recerca

La recerca, publicada a la revista Nature, analitza dades de més de 844.000 persones de quatre països i avala la incorporació de mesures com el perímetre de cintura per millorar el diagnòstic
 

L’estudi està coliderat per José Manuel Fernandez-Real i Rafel Ramos, investigadors de l’IDIBGI, l’IDIAPJGol, l’ICS, la Universitat de Girona i la RICAPPS, i amb la participació de Jordi Blanch, investigador de l’IDIBGI i l’IDIAPJGol, inclou dades de més de 51.000 persones de la base de dades catalana SIDIAP

Un estudi internacional coliderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) demostra que l’índex de massa corporal (IMC), utilitzat habitualment per classificar l’obesitat, pot passar per alt persones amb excés de greix corporal i identificar-ne d’altres que no compleixen els criteris clàssics d’obesitat. Els resultats indiquen que incorporar mesures com el perímetre de cintura i la relació entre cintura i alçada permet millorar la classificació i identificar millor les persones amb un risc més elevat per a la salut.

La recerca ha estat codirigida conjuntament amb el King’s College London (Regne Unit), la Huazhong University of Science and Technology, el Kailuan General Hospital i la North China University of Science and Technology (Xina); el Pennington Biomedical Research Center i la University of Colorado Anschutz Medical Campus (Estats Units), i la Università Cattolica del Sacro Cuore (Itàlia).

La recerca ha analitzat dades de 844.108 persones adultes de quatre grans cohorts de la Xina, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya. La mostra espanyola inclou 51.269 participants de la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica de l’atenció primària a Catalunya. L’estudi posa així en valor la contribució de les dades sanitàries catalanes a una investigació internacional sobre el diagnòstic i l’evolució de l’obesitat.
 

Incorporar més mesures permet identificar més casos d’obesitat

Els resultats mostren que classificar l’obesitat exclusivament a partir de l’IMC comporta tant casos d’infradiagnòstic com de sobrediagnòstic. Segons la cohort analitzada, entre el 5,2 % i el 8,6 % de les persones estudiades tenien un IMC dins del rang de sobrepès, però presentaven mesures de cintura o de relació cintura/alçada compatibles amb un excés de greix corporal que permetien classificar-les com a persones amb obesitat. En canvi, entre l’1,2 % i el 3,1 % estaven classificades amb obesitat segons l’IMC, però no complien amb les mesures citades a l’estudi.

A la cohort catalana del SIDIAP, la prevalença estimada d’obesitat passa del 18,7 % al 26,1 % quan s’aplica la definició que combina l’IMC amb el perímetre de cintura i la relació cintura-alçada. Aquest canvi evidencia la importància de tenir en compte altres indicadors, més enllà del pes i l’alçada, per identificar adequadament l’excés de greix corporal.

La metodologia segueix els criteris proposats per una comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology, que recomana complementar l’IMC amb altres mesures antropomètriques per confirmar la presència d’obesitat.

 L’obesitat clínica i la preclínica presenten riscos diferents

Un altre resultat destacat és la validació de la distinció entre obesitat clínica i obesitat preclínica proposada per aquesta comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology. L’obesitat clínica es defineix per la presència d’un excés de greix corporal que s’associa amb alteracions en el funcionament dels òrgans o limitacions en les activitats quotidianes. En l’obesitat preclínica, en canvi, hi ha excés de greix corporal, però es manté la funció dels òrgans i de l’organisme.

L’anàlisi conjunta de les cohorts amb dades de mortalitat disponibles mostra que les persones amb obesitat clínica presenten un risc de mortalitat per qualsevol causa un 69% superior al del grup de referència. En les persones amb obesitat preclínica, l’increment és més moderat, del 19 %.

A més, el seguiment longitudinal indica que entre el 76,9 % i el 91,3 % de les persones amb obesitat preclínica no van progressar cap a l’obesitat clínica durant deu anys de seguiment. Aquesta evolució posa de manifest que l’obesitat no té les mateixes conseqüències en totes les persones i que és important diferenciar la presència d’excés de greix corporal de l’afectació clínica que pot comportar.

Cap a un diagnòstic i una atenció més personalitzats

Els resultats reforcen la necessitat d’avançar cap a un abordatge de l’obesitat que tingui en compte no només les mesures corporals, sinó també l’estat funcional i el risc individual de cada persona. Aquesta aproximació pot contribuir a millorar la identificació de les persones amb més risc de complicacions i a orientar les estratègies de prevenció, seguiment i tractament.

“En els darrers anys, s’ha debatut molt sobre si l’obesitat s’ha de considerar una malaltia. Aquest estudi ens ajuda a entendre millor quan l’excés de greix corporal afecta realment la salut i quins senyals ens permeten identificar aquesta afectació. Reconèixer aquests senyals ens pot ajudar a identificar les persones que necessiten una atenció mèdica prioritària i a prevenir possibles complicacions per a la seva salut”, explica el Dr. Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i del CIBERObn, cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona.

“Distingir entre obesitat clínica i preclínica no ha de comportar endarrerir les intervencions en les persones que encara no presenten alteracions funcionals. La classificació ha de servir per orientar una atenció individualitzada, adaptada al risc de progressió i a les necessitats de cada pacient”, explica el Dr. Ramos, cap del grup de recerca d’Investigació en Salut Vascular de l’IDIBGI, investigador de l’IDIAPJGol, coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca Girona IDIAPJGol-ICS, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i coordinador de la RICAPPS.  

Referència de l’article:

Pan, A., Yang, S., Ramos, R. et al. Validation of clinical and preclinical obesity across global cohorts. Nature (2026). https://doi.org/10.1038/s41586-026-11237-5

La Dra. Carol Lorencio és la investigadora principal d’un projecte que estudiarà com els canvis en els greixos a la sang influeixen en l’evolució del xoc sèptic.

El projecte d’investigació “Modificacions del fenotip lipídic en el xoc sèptic. Cap a la caracterització metabòlica personalitzada de la síndrome sèptic”, impulsat des de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, ha estat reconegut amb dues beques de recerca d’àmbit estatal i català.

En concret, l’estudi, amb la doctora del Servei de Medicina Intensiva Carol Lorencio com a investigadora principal, ha rebut la beca al millor projecte de recerca en Medicina Intensiva 2026, atorgada per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques de Catalunya i de les Illes Balears, i la beca al millor projecte d’investigació en pacients crítics 2026, concedida per la Societat Espanyola de Metabolisme i Nutrició Clínica (SENPE).

La sèpsia es defineix com una disfunció orgànica causada per una infecció greu i és una patologia que ha incrementat la seva incidència en els darrers anys. Tot i això, els avenços en la detecció precoç, el coneixement de la seva fisiopatologia i la implementació de guies de maneig estandarditzades han contribuït a reduir la mortalitat intrahospitalària.

En aquest context, s’ha observat que les persones amb sèpsia presenten canvis importants en els nivells de greixos a la sang. Aquests canvis formen part de la resposta de l’organisme davant l’estrès que provoca la infecció greu i poden afectar el funcionament de diferents òrgans. Els investigadors plantegen que, més enllà de ser un indicador de la gravetat, aquestes alteracions podrien jugar un paper actiu en l’evolució de la malaltia i en el desenvolupament de complicacions.

L’estudi té com a objectiu analitzar de manera longitudinal els canvis en el perfil lipídic dels pacients ingressats a l’UCI amb xoc sèptic i determinar la seva relació amb la disfunció orgànica i la mortalitat.

El projecte es desenvoluparà de forma prospectiva en més de deu unitats de cures intensives d’arreu de l’Estat, la majoria a Catalunya, i comptarà també amb la participació de la UCI de l’Hospital Santa Caterina.

La iniciativa s'emmarca en el Grup de Treball de Sèpsia i Xoc Sèptic i el Grup de Metabolisme i Nutrició de la Societat Catalana de Medicina Intensiva (SOCMIC), així com en el Grup de Treball de pacient crític de la SENPE.

La jornada ‘Avançant en recerca i coneixement en salut’ ha posat en valor els recursos per reforçar la tasca investigadora, així com l’activitat publicatòria de les tres institucions 

L’entrega dels premis IAS–Trueta, que ha completat l’acte, han distingit els treballs del pediatre Borja Guarch i la infermera Marina González

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) han posat en relleu avui la producció científica dels seus professionals coincidint amb jornada Avançant en recerca i coneixement en salut, celebrada avui conjuntament per les tres institucions. La reunió, que ha comptat amb un centenar d’assistents a la sala d’actes del Trueta, ha permès destacar l’activitat publicatòria dels professionals, així com exposar els recursos disponibles per impulsar aquesta tasca vinculada a la recerca.

La jornada s’ha completat amb l’entrega dels premis IAS–Trueta a la millor publicació científica i a la millor tesi doctoral de l’any 2025, com a mostra del compromís institucional amb l’excel·lència, la innovació i la qualitat en la recerca. Els guardonats han estat els treballs presentats pel pediatre Borja Guarch i la infermera Marina González, respectivament.

La Dra. Àngels Morales, gerenta de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i de l’Hospital Trueta, ha inaugurat la jornada amb un discurs de benvinguda, en el qual ha destacat la feina de la Comissió de Recerca —organitzadora de la iniciativa— a l’hora de fomentar un espai on “posar en comú les estratègies i alinear objectius per treure profit del coneixement científic compartit”. A la vegada, ha definit la recerca com un dels eixos del Pla Estratègic de cada institució: “Dins d’aquest pla s’emmarca l’impuls a la comissió de recerca, ja pensant en com ens adaptem a un escenari que exigeix una evolució tecnològica per a complir amb les expectatives dels usuaris”.

En el mateix marc de col·laboració, la Dra. Marga Nadal, directora de l’IDIBGI, ha assenyalat que la jornada ha estat ‘una oportunitat per acostar l’entitat i l’hospital amb la idea de compartir l’interès per fomentar la investigació: “Com a professionals que doneu assistència des de primera línia teniu el talent, i l’IDIBGI és un instrument per donar-vos un cop de mà.”

Memòria d’activitat publicatòria  

Aquesta capacitat dirigida a la recerca s’ha evidenciat durant la presentació de la memòria d’activitat publicatòria, que ha quantificat la producció científica de les tres institucions l’any 2025 i n’ha avaluat els articles. El Dr. Mikel Terceño, cap de la Secció de Neurologia de l’Hospital Trueta, ha estat l’encarregat de descriure una cerca que ha permès registrar un total de 396 articles científics publicats per 44 serveis assistencials.

D’aquests serveis, vuit van acreditar durant 2025 més de deu publicacions, amb els d’Oncologia, Neurologia i Cardiologia al capdavant pel que fa al volum d’articles publicats. El 21% de les publicacions (84) van correspondre a primeres autories, i el 61% van difondre’s en revistes amb un prestigi i incidència  destacada dins l’àmbit científic (Q1). Precisament, el Dr. Terceño ha destacat aquest “elevat factor d’impacte dels treballs”.

Premis de recerca IAS - Trueta

Un jurat format pels doctors i investigadors emèrits de l’IDIGBI Wifredo Ricart i Antoni Codina, ha estat l’encarregat de determinar les propostes guanyadores dels premis de Recerca IAS–Trueta d’entre les tres propostes finalistes de cada categoria.

 En la de millor publicació científica, el guanyador ha estat Borja Guarch, doctor del Servei de Pediatria del Trueta, gràcies a l’article centrat en la toxoplasmosi congènita, una infecció fetal greu transmesa pel paràsit toxoplasma gondii que pot causar avortaments, mort perinatal o deixar seqüeles greus per al nadó.

L’article està vinculat a la feina de recerca de la Xarxa Estatal d’Investigació en Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO), que té l’objectiu d’aportar estratègies preventives vigents d’aquesta malaltia a Catalunya i Espanya i generar informació rellevant per a la presa de decisions en l’àmbit de la salut maternoinfantil.  A partir de l’anàlisi de la seroprevalença gestacional de toxoplasmosi a Catalunya a través de l’estudi de 3.231 mostres de sang seca de taló neonatal recollides en el Programa de Cribratge Neonatal de Catalunya entre 2022 i 2023, els resultats demostren que el cribratge prenatal continua essent la millor estratègia per identificar la gran majoria dels casos i millorar-ne els resultats clínics i el pronòstic.

Pel que fa a la millor tesi doctoral presentada el 2025, l’escollida va ser el treball presentat per Marina González amb el títol: Avaluació de l’alfabetització en salut de persones amb esclerosis múltiple.  

Aquesta tesi avalua el nivell d’alfabetització en salut en aquest col·lectiu amb l’objectiu d'identificar com accedeixen a la informació sobre la seva patologia, fins a quin punt la comprenen i com poden aplicar-la per gestionar millor la seva salut. La informació adquirida ha d’impulsar la validació d’un qüestionari internacional que proporcioni dades concretes sobre les necessitats de cada persona diagnosticada de la malaltia, per tal de personalitzar les intervencions d’educació per a la salut.

FOTO 1 i 2. Marina González i Borja Guarch, distingits amb les premis de recerca IAS - Trueta, acompanyats pels professionals que han impulsat la jornada de recerca conjunta, així com els doctors i investigadors emèrits de l’IDIGBI Wifredo Ricart i Antoni Codina, encarregats de determinar les propostes guanyadores entre els treballs finalistes.

FOTO 3: Taula de benvinguda de la jornada, amb la Dra. Àngels Morales, gerenta de l'Hospital Trueta i de l'IAS (centre), la Dra. Marga Nadal, directora de l’IDIBGI (esquerra) i el Dr. Jaime Aboal, coordinador mèdic del Trueta.