Atenció Primària

L’Equip d’Atenció Primària de Salt —adscrit a l'Institut Català de la Salut a Girona— ha iniciat la seva fase de desplegament com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR), un dels tres seleccionats pel Departament de Salut a la Regió Sanitària de Girona, juntament amb Calella i Canet de Mar, ambdós a l’Alt Maresme, per fer de laboratori de la transformació de l’atenció primària a Catalunya. La creació dels CSIR, 27 a tot Catalunya, és una de les apostes del Govern per fer front a les necessitats de salut del segle XXI: l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció. Amb els CSIR, Catalunya fa un pas decidit cap a un nou model d’atenció primària: més propera, més resolutiva, millor integrada i més orientada a les necessitats reals de les persones. Ser CSIR permetrà els equips d’atenció primària a tenir autonomia de gestió i organitzar-se per assegurar una prestació efectiva i eficient a la població de referència assignada. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció, les quals, un cop avaluades, s’estendran a la resta de centres de salut.

L’aposta de l’EAP de Salt com a CSIR planteja 5 projectes pensats específicament per a la seva població i les seves característiques: 

• Transformació dels equips assistencials clàssics a equips assistencials i de gestió. L’EAP de Salt dona cobertura a una població diversa i extensa, distribuïda en dos centres principals urbans (Salt 1 -CAP Jordi Nadal- i Salt 2 –CAP Alfons Morè-) i 4 consultoris locals rurals (Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó). Aquest model mixt (urbà-rural) ofereix una gran oportunitat d’innovació organitzativa per adaptar el 2 model a les necessitats reals de la població. Clàssicament els EAP estan organitzats per UBA (Unitat Bàsica Assistencial) integrada per un professional de medicina i un d’infermeria. Les limitacions d’accessibilitat actuals (llistes d’espera llargues, manca de cites disponibles a curt termini, visites que podrien ser resoltes telemàticament o administrativament) obliguen a repensar el model d’UBA tradicional. A l’EAP de Salt integraran l’administratiu sanitari dins la UBA, i es reorganitzaran de manera que la UBA esdevingui més proactiva i flexible, centrada en millorar l’accessibilitat i optimitzar l’organització interna dels equips assistencials.

   

• Ús de la Intel·ligència Artificial per millorar l’eficiència a les consultes. Per tal de millorar l’eficiència dels equips assistencials, s’instal·laran sistemes de reconeixement de veu a les consultes per agilitzar la redacció d’informes de salut i cursos clínics, fet que eliminarà barreres visuals i millorarà la comunicació entre professionals i pacients, així com també optimitzarà el temps del professional.

   

• Desenvolupar un model d’atenció integral i integrada envers el Pacient Crònic Complex (PCC) i el de Molt Alta Complexitat Assistencial (MACA). En aquest sentit, es vol crear un equip específic i multidisciplinari per a donar el suport assistencial a les residències de gent gran i ser un referent per als professionals del mateix EAP en relació a l’atenció de pacients d’alta complexitat. Dels 45.525 habitants als quals dona servei l’equip d’atenció primària de Salt, uns 1.600 pacients són considerats d’alt risc. L’equip de suport estaria format per professionals de medicina de família, infermeres gestores, infermera gestora de residències, treballadora social, nutricionista, psicòloga, fisioterapeutes i administratius sanitaris. El model que es treballarà es basarà en l’atenció proactiva i coordinada, amb l’establiment de circuits d’atenció entre professionals del mateix EAP i recursos externs (com el PADES, l’hospital, centres sociosanitaris, etc.), i la inclusió de pacients segons criteris clínics i socials de complexitat i risc. El projecte inclou realitzar un estudi de recerca que mesuri l’impacte de les accions que implantin en la millora de resultats assistencials i en la satisfacció de pacients, famílies i professionals.

   

• Implantació d’un programa sistemàtic de detecció precoç de l’ambliopia (ull gandul) en infants de 18 mesos, que constitueix la principal causa de pèrdua visual en la infància. Es preveu fer-ho amb un autorefractòmetre portàtil, que permet identificar factors de risc abans dels 24 mesos de vida, moment en que el tractament és més efectiu. La prova es repetirà entre els 3-4 anys i es realitzarà en altres edats si hi ha sospita clínica. Quan es detecti un cas positiu es derivarà a Oftalmologia pediàtrica. El projecte es posarà en marxa de forma progressiva en sis fases, començant per la preparació logística –entre les quals la compra de l’aparell- i la formació dels professionals, seguint amb una fase pilot i expansió, i finalitzant amb l’avaluació i consolidació anual del programa. Des de l’EAP de Salt es considera que el projecte és un pas important per millorar la salut visual infantil amb una intervenció precoç, efectiva i integrada en l’atenció primària.

•  Projecte de salut comunitària. Donades les característiques de la població de l’EAP de Salt, aquest ha estat històricament molt implicat en accions de salut comunitària. Els municipis que conformen l’ABS (Salt, Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó) presenten característiques poblacionals molt diferenciades, la qual cosa requereix un enfocament territorialitzat i transversal. Això ha motivat la reactivació de la comissió de salut comunitària i la posada en marxa d’un model descentralitzat de Taules Comunitàries Municipals, amb lideratges compartits. En aquestes taules comunitàries hi participaran professionals sanitaris i socials, administració local, entitats i associacions, centres educatius i esportius, representants de la ciutadania. També es vol exportar a altres municipis de l’ABS el Programa Envelliment Quilòmetre Zero, impulsat per Serveis Socials de Salt, que aborda temes com la soledat no volguda, les relacions intergeneracionals o el suport a l’habitatge en persones majors de 64 anys, entre d’altres.

   

 La setmana passada el Govern de Catalunya va donar l’impuls definitiu a la transformació de l’atenció primària de salut amb l’aprovació d’un acord pel qual s’autoritzen les mesures necessàries per a la seva reforma operativa, que s’inicia aquest desplegament dels CSIR. Alhora l’acord estableix els criteris generals per a la seva implantació en el territori i la posterior avaluació. Durant els propers mesos els CSIR desplegaran els seus projectes, els quals seran avaluats per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) amb la coordinació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), l’espai impulsat pel Govern per repensar el sistema de salut. De cada CSIR se’n farà un seguiment trimestral durant un any, amb l’objectiu de determinar si les mesures testades poden estendre’s a la resta del sistema sanitari. La nomenclatura CAP (Centre d’Atenció Primària) serà substituïda per la nova CSIR. Convocatòria oberta Els CSIR neixen amb l’objectiu de posar a prova, en condicions reals, un conjunt de mesures que volen fer l’atenció més accessible, resolutiva i centrada en les persones. Els 27 centres han estat seleccionats mitjançant una convocatòria oberta a tota la xarxa pública d’atenció primària. Hi han participat 116 equips de totes les regions sanitàries -11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona-, fet que demostra el compromís i la implicació dels professionals. Finalment, s’han escollit propostes que combinen qualitat, capacitat de lideratge i representativitat territorial i de models de gestió. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció. 

El model d’atenció primària vigent a Catalunya va ser dissenyat fa més de quaranta anys (Decret de Reforma de l’Atenció Primària 1985) i és un dels pilars fonamentals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Tot i els avenços aconseguits, presenta actualment limitacions per fer front als nous reptes socials, demogràfics i professionals com l’envelliment de la població, la creixent cronicitat, l’increment de la complexitat assistencial, la pressió sobre els professionals i les desigualtats territorials. El CAIROS, creat pel Govern el setembre de 2024, ha validat aquest diagnòstic mitjançant una revisió rigorosa de l’evidència existent i un procés d’escolta amb múltiples agents del sistema. En aquest marc, ha proposat un conjunt de mesures prioritzades per transformar operativament el sistema de salut, amb especial focus en l’atenció primària.

Del 26 al 31 de maig, durant la Setmana Sense Fum, la Comissió Garrotxa Sense Fum va engegar una campanya exploratòria a tots els centres de salut de la comarca per conèixer la concentració de cotinina a l’orina i, per tant, saber si aquestes criatures estan exposades al tabac. 

La campanya anava dirigida a les famílies amb infants d’entre 0 i 14 anys. El professional de la salut els oferia la possibilitat de prendre una mostra d’orina amb l’objectiu de fer-la analitzar posteriorment per conèixer la concentració de cotinina a l’orina. Aquesta prova serveix per detectar si el nen o nena està exposat al fum ambiental del tabac, sovint perquè conviu en un entorn fumador. La cotinina és el metabòlit de la nicotina, és a dir, la substància en què el cos transforma la nicotina per poder-la eliminar. El resultat d’aquesta transformació és la cotinina. 

En total es van recollir 55 mostres de menors de 15 anys que durant aquells dies van apropar-se als centres de salut de comarca, tant a l’Hospital d'Olot com als centres d’atenció primària, entre els quals hi ha els EAP d’Olot i de Besalú, adscrits a l’ICS Girona. D’aquestes mostres, el 13,8 % han presentat nivells positius de cotinina, cosa que vol dir que tenen una exposició rellevant al tabac. Són dades que dupliquen les estimacions de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) que publica periòdicament el Departament de Salut. 

Immediatament després de saber-ne els resultats s’han comunicat als seus equips de pediatria de l’atenció primària per poder-ne fer seguiment. A més, se’ls ha compartit material per evitar l’exposició al fum del tabac i se’ls oferiran diferents recursos per deixar de fumar a les famílies interessades. 

A l’Hospital d’Olot hi ha una consulta específica amb una infermera referent en deshabituació tabàquica i als centres d’atenció primària també compten amb referents de tabac per ajudar a tothom qui vulgui deixar de fumar. 

FOTO: imatge de recurs de tubs d'assaig amb proves d'orina.

“Que la salut sigui el teu premi” és el lema que l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha preparat aquest 2025 per impulsar la XXVI Campanya de la Setmana sense Fum (del 26 al 31 de maig) i del Dia Mundial sense Tabac (31 de maig). 

En aquest context, la Comissió Garrotxa sense Fum impulsa una campanya dirigida a les famílies amb nens i nenes de 0 a 14 anys que durant aquests dies s’acostin als centres de salut de la comarca, tant a l’Hospital com als centres d’atenció primària, ja sigui per una urgència o perquè tenen visita amb professional de pediatria o d’infermeria pediàtrica, o amb qualsevol altre especialista. 

Aquests professionals de la salut oferiran a les famílies la possibilitat d’extreure una mostra d’orina a l’infant per tal de fer-la analitzar posteriorment amb l’objectiu de conèixer el percentatge de cotinina a l’orina. Aquesta prova serveix per detectar si el nen o nena està exposat al fum ambiental, sovint pel fet de conviure en un entorn fumador. La cotinina és la principal substància química de la nicotina, que es troba en el tabac o els seus derivats. 

La Comissió Garrotxa sense Fum està formada per professionals de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’Institut Català de la Salut (ICS) a través dels equips d’atenció primària d’Olot i Besalú, i farmacèutics de les oficines de farmàcia, un equip multidisciplinari que treballa conjuntament amb l’objectiu de reduir el consum de tabac entre la població garrotxina.

A banda d’aquesta campanya exploratòria, la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa (PEHSU) fa un any que també realitza el Full verd respiratori a la primera visita de la consulta de pneumologia pediàtrica. Es tracta d’una consulta per analitzar, precisament, les possibles conseqüències respiratòries derivades de factors mediambientals i/o d’entorn de l’infant. Aquesta consulta va començar-se a fer a l’Hospital d’Olot l’abril del 2024 i durant aquest primer any s’han atès 59 infants. D’aquests, al voltant d’un 50% s’acaben derivant a la consulta de pneumologia per exposició al tabac. 

La Setmana sense Fum té com a objectius sensibilitzar la ciutadania sobre els beneficis de respirar un ambient lliure de fum, prevenir el consum de tabac entre els joves i promoure l’abandonament de l’hàbit entre les persones fumadores. 

L’esdeveniment és una iniciativa originària de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC) i de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (SCAMFiC) a Catalunya que, en el marc del projecte d’integració de SumaSalut, organitzen de manera conjunta els programes d’activitat física saludable Atenció primària sense fum i Beveu menys, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). 

Abandonar el tabac no és fàcil, però és possible. El primer pas per aconseguir-ho és voler fer-ho i demanar ajuda pot facilitar el procés. De fet, nombrosos estudis científics han demostrat que l’ajuda personalitzada d’un professional de la salut incrementa les possibilitats d’èxit. 

El Centre d’Atenció Primària Jordi Nadal de Salt, adscrit a l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, ha completat la renovació de la planta baixa de l’edifici, que li permet disposar d’espais més funcionals tant per als usuaris com per als professionals que hi treballen. L’actuació, que s’ha desenvolupat en dues fases durant un any i mig, ha inclòs la reforma del vestíbul d’entrada i de l’àrea de treball de recepció, així com la millora de les consultes polivalents per fer cirurgia menor, dels boxs per a analítiques i procediments d’infermeria i del box destinat a atendre les urgències. L’actuació també s’estén a espais per facilitar el circuit de funcionament intern del centre i a l’adquisició de nous materials i mobiliari per a la pràctica assistencial.

Les reforma, amb un pressupost adjudicat de 515.781 € (sense IVA), s’ha realitzat de manera que el CAP ha pogut mantenir l’activitat assistencial durant l’execució de les obres. Destaca l’adequació del  vestíbul d’entrada, on s’ubica el taulell de recepció i una zona àmplia perquè els usuaris puguin esperar amb comoditat el torn per ser atesos. Aquesta actuació correspon a la primera fase de l’obra, que va concloure el desembre passat i que també va incorporar la millora de la zona de treball dels professionals, consistent en l’adequació d’una sala àmplia de treball d’atenció telefònica, una altra sala per al personal, una biblioteca de consulta, i per a treballs en grup, i un espai d’emmagatzematge.

Pel que fa a la segona fase, s’ha completat aquest abril amb la posada en marxa de dues consultes polivalents per fer procediments de cirurgia menor, atenció psicològica, treball social i d’altres. S’hi afegeix un box d’urgències i dos més per a analítiques i altres procediments d’infermeria. Precisament, aquesta actuació, a banda de concentrar aquesta activitat específica en un mateix espai de la planta baixa, també ha permès guanyar dos boxs més, respecte als disponibles abans de la reforma.

L’actuació s’ha completat amb l’adquisició de nou material i aparells per a la pràctica sanitària, així com mobiliari, lliteres o carretons de medicació.  

“La primera fase de la reforma ens ha donat la possibilitat de tenir millors espais de reunió i per al treball administratiu fora de la consulta i del taulell, mentre que amb la segona fase disposem de més espai per a consultes específiques i que permet que aquestes estiguin concentrades en una mateixa zona, per tal de no interferir amb la resta de l’activitat assistencial del centre”, destaca la doctora Maria Josep López Dolcet, directora de l’Equip d’Atenció Primària de Salt. 

Equip d’Atenció Primària escollit per aplicar el model CSIR
Els treballs de reforma del CAP Jordi Nadal impulsen l’objectiu de continuar donant una atenció de qualitat als més de 14.000 usuaris que estan, adscrits a aquest centre, que ofereix una àmplia cartera assistencial vinculada a la medicina general, la infermeria i l’odontologia. Una activitat que es veu ampliada amb proves específiques com són espirometries, petita cirurgia o serveis de psicologia i de treball social. El centre s’integra dins de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Salt, el qual ha estat un dels seleccionats pel Departament de Salut per aplicar el model de centres de salut integral de referència (CSIR). Aquesta iniciativa dotarà els centres d’atenció primària de més autonomia i capacitat de gestió, més eficiència i qualitat a l’hora de respondre a les necessitats de les persones. En aquest context, l’EAP Salt ha posat el focus en la millora de resultats assistencials i, en concret, en el desenvolupament d’una atenció integral i integrada envers el pacient crònic complex (PCC) i el pacient de molt alta complexitat assistencial (MACA).