recerca

S’estan recollint dades d’infants sans i d’infants amb paràlisi per fer un estudi comparatiu del grau de rigidesa o espasticitat

Professionals del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGI), de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport de Salt (EUSES) i de la Clínica Bofill estan duent a terme un projecte de recerca per analitzar l’elasticitat muscular en infants amb paràlisi cerebral. L’objectiu és aconseguir informació que, en un futur, permeti decidir quin és el tractament més òptim per a aquests pacients.

La recerca es va iniciar l’any 2017 i compta ara amb la participació de 78 nens i nenes d’entre 3 i 14 anys, dels quals 32 presenten paràlisi cerebral i 46 no. Justament aquest mes de setembre s’ha fet una nova recollida de dades a l’Hospital Josep Trueta, que ha permès ampliar el nombre de participants. En aquesta ocasió s’han pogut recollir les dades de 34 nens i nenes. L’estudi es fa amb un ecògraf cedit per General Elèctrics, amb el qual es realitza una elastosonografia. Aquesta prova no és invasiva i permet detectar els canvis de manera precoç i comparar-los amb les escales clíniques que es fan servir actualment. Justament aquestes escales són les que s’utilitzen per decidir el maneig clínic; és a dir, quins tractaments han de seguir els pacients (ja siguin fisioteràpia, ortesi, tractament amb toxina botulínica) i amb quina freqüència, etc. Amb les proves que estan fent obtindran un millor coneixement de l’elasticitat muscular dels infants sense paràlisi que hi participin i del grau d’espasticitat (rigidesa muscular) dels infants amb paràlisi cerebral.

Fins ara, aquestes proves s'han fet servir per determinar l’elasticitat en diferents teixits del cos (mama, tiroides) però en els músculs ha estat molt poc estudiada i menys encara en infants. En els infants amb paràlisi cerebral és important detectar canvis en l’elasticitat de manera precoç, ja que la paràlisi cerebral provoca que els músculs estiguin rígids (espàstics) i això afecta la mobilitat, algunes vegades de manera molt incapacitant.

Aquest projecte el porta a terme un equip multidisciplinari liderat per Dolors Casellas, neuropediatra del servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i format per Raquel Font  i Anna Prats, doctores en Ciències de l’Activitat Física i Esport (CAFE) i en Biologia respectivament, i membres de l’equip d’investigació PHAS Research d’EUSES, a més de Juan Serrano, doctor en fisioteràpia d'EUSES; Inés Osiniri, pediatra ecografista de la Clínica Bofill; Laura González, tècnica de radiologia de l'empresa General Electrics, i Marçal Llach, col·laborador extern.

El projecte és un dels 12 seleccionats pel comitè avaluador de la convocatòria i és el que rebrà la segona quantitat de diners més alta, 250.000 €. L’estudi, que compta amb la participació de la Universitat de Girona, de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, dels hospitals Trueta i Santa Caterina i de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP-Jordi Gol), així com de l’empresa Gen inCode i diversos centres sanitaris dels Estats Units, analitzarà la predisposició genètica al risc coronari com un element pronòstic de la gravetat en cas de patir la COVID-19.

L’estudi CARGENCORS, sigles en anglès d’estratificació de risc de COVID-19 amb una puntuació genètica de risc coronari (CARdiovascular GENetic risc score for Risk Stratification of patients positive for SAR-Cov-2 (COvid19) virus), ha estat seleccionat pel comitè avaluador del FONDO SUPERA LA COVID-19, atorgat per l’associació Crue Universidades Españolas, el CSIC i el Banco Santander. Amb una dotació de 8,5 milions d’euros, aquest fons finançarà projectes en diversos àmbits amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de l’actual pandèmia, amb tres línies prioritàries, la recerca aplicada, projectes d’impacte i rendibilitat social i enfortiment de la capacitat TIC del sistema universitari de l’Estat.

El projecte CARGENCORS és un dels 12 seleccionats i el que rebrà la segona dotació econòmica més elevada, amb 250.000 euros. El lideren investigadors i metges de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, així com de la Universitat de Girona / IDIBGI, dels hospitals Trueta i Santa Caterina, la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya i l’IDIAP-Jordi Gol. També hi col·labora l’empresa Gen inCode i diversos centres mèdics dels Estats Units, el Mount Sinai Hospital, la universitat Weill Cornell Medicine i el Columbian Presbyterian Hospital, tots tres de Nova York, i la Indiana University School of Medicine.

Anàlisi de 2.000 pacients

L’estudi es basa en el fet que els coronavirus afecten el sistema cardiovascular i que diversos estudis apunten a nivells de mortalitat més elevats en pacients amb COVID-19 que presentaven factors de risc cardiovascular previs. L’estudi es realitzarà a partir de l’anàlisi de les mostres i la informació clínica d’un miler de pacients que hagin ingressat  a l’Hospital del Mar o que hagin estat visitats a l’atenció primària de Barcelona, i d’un miler de pacients gironins que hagin tingut infecció per coronavirus SARS-CoV-2, una part dels quals atesos a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i la resta pels centres d’atenció primària de l’ICS Girona sense necessitat d’ingrés hospitalari (l’IDIAPJGol Girona es farà càrrec de la detecció i seguiment d’aquests casos).

Les mostres d’aquests 2.000 pacients seran processades al Centre de Genètica Cardiovascular de la Universitat de Girona / Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), amb uns panells genètics, especialment dissenyats per part dels investigadors UdG / IDIBGI, que analitzaran les variables genètiques associades a la malaltia cardiovascular, risc d’inflamació i risc de trombosi. Els resultats que se n’obtinguin seran analitzats pels epidemiòlegs de l’IMIM.

El Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM i membre del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), destaca que el projecte analitzarà si es pot utilitzar la predisposició genètica al risc coronari com un element pronòstic de gravetat en pacients amb COVID-19. Per fer-ho “analitzarem un conjunt de 50 variants genètiques relacionades amb la inflamació, la trombosi i l’expressió de la via del receptor ACE2, que identifiquen a pacients predisposats a la resposta hiperinflamatòria durant la infecció provocada pel coronavirus SARS-CoV-2”, explica.

El Dr. Marrugat confia que “aquests descobriments haurien de permetre una estratificació del risc de pacients millorada i, a la vegada, una millor identificació de, l’aproximadament, 10% de la població amb risc de desenvolupar les formes més greus de la COVID-19”. En cas de demostrar-se aquesta relació, es disposaria d’una eina útil per preveure quins pacients poden tenir un pitjor pronòstic. També per elaborar protocols adaptats a aquesta realitat i per prioritzar a les campanyes de vacunació, quan es disposi de la vacuna, als grups de població més vulnerables.

Els investigadors confien que els resultats del seu treball serveixin per complementar els criteris de les mesures de salut pública com el confinament o la quarantena, així com avançar en l’atenció preventiva als pacients amb més risc de complicacions en cas d’infecció per COVID-19.

Els tres projectes es repartiran prop de 840.000 euros

La Fundació La Marató de TV3 va fer públics el passat dimecres 30 d'octubre els 43 projectes de recerca sobre càncer que rebran els fons de l’edició de La Marató de 2018, en la inversió anual en recerca més gran de la seva història. Entre els escollits, cal destacar tres projectes que desenvoluparan investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), que rebran gairebé 840.000 euros els propers tres anys.

Els investigadors premiats van recollir els guardons en un acte que va tenir lloc a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, amb la presència de les conselleres de Presidència i de Salut, Meritxell Budó i Alba Vergés; la vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació La Marató de TV3, Núria Llorach; el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Joan Sala; el director de la Fundació La Marató de TV3, Lluís Bernabé, i el director general de Recerca i Innovació del Departament de Salut, Robert Fabregat.

Els projectes de l’IDIBGI premiats són els següents:

• El projecte “Teràpies i biomarcadors específics dels òrgans per tal de millorar el tractament de la metàstasi cerebral” està liderat pel doctor Joaquim Bosch, referent clínic de càncer de pulmó de l’ICO Girona-IDIBGI, i hi col·laboraran els grups liderats pel doctor Manuel Valiente, investigador principal del Grup de Metàstasi Cerebral del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), i el grup del doctor Alfonso Calvo, del Centro de Investigaciones Médicas Aplicadas (CIMA) de la Universidad de Navarra. Aquest projecte, que analitzarà teràpies i biomarcadors òrgan-específics per tal de millorar el tractament de la metàstasi cerebral, cercarà tractaments més efectius i precisos contra aquest tipus de càncer mitjançant una nova estratègia centrada en crear un entorn hostil per a les cèl·lules cancerígenes al cervell. El projecte rebrà un finançament de 400.000 euros.
• El projecte “Anàlisi de patrons de la microbiota associats al càncer de pàncrees i estudi del seu paper en la inflamació de l'hoste, l'estrès oxidatiu i l'estat immunitari” està liderat pel doctor Eric J. Duell, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i pel doctor Xavier Aldeguer, cap de servei de l'Aparell Digestiu i  investigador de l’IDIBGI. El seu projecte, que rebrà un finançament de 299.146,21 euros, estudiarà els canvis de la microbiota intestinal associats a la pancreatitis crònica que pot predisposar a patir càncer de pàncrees, un dels més mortals. A l’estudi es pretén valorar si aquests canvis es poden utilitzar com a senyal per a la prevenció i detecció precoç d’aquest tipus de càncer.
• El projecte “Biomarcadors no invasius per a l'estratificació del risc del càncer de pròstata: glicoformes del PSA i ressonància magnètica multiparamètrica” està coordinat per la doctora Esther Llop, del grup de recerca de Bioquímica del Càncer de la Universitat de Girona (UdG), juntament amb el doctor Josep Comet, cap de servei d'Urologia de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i investigador de l’IDIBGI. Aquest projecte consisteix en l’optimització i avaluació de dues metodologies no invasives per millorar el diagnòstic del càncer de pròstata, que permetria que els pacients amb sospita de tumors més agressius poguessin ser tractats de forma més ràpida i efectiva. També permetria reduir el nombre de biòpsies en pacients amb baix risc de tenir un tumor significatiu, evitant així tractaments innecessaris. El projecte rebrà un finançament de 140.625 euros.

El snorkel pot contribuir al benestar de pacients que han patit o pateixen un càncer?

Dins de la temàtica ‘Oceans i Salut Humana’, molts són els estudis que han valorat com els ecosistemes marins poden contribuir a la salut de les persones. La principal línia d’investigació es centra en l’estudi de com totes aquelles activitats relacionades amb el mar (natació, snorkel, busseig, caiac o fins i tot, el caminar prop de la costa) poden contribuir a la salut i el benestar d’aquells qui les practiquen.

Els primers estudis realitzats han valorat com la gent sana presenta beneficis en termes de salut física i mental al realitzar activitats d’oci, ja sigui dins l’aigua o amb contacte o prop del mar. Tot i així, es desconeix si els mateixos beneficis o d’altres es presenten a pacients de diferents malalties.

En aquest sentit, metges i biòlegs que formen part de la Càtedra Oceans i Salut Humana-Grup de Recerca SeaHealth de la UdG, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el CAP de Roses (Institut Català de la Salut) i la Fundació Roses Contra el Càncer, en col·laboració amb el centre de busseig Poseidon Roses i el projecte MedPAN, han impulsat una prova pionera per valorar si la pràctica de snorkel (observació de la flora i fauna marina mitjançant tub i ulleres, sense botelles) pot contribuir al benestar de pacients que han patit o pateixen un càncer. La primera prova es realitzarà a bord del vaixell a través d’un qüestionari que permetrà valorar mitjançant diferents preguntes estandarditzades la sensació de benestar, en aquests pacients, abans i després de realitzar l’activitat de snorkel.  

La prova es realitzarà al matí del dissabte 5 d’octubre (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin) a les aigües de Roses.

Hora de sortida: 9.30h

Lloc de trobada: Centre Poseidon, Passeig Marítim Santa Margarida-Roses, número 86.

Hora de tornada prevista: entre 13h i 13.30h.

En l’estudi, en què s’han avaluat els beneficis d’utilitzar niraparib després del tractament estàndard de càncer d’ovari basat en la quimioteràpia, s’ha observat una millora significativa de la supervivència lliure de progressió de les pacients i una reducció d’un 40% del seu ric de recaiguda

Un estudi internacional que s’acaba de publicar a la revista científica The New England Jounal of Medicine ha demostrat que administrar niraparib després del tractament de quimioteràpia convencional en pacients recentment diagnosticats de càncer d’ovari avançat millora la seva supervivència lliure de progressió i redueix el risc de recaiguda o mort per aquesta malaltia.

L’estudi, que també s’ha presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO, en anglès) que s’està celebrant a Barcelona, està liderat pel director del departament d’Oncologia de la Clínica Universitària de Navarra i president del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer d’Ovari (GEICO), el doctor Antonio González Martín; i compta amb la participació de la doctora Pilar Barretina, oncòloga mèdica i referent en Càncer d’Ovari de l’ICO i investigadora de l’IDIBGI. A més, l’assaig clínic, en fase III, s’ha dut a terme en 181 centres internacionals entre els quals també han participat professionals dels altres centres ICO l’Hospitalet i Badalona.

Durant la investigació s’ha analitzat 733 pacients recentment diagnosticades amb càncer avançat d’ovari de tipus histològic serós o endometriode d’alt grau. El treball ha consistit en afegir niraparib després del tractament convencional de primera línia de quimioteràpia per a aquestes pacients. Es tracta d’un potent fàrmac inhibidor de PARP (un enzim implicat en la reparació de l’ADN i la mort cel·lular) que s’utilitza com a teràpia de manteniment en dones amb recaiguda de càncer d’ovari, tingui o no mutat el gen BRCA, associat al risc de patir aquesta malaltia. També s’ha analitzat l’efecte d’aquest tractament en pacients amb un tipus de defecte en la reparació de l’ADN anomenat deficiència de la recombinació homòloga (HRD). En les pacients que sí que van mostrar aquesta deficiència (aproximadament la meitat de les dones de l’estudi), el benefici del tractament va ser encara major, tot aconseguint una reducció del risc de recaiguda o progressió de la malaltia d’un 57%.

El càncer d'ovari, que es diagnostica cada any a unes 205.000 dones al món, és la cinquena causa de mort per càncer en la dona a Europa. Generalment es diagnostica entre els 45 i 75 anys, encara que hi ha un nombre significatiu de pacients des dels 30 anys. Es tracta del tumor ginecològic amb una mortalitat més elevada a causa que la majoria de les pacients es diagnostiquen en una fase avançada de la malaltia, donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç. A més, fins a un 80 per cent de les afectades d'un càncer d'ovari avançat recauen després del tractament amb cirurgia i quimioteràpia.