Atenció Primària

Els equips d’atenció primària de Salt i  Canet de Mar són els equips de L'Institut Català de la Salut (ICS) a Girona seleccionats pel Departament de Salut per aplicar el model CSIR de Centres de Salut Integral de Referència (CSIR). La iniciativa dotarà als centres de salut de més autonomia i capacitat de gestió, més eficiència i qualitat. Es tracta d’una de les mesures que va proposar el Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) per reformar l’atenció primària per fer-la més eficient, accessible i centrada en les necessitats de les persones. Als EAP de la Regió de Girona seleccionats s'hi afegeix el de Calella (Corporació de Salut del Maresme i la Selva), sent tres dels 26 equips seleccionats arreu de Catalunya.

Un total de 116 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya, 11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona, s’han presentat a la convocatòria del Departament de Salut per a convertir-se en CSIR. Totes les propostes presentades les ha avaluat un comitè de selecció composat per representants del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i del CAIROS. S’ha tingut en compte la solidesa del projecte i la factibilitat de portar a terme les adaptacions proposades.

Les propostes de l'ICS Girona

Salt

L’EAP de Salt, gestionat per l’Institut Català de la Salut, està format per un total de 140 professionals, que presten assistència des dels 2 CAP de Salt (Jordi Nadal i Alfons Morè) i als consultoris locals de zona rural (Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó). Atén una població de més de 45.000 persones. Des de la direcció de l’equip consideren que participar en el projecte els ajudarà a millorar l’”organització, el desenvolupament professional i el model d’atenció, a més de fer-nos créixer com a equip, millorar l’atenció i la satisfacció dels ciutadans i ser referents d’altres equips amb poblacions similars a la nostra”.

En el projecte presentat al CAIROS per esdevenir centres CSIR, l’EAP Salt explicita que posarà el focus en la millora de resultats assistencials i, en concret, en desenvolupar una atenció integral i integrada envers el Pacient Crònic Complex (PCC) i el de Molt Alta Complexitat Assistencial (MACA). En aquest sentit, volen potenciar una projecte de recerca per a poder mesurar l’impacte de les accions que implantin en la millora de resultats assistencials i en la satisfacció de pacients, famílies i professionals. A nivell tecnològic, en el projecte que l’EAP Salt ha presentat al CAIROS per a la seva valoració, es posa en valor el grau d’implementació a Salt del nou Historial Electrònic de Salut (HES) que s’està desplegant a Catalunya. Els professionals també proposen ser pilots per iniciar nous projectes amb intel·ligència artificial, com ara la instal·lació de
sistemes de reconeixement de veu a les consultes per agilitzar la redacció d’informes de salut i cursos clínics, fet que eliminaria barreres visuals i milloraria la comunicació entre professionals i pacients, així com també optimitzaria el temps del professional.

El projecte plantejat per l’EAP planteja estratègies per potenciar la recerca al centre i la formació dels professionals. En aquest sentit, A nivell específic, posen l’accent en la capacitació per al desenvolupament de tècniques i procediments de cartera avançada com ecografies i ecocardiografies, infiltracions, espirometries, MAPA i altres.

Pel que fa a millores organitzatives proposades, l’equip té en marxa des del febrer un projecte pilot d’autogestió d’agendes amb quatre unitats bàsiques assistencials que inclou administratiu de referència, la valoració del qual serà important per exportar-ho a més unitats. També plantegen fer rotacions en determinats serveis hospitalaris per millorar els coneixement mutu entre professionals en aquelles patologies, com ara cardiologia i medicina interna/geriatria, i fer consultories específiques amb especialistes de traumatologia i d’atenció a les persones drogodependents.

Canet de Mar

L’Equip d’Atenció Primària de Canet de Mar, gestionat per l’Institut Català de la Salut, està integrat per un total de 88 professionals, que atén una població de prop de 24.000 persones entre el CAP de Canet de Mar i els consultoris de Sant Pol, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta. Des de l’equip creuen que esdevenir un centre CSIR és “una boníssima oportunitat” perquè “permet construir un model més resilient i adaptat a les necessitats canviants de la societat, focalitzat en la maximització de competències, la coordinació multidisciplinària, la digitalització i la potenciació de l’atenció comunitària per donar resposta a les noves realitats de la població”.

En el seu document de candidatura de l’EAP per a ser CSIR, l’Equip exposa diferents projectes per millorar l’organització assistencial amb l’objectiu posat en la millora de la qualitat assistencial: “La meva UAS”, que reforça el paper dels administratius sanitaris; “Salut sense barreres” enfocat a millorar l’atenció domiciliària per a pacients fràgils o en situació de final de vida; “UABPED” per millorar l’atenció a la població pediàtrica i “Residències 360°” que passa per la creació d’un equip específic per a l’atenció a les persones grans que viuen en centres residencials.

Des de l’EAP visualitzen la tecnologia i la intel·ligència artificial com una eina molt útil per millorar els resultats en salut de la seva població. En aquest sentit, fan algunes propostes entre les quals, la implantació d’alguna eina de suport clínic basada en IA, que pugui donar recomanacions basades en guies clíniques i facilitar la presa de decisions i a utilitzar els tractaments més adequats. Aquestes eina, per exemple, també podria crear algoritmes per identificar els pacients amb més risc de patir complicacions i proposar accions preventives. També plantegen la utilització de la IA per altres actuacions, com ara per llegir i analitzar imatges, com radiografies, retinografies, dermatoscòpies o ecocardiogrames, permetent detectar patologies de manera precoç i optimitzar derivacions.

El projecte proposa la creació de nous rols dins l’equip – com un gestor d’IT i un tècnic de salut comunitària- així com una redefinició dels existents, per aprofitar millor el talent i les competències de cada professional i reduir la sobrecàrrega mèdica, alhora que augmentaria la capacitat resolutiva de l’equip.

Professionals dels equips de la Fundació Hospital de Campdevànol, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del Consorci de Benestar Social del Ripollès organitzen aquest divendres 28 de febrer, en col·laboració amb el Museu Etnogràfic de Ripoll, la jornada ‘La Cuina del Benestar’, destinada a potenciar els vincles amb la ciutadania dins del treball que s'està fent en l'àmbit de l'atenció integrada social i sanitària (AISS). La trobada, que se celebrarà a l’Església de Sant Pere de Ripoll (de 9 a 13 h), comptarà amb la participació de Conxita Cortina i Anna Ortega, representants del Jardí Botànic de Gombrèn; i de la cuinera i comunicadora Maria Nicolau, que serà l’encarregada d’arrodonir un programa que combinarà temes relacionats amb la cuina saludable i el component social que acompanya el fet de cuinar.

La iniciativa, que s’inscriu dins del Programa de l’atenció integrada social i sanitària que s’impulsa al Ripollès, s’ha presentat aquest matí i ha permès destacar el treball integrat que s’està fent a la comarca. De fet, el Ripollès és un dels set territoris de Catalunya que l’any 2023 van ser seleccionats per a dur a terme aquesta estratègia.

Han intervingut a la roda de premsa Amadeu Rosell, president del Consorci de Benestar Social i del Consell Comarcal del Ripollès, que ha destacat la "rellevància" de l’atenció integrada social i sanitària per mantenir l’aposta “per la millora contínua del benestar de les persones”. Francesc German, director d’operacions de la Gerència d'Atenció Primària i Comunitària de l’ICS Girona, també s’ha mostrat satisfet per l’impuls d’aquest programa “gràcies al treball col·laboratiu entre diferents institucions del territori”, i que es visualitza amb jornades com la del pròxim divendres. En relació a aquesta cita, Mireia Zarco, directora adjunta d’Atenció Primària de la Fundació Hospital de Campdevànol, ha exposat la capacitat per posar el focus en l’atenció a la persona i “recollir les inquietuds de la ciutadania i poder donar-los una resposta de qualitat”. També ha participat en la roda de premsa Roser Vilardell, directora del Museu Etnogràfic de Ripoll. 

 
Treball coordinat entre entitats
Durant els últims mesos els representants de les diferents entitats implicades han intensificat les reunions que ja mantenen de manera regular per definir la jornada del pròxim divendres, que tindrà com a objectius donar a conèixer l’atenció integrada social i sanitària, proporcionar un espai on les persones puguin transmetre les seves necessitats i promoure accions vinculades amb l’autocura o l’envelliment actiu.

Amb el títol ‘La Cuina del Benestar’ la jornada de divendres reflectirà, d’una banda, la importància de seguir una dieta equilibrada per a la salut i, de l’altra, el component social que té l’acte de cuinar i compartir l’àpat amb més persones al voltant d’una taula. En aquest sentit, entre les activitats que inclou el programa de la jornada destaca ‘Cuinar per cuidar’, en què Maria Nicolau exposarà com la cuina pot ser una aliada per al benestar personal, tant físic com també emocional. Abans, també es realitzarà la dinàmica grupal ‘Sopa de Pedres’, impulsada per les referents comunitàries de les institucions organitzadores. Completen el programa la visita virtual al Museu Etnogràfic de Ripoll i una xerrada sobre les herbes remeieres.

Edicions previstes per als pròxims cinc anys
La tria del Ripollès com a territori per impulsar iniciatives d’atenció integrada social i sanitària és el resultat de la feina feta des de 2015 pel Consorci de Benestar Social del Ripollès i les àrees bàsiques de salut de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol-Ribes de Freser i Camprodon per crear les condicions per tal que es produeixi aquesta integració. La jornada de divendres suposa una ocasió idònia per transmetre a la ciutadania els avenços realitzats des de llavors, així com la voluntat que hi hagi continuïtat. En aquest sentit, està previst que jornades similars es vagin organitzant de manera anual a diferents localitats del Ripollès durant els pròxims cinc anys (fins a 2030).

Del 17 al 20 d’octubre els sis museus i les cinc Àrees Bàsiques de Salut del Baix Empordà proposen un seguit d’activitats que vinculen els espais dels museus i el benestar emocional de les persones

La soledat no desitjada serà la temàtica inaugural de la segona edició del projecte [Museus = Espais de Benestar], que té l’objectiu de visibilitzar el paper dels museus com a recursos i equipaments de proximitat que ajuden a potenciar la salut emocional de la ciutadania i des d’on es poden abordar diverses necessitats per a la prevenció i la promoció de la salut.

La iniciativa, impulsada per les cinc Àrees Bàsiques de Salut del Baix Empordà i sis museus de referència de la comarca, es desenvoluparà del 17 al 20 d’octubre i inclou activitats diverses, que van des de rutes guiades a tallers que enfoquen la dansa o la música com a teràpies per gaudir d’un millor benestar.

La jornada del dia 17 d’octubre, que reunirà a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) professionals de l'educació, de salut i de l'àmbit social, cultural i museístic, suposa la principal novetat del  programa d’enguany.  Es reflexionarà entorn de la soledat no desitjada, una qüestió molt present a la nostra societat i que afecta diversos col·lectius i totes les edats. Precisament, la jornada reflectirà les iniciatives que es desenvolupen per facilitar la prevenció i detecció, a més d’exposar diverses experiències de persones i entitats que lideren projectes per respondre a la solitud no volguda. L’assistència és gratuïta, però cal inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

A banda del MAC d’Ullastret, el 18, 19 i 20 d’octubre tots sis museus prosseguiran amb el programa d’activitats: Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí; Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols; Museu de la Pesca de Palamós; Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà i el Museu del Suro de Catalunya de Palafrugell. En total, el programa inclou set activitats, totes gratuïtes, amb el fil conductor la recerca del benestar emocional i la salut mental. 

El projecte  [Museus = Espais de Benestar] va néixer l’any passat, impulsat conjuntament pels diferents referents en benestar emocional i comunitari (RBEC) i tots els museus públics del Baix Empordà, amb la col·laboració de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona. 

L'ICS impulsa diversos projectes que fan ús dels museus com a espais que contribueixen a la salut i el benestar de la població. En el cas de  [Museus = Espais de benestar], hi participa a través de l'Equip d'Atenció Primària Sant Feliu de Guixols. 

L’Equip d’Atenció Primària Llançà, adscrit a Institut Català de la Salut a Girona, encapçala dos estudis de recerca per avaluar els beneficis que les activitats vinculades al mar aporten a la salut i al benestar emocional de les persones. El primer dels estudis està destinat a explorar els efectes de l'exercici físic al mar i l'abordatge psicològic en dones diagnosticades de fibromiàlgia, i el segon vol analitzar els beneficis dels banys de mar durant tot l'any. La metgessa Carme Pigem lidera les dues intervencions, que compten amb la participació de veïns de diverses localitats de la zona.

L’entorn privilegiat de la costa altemporadesa i la presència de persones que, de manera habitual, realitzen activitats al mar permeten impulsar tots dos estudis, els quals s’alineen amb diversos treballs científics que ja situen aquesta pràctica com a generadora de salut. Pel que fa a recerca dirigida a pacients amb fibromiàlgia, recull l’experiència d’una primera intervenció desenvolupada el 2023, però que ara adquireix caràcter d’estudi una vegada aprovada pel Comitè Ètic d'Investigació amb Medicaments (CEIM) de l'IDIAP Jordi Gol. S’adreça a dones diagnosticades d’aquesta patologia residents a les poblacions incloses en l'Equip d’Atenció Primària Llançà, que també comprèn els municipis de Portbou, Port de la Selva, Selva de Mar i Colera.

La intervenció, amb una duració d'uns 7 mesos entre maig i desembre de 2025, consistirà en un programa d'exercici físic aquàtic de 16 sessions (maig, juny i juliol), i en 3 sessions d’abordatge psicològic grupal. Durant aquest període, s’aplicaran qüestionaris preintervenció i postintervenció per determinar l’impacte que s’ha assolit pel que fa al benestar emocional percebut, la percepció del dolor, la qualitat del son i el consum de fàrmacs. Aquests qüestionaris es passaran a 30 pacients diagnosticades de fibromiàlgia de l’EAP Llançà, que es dividiran en dos grups: un és el que farà les activitats al mar i la teràpia grupal i l’altre, que és el grup de control, format per usuàries que continuaran amb el tractament estàndard. La comparació i l’anàlisi de les dades obtingudes en els qüestionaris d’un i l’altre grup permetran treure conclusions sobre l’estudi. 

S'espera que l’estudi reflecteixi la millora que aquestes sessions aporten a la qualitat de vida de les dones diagnosticades de fibromiàlgia i que serveixi com un tractament complementari per a aquesta malaltia crònica. “Ens interessa saber si l’activitat al mar té impacte a l’hora de reduir la medicació de les pacients, si millora la seva qualitat de vida i, com a conseqüència, si suposa una disminució de les visites a la consulta motivades per aquesta malaltia”, exposa Carme Pigem.

Banys de mar tot l’any

El segon estudi consisteix en l’anàlisi dels beneficis dels banys de mar durant tot l'any i compta amb la col·laboració dels  referents de benestar emocional i comunitari adscrits als equips d’atenció primària de Roses (ICS Girona) i de l’Escala (Fundació Salut Empordà). També ha rebut el suport metodològic de l’Institut de Recerca Glòria Compte, gestionat per la Fundació Salut Empordà.

La intervenció proposa identificar l'impacte positiu de banyar-se durant tot l’any en la salut i el benestar d’aquests banyistes. “A la zona hi ha diversos grups de persones que es fan aquesta pràctica i vam considerar interessant determinar quines són les seves característiques i què els aporta”, explica Carme Pigem.

La primera fase ja ha començat i ha consistit en la difusió d’una enquesta dirigida a aquest col·lectiu amb preguntes sobre dades sociodemogràfiques, freqüència i motivació per banyar-se al mar també a l’hivern, qualitat de vida percebuda, problemes de salut, consum de fàrmacs i freqüència de visites mèdiques. Un total de 146 persones residents a Llançà, Colera, Port de la Selva, Roses i l’Escala van completar el document, de les quals s’ha format un grup focal, format per tal d’aprofundir en les respostes obtingudes mitjançant sessions presencials al Centre d’Atenció Primària Llançà. La primera d’aquestes trobades, organitzada per la referent de benestar emocional i comunitari Nury Segura, va comptar amb la participació d’11 persones, les quals van exposar més detalladament la seva experiència mitjançant diverses activitats proposades.  

S’espera que una vegada analitzats els resultats de l’estudi acumulats al llarg dels propers mesos, s’obtingui un coneixement més profund dels efectes positius dels banys de mar durant tot l’any i es refermin com a activitat de prescripció social capaç de millorar la salut.

FOTOS. Imatges d'una sessió d'exercici físic vinculat als estudis de recerca per avaluar els beneficis que les activitats a l'entorn del mar aporten a la salut i al benestar emocional de les persones.