recerca

El passat 14 de desembre de 2023 es va celebrar en l’entorn del Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols la 1a Jornada de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Sant Feliu de Guíxols que, sota el lema “Fem-ho possible!”, tenia l'objectiu de promoure una recerca de qualitat i amb una visió transformadora i innovadora de l’equip. Estructurada en dues taules i tres ponències amb docents interns i externs de prestigi, la jornada es va desenvolupar durant tot el matí, partipant més d’un centenar de professionals de l’EAP.

La Taula Inaugural va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, la directora de l’EAP Sant Feliu de Guíxols, Raquel Tena i la responsable de Processos i Continuïtat d'Atenció Primària (AP) i a la Comunitat de la Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) – Institut d’Atenció Sanitària (IAS) Girona, Antònia Sabench.

En la seva ponència inaugural, “Estem motivats per a fer recerca?” la referent de recerca de l'EAP, la metgessa de família Carme Jarca, va presentar l’evolució de la recerca a l’EAP en els darrers 9 mesos. Després d’una avaluació inicial personalitzada de cada categoria professional va construir un pla de recerca motivador per a l’equip. Com a resultat finalitza l’any 2023 amb una participació de 22 comunicacions a jornades i congressos, alguna amb premi, la participació a l’assaig multicèntric nacional SCOUT que valora 3 fàrmacs recomanats en infeccions del tracte urinari no complicades en dones i culmina amb l’actual jornada de R+D+I dedicada especialment als residents de Medicina Familiar i Comunitària i als tutors docents de l’EAP.

La primera taula, titulada “Construïm un equip d’Atenció Primària des de la visió R+D+I” i moderada per la doctora Isabel Legazpi, la coordinadora docent de l’EAP, va incloure a més a més de representants de varies categories professionals de l’EAP, a Letícia Troyano, metgessa de família i tècnic de recerca de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Girona ICS i a Laura Serrano, pacient i regidora de Salut de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Cadascú va expressar la seva visió envers el tema i en conjunt van concloure que per la transformació de l’actual sistema d’Atenció Primària cal treballar a tots els nivells en clau de R+D+I, un camí emocionant, que ens permet créixer com a equip més forts cap a nous horitzons i paradigmes, generar coneixement i avenços socials en forma de qualitat de vida i salut per a tots els usuaris.
Des de la Universitat Southern de Dinamarca, a on desenvolupa actualment la seva activitat com a “lektor”, Carles Llor, metge de família i coordinador del GRIP de l’IDIAP Jordi Gol, va presentar la primera ponència on-line “Malalties Infeccioses en Atenció Primària: una mirada al futur”. Llor va explicar la seva trajectòria en recerca, destacant els recents projectes com HAPPY PATIENT i SCOUT i la seva visió transformadora i innovadora en el camp de malalties infeccioses a nivell europeu, nacional i català, convidar-nos a col·laborar activament en projectes de recerca.

Durant la pausa es van poder visualitzar totes les 22 comunicacions realitzades per l’equip durant l’any 2023 mitjançant pantalla digital i codis QR.

La segona ponència, també via online des de Madrid a través d'AulaVirtualSanitaria.es “El futur està aquí - Intel·ligència Artificial (IA) i les seves futures aplicacions en Atenció Primària” en la qual Eduardo Tornos i Eva Añón, experts en el tema, van presentar a l’equip d’una forma dinàmica i interactiva eines actuals d’IA útils per la nostra activitat diària, exposant les seves limitacions, així com les perspectives de futur immediates de la IA i la transformació secundària de l’Aatenció Primària.

La següent taula, “Fórmules d’èxit de la R+D+I en xarxa pel futur de l’APm” va debutar amb la intervenció on-line des de Barcelona de Francesc Xavier Cos que va presentar l’Oficina de Suport a la Innovació i Recerca (OSIR) i el seu paper com a eix fonamental de coordinació en el ecosistema català per a promoure la recerca i la innovació en salut, la gestió del coneixement i fer xarxa d’innovació amb altres entitats de recerca a nivell nacional i internacional (EIT Health). A continuació, Rafel Ramos, cap de  la Unitat de Suport a la Recerca (USR) IDIAP Jordi Gol de Girona va donar detalls sobre la intensa activitat de la seva unitat i la tasca de suport que ofereix a tots els professionals d’AP del territori gironí, insistint sobre la importància de la transferència de coneixement obtingut mitjançant la recerca a la nostra societat i el rol actual i en el futur del Campus Salut de la Universitat de Girona. Va donar detalls de varis projectes d’èxit del nostre territori com per exemple el REGICOR, ODISEA i HELENA. Tot això, per a motivar a l’equip de professionals de Sant Feliu de Guíxols per a trobar i prioritzar aquelles temes d’interès del seu entorn arran dels quals dissenyar projectes de recerca de qualitat i amb resultats transferibles als nostres usuaris.

Carmen Andreu, coordinadora de Recerca i Innovació del Serveis de Salut Integrats de Baix Empordà (SSIBE) va explicar les estratègies en recerca de la seva empresa i els projectes actuals que porten a terme. Pel que fa la innovació va donar detalls de “L’Espai Pro-beta”, un laboratori de transformació des d’on treballen amb els projectes d’innovació que formen part de la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines (XISCG). Envers el tema de noves tecnologies i a IA la doctora va emfatitzar la importància de les dades en el mon de la IA i que actualment des del SSIBE s’estan plantejant oferir-se a les empreses com a camp de proves per noves tecnologies aplicables en salut. Va finalitzar la seva intervenció motivant l’equip a fer recerca basada en un bon pla estratègic així com treballar en xarxa, la clau d’èxit dels processos de R+D+I.

La tècnic de recerca Aïna Fuster de la USR Catalunya Central, farmacòlega especialitzada en salut digital, va explicar la trajectòria de la seva unitat coordinada per Josep Vidal-Alaball, un model de d’èxit de recerca i innovació a l’ICS. Com a eixos principals de la seva activitat ells prioritzen la formació intensiva en recerca dels residents e Medicina Familiar i Comunitària i Infermeria Comunitària des del primer any, mitjançant un curs immersiu intensiu, seguit d’un acompanyament proper durant tot el seu procés formatiu, promovent la paricipacio a congressos amb comunicacions de qualitat i la presentació del projecte final de l’especialitat amb resultats aplicables. Per l’altra banda potencien els doctorats i tutoritzen treballs de final de grau de medicina i per tant posicionen la recerca en AP des de la carrera de Medicina.

El Comitè Organitzador està satisfet amb els resultats obtinguts i l‘èxit de la jornada i molt agraït a tots els convidats externs per la seva participació, col·laboració i suport. Creu que s’ha donat un pas important per a motivar a tot l’equip per a fer més recerca de qualitat, per obrir nous horitzons amb visió de R+D+I i sobretot per fer xarxa amb altres institucions i entitats.
La jornada de R+D+I de l’equip, amb una cadència bianual, tindrà la propera edició al novembre 2025 quan esperen presentar resultats rellevants i transferibles a la societat així com poder gaudir de la participació d’altres professionals externs, inclòs pacients i empreses innovadores col·laboradores

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) lidera una recerca que estudiarà el vincle entre l’Apnea Obstructiva del Son i les malalties cardiovasculars. Aquest projecte, finançat per La Marató de TV3, es farà en col·laboració amb el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L'Apnea Obstructiva del Son (AOS) és un trastorn del son que afecta sis milions de persones a Espanya, perònomés un 10% són diagnosticades i tractades. “Un aspecte preocupant de l'AOS és la seva estreta relació amb les malalties cardiovasculars”, assenyala la Dra. Olga Tura, investigadora consolidada del grup de recerca Respiratori de l’IDIBGI que lidera aquest projecte.

De fet, el risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular és un 50% més gran per a les persones amb aquest trastorn en comparació amb aquelles que no el tenen. Per tot plegat, el diagnòstic i tractament correctes de l’AOS es converteixen en un problema de salut pública.

L’AOS provoca pauses repetides en la respiració, anomenades apnees, durant més de 10 segons mentre es dorm. Durant l’apnea, l’aire no pot fluir amb normalitat als pulmons i provoca una baixada dels nivells d'oxigen, fent que la persona desperti del son. Si aquests episodis es repeteixen al llarg del temps, causen lesions cel·lulars importants i un augment de la inflamació dels teixits.

Models dels vasos sanguinis en 3D

El projecte estudiarà com afecten les apnees contínues del son al teixit endotelial, que revesteix l'interior dels vasos sanguinis. Aquest teixit juga un paper clau en la regulació de la circulació sanguínia i controla que no es formin coàguls. Així, es determinarà si els pacients amb AOS tenen el teixit endotelial danyat, i, també, quin tipus de dany presenten, per valorar si això explica l’alta predisposició a desenvolupar una malaltia cardiovascular.

Per primera vegada, s’utilitzaran tècniques innovadores de modelització de vasos sanguinis, incloent la creació d’estructures 3D en miniatura amb les pròpies cèl·lules dels pacients. Les estructures se sotmetran a condicions de flux sanguini i baix nivell d’oxigen per reflectir el que passa a la vida real i avaluar l’eficàcia de nous tractaments, i així valorar si es podrien traslladar a la pràctica clínica. Per exemple, per primer cop en l’Apnea Obstructiva del Son, s’estudiarà l’ús de fàrmacs rejovenidors o fàrmacs que eliminen les cèl·lules endotelials danyades o envellides.

Aquests fàrmacs també seran testats en la part del projecte que realitzarà el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas del CSIC. L’equip liderat per l’investigador Dr. Eduardo Oliver s’ocuparà d’avaluar els efectes de l’AOS en el model animal del ratolí i la capacitat d’aquests nous fàrmacs de revertir o curar l’endoteli danyat. “Gràcies als nostres models animals, validarem la capacitat de vàries teràpies novedoses de prevenir o revertir els danys que l’apnea del son provoca sobre la circulació pulmonar i el cor, fet que suposarà un avenç molt important per a fer front a aquesta malaltia” explica el Dr. Oliver.

Avaluació genètica i molecular

El projecte no es limitarà a l'estudi de les cèl·lules endotelials; també estudiarà les implicacions genètiques i moleculars en els pacients amb AOS. Aquesta anàlisi proporcionarà una visió detallada de la salut cel·lular i podria obrir noves vies per al tractament i la prevenció de les malalties cardiovasculars relacionades amb l'AOS.

L’estudi de l’Apnea Obstructiva del Son a l’IDIBGI i el Trueta

El grup de recerca Respiratori de l’IDIBGI està vinculat al Servei de Pneumologia de l’Hospital Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, i és liderat pel Dr. Ramon Orriols, que alhora és el cap del mateix servei.

Una de les principals línies de recerca d’aquest grup és l’estudi de l’Apnea Obstructiva del Son, en la qual també treballen en el projecte europeu INNOBICS-SAHS. En aquest cas, la recerca estudia com millorar el diagnòstic d’aquest trastorn en el conjunt de la població per poder tractar a totes les persones afectades per l’AOS, l’altre gran repte de la malaltia.

Un estudi coliderat per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI,  conclou que el transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic. Aquesta troballa podria ser útil per millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus. Es tracta d’un estudi secundari de RACECAT publicat a JAMA Neurology que posa el focus a les hemorràgies intracerebrals. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

El transport directe a un centre de referència per al tractament endovascular podria no ser la millor opció per als pacients amb diagnòstic final d'hemorràgia intracerebral o ictus hemorràgic, segons els resultats d'un estudi publicat a la revista JAMA Neurology. La investigació, que forma part d'una anàlisi secundària de l'estudi RACECAT, ha estat liderada per investigadores de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta – IDIBGI.

Els resultats d’aquest estudi han anat acompanyats de la publicació d’una editorial a aquesta prestigiosa revista científica, que posa en relleu la necessitat de reavaluar els protocols de triatge i trasllat dels pacients amb ictus en funció del tipus d’ictus, la gravetat dels símptomes i la localització, i suggereix que, en pacients amb un subtipus d’ictus hemorràgic, l'estabilització oportuna dels pacients al centre assistencial més proper, seguida de la transferència a centres de tractament més especialitzats, pot ser una estratègia efectiva per millorar els resultats en salut.

RACECAT, un assaig clínic transcendental

L'estudi RACECAT es va dur a terme a Catalunya entre el març del 2017 i el juny del 2020 amb la participació de tots els hospitals receptors d'ictus i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Va analitzar més d'un miler de pacients amb ictus greu i va avaluar dos enfocaments: enviar-los directament a hospitals amb capacitat per fer tractaments endovasculars o enviar-los a l'hospital més proper, amb un possible trasllat posterior si cal una trombectomia. El projecte va ser liderat per investigadors de l'IGTP, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i els serveis de Neurologia dels hospitals Germans Trias i Pujol (HUGTiP) i Vall d’Hebron.

La Dra. Natalia Pérez de la Ossa, colíder del Grup de Recerca Neurovascular de l'IGTP i coordinadora de la Unitat d'Ictus de l'HUGTiP, comenta: “RACECAT ens ha demostrat que la decisió del trasllat no pot ser la mateixa per a tots els casos, ja que depèn de molts factors. Cal individualitzar la decisió i trobar eines que ens permetin distingir el tipus d'ictus quan el pacient és a l'ambulància per decidir el millor destí. Actualment es fa servir l'escala RACE, que valora la gravetat de l'ictus, però seguim investigant per optimitzar els protocols i avançar el tractament en funció de les necessitats de cada cas”.

L'ictus hemorràgic

L'estudi secundari de RACECAT publicat recentment a JAMA Neurology posa el focus a les hemorràgies intracerebrals, incloent-hi els 302 pacients amb ictus hemorràgic inclosos a l’estudi RACECAT. Aquest tipus d’ictus és el menys freqüent, entre un 15 i un 20% dels casos, i sol tenir un pronòstic més greu.

La primera autora de l'estudi, la Dra. Anna Ramos, investigadora del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l'Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau - IIB Sant Pau i neuròloga vascular adjunta del Servei de Neurologia del mateix hospital, explica que “a l'ictus hemorràgic, causat pel trencament d'una artèria que produeix una hemorràgia, hi ha dues estratègies: una actuació senzilla, com baixar la pressió i controlar el sucre, o una actuació complexa, amb el trasllat del pacient a centres amb UCIs especialitzades i neurocirurgians. Aquesta segona estratègia de vegades implica trasllats més llargs i, per tant, un retard en el tractament. Per aquest motiu, determinar el circuit que cal seguir a l'ictus hemorràgic és molt important per saber quina d'aquestes dues estratègies cal aplicar i per traslladar els pacients d'una manera segura”.

El trasllat a un centre especialitzat com a primera opció, en dubte

Els resultats de l'estudi assenyalen que el transport directe a un centre de tractament endovascular en lloc del centre local més proper augmenta les complicacions mèdiques per als pacients amb ictus hemorràgic i pot tenir conseqüències negatives a posteriori. Passats 90 dies, els pacients traslladats directament a un centre de referència per al tractament endovascular van mostrar un pitjor resultat funcional i més taxa de mortalitat en comparació amb aquells enviats al més pròxim.

Per a la Dra. Yolanda Silva, adjunta del servei de Neurologia de l'Hospital Josep Trueta i investigadora de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), una de les conclusions principals de l'estudi és la necessitat de “seguir avançant en la recerca de nous mètodes per a una selecció més precisa en origen del pacient amb ictus i, així, realitzar la derivació més idònia”. Silva també destaca com aquest estudi pot millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus: “Molts d'aquests pacients fan broncoaspiracions durant el trasllat i un tractament antiemètic previ pot ser una mesura positiva”.

Aquests resultats aporten evidència que ajudarà a millorar els protocols actuals de transport prehospitalari en casos d'ictus i plantegen preguntes sobre l'efectivitat de portar els pacients directament a centres de tractament endovascular quan es sospita un ictus hemorràgic.

Forma part d’un projecte de recerca en què participen l’Hospital, la Universitat de Girona i Mutuam Investigadors del GiLab han desenvolupat fins al mes de juliol el sistema de realitat virtual, que s'ha començat a utilitzar en pacients reals aquest mes de setembre

Des d'aquest mes de setembre, els pacients ingressats a la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i que tenen una pèrdua de força a l'extremitat superior són valorats per a la inclusió en un projecte de recerca en el que s'utilitza un sistema de realitat virtual immersiva per a la rehabilitació motora. En aquest projecte hi participen la Universitat de Girona, Mutuam i el Trueta i té per objectiu analitzar si la rehabilitació amb el sistema de realitat virtual immersiva afegida a la rehabilitació intensiva que es fa habitualment a aquests pacients millora la seva evolució, aconsegueix que guanyin en autonomia funcional i en satisfacció. El projecte està dirigit per la doctora Yolanda Silva, neuròloga del Trueta.

Amb el títol “Desenvolupament d’un projecte de realitat virtual per a la rehabilitació motora i funcional dels pacients amb ictus”, el projecte proposa desenvolupar un entorn de rehabilitació basat en la realitat virtual immersiva, és a dir, aquella que integra els usuaris, mitjançant l’ús d’ulleres 3D, en un ambient on es bloqueja tota la percepció del món real i en el qual només s’interactua amb imatges generades informàticament.

El projecte consta de dues fases. La primera fase, que va culminar el mes de juliol, es basava en el desenvolupament del sistema de realitat virtual immersiva amb la creació d'un entorn virtual per a la realització d'exercicis de rehabilitació per part del pacient. Aquest desenvolupament l'ha dut a terme l'Equip de Recerca del Laboratori de Gràfics i Imatge (GILab) de la Universitat de Girona a partir de les necessitats descrites per part de l'equip clínic, que està format per especialistes en neurologia de la Unitat d'Ictus de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, el Servei de Rehabilitació i per professionals de l'àrea de rehabilitació de l'Hospital d'Atenció Intermèdia de Mutuam.

Aquest mes de setembre ha començat la segona fase del projecte, que consisteix en l’aplicació clínica, és a dir, l’assaig clínic del nou sistema de rehabilitació amb pacients que han patit un ictus. Els pacients s’inclouen en l’assaig clínic durant la fase aguda de la malaltia, mentre estan ingressats a la Unitat d’Ictus del Trueta, preveient que posteriorment podran continuar la rehabilitació intensiva a Mutuam. Tots ells tenen en comú haver patit una pèrdua de força en almenys una de les extremitats superiors.

El projecte ha estat finançat gràcies als diners recaptats a la primera Cursa/marxa solidària per l’ictus a Girona, “Corre per l’ictus!”, que es va celebrar el 10 de novembre de 2019, i a l’ajuda e-health COMG, dotada amb 12.000 euros, i lliurada el 2021 per a aquest projecte de recerca.

Els resultats, demostrats en humans, ratolins i mosques, observen que nivells plasmàtics elevats i una dieta rica en aquest aminoàcid - la prolina - causen un estat depressiu més sever
L’article, publicat a la revista científica Cell Metabolism, demostra per primer cop la influència de la prolina en l’estat anímic, i obre la porta a plantejar noves vies de tractament per a la depressió basades en la dieta

Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han identificat el paper d’un aminoàcid en l’estat depressiu d’humans, ratolins i mosques. Es tracta de la prolina, un aminoàcid que està present en una gran varietat d’aliments. Els resultats, publicats a la revista científica Cell Metabolism, també associen el consum d’una dieta rica en prolina amb una major tendència a tenir depressió.
L’estudi ha estat liderat pel Dr. José Manuel Fernández-Real i el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i CIBEROBN, i el Dr. Rafael Maldonado, del grup de recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF i adscrit a l'Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Per arribar a aquestes conclusions, d’una banda, es va analitzar el tipus i quantitat d’aminoàcids en la dieta dels participants. Aquests també van respondre un qüestionari que mesura l’ànim depressiu. “Ens va sobtar que el que més s’associava a la depressió, avaluada mitjançant aquest qüestionari, era el consum de la prolina”, afirma el Dr. Fernández-Real, de l’IDIBGI, i també Cap de Secció d'Endocrinologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta i director del departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona. Confirmant aquest fet, quan es va avaluar la metabolòmica del plasma, la concentració de prolina emergia com un dels metabòlits més associats a indicadors de depressió.

Els nivells de prolina, en funció de la microbiota

Però no tothom que tenia un alt consum de prolina referia al qüestionari trobar-se amb un ànim més depressiu. Quan es va estudiar la microbiota intestinal d’aquestes persones, també es va observar una relació entre la depressió i les bactèries, així com entre la depressió i gens bacterians associats al metabolisme de la prolina. Així, es va observar que els nivells de prolina circulant depenien de la microbiota. “La microbiota de pacients amb un alt consum de prolina però baixos nivells plasmàtics de prolina era similar a la microbiota associada a baixos nivells de depressió i estava enriquida en gens bacterians involucrats en el transport i metabolisme de la prolina”, afirma el Dr. Mayneris-Perxachs, investigador Miguel Servet de l’IDIBGI.
Per saber si la presència de prolina era causa o conseqüència de l’ànim depressiu, es va trasplantar la microbiota dels participants a ratolins. Els rosegadors que es deprimien més eren els que rebien la microbiota de participants amb una alta prolina, o de persones amb més ànim depressiu. En el cervell d’aquests ratolins també es van trobar diferents gens associats al transport de prolina. “La possibilitat de transferir el fenotip depressiu d'humans a ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota i la demostració que aquest trasplantament genera alteracions en el transport de la prolina revela que possiblement aquesta prolina s'associa de manera causal a l'estat d'ànim depressiu”, explica el Dr. Maldonado, de la UPF.
Un altre experiment de confirmació es va fer utilitzant mosques de la fruita (Drosophila melanogaster), en les quals es pot induir un estat d’ànim més depressiu. Els investigadors van aïllar dos tipus de bactèries de la microbiota associades al consum de prolina i les van afegir a l’alimentació esterilitzada de les mosques. Les mosques que ingerien alimentació amb Lactobacillus, que en els ratolins s’associava a menys depressió, van demostrar tenir més ganes de superar dificultats a què s’enfrontaven després. En canvi, les que ingerien Enterobacter, que en humans s’associa a la depressió, es deprimien molt més.
Per últim, es va realitzar el mateix experiment en mosques modificades genèticament per eliminar-los els canals que transporten la prolina al cervell. En aquest cas, la prolina no podia arribar al cervell, i les mosques van demostrar ser molt resilients a la depressió.

La importància de la prolina en futurs tractaments

“Aquests resultats demostren la importància de la prolina i la seva influència en l’estat d’ànim depressiu de les persones, un element que fins ara no es tenia en compte”, subratlla el Dr. Fernández-Real. El treball també obre la porta a plantejar nous estudis per trobar possibles tractaments de la depressió basats en la dieta.
En aquest treball també hi han col·laborat investigadors i investigadores de la Fundació FISABIO, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), i l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i el CSIC.
Article de referència: Mayneris-Perxachs et al., Microbiota alterations in proline metabolism impact depression, Cell Metabolism (2022), https://doi.org/10.1016/j.cmet.2022.04.001
DOI: https://doi.org/10.1016/j.cmet.2022.04.001