Atenció Primària

L’activitat, desenvolupada per l'Institut Català de la Salut a Girona i l'Institut d'Assistència Sanitària, va dirigida a tots els professionals de l’atenció primària i està destinada a millorar l’atenció de les persones ateses

L’objectiu és sensibilitzar  tots els professionals dels equips d’atenció primària sobre la importància de valorar les persones en tot el seu context biopsicosocial i defugir l’abordatge únicament biomèdic

Referents de salut comunitària de l’ICS Girona i l’IAS han impulsat un projecte que utilitza dinàmiques de grup per sensibilitzar els professionals de l’atenció primària sobre la importància de fer una valoració que tingui en compte els factors biològics, psicològics i socials de cada usuari. La iniciativa s’estructura en format de joc d’escapada (escape room) en què els professionals han de superar diverses proves per avançar en la resolució d’una consulta i donar la resposta més encertada, que sovint va més enllà del diagnòstic clínic. Les primeres sessions ja s’han realitzat a l’Equip d’Atenció Primària Tordera i durant el 2025 se n’aniran desenvolupant d’altres als equips d’atenció primària de l’ICS Girona i l’IAS.  

El projecte va sorgir a partir de les reunions de treball periòdiques que realitzen els referents de salut comunitària de cada equip d’atenció primària, en les quals es va consensuar la necessitat de promoure una visió més àmplia pel que fa a l’abordatge dels pacients i de ser capaç de defugir idees preconcebudes. Això implicava incidir en aquells elements vinculats a l’entorn personal, per tal d’identificar més acuradament els motius de la visita. A la vegada, es volia plantejar una actuació que fomentés la cohesió dels equips mitjançant la participació activa de tots els perfils professionals existents a l’atenció primària. Per propiciar-ho, es van incorporar dinàmiques de grup, les quals s’han mostrat molt efectives a l’hora d’afavorir la motivació i els resultats que se n’obtenen. Tot plegat, s’ha transformat en un joc d’escapada en què, a partir d’un cas clínic, s’adverteixen les diferents circumstàncies que hi ha darrere dels pacients i que influeixen en la seva manera d’actuar.         

Cada sessió, d’aproximadament una hora de durada, s’inicia amb la configuració de tres grups d’entre sis i set participants cadascun i amb diferents perfils professionals representats. Cada grup s’encarrega d’atendre un tipus de pacient simulat per les referents impulsores del projecte, que va des d’una persona gran fins a un jove immigrant. Tot i la diversitat dels pacients representants, tots tres presenten el mateix motiu de consulta a partir del qual s’inicia l’activitat. A mesura que es van esbrinant les circumstàncies personals de cada cas i quins factors han influït en la visita, es van obrint caixes, es resolen panells, es descarten primeres apreciacions i s’aconsegueixen noves informacions fins a arribar a la resolució.  

“Mitjançant el format escape room s’escenifica cada situació social i, a mesura que avança el joc i se superen les proves, es pren consciència de com actuar davant les persones per donar-los l’atenció més òptima”, destaca Marta Eres, referent territorial de Salut Comunitària de l’ICS i IAS Girona. 

L’acció està dissenyada perquè pugui ser organitzada a la sala de reunions de cada centre d’atenció primària i el material elaborat és fàcilment transportable. D’aquesta manera, es promou que tots els professionals dels equips d’atenció primària de l’ICS Girona i l’IAS tinguin l’oportunitat de desenvolupar l’activitat durant els pròxims mesos.    

Importància de la prescripció social

La iniciativa també s’adverteix com un espai per compartir reflexions sobre com integrar la visió comunitària a la pràctica clínica que es realitza diàriament des de l’atenció primària. En aquest context, les sessions es completen amb una reflexió col·lectiva on els professionals poden exposar quins comentaris o reaccions del pacient simulat els han permès generar preguntes importants per tenir la percepció completa del cas. Precisament, la valoració de les primeres sessions ha estat molt positiva per la capacitat de fomentar el treball en equip d’una manera entretinguda i d’identificar aquells determinats socials que poden influir en la salut de cada persona.  

A més, una part de la solució al problema està justament en l’entorn mateix de la persona atesa. Aquí intervé la prescripció social, amb què podem vincular l’usuari a un actiu de la mateixa comunitat, des d’una activitat grupal, cultural, esportiva o una prescripció relacionada amb la natura que els envolta. 

La implementació a principis de 2024 del tractament amb fluorur diamino de plata s’ha mostrat especialment eficaç per millorar la salut bucodental en la població infantil

Entre abril i setembre, els odontòlegs dels Equips d’Atenció Primària de l’ICS Girona van realitzar 1.341 d’aquests tractaments en infants de fins als 14 anys, i s’hi van sumar tres més realitzats a una única persona en edat adulta

Les consultes d’odontologia dels Centres d’Atenció Primària (CAP) de l’ICS Girona van atendre entre abril i setembre 372 infants de fins als 14 anys mitjançant l’aplicació de fluorur diamino de plata (FDP), un mètode que s’ha mostrat molt eficaç per a tractar les càries dentals. Aquest procediment es caracteritza per ser mínimament invasiu i no requerir anestèsia, fent-lo especialment indicat per a la població infantil, així com en aquells casos en què hi ha dificultat de col·laboració per part del pacient.

Precisament, els avantatges que ha mostrat el fluorur diamino de plata per a tractar les lesions inicials de càries va impulsar que a principis de 2024 s’implementés dins la cartera de prestacions d’odontologia del sistema de salut pública català, una vegada l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’afegís al llistat de medicaments prioritaris. Des de llavors, els odontòlegs dels Equips d’Atenció Primària de l’ICS Girona van realitzar 1.341 tractaments en població infantil durant els sis mesos esmentats. S’hi van sumar tres tractament més realitzats a una única persona en edat adulta.

El procediment aprofita el fet que no és imprescindible remoure el teixit cariat, sinó que mitjançant l’aplicació del producte amb un pinzell s’aconsegueix aturar la càries en un 89% dels casos. Aquesta aplicació és ràpida i indolora i deixa la dent tractada tintada de negre de forma permanent. Per tal d’augmentar l’eficàcia, s’aplica cada sis mesos des de la detecció de la càries fins a l’evidència que no progressa o fins a la caiguda de la dent.

En tractar-se d’una tècnica força senzilla que no requereix aparells específics, es pot dur a terme en una consulta convencional sempre que es disposi del material indicat. L’execució sempre va a càrrec d’un odontòleg de l’Atenció Primària i Comunitària.

340 pacients amb dentició temporal

L’aplicació del fluorur diamino de plata és majoritari en casos en què la dentició és temporal. Així ha estat en 340 dels 372 pacients de fins als 14 anys registrats per l’ICS Girona entre abril i setembre. En aquests casos, el fet de no ser dents definitives suposa un element  afegit a l’hora d’optar per aquesta solució com a alternativa tractaments definitius però més invasius i costosos econòmicament com un empastament convencional. En aquest sentit, cal destacar que el fluorur diamino de plata es considera un mètode clau per a reduir les desigualtats en salut bucodental tenint en compte que les lesions de càries és més elevada en entorns més desafavorits. A la vegada, l’aplicació en dentició temporal limita l’inconvenient del tintatge de la dent pel fet de ser una peça provisional. D’aquesta manera, la xifra d’aplicacions en dents temporals s’ha elevat a 1.250, per les 94 registrades en dentició definitiva.

Pel que fa a la franja d’edat més nombrosa que ha rebut tractament amb fluorur diamino de plata, s’ha situat entre el 5 i els 9 anys, amb 269 pacients. El segueix la franja que va dels 2 als 4 anys, amb 63 pacients, mentre que els menors d’entre els 10 i els 14 anys tractats han estat 39. Per últim, només s’ha registrat un pacient de fins a un any.

Més col·lectius beneficiats

Mes enllà de la població infantil, el protocol d’implementació del fluorur diamino de plata també assenyala com a col·lectius que poden veure’s clarament beneficiats aquells de qualsevol edat amb una discapacitat intel·lectual que impliqui dificultats de col·laboració. També, aquells usuaris que estiguin a l’espera d’altres tractaments restauradors definitius o  bé que rebin un determinat tractament per afecció tumoral de la regió cervico-facial, el qual fa que  incompatible altres procediments odontològics convencionals.

Programa d’atenció dental a Catalunya

La incorporació del fluorur diamino de plata suposa un pas endavant en l’objectiu  de millorar la salut bucodental i la reducció de les desigualtats en salut en aquest àmbit. Actualment, als centres d’atenció primària s’hi ofereix servei d’odontologia preventiva i comunitària, tractaments conservadors de la dentició definitiva i activitat quirúrgica. Els equips d’odontologia, en coordinació del Departament de Salut i el Departament d’Educació, també es desplacen a les escoles del territori per dur a terme revisions bucodentals als infants de cicle infantil (I4), 1r i 6è de primària. L’objectiu de la revisió és detectar precoçment les eventuals malalties de la boca.

Detectar el risc de soledat no volguda en preadolescents per tal de prevenir problemes de benestar emocional derivats d’aquesta situació és l’objectiu del projecte Zona Mood, que impulsa l’Institut Català de la Salut de Girona a través de l’Equip d’Atenció Primària Taialà, juntament amb la Fundació Sanitària Mollet i els equips d’atenció primària de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. L’actuació s’ha desenvolupat durant els darrers mesos amb alumnes de cinquè i sisè d’educació primària de quatre escoles, els quals han participat en sessions grupals per detectar aquests sentiments de soledat. Per percebre el risc s’utilitza l’escala de valoració SESFaR, dissenyada pels mateixos professionals que impulsen Zona Mood i avalada per un grup multidisciplinari d’experts dels àmbits sanitari, social i educatiu. Aquesta escala té en compte aspectes de l'àmbit sanitari i de benestar emocional, relacional, familiars, educatius i socials. A partir d’aquesta detecció es pot fer una intervenció precoç per afavorir el benestar emocional dels infants i les seves famílies. La bona rebuda del projecte fa que els seus impulsors plantegin poder-lo estendre a més territoris.

El projecte va sorgir com un treball final del Màster en Gestió Integral de Serveis en Atenció Primària, Socials i Hospitalaris (GESAPH) i es fonamenta en la integració dels sistemes sanitari, social i educatiu per donar resposta a la soledat no volguda en preadolescents des de la detecció fins a la definició de mesures adients. La capacitat del projecte va quedar reflectida en la prova pilot completada el 2023 i que va detectar un 5,6% d’alumnes amb risc lleu i un 1,4% amb risc moderat després d’una primera valoració. Hi van participar 68 alumnes de les escoles El Far de Calella, al Maresme, i Agustí Gifre de Sant Gregori de Girona. 

Aquest 2024 s’ha avançat en la implementació del mètode de treball i les eines necessàries per dur a terme la intervenció, i s’ha ampliat la mostra d’alumnes a quatre centres educatius, ja que al Far de Calella i l’Agustí Gifre de Sant Gregori s’hi han sumat l’Escola Taialà de Girona i Castanyer de Sant Joan les Fonts.

La primera fase de la intervenció consisteix a facilitar l’escala SESFaR  als centres participants per conèixer el context inicial dels alumnes de cinquè i de sisè. L’elecció d’aquesta franja educativa es justifica pel fet de ser una etapa en què ja es poden detectar problemàtiques vinculades a la soledat no volguda. D’aquesta manera, els impulsors de Zona Mood poden anticipar-se i evitar que aquest sentiment augmenti. En aquest context, a partir de les dades recollides, una comissió avaluadora formada per professionals de referència dels alumnes dels àmbits sanitari, social i educatiu fa una primera detecció de possibles casos i dissenya actuacions personalitzades que s’acordaran amb les famílies i els mateixos alumnes en risc.

L’experiència de la prova pilot va reflectir que, en la majoria de casos, la Comissió Avaluadora va suggerir fer una derivació al pediatre de l’infant, en una decisió consensuada amb la família. Més puntualment, també es van proposar derivacions al Programa de prescripció social i salut (PSS) per tal d’identificar activitats comunitàries destinades a millorar el benestar emocional.  Posteriorment, la segona valoració extreta de l’escala SESFaR va permetre observar que un alumne havia passat de risc de moderat a lleu pel que fa a la soledat no volguda; dos van passar de ‘risc lleu’ a ‘sense risc’, i es van detectar dos casos nous amb ‘risc lleu’.

Aquesta Comissió Avaluadora es combina amb tres sessions grupals a les escoles, que segueixen una dinàmica similar a la d’un taller d’activitats, en aquest cas dirigides per l’educador o educadora social del centre, la o el professional d’infermeria vinculat al centre educatiu a través del programa ‘Salut i escola’ o del servei de pediatria i el o la referent de benestar emocional i comunitària (RBEC). Les sessions també introdueixen la figura del local influencer, un alumne de quart d’educació secundària (ESO) o de batxillerat interessat en el projecte i que ha desenvolupat algun treball relacionat amb la temàtica. Aquesta presència afavoreix la cohesió i la pertinença al grup a partir d’un vincle generacional més proper als alumnes que hi participen.

En l’última sessió grupal, d’aproximadament una hora de durada, els impulsors del projecte tornen a passar l’escala SESFaR per comparar l’evolució dels infants a qui ja s’ha fet alguna intervenció, o bé detectar nous possibles casos.

Projecte seleccionat pel Hub d'Innovació Social i Sanitària

La valoració positiva que ha rebut Zona Mood, tant pel seu mètode de treball com pels resultats inicials obtinguts, va quedar reflectida el passat desembre, quan el Hub d'Innovació Social i Sanitària (HiSS) el va seleccionar entre més de 80 propostes per rebre finançament per al seu desenvolupament i possible projecció a més territoris.

Zona Mood seguirà el setembre, una vegada es reprengui el curs escolar, amb l’objectiu d’avançar a l’hora de detectar la soledat no volguda en preadolescents, amb el benefici que suposa per prevenir problemes vinculats al benestar emocional i la disminució consegüent de la pressió assistencial.

Els centres d’atenció primària de la Jonquera, Vilafant i Bàscara han començat a obsequiar els nounats que són atesos pels seus equips de Pediatria amb una capsa que conté un ninot de drap confeccionat per alumnes de les cinc escoles que formen la Zona Escolar Rural (ZER) Empordà. La iniciativa, a banda d’enfortir el vincle amb la comunitat, vol transmetre el missatge sobre el dret que té el nadó d’escollir la seva identitat de gènere, així com de rebre una educació de qualitat i de poder expressar-se amb llibertat. Aquests propòsits també s’exposen en una carta de benvinguda dirigida al nadó i als seus pares, mares o cuidadors, juntament amb un fullet desplegable que conté paraules afectuoses triades pels infants per ajudar els nadons a créixer d’una manera emocionalment sana. 

La voluntat de reivindicar el dret dels infants a construir la pròpia identitat queda reflectida en els ninots de drap que s’han començat a repartir als CAP de la Jonquera, Bàscara i Vilafant, tots tres adscrits a l’Institut Català de la Salut a Girona, i que són els centres de referència per a les cinc escoles que formen la ZER Empordà: Pont de Molins, Cistella, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia i Vilanant. En aquest sentit, cada un dels prop de 125 ninots que s’han confeccionat té trets distintius segons la visió que ha volgut expressar l’infant que l’ha ideat. Els rebran tots aquells nadons que neixin durant els propers mesos a les tres localitats i la seva àrea d’influència i que visitin els seus centres d’atenció primària per fer el seguiment preceptiu a càrrec dels equips de Pediatria.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins del programa ‘Identitats’ impulsat durant el curs 2023/24 per la ZER Empordà, que està formada per 115 alumnes i uns vint professors i professores. Va néixer a partir del desig d’aprendre a cosir sorgit del grup d’alumnes d’entre 6 i 9 anys (mitjans), que es va vehicular de manera que també contribuís a abordar altres inquietuds de l’alumnat relacionades amb la identitat de gènere, el dret d’expressar-se i la voluntat de millorar la vida de les persones del seu entorn. D’aquesta manera, durant el desenvolupament del projecte s’ha posat en valor la importància de construir la identitat de cada ninot de drap a partir d’escollir el patró, els colors, el tipus de roba o l’expressió que té dibuixada al rostre. Per a la seva confecció, s’ha comptat amb la col·laboració de voluntàries i voluntaris que, a partir del patró dissenyat pels alumnes, han cosit a màquina els ninots per tal que el producte sigui segur per als nadons. La iniciativa també ha rebut la col·laboració del Dipsalut que, a través del programa ‘Sigues tu’, ha contribuït econòmicament a comprar els materials.

Per al desenvolupament del projecte, també s’ha comptat amb la participació activa de la comunitat d’alumnes grans (entre 10 i 12 anys) de les cinc escoles de la ZER Empordà. En aquest sentit, la carta de benvinguda ha estat escrita pels delegats i delegades dels alumnes a partir de les idees que els van transmetre els seus companys i companyes.

El darrer pas ha estat la rebuda, aquest juliol, de les capses als centres d’atenció primària la Jonquera, Vilafant i Bàscara per començar-les a distribuir entre els nounats de cada municipi i la seva àrea. Aquesta col·laboració reflecteix el fort vincle existent entre aquests CAP i la ZER Empordà, motivat per la seva condició de centres de salut de referència. Això fa que els professionals sanitaris, entre altres accions, es desplacin quan convé a les escoles per desenvolupar-hi programes de salut i de vacunació dirigida als infants.

Els centres d’atenció primària de la Jonquera, Vilafant i Bàscara han començat a obsequiar els nounats que són atesos pels seus equips de Pediatria amb una capsa que conté un ninot de drap confeccionat per alumnes de les cinc escoles que formen la Zona Escolar Rural (ZER) Empordà. La iniciativa, a banda d’enfortir el vincle amb la comunitat, vol transmetre el missatge sobre el dret que té el nadó d’escollir la seva identitat de gènere, així com de rebre una educació de qualitat i de poder expressar-se amb llibertat. Aquests propòsits també s’exposen en una carta de benvinguda dirigida al nadó i als seus pares, mares o cuidadors, juntament amb un fullet desplegable que conté paraules afectuoses triades pels infants per ajudar els nadons a créixer d’una manera emocionalment sana. 

La voluntat de reivindicar el dret dels infants a construir la pròpia identitat queda reflectida en els ninots de drap que s’han començat a repartir als CAP de la Jonquera, Bàscara i Vilafant, tots tres adscrits a l’Institut Català de la Salut a Girona, i que són els centres de referència per a les cinc escoles que formen la ZER Empordà: Pont de Molins, Cistella, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia i Vilanant. En aquest sentit, cada un dels prop de 125 ninots que s’han confeccionat té trets distintius segons la visió que ha volgut expressar l’infant que l’ha ideat. Els rebran tots aquells nadons que neixin durant els propers mesos a les tres localitats i la seva àrea d’influència i que visitin els seus centres d’atenció primària per fer el seguiment preceptiu a càrrec dels equips de Pediatria.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins del programa ‘Identitats’ impulsat durant el curs 2023/24 per la ZER Empordà, que està formada per 115 alumnes i uns vint professors i professores. Va néixer a partir del desig d’aprendre a cosir sorgit del grup d’alumnes d’entre 6 i 9 anys (mitjans), que es va vehicular de manera que també contribuís a abordar altres inquietuds de l’alumnat relacionades amb la identitat de gènere, el dret d’expressar-se i la voluntat de millorar la vida de les persones del seu entorn. D’aquesta manera, durant el desenvolupament del projecte s’ha posat en valor la importància de construir la identitat de cada ninot de drap a partir d’escollir el patró, els colors, el tipus de roba o l’expressió que té dibuixada al rostre. Per a la seva confecció, s’ha comptat amb la col·laboració de voluntàries i voluntaris que, a partir del patró dissenyat pels alumnes, han cosit a màquina els ninots per tal que el producte sigui segur per als nadons. La iniciativa també ha rebut la col·laboració del Dipsalut que, a través del programa ‘Sigues tu’, ha contribuït econòmicament a comprar els materials.

Per al desenvolupament del projecte, també s’ha comptat amb la participació activa de la comunitat d’alumnes grans (entre 10 i 12 anys) de les cinc escoles de la ZER Empordà. En aquest sentit, la carta de benvinguda ha estat escrita pels delegats i delegades dels alumnes a partir de les idees que els van transmetre els seus companys i companyes.

El darrer pas ha estat la rebuda, aquest juliol, de les capses als centres d’atenció primària la Jonquera, Vilafant i Bàscara per començar-les a distribuir entre els nounats de cada municipi i la seva àrea. Aquesta col·laboració reflecteix el fort vincle existent entre aquests CAP i la ZER Empordà, motivat per la seva condició de centres de salut de referència. Això fa que els professionals sanitaris, entre altres accions, es desplacin quan convé a les escoles per desenvolupar-hi programes de salut i de vacunació dirigida als infants.

Fotos: Obsequi de la caixa amb el ninot drap, la carta de benvinguda i el fullet desplegable amb paraules afectuoses del projecte 'Identitats' al CAP de la Jonquera.