29 equips d’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS. Aquestes consultores expertes fan formació i assessorament a les infermeres referents de ferides que ja hi ha a cada un dels EAP. També fan atenció clínica directa als pacients, participen en el diagnòstic diferencial de les ferides i assessoren en tractaments.

Malgrat que ja s’havia començat a treballar abans de la pandèmia de la COVID-19, no va ser fins a la primavera passada que es va reprendre amb impuls el projecte. Així, van començar a preparar una formació per homogeneïtzar els coneixements en ferides cròniques dels EAP. Seguidament, van planificar una formació general a professionals d’infermera, que s’ha dut a terme durant aquest mes de febrer, i que ha permès impartir la formació a 270 professionals d’infermeria. El pas següent és posar en marxa el nou model d’abordatge als centres d’atenció primària de les dues institucions, acció que s’iniciarà aquest mes de març. Les expertes de la consultoria continuaran fent formació continuada i, al seu torn, compartiran els coneixements adquirits amb referents de cada EAP.

Patir una ferida crònica complexa

La persona que presenta una ferida crònica/complexa es veu afectada tant des del punt de vista físic, com psicològic i social. L’afectació física es deu a dolor, dificultat en la mobilitat, inflamació, pesadesa a les cames, rampes, pruïja, incapacitat, dependència i alteració de la imatge corporal. Psicològicament, l’afectació va en augment a mesura que es va cronificant la ferida i la persona presenta ansietat, depressió i desconfiança. L’afectació social ve ocasionada per l’abundant exsudat i la mala olor de les ferides, que poden comportar aïllament social, soledat, angoixa i disminució progressiva de les relacions socials.

S’estima que a Europa la incidència de ferides cròniques complexes és d’entre una i dues persones de cada cent. Entre un 40 i un 50% de les úlceres de les extremitats inferiors triguen a cicatritzar aproximadament uns sis mesos; un percentatge molt similar, al voltant dels dotze mesos i un 10% triguen períodes superiors als cinc anys. En els dotze mesos següents a la cicatrització, un terç de les ferides tornen a aparèixer.