recerca

Un estudi coliderat per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI,  conclou que el transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic. Aquesta troballa podria ser útil per millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus. Es tracta d’un estudi secundari de RACECAT publicat a JAMA Neurology que posa el focus a les hemorràgies intracerebrals. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

El transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic, segons els resultats d'un estudi publicat a la revista JAMA Neurology. La investigació, que forma part d'una anàlisi secundària de l'estudi RACECAT, ha estat liderada per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI.

Els resultats d’aquest estudi han anat acompanyats de la publicació d’una editorial a aquesta prestigiosa revista científica, que posa en relleu la necessitat de reavaluar els protocols de triatge i trasllat dels pacients amb ictus en funció del tipus d’ictus, la gravetat dels símptomes i la localització, i suggereix que, en pacients amb un subtipus d’ictus hemorràgic, l'estabilització oportuna dels pacients al centre assistencial més proper, seguida de la transferència a centres de tractament més especialitzats, pot ser una estratègia efectiva per millorar els resultats en salut.

RACECAT, un assaig clínic transcendental

L'estudi RACECAT es va dur a terme a Catalunya entre el març del 2017 i el juny del 2020 amb la participació de tots els hospitals receptors d'ictus i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Va analitzar més d'un miler de pacients amb ictus greu i va avaluar dos enfocaments: enviar-los directament a hospitals amb capacitat per fer tractaments endovasculars o enviar-los a l'hospital més proper, amb un possible trasllat posterior si cal una trombectomia. El projecte va ser liderat per investigadors de l'IGTP, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els serveis de Neurologia dels hospitals Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i Vall d’Hebron.

La Dra. Natalia Pérez de la Ossa, colíder del Grup de Recerca Neurovascular de l'IGTP i coordinadora de la Unitat d'Ictus de l'HUGTiP, comenta: “RACECAT ens ha demostrat que la decisió del trasllat no pot ser la mateixa per a tots els casos, ja que depèn de molts factors. Cal individualitzar la decisió i trobar eines que ens permetin distingir el tipus d'ictus quan el pacient és a l'ambulància per decidir el millor destí. Actualment es fa servir l'escala RACE, que valora la gravetat de l'ictus, però seguim investigant per optimitzar els protocols i avançar el tractament en funció de les necessitats de cada cas”.

L'ictus hemorràgic

L'estudi secundari de RACECAT publicat recentment a JAMA Neurology posa el focus a les hemorràgies intracerebrals, incloent-hi els 302 pacients amb ictus hemorràgic inclosos a l’estudi RACECAT. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

La primera autora de l'estudi, la Dra. Anna Ramos, investigadora del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l'Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau i neuròloga vascular adjunta del Servei de Neurologia del mateix hospital, explica que “a l'ictus hemorràgic, causat pel trencament d'una artèria que produeix una hemorràgia, hi ha dues estratègies: una actuació senzilla, com baixar la pressió i controlar el sucre, o una actuació complexa, amb el trasllat del pacient a centres amb UCIs especialitzades i neurocirurgians. Aquesta segona estratègia de vegades implica trasllats més llargs i, per tant, un retard en el tractament. Per aquest motiu, determinar el circuit que cal seguir a l'ictus hemorràgic és molt important per saber quina d'aquestes dues estratègies cal aplicar i per traslladar els pacients d'una manera segura”.

El trasllat a un centre especialitzat com a primera opció, en dubte

Els resultats de l'estudi assenyalen que el transport directe a un centre de tractament endovascular en lloc del centre local més proper augmenta les complicacions mèdiques per als pacients amb ictus hemorràgic i pot tenir conseqüències negatives a posteriori. Passats 90 dies, els pacients traslladats directament a un centre de referència per al tractament endovascular van mostrar un pitjor resultat funcional i més taxa de mortalitat en comparació amb aquells enviats al més pròxim.

Per a la Dra. Yolanda Silva, adjunta del servei de Neurologia de l'Hospital Josep Trueta i investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), una de les conclusions principals de l'estudi és la necessitat de “seguir avançant en la recerca de nous mètodes per a una selecció més precisa en origen del pacient amb ictus i, així, realitzar la derivació més idònia”. Silva també destaca com aquest estudi pot millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus: “Molts d'aquests pacients fan broncoaspiracions durant el trasllat i un tractament antiemètic previ pot ser una mesura positiva”.

Aquests resultats aporten evidència que ajudarà a millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus i plantegen preguntes sobre l'efectivitat de portar els pacients directament a centres de tractament endovascular quan es sospita un ictus hemorràgic.

Forma part d’un projecte de recerca en què participen l’Hospital, la Universitat de Girona i Mutuam Investigadors del GiLab han desenvolupat fins al mes de juliol el sistema de realitat virtual, que s'ha començat a utilitzar en pacients reals aquest mes de setembre

Des d'aquest mes de setembre, els pacients ingressats a la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i que tenen una pèrdua de força a l'extremitat superior són valorats per a la inclusió en un projecte de recerca en el que s'utilitza un sistema de realitat virtual immersiva per a la rehabilitació motora. En aquest projecte hi participen la Universitat de Girona, Mutuam i el Trueta i té per objectiu analitzar si la rehabilitació amb el sistema de realitat virtual immersiva afegida a la rehabilitació intensiva que es fa habitualment a aquests pacients millora la seva evolució, aconsegueix que guanyin en autonomia funcional i en satisfacció. El projecte està dirigit per la doctora Yolanda Silva, neuròloga del Trueta.

Amb el títol “Desenvolupament d’un projecte de realitat virtual per a la rehabilitació motora i funcional dels pacients amb ictus”, el projecte proposa desenvolupar un entorn de rehabilitació basat en la realitat virtual immersiva, és a dir, aquella que integra els usuaris, mitjançant l’ús d’ulleres 3D, en un ambient on es bloqueja tota la percepció del món real i en el qual només s’interactua amb imatges generades informàticament.

El projecte consta de dues fases. La primera fase, que va culminar el mes de juliol, es basava en el desenvolupament del sistema de realitat virtual immersiva amb la creació d'un entorn virtual per a la realització d'exercicis de rehabilitació per part del pacient. Aquest desenvolupament l'ha dut a terme l'Equip de Recerca del Laboratori de Gràfics i Imatge (GILab) de la Universitat de Girona a partir de les necessitats descrites per part de l'equip clínic, que està format per especialistes en neurologia de la Unitat d'Ictus de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, el Servei de Rehabilitació i per professionals de l'àrea de rehabilitació de l'Hospital d'Atenció Intermèdia de Mutuam.

Aquest mes de setembre ha començat la segona fase del projecte, que consisteix en l’aplicació clínica, és a dir, l’assaig clínic del nou sistema de rehabilitació amb pacients que han patit un ictus. Els pacients s’inclouen en l’assaig clínic durant la fase aguda de la malaltia, mentre estan ingressats a la Unitat d’Ictus del Trueta, preveient que posteriorment podran continuar la rehabilitació intensiva a Mutuam. Tots ells tenen en comú haver patit una pèrdua de força en almenys una de les extremitats superiors.

El projecte ha estat finançat gràcies als diners recaptats a la primera Cursa/marxa solidària per l’ictus a Girona, “Corre per l’ictus!”, que es va celebrar el 10 de novembre de 2019, i a l’ajuda e-health COMG, dotada amb 12.000 euros, i lliurada el 2021 per a aquest projecte de recerca.

Els resultats, demostrats en humans, ratolins i mosques, observen que nivells plasmàtics elevats i una dieta rica en aquest aminoàcid - la prolina - causen un estat depressiu més sever
L’article, publicat a la revista científica Cell Metabolism, demostra per primer cop la influència de la prolina en l’estat anímic, i obre la porta a plantejar noves vies de tractament per a la depressió basades en la dieta

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificat el paper d’un aminoàcid en l’estat depressiu d’humans, ratolins i mosques. Es tracta de la prolina, un aminoàcid que està present en una gran varietat d’aliments. Els resultats, publicats a la revista científica Cell Metabolism, també associen el consum d’una dieta rica en prolina amb una major tendència a tenir depressió.
L’estudi ha estat liderat pel Dr. José Manuel Fernández-Real i el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i CIBEROBN, i el Dr. Rafael Maldonado, del grup de recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF i adscrit a l'Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Per arribar a aquestes conclusions, d’una banda, es va analitzar el tipus i quantitat d’aminoàcids en la dieta dels participants. Aquests també van respondre un qüestionari que mesura l’ànim depressiu. “Ens va sobtar que el que més s’associava a la depressió, avaluada mitjançant aquest qüestionari, era el consum de la prolina”, afirma el Dr. Fernández-Real, de l’IDIBGI, i també Cap de Secció d'Endocrinologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta i director del departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona. Confirmant aquest fet, quan es va avaluar la metabolòmica del plasma, la concentració de prolina emergia com un dels metabòlits més associats a indicadors de depressió.

Els nivells de prolina, en funció de la microbiota

Però no tothom que tenia un alt consum de prolina referia al qüestionari trobar-se amb un ànim més depressiu. Quan es va estudiar la microbiota intestinal d’aquestes persones, també es va observar una relació entre la depressió i les bactèries, així com entre la depressió i gens bacterians associats al metabolisme de la prolina. Així, es va observar que els nivells de prolina circulant depenien de la microbiota. “La microbiota de pacients amb un alt consum de prolina però baixos nivells plasmàtics de prolina era similar a la microbiota associada a baixos nivells de depressió i estava enriquida en gens bacterians involucrats en el transport i metabolisme de la prolina”, afirma el Dr. Mayneris-Perxachs, investigador Miguel Servet de l’IDIBGI.
Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l’ànim depressiu, es va trasplantar la microbiota dels participants a ratolins. Els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de participants amb una alta prolina, o de persones amb més ànim depressiu. En el cervell d’aquests ratolins també es van trobar diferents gens associats al transport de prolina. “La possibilitat de transferir el fenotip depressiu d'humans a ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota i la demostració que aquest trasplantament genera alteracions en el transport de la prolina revela que possiblement aquesta prolina s'associa de manera causal a l'estat d'ànim depressiu”, explica el Dr. Maldonado, de la UPF.
Un altre experiment de confirmació es va fer utilitzant mosques de la fruita (Drosophila melanogaster), en les quals es pot induir un estat d’ànim més depressiu. Els investigadors van aïllar dos tipus de bactèries de la microbiota associades al consum de prolina i les van afegir a l’alimentació esterilitzada de les mosques. Les mosques que ingerien alimentació amb Lactobacillus, que en els ratolins s’associava a menys depressió, van demostrar tenir més ganes de superar dificultats a què s’enfrontaven després. En canvi, les que ingerien Enterobacter, que en humans s’associa a la depressió, es deprimien molt més.
Per últim, es va realitzar el mateix experiment en mosques modificades genèticament per eliminar-los els canals que transporten la prolina al cervell. En aquest cas, la prolina no podia arribar al cervell, i les mosques van demostrar ser molt resilients a la depressió.

La importància de la prolina en futurs tractaments

“Aquests resultats demostren la importància de la prolina i la seva influència en l’estat d’ànim depressiu de les persones, un element que fins ara no es tenia en compte”, subratlla el Dr. Fernández-Real. El treball també obre la porta a plantejar nous estudis per trobar possibles tractaments de la depressió basats en la dieta.
En aquest treball també hi han col·laborat investigadors i investigadores de la Fundació FISABIO, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), i l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i el CSIC.
Article de referència: Mayneris-Perxachs et al., Microbiota alterations in proline metabolism impact depression, Cell Metabolism (2022), https://doi.org/10.1016/j.cmet.2022.04.001
DOI: https://doi.org/10.1016/j.cmet.2022.04.001

El proper 20 d'abril tindrà lloc la Jornada de Rercerca de la Unitat Docent Multiprofessional de d'Atenció Familiar i Comunitària a la Sala d'actes del Campus Centre de la Universitat de Girona, ubicada a les facultats de Medicina i d'Infermeria.

Durant el matí, es faran diferents presentacions per part de diferents ponents, que abordaran temes com la realització del doctorat, el paper del Comitè d'Ètica d'Investigació Clínica i experiències durant la pandèmia. També es comptarà amb la presentació de la tesi doctoral "Programa d'intervenció familiar multidisciplinari en Atenció Primària de salut basat en la teràpia de resolució de problemes per la disminució de la utilització dels recursos sanitaris del pacient crònic complex", de la Dra. Laura Guerrero. Finalment, a partir de la tarda, els residents de medicina i d'infermeria familiar i comunitària presentaran els seus treballs de recerca.