recerca

El snorkel pot contribuir al benestar de pacients que han patit o pateixen un càncer?

Dins de la temàtica ‘Oceans i Salut Humana’, molts són els estudis que han valorat com els ecosistemes marins poden contribuir a la salut de les persones. La principal línia d’investigació es centra en l’estudi de com totes aquelles activitats relacionades amb el mar (natació, snorkel, busseig, caiac o fins i tot, el caminar prop de la costa) poden contribuir a la salut i el benestar d’aquells qui les practiquen.

Els primers estudis realitzats han valorat com la gent sana presenta beneficis en termes de salut física i mental al realitzar activitats d’oci, ja sigui dins l’aigua o amb contacte o prop del mar. Tot i així, es desconeix si els mateixos beneficis o d’altres es presenten a pacients de diferents malalties.

En aquest sentit, metges i biòlegs que formen part de la Càtedra Oceans i Salut Humana-Grup de Recerca SeaHealth de la UdG, l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el CAP de Roses (Institut Català de la Salut) i la Fundació Roses Contra el Càncer, en col·laboració amb el centre de busseig Poseidon Roses i el projecte MedPAN, han impulsat una prova pionera per valorar si la pràctica de snorkel (observació de la flora i fauna marina mitjançant tub i ulleres, sense botelles) pot contribuir al benestar de pacients que han patit o pateixen un càncer. La primera prova es realitzarà a bord del vaixell a través d’un qüestionari que permetrà valorar mitjançant diferents preguntes estandarditzades la sensació de benestar, en aquests pacients, abans i després de realitzar l’activitat de snorkel.  

La prova es realitzarà al matí del dissabte 5 d’octubre (sempre que les condicions meteorològiques ho permetin) a les aigües de Roses.

Hora de sortida: 9.30h

Lloc de trobada: Centre Poseidon, Passeig Marítim Santa Margarida-Roses, número 86.

Hora de tornada prevista: entre 13h i 13.30h.

En l’estudi, en què s’han avaluat els beneficis d’utilitzar niraparib després del tractament estàndard de càncer d’ovari basat en la quimioteràpia, s’ha observat una millora significativa de la supervivència lliure de progressió de les pacients i una reducció d’un 40% del seu ric de recaiguda

Un estudi internacional que s’acaba de publicar a la revista científica The New England Jounal of Medicine ha demostrat que administrar niraparib després del tractament de quimioteràpia convencional en pacients recentment diagnosticats de càncer d’ovari avançat millora la seva supervivència lliure de progressió i redueix el risc de recaiguda o mort per aquesta malaltia.

L’estudi, que també s’ha presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Oncològica (ESMO, en anglès) que s’està celebrant a Barcelona, està liderat pel director del departament d’Oncologia de la Clínica Universitària de Navarra i president del Grup Espanyol d’Investigació en Càncer d’Ovari (GEICO), el doctor Antonio González Martín; i compta amb la participació de la doctora Pilar Barretina, oncòloga mèdica i referent en Càncer d’Ovari de l’ICO i investigadora de l’IDIBGI. A més, l’assaig clínic, en fase III, s’ha dut a terme en 181 centres internacionals entre els quals també han participat professionals dels altres centres ICO l’Hospitalet i Badalona.

Durant la investigació s’ha analitzat 733 pacients recentment diagnosticades amb càncer avançat d’ovari de tipus histològic serós o endometriode d’alt grau. El treball ha consistit en afegir niraparib després del tractament convencional de primera línia de quimioteràpia per a aquestes pacients. Es tracta d’un potent fàrmac inhibidor de PARP (un enzim implicat en la reparació de l’ADN i la mort cel·lular) que s’utilitza com a teràpia de manteniment en dones amb recaiguda de càncer d’ovari, tingui o no mutat el gen BRCA, associat al risc de patir aquesta malaltia. També s’ha analitzat l’efecte d’aquest tractament en pacients amb un tipus de defecte en la reparació de l’ADN anomenat deficiència de la recombinació homòloga (HRD). En les pacients que sí que van mostrar aquesta deficiència (aproximadament la meitat de les dones de l’estudi), el benefici del tractament va ser encara major, tot aconseguint una reducció del risc de recaiguda o progressió de la malaltia d’un 57%.

El càncer d'ovari, que es diagnostica cada any a unes 205.000 dones al món, és la cinquena causa de mort per càncer en la dona a Europa. Generalment es diagnostica entre els 45 i 75 anys, encara que hi ha un nombre significatiu de pacients des dels 30 anys. Es tracta del tumor ginecològic amb una mortalitat més elevada a causa que la majoria de les pacients es diagnostiquen en una fase avançada de la malaltia, donada l'absència de tècniques de diagnòstic precoç. A més, fins a un 80 per cent de les afectades d'un càncer d'ovari avançat recauen després del tractament amb cirurgia i quimioteràpia.

Aquesta classificació és un recurs per a l’avaluació científica que valora mundialment les universitats i les institucions focalitzades en la recerca

L’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha rebut una distinció d’àmbit internacional que reconeix la seva tasca com a centre de recerca. Es tracta del primer lloc en recerca en l’àmbit de la salut de l’Estat del Rànquing d’Institucions SCIMAGO 2016, un recurs per a l’avaluació científica que valora mundialment les universitats i les institucions focalitzades en la recerca.

Aquest rànquing –desenvolupat per Scimago Lab- combina una sèrie d’indicadors basats en tres categories. En primer lloc, l’activitat científica, que inclou numero de publicacions, impacte de les mateixes, col·laboracions internacionals i lideratge en els articles, entre d’altres. El segon lloc, els resultats d’innovació, que inclou principalment l’impacte tecnològic (patents, llicències) i coneixement innovador. El darrer indicador és l’impacte social, mesurat en part amb la visibilitat de la pàgina web.

A banda d’aquest primer lloc, el reconeixement també situa l’IDIBGI en la novena posició en el global d’institucions estatals, només superada per dos institucions de tipus governamental i set universitats. A nivell mundial general, ocupa la posició 319, però la 64 en l’àrea de la salut. De fet, l’any passat estava al número 10 del rànquing espanyol i al 2014 no apareixia. Si s’analitzen els tres indicadors per separat, a nivell espanyol l’IDIBGI es 32è en activitat científica, 36è en impacte social i quart en resultats d’innovació, esdevenint aquests darrers indicadors els que més han fet pujar la consideració del centre.

Bon paper de les institucions catalanes de salut

Més enllà de l’IDIBGI, aquest rànquing suposa una nova mostra del bon paper de les institucions catalanes en l’àmbit de la salut, doncs en les 10 primeres posicions hi ha l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Hospital Clínic, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Trueta i l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.

Aquesta classificació fa servir la informació de cinc anys, amb una diferència de dos anys, el que vol dir que el rànquing 2016 fa referència a la informació d’entre els anys 2010 i 2014 (excepte la web, que es basa en dades 2015).

Pel director general en funcions de l’IDIBGI i director de Biocat, Albert Barberà, aquest reconeixement és el resultat d’una suma de factors i d’una estratègia de prioritzar la qualitat respecte la quantitat, en el sentit que, tot i ser un centre de reduïdes dimensions, compta amb grups de treball de molta qualitat i impacte. Barberà també apunta com altres factors el disposar d’una estratègia d’innovació modesta, molt orientada a la identificació de projectes i d’idees susceptibles de tenir un impacte econòmic i assistencial, així com de treballar coordinadament amb assessors externs i professionals amb expertesa. El reconeixement, per Barberà, “demostra l’esforç fet per un centre de recerca petit per consolidar-se en qualitat, ser referència internacional i treballar per traslladar aquest coneixement generat a la societat i, especialment, al pacient”.

Avui s’ha celebrat la segona trobada entre l’empresa Innomedyx, Fujitsu i l’IDBIGI per identificar els projectes de recerca gironins més interessants

El projecte guanyador està encapçalat pel doctor Javier A. Menéndez

L’empresa Innomedyx, la multinacional Fujitsulabs i l’lnstitut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) s’han reunit avui al Parc Hospitalari Martí i Julià per celebrar les II Jornades “Innovació com a motor de futur. Innovem ara, fem futur”. Es tracta d’una acció estratègica per a la dinamització de la innovació i de la transferència de la recerca i el desenvolupament tecnològic de l’IDIBGI, que té com a objectiu identificar oportunitats en projectes d’innovació i d’incentivar col·laboracions futures.

Durant la sessió d’avui s’han presentat els projectes territorials i les capacitats en investigació que té la regió de Girona, així com un total de dotze idees innovadores orientades a la genòmica, el big data, la biotecnologia i el reconeixement de patrons (imatge, veu...). D’aquests dotze treballs, el jurat ha destacat el projecte “Un nou model computacional per descobrir i validar metabolits en l’envelliment i el càncer”, promogut per l’equip del doctor Javier A. Menéndez, dins el programa ProCURE de l’ICO. A més, Innomedyx i Fujitsulabs estudiaran totes les idees per mirar de desenvolupar-ne les millors a Girona, que es consolidarà d’aquest manera com a regió central pel que fa a la millora de la salut dels ciutadans, amb accions de promoció, prevenció, seguiment i recerca de la salut.

El jurat estava format per Jordi Corderch, director d’Avaluació, Innovació i Recerca; Felip Miralles, director de la Unitat Tecnològica d’E-Health d’Eurecat; Rosa Valenzuela, CEO d’Innomedyx; Cecília López, experta de valorització de tecnologia de l’assessoria CSyM, i Kunio Suzuki, director de Fujitsulabs. L’acte s’ha clausurat amb una xerrada de Ferran Rodero, representant de l’agència pública ACC1Ó a Girona, que ha explicat el teixit del territori i les oportunitats per a la col·laboració publicoprivada.

Fujitsulabs, acompanyada d’Innomedyx, ha posat els ulls en la qualitat de la recerca que es du a terme a Girona, on des de fa temps es realitza un registre d’indicadors relacions amb l’activitat assistencial. Fruit d’aquesta voluntat, han sorgit registres com ara  el Registre Gironí del Cor (REGICOR); el Registre de Càncer Poblacional (RCP) de Girona, o el Registre de Demències de Girona (ReDeGi). La col·laboració de Fujitsulabs se centraria en qüestions relacionades amb el processament de grans quantitats de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat amb què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals.

Innomedyx és un centre d’investigació translacional en medicina, fundat a l’Estat espanyol amb capital privat. El principal objectiu és la translació de productes de biomedicina i innovació tecnològica sanitària, dissenyats per al desenvolupament d’estratègies que garanteixin la seva transformació en la medicina del futur (IT, diagnòstic avançat, individualització de la medicina o medicaments de precisió) així com la formació de professionals en àrees específiques del sector tecnològic, biotecnològic i sanitari.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les comarques de Girona. Amb aquest objectiu, aglutina grups de recerca de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut Català de la Salut a Girona.