Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Atenció Primària

L’auditori Josep Irla de Girona ha estat l’escenari aquest matí de la 2a Jornada Conjunta d’Oncologia, Hematologia i Atenció Primària, centrada en el tractament i el seguiment compartit entre els professionals de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), de l’Atenció Primària de l’ICS Girona i altres proveïdors de serveis sanitaris de la Regió Sanitària de Girona.

La jornada, adreçada a professionals de l’atenció primària, d’oncologia i d’hematologia, s’ha concebut com un espai de trobada per reforçar el treball coordinat al llarg del procés assistencial de la persona amb càncer: des de la prevenció i el diagnòstic fins al tractament, el seguiment compartit, l’alta hospitalària i el retorn a l’atenció primària.

“Una vegada aquest pacient està estable i rep l’alta per part de l’ICO, definim quines són les proves que des de l’atenció primària podem fer i aquells senyals que cal tenir en compte durant el seguiment”, explica el Dr. Albert Alum, director d’operacions de la gerència APiC de l’ICS Girona, el qual reflecteix la importància de disposar de circuits de comunicació “ben definits i àgils.”  

La sessió s’ha iniciat amb la benvinguda institucional, a càrrec de Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària Girona; i Jordi Rubió, director clínic de l’ICO Girona, que han incidit en la importància estratègica de la col·laboració entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona i l’Atenció Primària i a la Comunitat per garantir una atenció integral, coordinada i de qualitat.

En un primer bloc, es va presentar la cartera de serveis i els circuits assistencials de l’ICO Girona, amb una visió global dels àmbits d’Hematologia, Oncologia Radioteràpica i Oncologia Mèdica. S’ha posat l’accent en la comunicació entre nivells i el paper de l’atenció primària, tant en la detecció precoç com en el seguiment dels pacients.

Una de les temàtiques de la jornada ha estat la vacunació en pacients amb diagnòstic de neoplàsia. Anna Reñé, responsable de vacunació GAPiC de l’ICS Girona, ha estat l’encarregada de revisar, des de la perspectiva de l’atenció primària, les recomanacions vacunals, els perfils de pacients, els moments més adequats per a la vacunació i la importància de la coordinació entre professionals per garantir-ne l’eficàcia.

La jornada ha dedicat un bloc a l’atenció als pacients oncològics llargs supervivents (persones que ha superat un càncer i ja no reben tractament actiu després de transcórrer entre 5 i 10 anys des del diagnòstic o finalització del tractament). A través de l’experiència en càncer de mama, pròstata i colorectal, s’han abordat les necessitats específiques d’aquest col·lectiu, el model de seguiment compartit i els mecanismes de comunicació i corresponsabilitat entre l’ICO i l’atenció primària, amb l’objectiu de fomentar una atenció continuada, propera i centrada en la persona.

“Des d'atenció primària i comunitària hi ha tres moments clau pel que fa a la relació amb la patologia oncològica. La tasca preventiva, basada en la promoció d’hàbits saludables; suport als programes de cribratge de càncer establerts, com els de càncer de cèrvix, colorectal o mama; i el seguiment d'aquells pacients que han superat la malaltia”, indica el Dr. Alum. 

La taula rodona sobre promoció de la salut en pacients amb càncer i supervivents, en la qual hi ha participat Sara Juan, responsable territorial de Salut Comunitària de l’ICS Girona, ha posat el focus en la prevenció, els hàbits de vida saludables, el suport comunitari i el paper fonamental de l’atenció primària i dels equips multidisciplinaris en la millora de la qualitat de vida i el benestar.

La jornada també ha incorporat un espai per compartir reflexions i la formulació de noves propostes de col·laboració, reafirmant el compromís de continuar avançant cap a models assistencials coordinats i orientats a les necessitats de les persones amb càncer al llarg de tot el procés de la malaltia.

La Casa de Cultura de Girona va ser l'escenari de l’acte de comiat de les residents especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària de la promoció 2024-2026 de l'ICS Girona.

La trobada, celebrada dilluns 13 d'abril,  va servir per reconèixer l’esforç, la dedicació i el compromís de les professionals que han completat el seu període de formació. L’acte va comptar amb la participació de la gerència d’Atenció Primària de l’ICS a Girona i de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària (UDMAFiC), que van voler posar en valor la tasca realitzada per les residents al llarg d’aquests anys.

La Jornada de Portes Obertes està pensada especialment per a futurs residents que vulgueu especialitzar-vos en l’àmbit de l’atenció primària a l'ICS Girona. Us presentarem el nostre model formatiu, basat en l’acompanyament proper dels tutors, l’aprenentatge pràctic i el treball en equips multidisciplinaris arrelats al territori.

Data: 25 de març de 2026
Hora: 12 h
Lloc: Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona (Plaça de l'Hospital, 6)

Fes la teva inscripció a https://icsgirona.cat/ca/form/formulari-inscripcio-portes-obertes-AP-ICSGirona
Podràs seguir també la sessió en línia a: https://qrco.de/bgcn0J

Consulta aquí el programa

Aquesta participació fomentarà l’intercanvi d’idees i metodologies amb l’objectiu de traslladar-les als processos assistencials i contribuir a la millora contínua de l’atenció primària

La incorporació reforça la Càtedra com a espai de col·laboració entre institucions sanitàries, universitàries i empreses per impulsar la innovació en salut al territori

 

L’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona s’ha incorporat a la Càtedra Girona: Innovació en Salut, un espai destinat a compartir coneixements i propostes d’innovació en salut a la demarcació de Girona. Amb l’objectiu de fomentar aquest intercanvi, la Càtedra agrupa entitats de l’àmbit acadèmic, assistencial i empresarial, que aporten la seva visió per promoure activitats de formació, difusió i transferència de coneixement.

L’adhesió de l’atenció primària de l’ICS reforça el paper de la Càtedra com a punt de trobada entre la comunitat universitària, l’entorn sanitari i el teixit empresarial. De fet, l’atenció primària de l’ICS Girona hi té un paper especialment rellevant, atès que és el principal proveïdor d’atenció primària i comunitària a la demarcació de Girona, amb més de 2.300 professionals, 36 centres d’atenció primària (CAP) i 96 consultoris locals, els quals permeten donar cobertura al 68% de la població de la Regió Sanitària Girona. A més, integra els principals dispositius d’atenció urgent, com el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Girona, ubicat al Centre Sanitari Güell, així com diversos punts d’atenció continuada distribuïts pel territori.

La participació de l’atenció primària de l’ICS Girona a la Càtedra Girona: Innovació en Salut es reflectirà mitjançant la implicació de professionals en les reunions i els esdeveniments impulsats per la Càtedra. Aquesta col·laboració activa facilitarà l’intercanvi d’idees amb l’objectiu de traslladar-les als processos assistencials i incrementar la qualitat de l’atenció primària amb noves metodologies que beneficiïn la ciutadania.

Formar part de la Càtedra Girona: Innovació en Salut reforça el paper de l’atenció primària de l’ICS Girona com a agent clau del territori. Ens permet compartir coneixement amb diferents institucions i aportar propostes alineades amb les necessitats que detectem a primària”, explica la doctora Ester Fages, gerenta d'Atenció Primària i Comunitària de l'ICS a Girona.

Per la seva banda, la doctora Teresa Puig, directora de la Càtedra, destaca que la incorporació de l’atenció primària de l’ICS “era necessària per tancar el cercle de les entitats assistencials públiques de Girona que hi participen”. “D’aquesta manera, les diferents activitats i propostes d’innovació de la Càtedra també tindran el punt de vista, l’aportació i l’aprovació de primària”, conclou. 

La Càtedra Girona: Innovació en Salut es va presentar el mes d’abril de 2025, impulsada per la Universitat de Girona (UdG) en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i les empreses Hipra i Esteve Healthcare. Tanmateix, recentment també s'hi ha incorporat l'Eurecat, principal centre tecnològic de Catalunya i una de les organitzacions de recerca privada més grans del sud d'Europa. La Càtedra s’emmarca en un moment estratègic per al sistema de salut a les comarques gironines, amb el projecte del futur Campus de Salut com a màxim exponent. 

 

FOTO 1: Reunió de la Càtedra Girona: Innovació en Salut amb els representants de les diferents entitats que en formen part.

FOTO 2: Imatge d'un professional d'Atenció Primària i Comunitària de l'ICS a Girona atenent un usuari.   

Els centres d’atenció primària de Santa Clara de Girona, Anglès, Cassà de la Selva i Banyoles, juntament amb el Servei de Digestiu dels hospitals Trueta i Santa Caterina, i en coordinació amb el Laboratori Clínic Territorial de Girona, han posat en marxa un estudi per avaluar la incorporació d’un test basat en marcadors microbians fecals per al diagnòstic de la síndrome de l’intestí irritable.

L’estudi inclourà prop de 970 persones amb símptomes compatibles amb aquesta síndrome, que afecta aproximadament un 11% de la població europea i motiva que més del 60% de les persones que la pateixen consultin el personal mèdic. Actualment, el diagnòstic pot demorar-se perquè requereix de múltiples visites i proves per descartar altres possibles diagnòstics, amb la càrrega que això comporta per als pacients i el sistema sanitari.

En una fase prèvia, el Servei de Digestiu va avaluar l’impacte de l’ús d’aquest test, desenvolupat per l’empresa biotecnològica GoodGut (del grup HIPRA), que va permetre diagnosticar un 88,2% dels pacients, i va reduir proves addicionals en el 70,6% dels casos, a més de rebaixar el cost mitjà del diagnòstic de 1.723,98 a 662,93 euros per pacient. A partir d’aquests resultats, es va plantejar la possibilitat d’utilitzar-lo a l’atenció primària, – la porta d’entrada del pacient abans de ser derivat als especialistes hospitalaris de digestiu – amb l’objectiu d’incrementar la capacitat resolutiva, reduir les llistes d’espera i escurçar els temps de diagnòstic.

Es compararà el circuit actual amb un nou enfocament que incorpora el test des de l’inici, per refermar, en cas positiu, la sospita de la malaltia. També s’analitzarà l’eficiència del procés (reducció de proves, visites i costos), així com la percepció de les persones participants i l’impacte organitzatiu de la implementació del test en els centres d’atenció primària i al laboratori clínic.

Diverses investigacions han posat de manifest el paper clau de la microbiota intestinal per definir millor els trastorns digestius i contribuir a un diagnòstic clínic més precís. L’anàlisi de determinats marcadors microbians permet detectar si es pateix, o no, la síndrome de l’intestí irritable i permet diferenciar-la d’altres patologies.

Segons Mariona Serra, directora de GoodGut, la connexió entre la síndrome de l’intestí irritable i la microbiota intestinal suposa “un gran pas cap a un canvi de paradigma en el diagnòstic de la malaltia”.  En aquest cas —explica— “esperem que el test redueixi un 45% els costos, les proves, i el temps de diagnòstic, a més de recolzar una teràpia personalitzada basada en la informació quantitativa dels marcadors microbians analitzats”.

Per la seva banda, el doctor Albert Alum, director d’operacions de la Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Girona i de la direcció d’atenció primària de l’Institut d’Assistència Sanitària, destaca que els resultats d’aquest estudi “poden contribuir a reforçar la capacitat diagnòstica de l’atenció primària, augmentar-ne l’autonomia i optimitzar la derivació a l’especialista”. També subratlla que això pot millorar la qualitat de vida de les persones, donat que “accedirien abans al tractament adequat, reduirien les proves i els desplaçaments innecessaris als centres hospitalaris”.

L’estudi té com a objectiu avaluar la integració del test en la pràctica clínica dels centres d’atenció primària i està coordinat per la Dra. Esther Gelada (CAP Anglès), la Dra. Alice Cristina Sandru (CAP Banyoles), el Dr. Lluís Gonzalo (CAP Cassà de la Selva), el Dr. Dan Oltean (CAP Santa Clara de Girona) i els doctors Xavier Aldeguer i Oriol Miquel (Servei de Digestiu de l’Hospital Trueta).

 

Sobre la síndrome de l’intestí irritable


Es tracta d’un trastorn funcional intestinal caracteritzat per dolor abdominal recurrent associat a alteracions del ritme deposicional (restrenyiment, diarrea o alternança d’ambdues). Presenta una alta prevalença als països desenvolupats i és una de les deu malalties més difícils de diagnosticar per la manca de proves diagnòstiques confirmatòries, fet que ocasiona un endarreriment mitjà de fins a quatre anys en la seva detecció. A nivell de costos socials, és una malaltia que està entre les que més freqüentment estan associades a baixes i disminució de rendiments laborals així com deteriorament de la qualitat de vida.

 

Sobre GoodGut


L’empresa biotecnològica GoodGut, adquirida per HIPRA l’any 2021, està focalitzada en solucions de diagnòstic i tractament per malalties digestives en base a la microbiota intestinal que permetin obtenir un diagnòstic precís, fiable i econòmic per al sistema sanitari, i per millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.

GoodGut es va crear l’any 2014 com una spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) per transformar el coneixement obtingut en solucions tecnològiques d’alt impacte per a la societat. Actualment, ja ha desenvolupat tres productes de diagnòstic amb presència a més de 79 centres de l’estat espanyol i altres tres es troben en fase d’estudi.