recerca

Unes 200 persones van participar en aquesta jornada, impulsada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i les Unitats Docents de l’Hospital Trueta – ICS Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària, Atenció Primària, la Fundació Salut Empordà, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i enguany, també, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. També va comptar amb el patrocini de la Fundació Mutual Médica i també de l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. Al final de la jornada es van entregar quatre premis a les millors Comunicacions Orals dels i les residents d’un total d’11 exposicions, i també es van premiar els tres millors pòsters, d’entre la vuitantena que s’han defensat.  

Unes 200 persones van assistir ahir a la III Jornada Gironina de Recerca per Residents – Fundació Mutual Médica, que té la missió de fomentar la recerca entre els residents de les comarques gironines. L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) juntament amb les unitats docents dels principals hospitals i institucions sanitàries de la Regió Sanitària de Girona amb formació especialitzada van ser els organitzadors de l'esdeveniment.

El programa d’enguany va estar especialment enfocat en els professionals sanitaris joves i els seus primers passos en el món de la recerca, recollint la proposta dels mateixos residents. Prop de cent residents han tingut l’oportunitat d’exposar els seus treballs d’investigació, realitzats en el marc de la seva formació especialitzada. A més, durant l'acte es va dur a terme una taula rodona on professionals sanitaris joves van compartir les seves experiències inicials en la recerca. En paral·lel, es va oferir una ponència magistral sobre investigació i Intel·ligència Artificial a càrrec de Carolina Garcia Vidal, investigadora de l’IDIBAPS i de l’Hospital Clínic.

“Fomentar una cultura de recerca entre els sanitaris en formació és clau perquè combinin aquestes dues activitats en el seu futur professional. L'assistència sanitària de qualitat només s’assoleix si metges, infermeres i altres professionals assistencials també investiguen com millorar-la, sempre en benefici de la societat", va afirmar la Dra. Marga Nadal, directora de l'IDIBGI.

Per a organitzar l’acte, l’IDIBGI ha col·laborat amb les Unitats Docents de l’Hospital Dr. Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, d’Atenció Primària ICS Girona, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, Fundació Salut Empordà – a través de l’Institut de Recerca Glòria Compte –, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i, enguany, també la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, convocant els seus respectius residents. La Jornada va estar patrocinada per la Fundació Mutual Médica i per l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. L’Ajuntament de Girona i l’Auditori – Palau de Congressos de Girona també hi van col·laborar.

Premis als millors treballs

A la Jornada es van presentar un total de 95 treballs que posen de relleu la destacada activitat recercaire dels residents. Els millors treballs es van exposar en format de Comunicació Oral dins el programa, mentre que la resta van ser presentats com a pòsters científics, que els residents també van defensar en el marc de la jornada.

Al final de l’acte es va fer entrega dels premis als millors treballs científics realitzats pels i les residents, que estan patrocinats per la Fundació Mutual Médica. Els treballs guanyadors en la categoria de Comunicació Oral han estat: “Aplicació de POCUS en el despistatge de lesió d'òrgan diana en consultes externes de pacients amb infecció per VIH”, exposat per José Andrés Marchena, resident de Medicina Interna a l'Hospital de Palamós; “Privació socioeconòmica i maneig de la DM2 a l'àmbit d'Atenció Primària de Catalunya”, exposat per Maria Ramon, resident d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) Girona; i “Sedació inhalada perllongada amb isoflurà: experiència en un hospital de tercer nivell”, exposat per Laia Tarré, resident de Medicina Intensiva a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Enguany també es va entregar un quart premi a millor Comunicació Oral, en aquest cas, patrocinat per l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona, que ha estat atorgat a “Caracterització de la Població Centenària de Girona”, exposat per Patricia González i Arantxa Mallou, resident d'Atenció Primària a l'ICS Girona.

Pel que fa als millors pòsters científics, van ser premiats Jehimy Jean Álvarez Santos, resident de Nefrologia a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Relació entre marcadors inflamatoris a la malaltia renal crònica”; Paula Serrat, resident de Pediatria a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Estudi descriptiu de la incidència de la síndrome d'abstinència després de l'ús prolongat de sedoanalgèsia a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques d'un hospital de tercer nivell”; i Carla Subirana i Mireia Bruguera, residents de Farmàcia a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Vancomicina en pacients pediàtrics: monitorització, ajustament de dosi i seguiment de la funció renal”.

Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d’infart de miocardi a l’àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d’entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l’inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15% S’han analitzat dades de gairebé cinc milions d’ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR)

El descens de la letalitat entre les persones que pateixen un infart de miocardi s’ha estancat en els deu últims anys, segons dades de l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR) que publica la Revista Española de Cardiología. A la vegada, la incidència d’aquesta patologia ha caigut de forma continuada entre els anys 1990 i 2019, a un ritme d’un 1% anual en dones i un 4% en homes, descens que s’ha alentit en els darrers deu anys. Les dades es refereixen a la població de la demarcació de Girona, però ja es treballa per aplicar l’algoritme desenvolupat per a la seva anàlisi al conjunt de Catalunya.

El treball l’ha encapçalat el Grup de recerca del REGICOR a l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, amb el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS), i cardiòlegs de l’Hospital del Mar i de l’Hospital Clínic de València, així com especialistes en atenció primària i experts internacionals i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).

El REGICOR té com a objectiu contribuir al coneixement de la magnitud del problema de les malalties cardiovasculars i les seves causes. El Servei de Cardiologia de l'Hospital Trueta, la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de Girona, emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol,i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) també tenen grups de recerca vinculats a aquest registre.

Per obtenir les seves conclusions, el treball ha examinat 4.974.977 ingressos hospitalaris i 70.405 certificats de defunció, subministrats pel programa PADRIS, tots anònims. El seu estudi desvela que el nombre d’infarts de miocardi per 100.000 habitants i el seu pronòstic han millorat en els últims trenta anys. També hi ha menys casos de mort sobtada, que han passat de ser el 40% de tots els infarts a ser el 15%, i s’ha incrementat la supervivència, fins al 95%, entre els pacients que arriben a l’hospital. Tanmateix, en els darrers 10 anys no s’han produït millores en aquests indicadors.

En aquest sentit, en la població de 35 a 74 anys de Girona, la incidència de l’infart de miocardi ha baixat un 1% anual en dones i un 4% en homes entre els anys 1990 i 2019, mentre que la letalitat, el percentatge de morts 28 dies després de patir-ne un, s’ha estancat en el 15% els darrers deu anys.

Un altre dels factors que ha tingut una variació positiva és la mortalitat entre les dones que pateixen un infart. Si fa trenta anys el mateix grup REGICOR va establir que tenien un risc més gran de morir en la fase aguda que els homes tot i tenir una incidència de la patologia tres vegades més petita, ara la diferència ha desaparegut. Ho explica la Dra. Irene Román, professora de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya i investigadora del grup REGICOR i de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central, que apunta que “afortunadament, aquella nota d’atenció dels anys 90 ha fet que actualment aquesta diferència hagi quedat corregida i que l’oportunitat de supervivència sigui similar en homes com en dones”.

Els autors de l’estudi consideren que aquests resultats són molt rellevants per a la planificació sanitària. El Dr. Isaac Subirana, un dels seus autors i cap d’estadística del grup REGICOR, destaca que cal “buscar estratègies que facilitin el monitoratge constant de la magnitud del problema de l’infart de miocardi, que encara és la principal causa individual de mort i despesa sanitària al món”. En aquest sentit, ha deixat clar que “la planificació sanitària s’ha de fonamentar en dades objectives que es puguin obtenir anualment, de tal manera que sigui possible analitzar-ne les tendències al llarg del temps”.

Les polítiques públiques de prevenció, promovent estratègies de salut a través dels estils de vida saludables i l’educació sanitària per aprendre què fer en cas d’un infart de miocardi, també entre els infants, són importants per continuar reduint el nombre de morts per aquesta patologia. Com recorda el Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l’estudi i coordinador del grup de recerca REGICOR, “ningú neix predestinat a patir un infart. El risc de partir-lo és en part genètic, un 50%, i en part depèn dels estils de vida (activitat física, dieta, tabac i sobrepès)”. “La prova és que sabem que malgrat tenir un cert risc genètic en la població, podem reduir la incidència de l’infart. Reduint-ne la incidència, reduirem també els lamentables casos de mort sobtada. És difícil trobar algú que no conegui algun cas de mort sobtada en familiars, amics o coneguts”, afegeix.

Una d'elles està relacionada amb les malalties del cor, segons l'estudi CARGENCORS, en el qual hi han participat professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular del centre i de l'atenció primària de l'ICS a Girona El treball ha permès trobar una associació important de noves variants genètiques relacionades anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi, la inflamació, amb la gravetat de la COVID-19 en més de 3.000 pacients COVID-19 de l'àrea de Girona i Barcelona

L’estudi CARGENCORS (CARdiovascular GENetic risk score for Risk Stratification of patients positives for SARS-CoV-2 (COVID-19) virus) ha permès establir una relació directa entre alguns dels factors genètics que augmenten el risc de les malalties del cor i la gravetat de la COVID-19. El treball, que publica el Journal of Medical Virology, marca un pas més cap a la comprensió dels mecanismes de la gravetat de la COVID-19 a través de susceptibilitat a les malalties del cor.

Entre els investigadors que han liderat l’estudi hi ha professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular de l’Hospital Trueta, com el doctor Ramon Brugada, cap del Servei de Cardiologia del centre i investigador de l’IDIGBI. “Durant la pandèmia vam recollir mostres de pacients afectats de COVID-19 de l’àrea gironina amb l'objectiu de fer els estudis genètics pertinents al laboratori de diagnosi de genètica cardiovascular”, explica en referència a les funcions realitzades. El resultat de l’estudi, afegeix Brugada, “ajudarà a identificar aquells pacients que, des del punt de vista de la seva base genètica, poden patir un quadre simptomàtic més greu si contrauen el virus i, a partir d’aquesta identificació, poder-los tractar d’una manera més intensiva.”

També hi han participat professionals vinculats a la Unitat de Suport a la Recerca Clínica d'Atenció Primària de Girona, coordinada per doctor Rafael Ramos i emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol. 

Al treball de laboratori, s’hi afegeix la participació activa en el disseny de l’estudi, que es va posar en marxa durant les primeres setmanes de la pandèmia i va aconseguir reclutar més de 3.000 pacients COVID-19 d’entre 35 i 74 anys, abans de l’inici de la vacunació, entre els anys 2020 i 2021. Aproximadament, la meitat d'aquests pacients van ser de l’àrea de Girona, procedents de centres d’atenció primària i del propi hospital. Una part eren persones que havien patit una COVID-19 greu, és a dir, havien necessitat hospitalització i teràpia amb oxigen. La resta eren controls, pacients infectats asimptomàtics, o amb símptomes lleus o moderats tractats a casa.

CARGENCORS també ha estat liderat per investigadors de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, de la Universitat de Girona, de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), de l’IDIAP Jordi Gol, i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

COVID-19 i complicacions cardiovasculars

Es coneix de forma precisa els mecanismes que usa el virus que causa la COVID-19, el SARS-CoV-2, per entrar a les cèl·lules de l’hoste, així com la seva capacitat per provocar complicacions cardiovasculars, trombòtiques i una síndrome hiperinflamatòria. Tanmateix, els mecanismes implicats en la gravetat de la malaltia continuen sense entendre’s del tot. Tal com ha explicat el Dr. Jaume Marrugat, coordinador i investigador principal de l’estudi i del grup REGICOR (Registre Gironí del Cor) de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, “des de l’inici de la pandèmia sabíem que els pacients amb COVID-19 amb factors de risc cardiovasculars preexistents, com ara l'edat avançada, el sexe masculí, la hipertensió, l'obesitat, la diabetis, o amb una malaltia cardiovascular manifesta, tenien un risc més elevat de patir una COVID-19 greu. Tot això ens va fer pensar a analitzar quin paper jugaven les variants genètiques que ja s’havien relacionat anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi i la inflamació, sobre la gravetat de la malaltia”.

A la primera fase de l’estudi es van identificar catorze noves variants genètiques associades amb la gravetat de la COVID-19. A més, es van confirmar vuit variants ja descrites prèviament, relacionades amb la infectivitat i la gravetat de la COVID-19. A la metaanàlisi de les tres cohorts (CARGENCORS, SCORUGE, UK Biobank), es va confirmar l'associació de quatre variants relacionades amb dos gens relacionats amb la infectivitat (ACE2 i TMPRSS2) i la gravetat de la malaltia. A més, també es va establir per primera vegada la importància d’una variant relacionada prèviament amb les malalties del cor. Es troba a la regió genòmica entre els gens VAMP5 i VAMP8, tots dos implicats en múltiples processos relacionats amb el tràfic de vesícules, incloent-hi l'alliberament de citocines (factors inflamatoris) i la fagocitosi (l’acció d’algunes cèl·lules de la sang d’empassar-se gèrmens i materials potencialment nocius). Estudis anteriors ja havien relacionat aquesta variant amb els nivells d'IL-6 i la incidència de malalties del cor.

En aquest sentit, els resultats de CARGENCORS destaquen la influència de la variació genètica en la gravetat de la COVID-19. Les persones que tenien un sol al·lel de risc d’alguna d’aquestes variants, presentaven un augment d’entre el 10-60% en la probabilitat de desenvolupar la malaltia greu. Com afirma la Dra. Irene Román Dégano, co-investigadora principal de l’estudi i autora del treball, “aquest estudi destaca la necessitat de continuar explorant els factors genètics a la gravetat de la COVID-19 i presenta possibles candidats per a futures puntuacions de risc genètic per a l'estratificació del risc, que podrien guiar el cribratge, el reforç de la vacuna, o la priorització de pacients per rebre noves teràpies.

En el treball també hi ha col·laborat els serveis de Medicina Intensiva, de Malalties Infeccioses, de Medicina Interna i de Cardiologia de l’Hospital del Mar, així com del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), del CIBER de Malalties Rares (CIBERER), i del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).

1  2 3  4

Foto1: Equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).

Foto2: Equip de la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol).

Foto3: Grup REGICOR, coordinat pel Dr. Jaume Marrugat a l´Institut de Recerca de l´Hospital del Mar.

Foto4: Equip de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

 

La plataforma de l’Instituto de Salud Carlos III té per objectiu dinamitzar de forma efectiva la transferència dels resultats de la recerca a la pràctica clínica i al mercat La Xarxa gironina es converteix en una Unitat dins d’aquesta plataforma, coordinada per l’IDIBGI, fet que s’acompanya d’un programa específic per fomentar la innovació entre les institucions adherides

La Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines ha estat seleccionada per incorporar-se a la plataforma estatal d’innovació ITEMAS de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). La plataforma dinamitza i acompanya la transferència de la recerca al Sistema Nacional de Salut, per tal de beneficiar els pacients.

Un avantatge destacat de la Xarxa per a l'accés a la plataforma rau en el fet que ja estava establerta prèviament, impulsada per la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (FHOCG). La Xarxa es composa per 13 entitats de tot el territori, que uneixen esforços per a promoure la transferència del coneixement al sector productiu.

Ara, la Xarxa gironina ha aconseguit constituir-se com a Unitat de Suport a la Innovació a la regió de Girona dins la plataforma ITEMAS, coordinada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Aquesta participació, pel període 2024-2026, s’acompanya d’una ajuda de 258.000 euros per impulsar un programa que fomenti i consolidi la innovació entre les institucions participants.

El programa abordarà diverses àrees clau per promoure la innovació en el sector de la salut. D’una banda, s’impulsarà formació específica destinada als professionals sanitaris i investigadors, per a garantir que estiguin equipats amb les eines i coneixements necessaris. En segon lloc, es buscarà enfortir les connexions entre el món de la recerca i el sector empresarial, la societat civil i les administracions públiques, amb l'objectiu de trobar noves oportunitats d'innovació i assegurar la transferència efectiva de resultats a aplicacions pràctiques.

Un altre aspecte clau del programa serà l’anàlisi interna de les capacitats, oportunitats i projectes innovadors en el marc de la xarxa per oferir-los suport i acompanyament en el procés de transferència al mercat. A més, s'establirà un programa d'ajuts econòmics per a reconèixer i impulsar les millors iniciatives innovadores. Finalment, es posarà èmfasi en la comunicació i divulgació per transmetre a la societat l'impacte positiu que tenen les innovacions generades en el sistema sanitari i en el benestar dels pacients.

“Estem molt contents de participar a la plataforma ITEMAS, un fet que ajudarà a consolidar la Xarxa i a continuar impulsant la transferència de la recerca biomèdica al mercat productiu, beneficiant finalment a la societat”, explica la Dra. Marga Nadal, directora de l’IDIBGI. Per la seva banda, Neus Domènech, responsable d’innovació de la FHOCG i impulsora de la Xarxa, posa èmfasi en què “per ser una iniciativa impulsada el 2021 en un context post pandèmic i després de mesos de treball i col·laboració entre institucions, és una satisfacció haver aconseguit aquesta resolució i, per tant, un impuls a la consolidació i futur de la Xarxa”.

La Unitat de l’ITEMAS està coordinada per l’IDIBGI i també està integrada per l’Hospital Dr. Josep Trueta – Institut Català de la Salut (ICS) Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (IAS), la Universitat de Girona (UdG), la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (FHOCG), la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), la Fundació Salut Empordà (FSE), Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), Albera Salut i l’Hospital de Campdevànol. També podran participar al programa la Clínica Girona i la Clínica Bofill, membres de la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines, i amb el suport institucional de la Regió Sanitària de Girona.

Avui s’ha donat el tret de sortida de la Unitat ITEMAS en un acte amb representants d’aquestes institucions a la Sala d’Actes de l’Hospital Santa Caterina (IAS), al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. L’acte ha comptat amb la intervenció del coordinador d’ITEMAS a Catalunya, Lluís Blanch, director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).

La Plataforma de Dinamització i Innovació de les Capacitats Industrials del Sistema Nacional de Salut (ITEMAS) és una de les plataformes de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) com a suport a la R+D+i en Biomedicina i Ciències de la Salut. Pel període 2024-2026, la plataforma ITEMAS es composa de 26 unitats repartides per tot el territori espanyol.

 

Les dues unitats de recerca clínica de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) s’han adherit a la Unitat d’Investigació Clínica en Assaigs Clínic (UICEC) de l’IDIBELL com a membre de la Plataforma de Suport a la Recerca Clínica de l’Instituto de Salud Carlos III (Spanish Clinical Research Network, SCReN).

L’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge han renovat la seva participació a aquesta plataforma de l’ISCIII, essent una de les 27 unitats de suport a la recerca clínica que conformen la plataforma de l’ISCIII a tot el territori de l’estat espanyol durant el període 2024-2026. Com a novetat, la UICEC IDIBELL incorpora en aquesta ocasió les dues Unitats de Recerca Clínica de l’IDIBGI com a unitat associada.

L’IDIBGI actua com a gestora de la recerca clínica que es duu a terme als centres sanitaris de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta – Institut Català de la Salut Girona, Hospital Santa Caterina – Institut d’Assistència Sanitària i Institut Català d’Oncologia Girona (ICO).

En total, a l’IDIBGI hi ha 30 persones dedicades al suport de la recerca clínica, distribuïdes en dues unitats:

• La Unitat de Recerca Clínica (UREC) que dona suport als assaigs clínics de l’ICS Girona i l’IAS.
• La Unitat d’Investigació Clínica (UIC), que dona suport als assaigs clínics de l’ICO Girona.