Cada CSIR
—n’hi ha 27 a tot Catalunya
— actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció L'EAP Salt
—gestionat per l'ICS Girona
— posarà l’accent en l’organització del centre, en l’ús de la intel·ligència artificial, en un canvi en el model d’atenció als pacients crònics, en l’aposta per la salut comunitària i en la implantació d’un cribratge d’ull gandul als infants de 18 mesos
L’Equip d’Atenció Primària de Salt —adscrit a l'Institut Català de la Salut a Girona— ha iniciat la seva fase de desplegament com a Centre de Salut Integral de Referència (CSIR), un dels tres seleccionats pel Departament de Salut a la Regió Sanitària de Girona, juntament amb Calella i Canet de Mar, ambdós a l’Alt Maresme, per fer de laboratori de la transformació de l’atenció primària a Catalunya. La creació dels CSIR, 27 a tot Catalunya, és una de les apostes del Govern per fer front a les necessitats de salut del segle XXI: l’envelliment de la població, l’augment de la cronicitat, la sobrecàrrega dels professionals i les dificultats d’accés a l’atenció. Amb els CSIR, Catalunya fa un pas decidit cap a un nou model d’atenció primària: més propera, més resolutiva, millor integrada i més orientada a les necessitats reals de les persones. Ser CSIR permetrà els equips d’atenció primària a tenir autonomia de gestió i organitzar-se per assegurar una prestació efectiva i eficient a la població de referència assignada. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció, les quals, un cop avaluades, s’estendran a la resta de centres de salut.
El projecte del CSIR de Salt
L’aposta de l’EAP de Salt com a CSIR planteja 5 projectes pensats específicament per a la seva població i les seves característiques:
Transformació dels equips assistencials clàssics a equips assistencials i de gestió. L’EAP de Salt dona cobertura a una població diversa i extensa, distribuïda en dos centres principals urbans (Salt 1 -CAP Jordi Nadal- i Salt 2 –CAP Alfons Morè-) i 4 consultoris locals rurals (Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó). Aquest model mixt (urbà-rural) ofereix una gran oportunitat d’innovació organitzativa per adaptar el 2 model a les necessitats reals de la població. Clàssicament els EAP estan organitzats per UBA (Unitat Bàsica Assistencial) integrada per un professional de medicina i un d’infermeria. Les limitacions d’accessibilitat actuals (llistes d’espera llargues, manca de cites disponibles a curt termini, visites que podrien ser resoltes telemàticament o administrativament) obliguen a repensar el model d’UBA tradicional. A l’EAP de Salt integraran l’administratiu sanitari dins la UBA, i es reorganitzaran de manera que la UBA esdevingui més proactiva i flexible, centrada en millorar l’accessibilitat i optimitzar l’organització interna dels equips assistencials.
Ús de la Intel·ligència Artificial per millorar l’eficiència a les consultes. Per tal de millorar l’eficiència dels equips assistencials, s’instal·laran sistemes de reconeixement de veu a les consultes per agilitzar la redacció d’informes de salut i cursos clínics, fet que eliminarà barreres visuals i millorarà la comunicació entre professionals i pacients, així com també optimitzarà el temps del professional.
Desenvolupar un model d’atenció integral i integrada envers el Pacient Crònic Complex (PCC) i el de Molt Alta Complexitat Assistencial (MACA). En aquest sentit, es vol crear un equip específic i multidisciplinari per a donar el suport assistencial a les residències de gent gran i ser un referent per als professionals del mateix EAP en relació a l’atenció de pacients d’alta complexitat. Dels 45.525 habitants als quals dona servei l’equip d’atenció primària de Salt, uns 1.600 pacients són considerats d’alt risc. L’equip de suport estaria format per professionals de medicina de família, infermeres gestores, infermera gestora de residències, treballadora social, nutricionista, psicòloga, fisioterapeutes i administratius sanitaris. El model que es treballarà es basarà en l’atenció proactiva i coordinada, amb l’establiment de circuits d’atenció entre professionals del mateix EAP i recursos externs (com el PADES, l’hospital, centres sociosanitaris, etc.), i la inclusió de pacients segons criteris clínics i socials de complexitat i risc. El projecte inclou realitzar un estudi de recerca que mesuri l’impacte de les accions que implantin en la millora de resultats assistencials i en la satisfacció de pacients, famílies i professionals.
- Implantació d’un programa sistemàtic de detecció precoç de l’ambliopia (ull gandul) en infants de 18 mesos, que constitueix la principal causa de pèrdua visual en la infància. Es preveu fer-ho amb un autorefractòmetre portàtil, que permet identificar factors de risc abans dels 24 mesos de vida, moment en que el tractament és més efectiu. La prova es repetirà entre els 3-4 anys i es realitzarà en altres edats si hi ha sospita clínica. Quan es detecti un cas positiu es derivarà a Oftalmologia pediàtrica. El projecte es posarà en marxa de forma progressiva en sis fases, començant per la preparació logística –entre les quals la compra de l’aparell- i la formació dels professionals, seguint amb una fase pilot i expansió, i finalitzant amb l’avaluació i consolidació anual del programa. Des de l’EAP de Salt es considera que el projecte és un pas important per millorar la salut visual infantil amb una intervenció precoç, efectiva i integrada en l’atenció primària.
Projecte de salut comunitària. Donades les característiques de la població de l’EAP de Salt, aquest ha estat històricament molt implicat en accions de salut comunitària. Els municipis que conformen l’ABS (Salt, Aiguaviva, Vilablareix, Fornells i Bescanó) presenten característiques poblacionals molt diferenciades, la qual cosa requereix un enfocament territorialitzat i transversal. Això ha motivat la reactivació de la comissió de salut comunitària i la posada en marxa d’un model descentralitzat de Taules Comunitàries Municipals, amb lideratges compartits. En aquestes taules comunitàries hi participaran professionals sanitaris i socials, administració local, entitats i associacions, centres educatius i esportius, representants de la ciutadania. També es vol exportar a altres municipis de l’ABS el Programa Envelliment Quilòmetre Zero, impulsat per Serveis Socials de Salt, que aborda temes com la soledat no volguda, les relacions intergeneracionals o el suport a l’habitatge en persones majors de 64 anys, entre d’altres.
Desplegament i seguiment
La setmana passada el Govern de Catalunya va donar l’impuls definitiu a la transformació de l’atenció primària de salut amb l’aprovació d’un acord pel qual s’autoritzen les mesures necessàries per a la seva reforma operativa, que s’inicia aquest desplegament dels CSIR. Alhora l’acord estableix els criteris generals per a la seva implantació en el territori i la posterior avaluació. Durant els propers mesos els CSIR desplegaran els seus projectes, els quals seran avaluats per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) amb la coordinació del Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), l’espai impulsat pel Govern per repensar el sistema de salut. De cada CSIR se’n farà un seguiment trimestral durant un any, amb l’objectiu de determinar si les mesures testades poden estendre’s a la resta del sistema sanitari. La nomenclatura CAP (Centre d’Atenció Primària) serà substituïda per la nova CSIR. Convocatòria oberta Els CSIR neixen amb l’objectiu de posar a prova, en condicions reals, un conjunt de mesures que volen fer l’atenció més accessible, resolutiva i centrada en les persones. Els 27 centres han estat seleccionats mitjançant una convocatòria oberta a tota la xarxa pública d’atenció primària. Hi han participat 116 equips de totes les regions sanitàries -11 dels quals de la Regió Sanitària de Girona-, fet que demostra el compromís i la implicació dels professionals. Finalment, s’han escollit propostes que combinen qualitat, capacitat de lideratge i representativitat territorial i de models de gestió. Cada CSIR actuarà com un laboratori viu on es posaran en pràctica noves formes d’organització, nous perfils professionals i eines digitals per millorar l’atenció.
Els antecedents
El model d’atenció primària vigent a Catalunya va ser dissenyat fa més de quaranta anys (Decret de Reforma de l’Atenció Primària 1985) i és un dels pilars fonamentals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). Tot i els avenços aconseguits, presenta actualment limitacions per fer front als nous reptes socials, demogràfics i professionals com l’envelliment de la població, la creixent cronicitat, l’increment de la complexitat assistencial, la pressió sobre els professionals i les desigualtats territorials. El CAIROS, creat pel Govern el setembre de 2024, ha validat aquest diagnòstic mitjançant una revisió rigorosa de l’evidència existent i un procés d’escolta amb múltiples agents del sistema. En aquest marc, ha proposat un conjunt de mesures prioritzades per transformar operativament el sistema de salut, amb especial focus en l’atenció primària.
