Atenció Primària

El triatge permetrà fer una valoració especialitzada dels usuaris i agilitzar l’atenció d’aquells que necessitin una actuació més immediata 

El Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) Güell de Girona ha implantat un sistema de triatge que permetrà atendre amb més celeritat aquells pacients que presentin una situació clínica més greu. Amb aquesta mesura, es disminuirà el risc que sorgeixin complicacions en aquelles persones que necessitin una atenció més urgent per part del personal mèdic i d’infermeria del centre.

El sistema de triatge és una pràctica molt estesa en els serveis d’Urgències, per la necessitat de gestionar els casos segons el seu nivell de complexitat. Al CUAP Güell, el triatge ha entrat en funcionament aquesta setmana i, en una primera fase, funcionarà de dilluns a divendres entre les 8 i les 20 h.

Una infermera amb formació específica en triatge és l’encarregada de fer una primera recepció, acollida i classificació del pacient a partir del seu motiu de consulta. D’aquesta manera es poden detectar ràpidament tots aquells usuaris en una situació clínica greu, que han de ser atesos sense demores per evitar complicacions derivades del temps d’espera. Així doncs, els pacients passen a atendre’s segons el nivell d’urgència que presentin, i no per ordre d’arribada.

Tot i prioritzar els casos més greus, el sistema de triatge valora tots els pacients que demanen atenció presencial al CUAP Güell, sigui quin sigui el seu nivell d’urgència.  Per tant, tots aquells usuaris que estan a les sales del centre en espera d’atenció passen a estar controlats per infermeria fins a ser atesos pel professional sanitari més adient, segons el seu motiu de consulta.

La instauració progressiva del sistema de triatge respon a l’objectiu d’oferir una millor gestió de les urgències al CUAP Güell que, des de desembre de 2017, dona assistència durant les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana a aquells pacients amb una patologia que es pot tractar des de la mateixa atenció primària dins de la seva àrea d’influència, corresponent a les àrees bàsiques de salut de Girona, Salt, Sarrià de Ter i Celrà. Cal recordar, però, que tots els centres d’atenció primària de Girona estan oberts de 8 a 20 h en dies laborables, i Salt, Sarrià de Ter i Celrà, també en caps de setmana i festius en el mateix horari. D’aquesta manera, el mateix centre d’atenció primària assignat és el primer lloc on s’han de dirigir els usuaris si necessiten una atenció urgent. Només fora de l’horari d’obertura del seu centre és quan ha de venir o trucar al CUAP Güell per demanar assistència sanitària.

La capacitat d’atendre usuaris del CUAP Güell ha anat creixent i, actualment, també dona resposta a pacients derivats dels serveis d’urgències dels hospitals Dr. Josep Trueta i Santa Caterina, que presenten un motiu de consulta no urgent i que pot ser resolt en el CUAP. En aquest sentit, l’any 2022 l’atenció continuada del CUAP Güell va acumular 85.480 visites (entre presencials, a domicili i telefòniques), cosa que suposa un augment de prop d’un 10% respecte a 2021. Les dades recollides en els primers sis mesos de 2023 apunten que es mantindrà la progressió, amb 43.314 visites ja registrades fins al 30 de juny.

Entre els serveis que presta el CUAP Güell destaquen les urgències de baixa i mitjana  complexitat; les cures d'infermeria; la continuïtat assistencial del pacient fràgil, pal·liatiu i crònic; l’atenció de traumatismes lleus quan no hi ha signes de fractura, i les atencions urgents a les residències geriàtriques i sociosanitàries. El seu equip de professionals està format per metges i metgesses de família, pediatres –en tram diürn dels festius–, infermers i infermeres, auxiliars d'infermeria i professionals d'Atenció a la Ciutadania.

La implantació d’un sistema de triatge suposa un pas més en l’objectiu de continuar millorant l’atenció als usuaris i incrementar la satisfacció dels pacients i professionals que treballen al CUAP Güell.

      

Aquesta setmana han arribat les 3.571 primeres dosis, que s’administren als CAP i als hospitals de la Regió Sanitària de Girona

Aquesta setmana alguns dels centres d’atenció primària han començat la campanya d’immunització a nadons de fins als 6 mesos contra el virus respiratori sincicial (VRS), un virus altament contagiós que es dissemina amb les secrecions nasofaríngies de les persones infectades o mitjançant les gotes de saliva, constituint una de les principals causes d’hospitalització en infants menors de 5 anys.

El primer CAP a rebre dosis contra el VRS va ser Alfons Moré de Salt, on van arribar les primeres unitats divendres passat. Dilluns mateix ja les administraven als primers infants i quan acabi la jornada laboral d’avui en aquest centre ja s’hauran immunitzat fins a 70 nens i nenes nascuts entre abril i setembre de 2023 per protegir-los de les bronquiolitis i les seves complicacions. AL CAP de Can Gibert de Pla, avui ja s’hauran vacunat fins a 25 infants. A finals del matí també s’haurà acabat de fer la primera distribució de 3.571 dosis a tots els centres de salut de la Regió Sanitària Girona: Dilluns 2 octubre van arribar als centres de la comarca de La Selva, dimarts a l’Alt i el Baix Empordà, dimecres a la Garrotxa i el Pla de l’Estany, ahir a les comarques del Ripollès i del Gironès i avui s’estan repartint a l’Alt Maresme. En total, està previst que es reparteixin fins a 6.212 dosis.

La campanya contra el VRS es realitza als centres d’atenció primària per als nadons nascuts entre abril i setembre de 2023 (les famílies estan rebent un SMS informatiu per demanar cita al CAP) i en el mateix centre hospitalari (abans de l’alta) per als que neixin entre octubre de 2023 i març de 2024. L’administració serà progressiva, segons vagin naixent els infants i segons les famílies vagin demanant cita als seus CAP de referència. Es recomana aprofitar les revisions periòdiques per sol·licitar la immunització contra el VRS.

L’any passat, a Catalunya, el VRS va causar 7.523 bronquiolitis en menors d’un any, amb 1.058 hospitalitzacions.

El VRS, que afecta 9 de cada 10 infants durant els dos primers anys de vida, és altament contagiós; es dissemina amb les secrecions nasofaríngies infectades o amb la saliva i pot manifestar-se clínicament de diverses maneres, depenent de l’estat immunitari i l‘edat del pacient: des de quadres de vies respiratòries altes banals o inaparents tipus refredat comú, fins a episodis de bronquiolitis o pneumònies en lactants, que solen ser més greus durant els primers mesos de vida i especialment importants en prematurs. S’estima que el VRS és el responsable d’un 70% del total dels quadres de bronquiolitis i d’un 25% de les pneumònies en els menors d’un any.

Cal tenir present que el Nirsevimab no és una vacuna, si no que es tracta d’anticossos, és a dir, proteïnes generades pel sistema immunològic que ajuden a combatre malalties. Segons les dades disponibles, aquests anticossos redueixen en prop d’un 80% els contagis de vies respiratòries inferiors per VRS. S’administra una sola dosi intramuscular.

Catalunya té en aquests moments un dels calendaris de vacunació més complets i amb la incorporació de la immunització contra el VRS disposarà d’una de les recomanacions d’immunització més avançades a escala global

   

Professionals dels equips d’atenció primària de la Garrotxa desenvolupen un projecte de recerca, basat en un programa d’immersions guiades a la natura, per avaluar-ne l’efecte sobre la salut mental de persones adultes amb estats d'ansietat, depressió o estrès

Nombrosos estudis relacionen el fet de viure a prop d’espais naturals amb una menor prevalença de trastorns mentals, en especial aquells vinculats a l’ansietat, la depressió i l’estrès. Sota aquesta premissa, des de l’Equip d’Atenció Primària Olot de l’Institut Català de la Salut (ICS) –juntament amb els EAP de Besalú (ICS), Sant Joan les Fonts (FHOCG) i La Vall d’en Bas (FHOCG)–, es desenvolupa un projecte basat en immersions guiades a la natura, que té com a objectiu avaluar l’efecte que té el contacte guiat a la natura en persones majors de 30 anys residents a la Garrotxa que pateixen aquests estats emocionals. L’estudi, que compta amb la supervisió de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol), va engegar-se el gener i s’allargarà fins a finals de 2024.

Ja hi participen 45 pacients –l’estudi final preveu incloure’n 166–¬, una part dels quals formen l’anomenat Grup d’Intervenció. Després que aquest Grup hagi completat les primeres 7 setmanes del programa, ja s’estan recollint els resultats preliminars. “Els tests semblen indicar que les persones que fan les immersions guiades a la natura passen d’un estat moderat-greu a lleu”, explica Quionia Villar, metgessa del Consultori Local Les Preses i investigadora principal del projecte. Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’abordar l’augment de la incidència de persones que viuen en estat de depressió, ansietat o estrès els darrers anys i, sobretot, en el context de postpandèmia, utilitzant els recursos de natura que hi ha al territori i la prescripció social. L’estudi es dissenya per valorar com la població local que pateix emocionalment es pot beneficiar dels recursos de natura més propers. El grau d’eficàcia del projecte s’avalua mitjançant tests que mesuren l’estat d’ànim de les persones que pateixen una d’aquestes patologies.

Els pacients es deriven de tots els consultoris d’atenció primària de la Garrotxa, així com des de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) mitjançant el programa de col·laboració amb l'atenció primària i comunitària (PCP). Pel que fa als itineraris, es fan als municipis de les Preses i la Vall d’en Bas. Els tests es passen al Grup d’Intervenció i, de forma paral·lela, al Grup de Control, durant els mateixos períodes de l’estudi. Els resultats obtinguts en un grup en contrast amb l’altre permeten determinar si la intervenció millora la simptomatologia dels individus al llarg del temps.

Les referents de benestar emocional i comunitari (RBEC) s’encarreguen de recopilar les dades que permeten avaluar com la prescripció social  de natura –també anomenada ‘recepta verda’– pot suposar una millora en el control de l’estrès, l’ansietat i la depressió.

La durada del programa és de 6 mesos per a cada grup de pacients, fet que suposa un factor diferencial respecte a altres estudis similars, com indica Quionia Villar: “No hi ha gaires estudis en aquest àmbit que facin un procediment tan llarg en el temps per buscar una millora sostinguda en el benestar de les persones”. Les primeres immersions guiades a la natura tenen una durada de 3 hores setmanals durant les primeres 7 setmanes. Posteriorment, i durant cinc mesos, les trobades són mensuals.

Una guia professional formada en boscos terapèutics acompanya el Grup d’Intervenció i facilita l'experiència pels itineraris dissenyats en espais naturals dels municipis de les Preses i la Vall d’en Bas, que ressegueixen antics camins i boscos. També es fan sortides guiades pels dos boscos de la Xarxa Sèlvans que hi ha a la Garrotxa: Salvador Grau i Les Olletes. Al llarg de l’itinerari, es desenvolupen una sèrie de propostes sensorials i expressives en continu contacte amb la natura, amb l’objectiu d’adquirir noves capacitats de gestió emocional que ajudin a millorar la salut i el benestar personal. El fet de tractar-se d’una activitat grupal també propicia que es desenvolupin habilitats d’interacció social i de companyonia.

Precisament, la reconeguda diversitat d’espais naturals que té la comarca ha propiciat que es vagin duent a terme altres iniciatives que vinculen la medicina i el medi ambient, com la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa, instaurada el 2017 a l’Hospital d’Olot amb l’objectiu d’abordar la detecció, l’avaluació i el maneig de malalties i riscos mediambientals relacionats amb la salut dels infants, a més de proporcionar educació, formació i recerca en aquesta àrea.

Estudi extrapolable a altres entorns

El plantejament d’aquest estudi és que pugui ser extrapolable a altres entorns amb  població que tingui l’oportunitat d'apropar-se a la natura. Perquè sigui així, la metodologia de treball del projecte es documenta de manera rigorosa, tant pel que fa a les tècniques com a les eines utilitzades a cadascuna de les sessions i als entorns per on es fan els guiatges. El document elaborat serà útil per transferir aquest coneixement a altres equips de professionals del guiatge. A més, s’ha elaborat material gràfic en format de fitxes que poden ser emprades de manera autònoma una vegada els pacients hagin fet el programa guiat.

  

   

La progressiva instauració del programa territorial de formació ecogràfica ha fet que totes les àrees bàsiques de salut de l’ICS Girona i l’IAS puguin realitzar aquestes proves complementàries per confirmar o descartar diagnòstics En paral·lel a la formació de professionals, s’ha potenciat la dotació d’ecògrafs als centres, que ja ascendeix a 37 aparells, als quals s’hi afegeixen 30 més de portàtils, que es poden transportar per fer atenció domiciliària

El Programa de formació ecogràfica impulsat per implementar l’ús de l’ecografia als equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha permès que 150 professionals de medicina familiar i comunitària hagin estat acreditats per fer exploracions ecogràfiques en aquells casos en què aquesta prova pugui facilitar el diagnòstic. També ha impulsat el fet que totes les àrees bàsiques de salut de l’ICS Girona i l’IAS puguin fer ecografies clíniques com a complement de l’exploració que el professional fa als seus pacients. El nombre d’ecògrafs ja ascendeix a 37, als quals s’hi afegeixen 30 més de portàtils, que es poden transportar per fer l’atenció domiciliària. L’augment, tant de professionals com d’aparells, ha estat progressiu al llarg dels anys per situar la demarcació gironina com a referència dins l’àmbit català pel que fa a la implantació d’ecògrafs als CAP.
Disposar d’una àmplia xarxa d’ecògrafs respon a l’objectiu de la Direcció de l’ICS Girona-IAS de fer més resolutiva l’atenció primària de la demarcació. És una tecnologia de cost assequible, versàtil i no invasiva, que permet augmentar la capacitat de diagnòstic i millorar la satisfacció dels usuaris que, mitjançant aquesta prova, poden entendre millor la seva patologia sense haver de desplaçar-se més enllà del seu CAP.
Els ecògrafs són aparells del tot innocus per al pacient, ja que no emeten radiacions. Les proves que els professionals de la medicina de família duen a terme amb aquests equips són, principalment, abdominals, del sistema urinari i dels ronyons. La seva versatilitat permet que els professionals, més enllà de proves diagnòstiques o de seguiment, també facin servir aquests aparells per completar les exploracions clíniques.
L’evolució tecnològica dels equips ha permès que ofereixin una resolució d’imatge cada cop més precisa, a banda del desenvolupament d’aparells portàtils, que poden ser transportats quan el professional fa visites a domicili. Aquesta mobilitat va mostrar-se especialment útil durant el període de confinament per la COVID-19.

Diversos àmbits d’aplicació
El valor de disposar d’ecògrafs distribuïts per l’atenció primària queda reflectit amb la quantitat de proves que es realitzen cada any mitjançant aquests aparells. Entre 2020 i 2022, es van realitzar 23.624 proves; registre que dona com a mitjana prop de 8.000 a l’any. Pel que fa a 2023, des de gener fins a mitjan agost ja se n’havien registrat 6.558; dada que torna a reflectir la seva expansió creixent. Actualment, les proves que duen a terme els professionals de medicina de família amb aquests equips són, sobretot, abdominals, però ja es treballa per ampliar els àmbits d'aplicació mitjançant formacions específiques per a l’exploració tiroidal, vascular i  musculoesquelètica. També se’n vol fomentar la utilització per a patologies específiques, com ara la síndrome del túnel carpià.

Projecte amb 14 anys de trajectòria
L’àmplia expansió dels ecògrafs per l’atenció primària gironina és el resultat del projecte de formació territorial iniciat fa 14 anys (2009) amb el plantejament d'utilitzar l’ecografia com una eina d'exploració i ajuda al diagnòstic per al professional de l’atenció primària. El curs, que inicialment es feia a Madrid organitzat per la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària, es basa en la resolució diagnòstica dels casos més habituals que es presenten a les consultes, com poden ser còlics nefrítics, còlics biliars o lesions a la bufeta urinària. Des del 2017, aquesta formació l’organitza la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i les sessions formatives es duen a terme a Girona. Actualment, el curs consisteix en un mínim de 100 hores lectives teòriques i pràctiques. Per obtenir la capacitació, també es demana una rotació pel servei de Radiologia de l’Hospital Josep Trueta i del de Figueres, a més d’una prova d’avaluació al cap d’un any.  

Formació incorporada al programa MIR
El Programa ha permès ampliar any rere any el nombre de facultatius de l’atenció primària amb formació per utilitzar ecògrafs per confirmar o descartar un diagnòstic. En els darrers 10 anys s’ha passat de 18 (2013) a 150, fins a mitjan 2023. També ha fomentat la formació ecogràfica dels residents que fan l’especialització en medicina familiar i comunitària en els diferents equips d’atenció primària (EAP) de la Regió Sanitària Girona. En aquest sentit, la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de l’ICS a Girona és l’única a Catalunya que incorpora dins del seu programa MIR una formació  ecogràfica clínica. Els residents  reben  la mateixa formació organitzada per la CAMFIC durant els quatre anys de residència i sense cost econòmic. D’aquesta manera, en finalitzar la residència ja disposen de l’acreditació. Aquest fet suposa un benefici per al resident, així com per als centres pel fet de disposar d’un professional que ja té els  coneixements i la titulació en l’àmbit ecogràfic.  

 

El dijous 21 de setembre, en coincidència amb la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer, tindrà lloc a l'Hospital Santa Caterina la I Jornada sobre la Malaltia d'Alzheimer i altres demències", organitzada per la Unitat de Trastorns Cognitius del Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. La jornada està dirigida especialment a professionals de l’atenció primària de salut, però també a altres professionals, pacients i familiars, amb interès d’avançar en el seu coneixement sobre la malaltia d’Alzheimer.

La inscripció no té cost, però la seva realització és obligatòria. Podeu fer les vostres inscripcions en AQUEST FORMULARI. Places limitades.

Descarrega't el programa

09.00 h Benvinguda

Miquel Carreras, gerent del CatSalut a Girona.

Àngels Morales, gerenta de l’IAS-ICS Girona

Lluís Ramió-Torrentà, cap de Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

09.30 h Presentació de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Lilian Vivas, infermera gestora de la Unitat de Trastorns Cognitius.

09.45 h Diagnòstic en trastorns cognitius: quines proves tenim i quan les hem d'utilitzar.

Imma Pericot, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

10.15 h Presentació del Registre de Demències de Girona (ReDeGi)

Ariadna Gifreu, neuròloga. Coordinadora del ReDeGi.

10.30 h Tractament farmacològic de la malaltia d'Alzheimer.

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.00 h Tractament no farmacològic

Paper de la rehabilitació cognitiva en el deteriorament cognitiu i demència en fase lleu.

Emili Rodríguez, neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns Cognitius.

Paper de la logopèdia en els trastorns cognitius.

Alba Olivé, logopeda de l’Hospital Santa Caterina.

Mesures a tenir en compte en demències en fase moderada i avançada.

Ivana T. Fernández, infermera de la Unitat de Trastorns Cognitius.

11.30 h Torn obert de preguntes.

12.00 h Pausa cafè.

12.30 h Factors de risc pel deteriorament cognitiu.

Anna Cots, neuròloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

12. 45 h Mesures de prevenció pel deteriorament cognitiu.

Laia Vidal, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

13.00 h Seguiment des de la visió de l'equip d'atenció primària.

Núria Pagès, infermera de l'equip d'atenció primària de Montivili-Vila-Roja de Girona.

13.30 h Experiència de pacients i cuidadors, amb l'acompanyament de Manuela Lozano, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns Cognitius.

14.00 h Cloenda

Antoni Turon, neuròleg. Coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius.