recerca

El Clínic-IDIBAPS i el CSIC-Universitat de Salamanca coordinen el projecte ASPIRE-AECC que inclou 15 hospitals per realitzar un assaig clínic, així com 10 centres d'investigació bàsica-translacional. Formen part del projecte dos investigadors dels serveis de Cirurgia i de l’Aparell Digestiu especialistes en fetge de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona. L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un assaig clínic per incrementar la supervivència en pacients amb carcinoma hepatocel·lular, el tipus de tumor primari de fetge més freqüent i altament agressiu

L'Associació Contra el Càncer ha adjudicat la major ajuda econòmica filantròpica concedida fins ara al país per investigar càncers de baixa supervivència a Espanya: dues noves ajudes a projectes d'investigació oncològica, per un total de 18 milions d'euros, distribuïts en 20 províncies espanyoles amb més de 350 investigadors involucrats.

Una de les ajudes està destinada a la investigació del càncer de fetge, liderada pels Drs. Josep M. Llovet, (Clínic-IDIBAPS) i Xosé R. Bustelo (CSIC-Universitat de Salamanca), que té un finançament de 8 milions d’euros i una durada de 6 anys. En aquest projecte, un dels centres participants serà l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta – Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) amb el Dr. Santiago López Ben (Servei de Cirurgia General – Cap de la Secció Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l’IDIBGI) i la Dra. Margarita Sala (Servei d’Aparell Digestiu - Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota). L'altra ajuda està destinada a un projecte d'investigació de càncer de pulmó de cèl·lules petites dirigit per l'Institut de recerca Hospital 12 d'Octubre i el Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Millorar la supervivència en càncer de fetge
A Espanya es diagnostiquen al voltant de 6.500 casos de càncer de fetge a l'any, dels quals el carcinoma hepatocel·lular és el tumor primari més freqüent. Aquest tipus de carcinoma és altament agressiu, amb taxes de curació inferiors al 30%. La resecció del tumor mitjançant cirurgia o el trasplantament de fetge són els principals tractaments actuals, tot i que només són aplicables al 25% dels pacients. A més, aquests tumors solen reaparèixer en un 30-50% dels casos tres anys després de la cirurgia.
Immunoteràpia i cirurgia per a pacients amb carcinoma hepatocel·lular

L’Hospital Clínic-IDIBAPS i el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca coordinen l'ajuda “ASPIRE-AECC: Millorar la supervivència dels pacients de càncer de fetge combinant immunoteràpia i cirurgia”. El projecte, que tindrà una durada de sis anys, té com a objectiu dur a terme un assaig clínic aleatoritzat per incrementar la supervivència en pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'etapa primerenca i alt risc de desenvolupar de nou un tumor després de la seva extirpació quirúrgica. Per això, s'administrarà immunoteràpia abans i després de la cirurgia del tumor i promoure, així, una major resposta immunitària antitumoral.

En el projecte es definiran també marcadors que permetin predir la resposta al tractament per avançar cap a una teràpia més personalitzada, així com la identificació de teràpies alternatives per als pacients que mostrin resistència al tractament amb immunoteràpia.

L'assaig clínic es desenvoluparà en 15 centres hospitalaris, mentre que els estudis de laboratori es realitzaran en 10 centres d'investigació bàsica-translacional. En total participaran en el projecte 40 professionals de la medicina i investigadors de 25 centres localitzats en 15 províncies: A Coruña, Badajoz, Barcelona, Bizkaia, Cantàbria, Còrdova, Girona, Lleida, Màlaga, Madrid, Navarra, Salamanca, Sevilla, València i Saragossa.

“Estem segurs que la naturalesa multifacètica d'aquest consorci, juntament amb l'experiència demostrada pels diferents grups en la realització d'assajos clínics i investigacions disruptives, fa factible el nostre objectiu general: la millora equitativa de la supervivència general en pacients amb carcinoma hepatocel·lular”, assenyalen els Drs. Llovet i Bustelo, coordinadors del projecte.

Per la seva banda, l’equip gironí de l’Hospital Trueta-IDIBGI, conformat pels Drs. Sala i López Ben, subratllen que: "Poder participar en aquest gran projecte multicèntric suposa una gran notícia alhora que un gran repte pel nostre hospital. Però, sobretot, es tracta d’una molt bona notícia pels nostres pacients amb carcinoma hepatocel·lular".

Objectiu: assolir el 70% de supervivència en càncer
1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindrà càncer al llarg de la seva vida. A Espanya, actualment una persona és diagnosticada de càncer cada 2 minuts. En aquest context, on el càncer és el problema sociosanitari més important del món, impulsar la recerca oncològica ha de ser una prioritat.
Davant aquesta realitat, l'Associació Contra el Càncer lidera la iniciativa “Tots contra el càncer” amb l'objectiu de superar el 70% de supervivència en 2030. Actualment, gràcies a la recerca, la taxa de supervivència en homes és del 55,3% i en dones del 61,7%. Per a això, és necessari impulsar la recerca i la innovació científica i així, aconseguir que els resultats del laboratori arribin al pacient.

Les adjudicacions, presentades a la seu de l'Associació a Madrid el dia 19 de juny, són una de les principals vies de treball a través de les quals l'Associació busca assolir el 70% de supervivència en càncer per a l'any 2030. A més, es destaca d'aquestes adjudicacions la seva territorialitat, ja que acostarà la investigació directament al pacient millorant el seu accés als resultats d'investigació en comptar amb grups tant de personal investigador com mèdic amb una àmplia distribució nacional.

Aquestes dues adjudicacions es troben dins del marc de l'Ajuda Repte AECC 70% Supervivència, destinades a projectes que donin resposta a una necessitat clínica no resolta, esperant així, augmentar la supervivència d'un tipus de càncer amb baixa supervivència i amb una àmplia distribució geogràfica nacional, com el de pulmó i fetge, en aquest cas.

Fotografia: La  Dra. Margarita Sala (Servei d’Aparell Digestiu - Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota) i el Dr. Santiago López Ben (Servei de Cirurgia General – Cap de la Secció Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l’IDIBGI) 

La presentació dels resultats de la Cohort Espanyola de Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO) va rebre el Premi a la Millor Comunicació Oral de la 28a Reunió Anual de Societat Catalana de Pediatria realitzada a Girona el 14 i 15 de juny. Es tracta d'un treball impulsat pel Dr. Borja Guarch, del Servei de Pediatria de l'Hospital Josep Trueta de Girona i també investigador vinculat a l'IDIGBI, i el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup d'Infecció i Immunitat del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La Cohort Estatal d'Investigació en Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO) és un projecte que inclou una base de dades estatals de caràcter ambispectiu, que recull els pacients amb toxoplasmosi congènita (TC) confirmada nascuts a Espanya des de l'1 de gener del 2015 fins a l'actualitat. Actualment formen part de la xarxa 122 hospitals de totes les comunitats autònomes d’Espanya.

La Toxoplasmosi Congènita inclou un conjunt de símptomes que presenta un nadó no nat quan està infectat pel paràsit toxoplasma gondii, que pot causar danys als ulls, el sistema nerviós, la pell i l’oïda. La retirada progressiva del cribratge serològic sistemàtic de la toxoplasmosi a l'embaràs a diverses comunitats autònomes —inclosa Catalunya— ha impulsat la formació de la Cohort, amb l’objectiu de seguir aportant coneixement sobre l'impacte real de la TC a Espanya i disposar de dades científiques que puguin ajudar en la presa de decisions en matèria de salut pública per a la prevenció i tractament precoç de la infecció.

El treball va incloure 56 pacients (54 gestacions), amb un seguiment mitjà de 24 mesos. Gràcies al cribratge prenatal es van poder detectar el 92,8% dels casos d’infecció, la majoria registrats en el tercer trimestre. Al naixement, el 62,5% dels nadons eren asimptomàtics. El 84% van completar el tractament de la TC, però 14,2% van presentar complicacions posteriors, sobretot oculars. Els nadons que no van rebre tractament prenatal van presentar major risc de presentar simptomatologia al naixement i de complicacions durant el seguiment.

El treball de la Cohort REIV-TOXO reflecteix la capacitat del cribratge prenatal per diagnosticar la TC, iniciar tractament durant l’embaràs i obtenir millors resultats clínics al naixement i durant el seguiment. D’aquesta manera, la Cohort vol posar de manifest la necessitat d’establir un cribratge matern universal.

L'estudi ha estat finançat a través de la donació privada de la família Bescos Manau per promoure la investigació de la toxoplasmosi congènita.

La quinzena edició va reunir experts en Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia els passats 3 i 4 de maig al Caixafòrum de Girona, organitzades pel Servei de Neurologia dels Hospitals Dr. Josep Trueta i Santa Caterina i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) És el primer cop que les jornades destaquen el paper de la investigació biomèdica i com els seus resultats poden traslladar-se i aplicar-se a la pràctica clínica

Les Jornades Gironines del Mediterrani en Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia han tornat a reunir experts nacionals i internacionals per intercanviar coneixements i actualizacions en l’àmbit de la patologia inflamatòria i desmielinitzant del sistema nerviós central. L’esdeveniment, celebrat el passat 3 i 4 de maig al Caixafòrum de Girona, ha estat organitzades per la Unitat d'Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia Territorial Girona (UNIEMTG) dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, i el grup de recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).

Aquesta 15a edició de les jornades, que tenen una llarga història, ha evolucionat per enfocar-se per primera vegada en destacar la importància de la recerca translacional, explorant com els avenços en la investigació bàsica poden traslladar-se i aplicar-se a la pràctica clínica. Aquest nou enfocament reflecteix la necessitat d'aprofundir en la comprensió de les malalties neurodegeneratives i trobar noves estratègies de tractament.

Els ponents, destacats experts en el camp de l'esclerosi múltiple i la neuroimmunologia, van oferir una visió integral de les últimes investigacions i descobriments. Entre ells, es destaca la Dra. Ana Quiroga de l’IDIBGI i la Dra. Ariadna Gifreu, membres de la UNIEMTG, que van abordar la perspectiva tant biològica com clínica de l'ús de biomarcadors en el monitoratge de la cognició en l'esclerosi múltiple.

"La identificació precoç del deteriorament cognitiu mitjançant biomarcadors és crucial per aplicar estratègies més oportunes, como la immunoteràpia. L’objectiu principal de la recerca en biomarcadors predictius de deteriorament cognitiu recau en la identificació precoç de grups de pacients amb esclerosi múltiple en risc de progressió cognitiva”, remarca Gary Álvarez Bravo, Coordinador de les Jornades i de la Unitat d'Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

Altres temes rellevants van incloure el paper del virus Epstein Barr en la patogènia de l'esclerosi múltiple, presentat pel Dr. Pablo Villoslada de l'Hospital del Mar de Barcelona, i l'ús de biomarcadors en el diagnòstic i seguiment de la EM, tractat per experts com la Dra. Susana Sainz de l'Hospital Ramon y Cajal de Madrid y el Dr. Luis Breva del Hospital Arnau Vilanova de Lleida. També destaca la ponència del Dr. Daniele Urso, de la Universitat de Bari Aldo Moro, que va parlar de la interrelació entre la patologia neuroinflamatòria i neurodegenerativa.

Amb una participació activa de neuròlegs especialitzats en neuroimmunologia, les jornades han reforçat el seu prestigi com un fòrum de referència en aquest àmbit.

Sobre l’IDIBGI

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) fa recerca translacional per millorar la salut i la cura de les persones. L’IDIBGI s’organitza en 23 grups de recerca distribuïts en cinc àrees científiques (Cardiovascular i Respiratòria, Metabolisme i Inflamació, Neurociències, Oncohematologia i Salut Mental) que agrupen més de 400 persones, entre professionals de la salut i investigadors bàsics, a les comarques gironines.

L’IDIBGI és una fundació pública integrada per la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català Salut (ICS) Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona, i la Universitat de Girona. És un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) des de l’any 2005.

Unes 200 persones van participar en aquesta jornada, impulsada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i les Unitats Docents de l’Hospital Trueta – ICS Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària, Atenció Primària, la Fundació Salut Empordà, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i enguany, també, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. També va comptar amb el patrocini de la Fundació Mutual Médica i també de l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. Al final de la jornada es van entregar quatre premis a les millors Comunicacions Orals dels i les residents d’un total d’11 exposicions, i també es van premiar els tres millors pòsters, d’entre la vuitantena que s’han defensat.  

Unes 200 persones van assistir ahir a la III Jornada Gironina de Recerca per Residents – Fundació Mutual Médica, que té la missió de fomentar la recerca entre els residents de les comarques gironines. L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) juntament amb les unitats docents dels principals hospitals i institucions sanitàries de la Regió Sanitària de Girona amb formació especialitzada van ser els organitzadors de l'esdeveniment.

El programa d’enguany va estar especialment enfocat en els professionals sanitaris joves i els seus primers passos en el món de la recerca, recollint la proposta dels mateixos residents. Prop de cent residents han tingut l’oportunitat d’exposar els seus treballs d’investigació, realitzats en el marc de la seva formació especialitzada. A més, durant l'acte es va dur a terme una taula rodona on professionals sanitaris joves van compartir les seves experiències inicials en la recerca. En paral·lel, es va oferir una ponència magistral sobre investigació i Intel·ligència Artificial a càrrec de Carolina Garcia Vidal, investigadora de l’IDIBAPS i de l’Hospital Clínic.

“Fomentar una cultura de recerca entre els sanitaris en formació és clau perquè combinin aquestes dues activitats en el seu futur professional. L'assistència sanitària de qualitat només s’assoleix si metges, infermeres i altres professionals assistencials també investiguen com millorar-la, sempre en benefici de la societat", va afirmar la Dra. Marga Nadal, directora de l'IDIBGI.

Per a organitzar l’acte, l’IDIBGI ha col·laborat amb les Unitats Docents de l’Hospital Dr. Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, d’Atenció Primària ICS Girona, Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, Fundació Salut Empordà – a través de l’Institut de Recerca Glòria Compte –, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i, enguany, també la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, convocant els seus respectius residents. La Jornada va estar patrocinada per la Fundació Mutual Médica i per l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona. L’Ajuntament de Girona i l’Auditori – Palau de Congressos de Girona també hi van col·laborar.

Premis als millors treballs

A la Jornada es van presentar un total de 95 treballs que posen de relleu la destacada activitat recercaire dels residents. Els millors treballs es van exposar en format de Comunicació Oral dins el programa, mentre que la resta van ser presentats com a pòsters científics, que els residents també van defensar en el marc de la jornada.

Al final de l’acte es va fer entrega dels premis als millors treballs científics realitzats pels i les residents, que estan patrocinats per la Fundació Mutual Médica. Els treballs guanyadors en la categoria de Comunicació Oral han estat: “Aplicació de POCUS en el despistatge de lesió d'òrgan diana en consultes externes de pacients amb infecció per VIH”, exposat per José Andrés Marchena, resident de Medicina Interna a l'Hospital de Palamós; “Privació socioeconòmica i maneig de la DM2 a l'àmbit d'Atenció Primària de Catalunya”, exposat per Maria Ramon, resident d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) Girona; i “Sedació inhalada perllongada amb isoflurà: experiència en un hospital de tercer nivell”, exposat per Laia Tarré, resident de Medicina Intensiva a l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Enguany també es va entregar un quart premi a millor Comunicació Oral, en aquest cas, patrocinat per l’Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona, que ha estat atorgat a “Caracterització de la Població Centenària de Girona”, exposat per Patricia González i Arantxa Mallou, resident d'Atenció Primària a l'ICS Girona.

Pel que fa als millors pòsters científics, van ser premiats Jehimy Jean Álvarez Santos, resident de Nefrologia a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Relació entre marcadors inflamatoris a la malaltia renal crònica”; Paula Serrat, resident de Pediatria a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Estudi descriptiu de la incidència de la síndrome d'abstinència després de l'ús prolongat de sedoanalgèsia a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques d'un hospital de tercer nivell”; i Carla Subirana i Mireia Bruguera, residents de Farmàcia a l'Hospital Trueta, pel pòster titulat “Vancomicina en pacients pediàtrics: monitorització, ajustament de dosi i seguiment de la funció renal”.

Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d’infart de miocardi a l’àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d’entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l’inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15% S’han analitzat dades de gairebé cinc milions d’ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR)

El descens de la letalitat entre les persones que pateixen un infart de miocardi s’ha estancat en els deu últims anys, segons dades de l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR) que publica la Revista Española de Cardiología. A la vegada, la incidència d’aquesta patologia ha caigut de forma continuada entre els anys 1990 i 2019, a un ritme d’un 1% anual en dones i un 4% en homes, descens que s’ha alentit en els darrers deu anys. Les dades es refereixen a la població de la demarcació de Girona, però ja es treballa per aplicar l’algoritme desenvolupat per a la seva anàlisi al conjunt de Catalunya.

El treball l’ha encapçalat el Grup de recerca del REGICOR a l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, amb el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS), i cardiòlegs de l’Hospital del Mar i de l’Hospital Clínic de València, així com especialistes en atenció primària i experts internacionals i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).

El REGICOR té com a objectiu contribuir al coneixement de la magnitud del problema de les malalties cardiovasculars i les seves causes. El Servei de Cardiologia de l'Hospital Trueta, la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de Girona, emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol,i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) també tenen grups de recerca vinculats a aquest registre.

Per obtenir les seves conclusions, el treball ha examinat 4.974.977 ingressos hospitalaris i 70.405 certificats de defunció, subministrats pel programa PADRIS, tots anònims. El seu estudi desvela que el nombre d’infarts de miocardi per 100.000 habitants i el seu pronòstic han millorat en els últims trenta anys. També hi ha menys casos de mort sobtada, que han passat de ser el 40% de tots els infarts a ser el 15%, i s’ha incrementat la supervivència, fins al 95%, entre els pacients que arriben a l’hospital. Tanmateix, en els darrers 10 anys no s’han produït millores en aquests indicadors.

En aquest sentit, en la població de 35 a 74 anys de Girona, la incidència de l’infart de miocardi ha baixat un 1% anual en dones i un 4% en homes entre els anys 1990 i 2019, mentre que la letalitat, el percentatge de morts 28 dies després de patir-ne un, s’ha estancat en el 15% els darrers deu anys.

Un altre dels factors que ha tingut una variació positiva és la mortalitat entre les dones que pateixen un infart. Si fa trenta anys el mateix grup REGICOR va establir que tenien un risc més gran de morir en la fase aguda que els homes tot i tenir una incidència de la patologia tres vegades més petita, ara la diferència ha desaparegut. Ho explica la Dra. Irene Román, professora de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya i investigadora del grup REGICOR i de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central, que apunta que “afortunadament, aquella nota d’atenció dels anys 90 ha fet que actualment aquesta diferència hagi quedat corregida i que l’oportunitat de supervivència sigui similar en homes com en dones”.

Els autors de l’estudi consideren que aquests resultats són molt rellevants per a la planificació sanitària. El Dr. Isaac Subirana, un dels seus autors i cap d’estadística del grup REGICOR, destaca que cal “buscar estratègies que facilitin el monitoratge constant de la magnitud del problema de l’infart de miocardi, que encara és la principal causa individual de mort i despesa sanitària al món”. En aquest sentit, ha deixat clar que “la planificació sanitària s’ha de fonamentar en dades objectives que es puguin obtenir anualment, de tal manera que sigui possible analitzar-ne les tendències al llarg del temps”.

Les polítiques públiques de prevenció, promovent estratègies de salut a través dels estils de vida saludables i l’educació sanitària per aprendre què fer en cas d’un infart de miocardi, també entre els infants, són importants per continuar reduint el nombre de morts per aquesta patologia. Com recorda el Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l’estudi i coordinador del grup de recerca REGICOR, “ningú neix predestinat a patir un infart. El risc de partir-lo és en part genètic, un 50%, i en part depèn dels estils de vida (activitat física, dieta, tabac i sobrepès)”. “La prova és que sabem que malgrat tenir un cert risc genètic en la població, podem reduir la incidència de l’infart. Reduint-ne la incidència, reduirem també els lamentables casos de mort sobtada. És difícil trobar algú que no conegui algun cas de mort sobtada en familiars, amics o coneguts”, afegeix.