Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

Atenció Primària

Es presentarà en una sessió informativa el dimecres 1 de febrer on es recolliran totes les persones interessades a formar-ne part

El grup dona eines per millorar la qualitat de vida i el benestar emocional del cuidador

L’Equip d’Atenció Primària de Tordera impulsa aquest proper mes de febrer el Programa Cuidador Expert® per a cuidadors de persones amb demència. Un dels principals objectius del grup és millorar la qualitat de vida del cuidador, a través de la seva autocura, benestar emocional i la gestió del grau de sobrecàrrega. A més, també s’ofereixen eines per a tenir una millor cura del familiar amb demència. Un dels fets diferenciadors del programa Cuidador Expert és que gira al voltant de la figura d’un cuidador real i que per tant viu en primera persona el fet de tenir cura d’un familiar amb demència -com ara persones amb malalties cròniques complexes, demències, trastorns mentals greus o infants amb una malaltia crònica.

El proper dimecres 1 de febrer es farà una sessió informativa on s’exposarà el funcionament del grup. La sessió està oberta a tothom i especialment a aquells que estiguin interessats a formar part del programa. Es farà a l’antic hospital de Tordera (carrer Sant Antoni 7) a partir de les 4 de la tarda. Durant l’acte també es recolliran les dades de totes les persones que vulguin formar part del grup de suport. L’únic requisit per ser admès és ser cuidador d’un familiar amb demència i residir a Tordera o Fogars de la Selva. L’equip responsable –format per dues infermeres i una referent de benestar emocional-  s’encarregarà de fer la selecció final de les persones que en formaran part.

El programa es desenvoluparà en nou sessions d’una hora i mitja de durada cadascuna que es portaran a terme entre febrer i abril. Les sessions estaran conduïdes per un cuidador expert triat pel mateix equip d’atenció primària de Tordera i que ha rebut formació específica. El cuidador expert també s’ha triat tenint en compte les seves capacitats empàtiques, motivació i habilitats comunicatives. El grup també és un espai on els participants poden conèixer i compartir inquietuds amb altres persones que es troben en la mateixa situació i tenir un recolzament i una xarxa de suport emocional.

Les sessions inclouran una part teòrica i una altra de pràctica i el nombre de participants serà d’entre 10 o12 persones, per tal de garantir una comunicació fluïda entre tots els integrants. Durant les sessions també hi haurà professionals sanitaris que desenvoluparan un paper d’observadors.

Aquesta és la primera experiència de Programa Cuidador Expert de l’equip d’atenció primària de Tordera, després que l’any 2016 es dugués a terme un Programa de Pacient Expert® en tractament anticoagulant.

Els programes Cuidador Expert i Pacient Expert són dos dels projectes que té en marxa el Departament de Salut en l’àmbit de participació en salut. En el cas del Pacient Expert el programa gira al voltant de la figura d’un pacient real, una persona que pateix una malaltia crònica i que és capaç de responsabilitzar-se de la seva patologia i autocuidar-se. Aquest pacient es converteix en el conductor d’un grup de pacients i dona pautes a altres usuaris amb la mateixa malaltia.  

Besalú i Tordera són els primers equips a recuperar les sessions grupals, amb una formació en deshabituació tabàquica i una sobre cuidadors de pacients amb demència, respectivament

Després de gairebé tres anys d’aturada arran de la pandèmia, els professionals de l’atenció primària de l’ICS Girona i de l’IAS han començat a reprendre el Programa Pacient Expert Catalunya® als seus centres de salut. El Programa Pacient Expert gira al voltant de la figura d’un pacient real, una persona que pateix una malaltia crònica i que és capaç de responsabilitzar-se de la seva patologia i d’autocuidar-se. A partir d’una formació prèvia per part de professionals d’atenció primària, aquest pacient es converteix en el conductor d’un grup de pacients i dona pautes, mitjançant l'intercanvi de coneixements i experiències, a altres usuaris amb la mateixa malaltia sobre com gestionar millor els símptomes que pateixen, com prendre la medicació, consells perquè  el seu dia a dia es ressenti el mínim possible, etc.

El programa consta de 9 sessions, una sessió setmanal d’una hora i mitja de durada,  al llarg de dos mesos i mig. Les sessions inclouen una part teòrica i una altra de pràctica, i el nombre de participants és d’entre 10 i 12, a fi de garantir una comunicació fluida i efectiva. A diferència dels grups d’educació sanitària en què l’educador és un professional sanitari, en aquest cas qui condueix aquestes sessions és el pacient expert, sempre amb la supervisió d’un grup d’observadors, com ara professionals d’infermeria o referents de benestar emocional i salut comunitària.

Actualment, el Programa Pacient Expert Catalunya® va destinat a pacients amb patologies o processos crònics com són insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica, diabetis mellitus tipus II, fibromiàlgia, ansietat, malaltia de Chagas en fase crònica, o pacients amb tractament anticoagulant oral. Fins i tot, es fan grups de deshabituació tabàquica.

Paral·lelament, fa uns anys també es va començar a implantar el Programa Cuidador Expert Catalunya® sobre pacients crònics complexos amb demències i sense demències. Es tracta d’una variant del Programa Pacient Expert que s’adreça als cuidadors de persones amb malalties cròniques. El seu objectiu és donar suport i resposta a les persones que cuiden altres persones que, pel problema de salut que pateixen, no es poden valer per si mateixes o necessiten l'ajuda d'un cuidador ―com és el cas de persones amb malalties cròniques complexes, demències, trastorns mentals greus o infants amb una malaltia crònica.

Després d’una aturada de prop de 3 anys, aquest 2023 es reprendran les sessions a la majoria d’equips d’atenció primària de l’IAS i de l’ICS Girona. El primer grup a començar ha estat el d’un pacient expert de deshabituació tabàquica a Besalú. El dijous 12 de gener es va celebrar la primera sessió informativa, a partir de la qual va quedar constituït el grup.

Tordera serà el següent Equip d’Atenció Primària a reactivar el Programa, que en aquest cas estarà destinat a cuidadors de pacients amb demències. La primera sessió serà el dia 1 de febrer, quan se celebrarà una trobada informativa dirigida a totes aquelles persones interessades a formar part de la grupal. A partir d’aquesta reunió es farà la selecció dels participants i la creació de grup.

Altres equips que estan treballant per posar en marxa el Programa en els propers mesos són Santa Clara de Girona, amb un grup de pacients amb insuficiència cardíaca; Banyoles, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Vilafant, amb pacients amb diabetis mellitus, i Celrà, Breda-Hostalric i Santa Coloma de Farners, que faran els seus respectius grups de cuidadors experts o Anglès que també vol fer un grup de deshabituació tabàquica. Hi ha altres equips que estan treballant per a la represa del Programa en breu, però que encara no han decidit la patologia que tractaran, com ara Cassà de la Selva.

Sessions entre iguals

Aquest Programa té com a finalitat millorar la comprensió de la malaltia crònica per part dels pacients, mitjançant la transferència i l’intercanvi de coneixements del pacient expert amb la resta de pacients, la promoció de canvis d’hàbits que millorin la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia com una part més del procés assistencial. Es vol aconseguir una major implicació dels pacients mateixos amb la seva malaltia, per tal que millorin els coneixements que en tenen, incrementin el seu grau d’autocura, millorin el seguiment terapèutic, percebin una millora de la seva qualitat de vida i estiguin més satisfets, alhora que disminueixi el nombre de visites amb els professionals sanitaris i els ingressos hospitalaris.

Gràcies al Programa els pacients prendran més consciència de la malaltia que tenen i del que els passa i, participant de forma activa i compartida amb els professionals en la presa de decisions, incrementaran el seu grau de corresponsabilitat enfront d’aquesta malaltia. El fet de ser un programa fonamentat entre persones d’igual a igual, tots són pacients d’una mateixa patologia, facilita que tots utilitzin el mateix llenguatge i que puguin compartir coneixements i experiències. Així, aprenen a identificar els signes i símptomes d’alarma sobre la seva malaltia i què cal fer i a quin dispositiu assistencial s’ha d’anar quan aquests apareixen.

El Programa Pacient Expert ha evidenciat ser molt positiu per al sistema de salut, ja que fomenta passar d’un model de relació paternalista dels professionals de la salut amb els pacients a un model deliberatiu. Els pacients que en formen part acaben fent un millor ús dels serveis de salut, més eficient. En aquest sentit, s’ha demostrat que redueixen les visites a atenció primària, a urgències i també els ingressos hospitalaris per descompensació de la malaltia.

El Programa es va posar en marxa a la Regió Sanitària Girona l’any 2008 i durant els primers 10 anys ja hi havien participat més de 800 persones en els més de 70 grups de diferents patologies que s’havien creat a tot el territori. Durant aquests 10 anys es van evidenciar alguns dels avantatges del Programa. Així, en el cas dels pacients afectats per insuficiència cardíaca, havien reduït una mitjana d’un 62% les seves visites de medicina de família o infermeria i un 66% els ingressos hospitalaris derivats de les seves patologies. Per la seva banda, els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica també havien reduït en un 20%  les visites al CAP i en un altre 20% els ingressos a l’hospital.

Image
Image
Image
Image
Aquest any s’ha començat a implantar un projecte per diagnosticar i tractar l’apnea del son des dels CAP i reduir, així, les llistes d’espera Fins avui el projecte està implantat als equips d’atenció primària de Salt, Celrà, Sarrià, Taialà i Anglès i aquesta setmana es posa en marxa a Sils –Vidreres –Maçanet, Santa Coloma de Farners i Arbúcies-Sant Hilari

El mes d’abril passat es presentava a Girona l’Innòbics-SAHS, un nou projecte europeu centrat en els centres d’atenció primària per millorar el diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son. El projecte té una durada de 3 anys i és fruit d’una idea inicial de l’Equip de Pneumologia dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt i de molts anys de recerca i pràctica clínica capdavantera en aquesta malaltia a l’hospital gironí i a diversos centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de la Regió Sanitària Girona.

La síndrome de l’apnea del son és una malaltia molt prevalent que afecta el 25% de les persones entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal. És una malaltia infradiagnosticada, ja que actualment només es diagnostiquen el 10% dels casos a les unitats hospitalàries especialitzades a l’Estat espanyol, que acostumen a tenir llistes d’espera superiors a un any. L’objectiu d’Innòbics SAHS és facilitar als pacients que siguin majoritàriament diagnosticats i tractats al seu CAP de referència. Per fer-ho possible, s’ha creat la Unitat Virtual situada a la Unitat del Son de l’Hospital Josep Trueta –amb professionals de Pneumologia i Infermeria especialitzada– i s’està dotant l’atenció primària de recursos humans i tècnics per poder fer aquest diagnòstic i tractament. Així, en els CAP on es va estenent el projecte es crea la figura de l’infermer o la infermera del son, la qual és degudament formada per assumir aquest nou rol, en coordinació i sota la supervisió de la Unitat Virtual hospitalària, és a dir, d’especialistes en patologia del son de Pneumologia.

En aquest moment, el projecte s’ha implantat als equips d’atenció primària de la Regió Sanitària de Girona de Salt, Celrà, Sarrià, Anglès i Taialà de Girona i aquesta setmana es posa en marxa als equips de Sils –Vidreres –Maçanet, Santa Coloma de Farners i Arbúcies-Sant Hilari. Durant aquest any, s’han avaluat un total de 658 pacients (430 homes, 228 dones) amb el nou model, un 78% dels quals s’han diagnosticat d’apnea del son i tractat amb èxit des de l’atenció primària. Del 22% restant, majoritàriament han estat derivats a la Unitat del Son hospitalària per fer més proves, el 19%, mentre que la resta han estat donats d’alta en descartar-se el diagnòstic d’apnea del son.  

El projecte es continuarà implantant a les àrees bàsiques de salut (ABS) de Santa Clara i Montilivi de Girona a finals d’aquest any, i ja durant el 2023 s’estendrà a Banyoles, Cassà de la Selva, Breda-Hostalric i Can Gibert del Pla de Girona. En aquest punt, s’haurà culminat a totes les ABS que tenen els hospitals Trueta i el Santa Caterina com a referència, i es podrà seguir avançant a la resta de territori.

Com es fa aquest diagnòstic i seguiment?

En primer lloc, han creat un breu qüestionari (de no més d’un minut) perquè els professionals mèdics o d’infermeria de l’atenció primària el puguin passar als pacients per valorar-ne el risc d’apnea del son. En el cas que aquest primer cribratge surti positiu, el pacient és derivat a l’infermer o infermera del son del seu CAP mateix.

Un cop a la consulta de l’infermer o la infermera del son del CAP, al pacient se li fa una història clínica digital i se li facilitarà un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que haurà d’utilitzar durant una nit a casa per monitorar el seu son i les seves constants respiratòries Un dispositiu que, fins ara, només es dispensava des de les unitats hospitalàries del son.

Per finalitzar el procés, els especialistes en pneumologia de la Unitat Virtual del Son, després de fer l’anàlisi de l’estudi del son i de valorar la història clínica per mitjà d’una plataforma, comunicaran virtualment als pacients el diagnòstic i el tractament a seguir.

L’apnea obstructiva del son

L’apnea obstructiva del son és un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria superior mentre la persona dorm, per una relaxació dels músculs de la gola. Les persones que la pateixen poden despertar diverses vegades durant la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a adormir de seguida. Altres símptomes són els roncs i esbufecs mentre dormen i l’excessiva somnolència diürna, que és una de les causes comunes d’accidents de trànsit i laborals. També està relacionada a moltes malalties cardiovasculars.

Els responsables del projecte asseguren que la posada en marxa d’aquest nou procediment diagnòstic permetrà reduir a 30 dies la llista d’espera dels pacients que requereixin ser derivats a les unitats del son dels hospitals. A Catalunya es provarà el procés diagnòstic a determinats centres d’atenció primària i, passats els tres anys del projecte, es presentarà una proposta per poder-lo implementar a més centres catalans i per exportar-lo a d’altres comunitats autònomes i països europeus.

El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros, i és finançat per EIT Health i cofinançat per les nou entitats que hi participen: l’Institut Català de la Salut a Girona, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain, i OXIGEN Salud.

En l’àmbit internacional, en aquest projecte és clau el suport d’EIT Health, que és una xarxa de més de 150 partenaires amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que és un organisme de la Unió Europea. Per aquest motiu, el projecte Innòbics tindrà un accés ampli als coneixements i les capacitats de tots els socis europeus.

Image
Image
Image
Image
Image
Image
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Salut, Manel Balcells, han anunciat aquest matí que, per primera vegada, s’incorporaran higienistes dentals als equips d’atenció primària i comunitària de Catalunya. “Des d’ara i fins a finals d’any, incorporarem 70 higienistes dentals als centres d’atenció primària, fins arribar als 365 al llarg del proper 2023”, ha detallat el cap de l’Executiu. Una mesura que suposa “un pas endavant en el reforç de tots els professionals dedicats a la prevenció i la cura dels problemes derivats de salut bucodental de la població”, i que Aragonès ha destacat que s’impulsa “per un compromís amb l’equitat”. “La nostra voluntat és fer arribar la salut bucodental a tothom. Perquè tots els ciutadans de Catalunya, independentment del territori on visquin i de la seva situació socioeconòmica, puguin accedir als mateixos serveis i, per tant, puguin tenir dret a una salut en igualtat de condicions”, ha subratllat. I ha ressaltat la importància que “des del sistema sanitari públic es pugui oferir aquest servei” amb un reforç de l’atenció primària, “que és la columna vertebral del sistema de salut”. La incorporació d’aquests 70 professionals es durà a terme entre els mesos de novembre i desembre d’aquest any, amb un cost anual de 2,8 M€. La previsió és arribar als 360-365 higienistes dentals al llarg del 2023, per això el president ha explicat que s’incorporarà una partida de 14,5 M€ en el pressupost del Departament de Salut. Amb la incorporació d’aquests professionals s’inicia el desplegament de la Llei de salut bucodental de 2002 i es comença a ampliar, així, la cartera de serveis bucodental augmentant les activitats preventives dirigides a la comunitat i millorant el seguiment de les malalties bucodentals en grups de risc. Aquest nou servei, tal com ha avançat Aragonès, es destinarà primer “a la població més vulnerable, com són els infants de fins a 14 anys, mares gestants, població amb discapacitat, pacients sota determinats tractaments sanitaris i persones en risc de vulnerabilitat social”, amb l’objectiu final “d’arribar al conjunt de la població”. Per la seva part, el conseller Manel Balcells ha remarcat “l’aposta” de Salut “per reforçar l’atenció primària amb nous perfils professionals” i ha assenyalat que aquests nous perfils, -els higienistes dentals, els fisioterapeutes, els nutricionistes i els referents de benestar emocional-, han de permetre “una atenció primària que treballi amb un enfoc comunitari i preventiu per tal d’evitar en un futur moltes patologies, sobretot entre els col·lectius vulnerables”. Balcells, que ha avançat que Salut anirà avaluant el desplegament dels higienistes dentals als EAP,també ha destacat que aquesta aposta per reforçar la primària “millora, en definitiva, el que ens interessa, que és la salut de la població”. La funció de l’higienista dental serà la de fer activitats de prevenció i promoció de la salut bucodental així com la de fer el seguiment i tractament preventiu de càries i patologia periodontal de baixa complexitat als CAP i a la comunitat. Aquesta figura s’integrarà a les unitats d’odontologia, formades actualment per odontòlegs de l’Atenció Primària i comunitària (APiC) i tècnics auxiliars en cures d’infermeria. Aquesta integració suposarà un impuls per a l’atenció a la salut bucodental dels equips d’atenció primària (EAP) i facilitarà que l’odontòleg destini més temps a les prestacions amb més complexitat de la cartera de serveis d’APiC, desenvolupant al màxim les seves competències. Els serveis i les activitats dels higienistes dentals formen part del desplegament de la Llei de salut bucodental, que es farà progressivament durant els propers 5 anys i segons les necessitats de la població, de professionals i de tecnologia. En aquest sentit, a partir de 2022, els serveis es prioritzaran per a menors de 15 anys, persones amb unes condicions de salut que comporten un risc per a la seva salut bucodental (gestants, persones amb un procés oncològic o amb risc de càncer oral, població amb discapacitat), i a persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Per regions sanitàries, la incorporació d’higienistes dentals per aquest 2022 queda repartida de la següent manera: a l’Alt Pirineu i Aran, 2; a Barcelona, 12; a Catalunya Central, 6; a Girona, 10; a Lleida, 5; a Metropolitana Nord, 13; al Camp de Tarragona, 7; a Terres de l’Ebre, 3; i finalment a Metropolitana Sud, 12. Actualment a la Regió Sanitària de Girona els centres d'atenció primària que compten amb la figura d'higeniste dental són l'EAP Figueres, EAP Tordera, EAP Salt, EAP Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, EAP Blanes, EAP Arbúcies-Sant Hilari, EAP Santa Coloma de Farners, EAP Girona 4 (Dr. Joan Vilaplana) i EAP Girona 1 (Santa Clara) Incorporació de nous perfils a l’atenció primària La incorporació dels higienistes dentals com a desplegament de la Llei de salut bucodental s’afegeix a la introducció de nous rols professionals que s’està duent a terme a l’atenció primària. En aquest sentit, ja s’han incorporat 366 referents de benestar emocional i 136 dietistes - nutricionistes. A més, abans d’acabar l’any està prevista la incorporació de 30 fisioterapeutes. L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) de 2021 evidencia que la desigualtat segons classe social i nivell d’estudis influeix en la valoració positiva de la salut bucodental per part de la ciutadania. Així, el percentatge de persones de classe social més afavorida amb percepció de bona salut bucodental és un 16% més elevat que el de la classe menys afavorida. Pel que fa als infants, es constata que és pitjor la valoració de la salut bucodental dels infants de famílies amb estudis primaris o sense estudis (91,3% amb progenitors amb formació universitària i 78,1% progenitors sense formació o estudis primaris). Amb la incorporació dels higienistes dentals es vol lluitar contra les desigualtats en matèria de salut bucodental que són evitables, ja que es poden reduir amb intervencions de salut pública de promoció i prevenció.
Image
Image
Image
Els treballs i l’equipament del centre han tingut un cost de més de 300.000 euros. L’activitat del CUAP ha crescut un 11% des que es va posar en marxa el 2018, fet que fa necessari incrementar l’espai d’atenció assistencial

Avui, 28 d’octubre, han entrat en funcionament les noves consultes del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell. Les obres d'adequació i millora s’han centrat en la planta baixa del Centre Sanitari Güell, amb l'objectiu d'ampliar la zona destinada a l’atenció a les urgències d’atenció primària. L’increment constant d’activitat ha fet necessari millorar la funcionalitat de la zona d’atenció a les urgències, de manera que els treballs que s’hi han fet han permès disposar de cinc nous boxs per tal de donar una resposta millor en moments d'alta demanda assistencial. L’ampliació ha suposat una inversió de 311.222,47 € entre l’obra i l’equipament. Les obres de millora també han permès fer una nova redistribució i ampliació dels espais de treball dels professionals, sobretot pel que fa a l’Àrea d’Administració.

Des que l’any 2018 es va iniciar l’atenció urgent del CUAP Güell, el Centre ha tingut un creixement continuat i sostingut de les seves urgències –amb l’excepció de l'any 2020 en què, a causa de la pandèmia, la xifra va ser lleugerament inferior. A més, des del mes d’abril passat, el CUAP Güell també rep pacients traslladats amb ambulància per part del SEM. Fins aleshores, tots els pacients que eren atesos pel SEM a la zona d’influència del CUAP (les àrees bàsiques de salut de Girona, Sarrià i Celrà) eren derivats directament a l’Hospital Trueta. A principis d’any es va modificar el protocol per tal que el CUAP Güell pogués atendre els pacients que, per nivell de complexitat, poguessin ser visitats a l’atenció primària. Així, des del mes d’abril, quan es va posar en marxa el nou flux de derivacions, el 7% dels serveis que fa el SEM en aquesta zona de referència són portats directament al Güell.

El primer any de funcionament del CUAP es van realitzar 68.980 visites, mentre que el 2020 aquestes van ser 68.115 i l’any 2021 es van enfilar fins a les 77.560. Deixant de banda l’any 2020, doncs, el creixement de l’activitat d’urgències d’atenció primària de 2021, en relació amb el 2018, va ser de l’11%. Durant aquests gairebé quatre anys de funcionament s’ha demostrat que el CUAP té un índex de resolució elevat. Així, el 94,7% de les atencions realitzades al centre es resolen satisfactòriament i només és necessari derivar a l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta el 5,3% dels pacients.


    

Image
Image
Image
Image
Image