recerca

El pròxim 24 d'octubre de 2024, l'Hospital Universitari  Dr. Josep Trueta i l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) acolliran la 15a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut al Centre Cultural de la Mercè de Girona sota el lema "Respirant futur: desafiaments i estratègies de recerca en malalties respiratòries".  

L'acte reunirà investigadores i investigadors representatius dels instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l'organització per discutir els desafiaments i fronteres en l'àmbit de la recerca, compartir estratègies i coneixements que puguin tenir un impacte en la salut. Alhora, s'hi dedicarà un espai de discussió i també s'abordarà com incentivar les carreres investigadores en la institució, analitzant els reptes i les oportunitats del sistema. 
 
La conferència inaugural, "Estudis neutrals: lliçons de vida", serà a càrrec de Ferran Barbé Illa, director clínic territorial de malalties respiratòries cròniques de Lleida, director del grup de recerca en Investigació translacional en medicina respiratòria de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i professor de la Universitat de Lleida, reconegut amb un ICREA Acadèmia 2023 i Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l'ICS 2022.   
 
Durant la trobada també l'ICS també donarà a conèixer els guanyadores i guanyadors de la convocatòria 2024 dels diferents Premis a la Trajectòria Investigadora, que distingeixen la contribució significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut, amb l'objectiu de fomentar i reconèixer la investigació biomèdica d'alta qualitat, de caràcter preclínic i clínic, que es du a terme a la institució i als instituts de recerca que hi estan vinculats.     

Les inscripcions ja estan obertes tant per als professionals ICS com els no ICS. Tota la informació està penjada a l'apartat de Recerca de la pàgina web de l'organització.

El treball guanyador ha estat un article original publicat a la revista científica Infection amb Paula Poyatos, com a primera autora, investigadora predoctoral del grup de recerca translacional en Malalties Cardiovasculars Respiratòries El treball ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració clínica-bàsica amb el grup de recerca Respiratori  i el Servei de Pneumologia dels Hospitals Trueta i Santa Caterina El premi vol fomentar la recerca en l'àmbit de la sèpsia i les malalties infeccioses a la Regió Sanitària de Girona

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha entregat el segon Premi de Recerca en Sèpsia i Malalties Infeccioses de la Regió Sanitària de Girona. El treball guanyador ha estat un article publicat a la revista científica Infection, amb Paula Poyatos com a primera autora, investigadora predoctoral del grup de recerca translacional en Malalties Cardiovasculars Respiratòries de l’IDIBGI, liderat per la Dra. Olga Tura-Ceide. L’article premiat descriu la persistència del dany vascular en pacients que han superat la COVID-19, de forma greu, fins a 12 mesos després de la infecció, unes conclusions que tenen implicacions significatives per a la comprensió i el tractament de les seqüeles d'aquesta malaltia infecciosa.

El premi, dotat amb 6.000 €, té per objectiu reconèixer i fomentar la investigació en l'àmbit de la sèpsia i les malalties infeccioses a la Regió Sanitària de Girona, un àmbit clau per a la salut pública. El guardó està impulsat pel cap del grup de recerca en Sèpsia, Infecció i Disfunció Multiorgànica del Pacient Crític (IDIBGI - Hospital Trueta), el Dr. Josep Maria Sirvent. L’objectiu és reconèixer els projectes de sèpsia i malalties infeccioses que ja hagin generat resultats publicats. Es prioritzen aquells treballs que hagin contribuït o que estan enfocats a l’obtenció de la tesi doctoral.

El treball ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració clínica-bàsica amb el grup de recerca Respiratori  i el Servei de Pneumologia dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, liderat pel Dr. Ramon Orriols i el Dr. Marc Bonnin. La Dra. Tura-Ceide i el Dr. Orriols són autors de correspondència de l’article. Aquest projecte s’ha desenvolupat en el marc de l'ajuda CP17/00114 de l'Instituto de Salud Carlos III.

Dany vascular de la COVID-19 a llarg termini

L'estudi que ha estat reconegut amb el segon Premi de Recerca en Sèpsia i Malalties Infeccioses ha avaluat l'impacte a llarg termini de la infecció per SARS-CoV-2 a l'endoteli vascular en pacients greus fins a 12 mesos després de la infecció. La infecció per SARS-CoV-2 causa greus danys a l'endoteli vascular, una capa de cèl·lules que recobreix l'interior dels vasos sanguinis, com les artèries, les venes i els capil·lars. Aquest dany és fonamental per al desenvolupament de complicacions cardiovasculars que poden perdurar temps després de la infecció inicial.

Les troballes de la investigació evidencien la persistència de seqüeles vasculars fins a 6 i 12 mesos després de la infecció, destacant la importància de fer seguiment dels pacients que han superat la COVID-19 de forma greu. En concret, aquesta recerca ha analitzat el nombre de cèl·lules progenitores endotelials, un tipus de cèl·lules que són indicatius de dany vascular.

L’estudi ha detectat un augment prolongat d’aquestes cèl·lules en pacients greus post-COVID-19. També s’ha examinat el procés d'angiogènesi, que és la formació de nous vasos sanguinis essencials per a la reparació i cicatrització dels teixits. En aquest cas, l’equip investigador ha trobat una disminució dels biomarcadors d’angiogènesi en pacients greus post-COVID-19, juntament amb nivells elevats de marcadors de risc cardiovascular i inflamació.

A més, l’estudi detecta que pacients amb menys cèl·lules progenitores endotelials tenen nivells més alts de marcadors inflamatoris, suggerint un possible paper protector d’aquestes cèl·lules. D'altra banda, la recerca ha trobat que la síndrome de COVID-19 persistent s’associa amb nivells elevats de ferritina i amb el sexe femení.

Els resultats de l’estudi proporcionen una millor comprensió dels mecanismes cel·lulars i moleculars del dany vascular associat a la COVID-19, obrint la porta a identificar noves estratègies terapèutiques per reduir el risc de complicacions cardiovasculars futures. Aquesta investigació subratlla la necessitat de seguiment a llarg termini dels pacients recuperats de la COVID-19 greu per evitar problemes de salut més greus en el futur.

Article de referència: Poyatos P, Luque N, Sabater G, Eizaguirre S, Bonnin M, Orriols R, Tura-Ceide O. Endothelial dysfunction and cardiovascular risk in post-COVID-19 patients after 6- and 12-months SARS-CoV-2 infection. Infection. 2024 Feb 7. doi: 10.1007/s15010-024-02173-5. Epub ahead of print. PMID: 38324145. DOI: 10.1007/s15010-024-02173-5

El Clínic-IDIBAPS i el CSIC-Universitat de Salamanca coordinen el projecte ASPIRE-AECC que inclou 15 hospitals per realitzar un assaig clínic, així com 10 centres d'investigació bàsica-translacional. Formen part del projecte dos investigadors dels serveis de Cirurgia i de l’Aparell Digestiu especialistes en fetge de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona. L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un assaig clínic per incrementar la supervivència en pacients amb carcinoma hepatocel·lular, el tipus de tumor primari de fetge més freqüent i altament agressiu

L'Associació Contra el Càncer ha adjudicat la major ajuda econòmica filantròpica concedida fins ara al país per investigar càncers de baixa supervivència a Espanya: dues noves ajudes a projectes d'investigació oncològica, per un total de 18 milions d'euros, distribuïts en 20 províncies espanyoles amb més de 350 investigadors involucrats.

Una de les ajudes està destinada a la investigació del càncer de fetge, liderada pels Drs. Josep M. Llovet, (Clínic-IDIBAPS) i Xosé R. Bustelo (CSIC-Universitat de Salamanca), que té un finançament de 8 milions d’euros i una durada de 6 anys. En aquest projecte, un dels centres participants serà l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta – Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) amb el Dr. Santiago López Ben (Servei de Cirurgia General – Cap de la Secció Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l’IDIBGI) i la Dra. Margarita Sala (Servei d’Aparell Digestiu - Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota). L'altra ajuda està destinada a un projecte d'investigació de càncer de pulmó de cèl·lules petites dirigit per l'Institut de recerca Hospital 12 d'Octubre i el Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Millorar la supervivència en càncer de fetge
A Espanya es diagnostiquen al voltant de 6.500 casos de càncer de fetge a l'any, dels quals el carcinoma hepatocel·lular és el tumor primari més freqüent. Aquest tipus de carcinoma és altament agressiu, amb taxes de curació inferiors al 30%. La resecció del tumor mitjançant cirurgia o el trasplantament de fetge són els principals tractaments actuals, tot i que només són aplicables al 25% dels pacients. A més, aquests tumors solen reaparèixer en un 30-50% dels casos tres anys després de la cirurgia.
Immunoteràpia i cirurgia per a pacients amb carcinoma hepatocel·lular

L’Hospital Clínic-IDIBAPS i el Centre d'Investigació del Càncer de Salamanca coordinen l'ajuda “ASPIRE-AECC: Millorar la supervivència dels pacients de càncer de fetge combinant immunoteràpia i cirurgia”. El projecte, que tindrà una durada de sis anys, té com a objectiu dur a terme un assaig clínic aleatoritzat per incrementar la supervivència en pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'etapa primerenca i alt risc de desenvolupar de nou un tumor després de la seva extirpació quirúrgica. Per això, s'administrarà immunoteràpia abans i després de la cirurgia del tumor i promoure, així, una major resposta immunitària antitumoral.

En el projecte es definiran també marcadors que permetin predir la resposta al tractament per avançar cap a una teràpia més personalitzada, així com la identificació de teràpies alternatives per als pacients que mostrin resistència al tractament amb immunoteràpia.

L'assaig clínic es desenvoluparà en 15 centres hospitalaris, mentre que els estudis de laboratori es realitzaran en 10 centres d'investigació bàsica-translacional. En total participaran en el projecte 40 professionals de la medicina i investigadors de 25 centres localitzats en 15 províncies: A Coruña, Badajoz, Barcelona, Bizkaia, Cantàbria, Còrdova, Girona, Lleida, Màlaga, Madrid, Navarra, Salamanca, Sevilla, València i Saragossa.

“Estem segurs que la naturalesa multifacètica d'aquest consorci, juntament amb l'experiència demostrada pels diferents grups en la realització d'assajos clínics i investigacions disruptives, fa factible el nostre objectiu general: la millora equitativa de la supervivència general en pacients amb carcinoma hepatocel·lular”, assenyalen els Drs. Llovet i Bustelo, coordinadors del projecte.

Per la seva banda, l’equip gironí de l’Hospital Trueta-IDIBGI, conformat pels Drs. Sala i López Ben, subratllen que: "Poder participar en aquest gran projecte multicèntric suposa una gran notícia alhora que un gran repte pel nostre hospital. Però, sobretot, es tracta d’una molt bona notícia pels nostres pacients amb carcinoma hepatocel·lular".

Objectiu: assolir el 70% de supervivència en càncer
1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindrà càncer al llarg de la seva vida. A Espanya, actualment una persona és diagnosticada de càncer cada 2 minuts. En aquest context, on el càncer és el problema sociosanitari més important del món, impulsar la recerca oncològica ha de ser una prioritat.
Davant aquesta realitat, l'Associació Contra el Càncer lidera la iniciativa “Tots contra el càncer” amb l'objectiu de superar el 70% de supervivència en 2030. Actualment, gràcies a la recerca, la taxa de supervivència en homes és del 55,3% i en dones del 61,7%. Per a això, és necessari impulsar la recerca i la innovació científica i així, aconseguir que els resultats del laboratori arribin al pacient.

Les adjudicacions, presentades a la seu de l'Associació a Madrid el dia 19 de juny, són una de les principals vies de treball a través de les quals l'Associació busca assolir el 70% de supervivència en càncer per a l'any 2030. A més, es destaca d'aquestes adjudicacions la seva territorialitat, ja que acostarà la investigació directament al pacient millorant el seu accés als resultats d'investigació en comptar amb grups tant de personal investigador com mèdic amb una àmplia distribució nacional.

Aquestes dues adjudicacions es troben dins del marc de l'Ajuda Repte AECC 70% Supervivència, destinades a projectes que donin resposta a una necessitat clínica no resolta, esperant així, augmentar la supervivència d'un tipus de càncer amb baixa supervivència i amb una àmplia distribució geogràfica nacional, com el de pulmó i fetge, en aquest cas.

Fotografia: La  Dra. Margarita Sala (Servei d’Aparell Digestiu - Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Malalties Digestives i Microbiota) i el Dr. Santiago López Ben (Servei de Cirurgia General – Cap de la Secció Hepatobiliopancreàtica de l’Hospital Trueta i membre del grup de recerca en Cirurgia General i Digestiva de l’IDIBGI) 

La presentació dels resultats de la Cohort Espanyola de Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO) va rebre el Premi a la Millor Comunicació Oral de la 28a Reunió Anual de Societat Catalana de Pediatria realitzada a Girona el 14 i 15 de juny. Es tracta d'un treball impulsat pel Dr. Borja Guarch, del Servei de Pediatria de l'Hospital Josep Trueta de Girona i també investigador vinculat a l'IDIGBI, i el Dr. Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i del grup d'Infecció i Immunitat del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

La Cohort Estatal d'Investigació en Toxoplasmosi Congènita (REIV-TOXO) és un projecte que inclou una base de dades estatals de caràcter ambispectiu, que recull els pacients amb toxoplasmosi congènita (TC) confirmada nascuts a Espanya des de l'1 de gener del 2015 fins a l'actualitat. Actualment formen part de la xarxa 122 hospitals de totes les comunitats autònomes d’Espanya.

La Toxoplasmosi Congènita inclou un conjunt de símptomes que presenta un nadó no nat quan està infectat pel paràsit toxoplasma gondii, que pot causar danys als ulls, el sistema nerviós, la pell i l’oïda. La retirada progressiva del cribratge serològic sistemàtic de la toxoplasmosi a l'embaràs a diverses comunitats autònomes —inclosa Catalunya— ha impulsat la formació de la Cohort, amb l’objectiu de seguir aportant coneixement sobre l'impacte real de la TC a Espanya i disposar de dades científiques que puguin ajudar en la presa de decisions en matèria de salut pública per a la prevenció i tractament precoç de la infecció.

El treball va incloure 56 pacients (54 gestacions), amb un seguiment mitjà de 24 mesos. Gràcies al cribratge prenatal es van poder detectar el 92,8% dels casos d’infecció, la majoria registrats en el tercer trimestre. Al naixement, el 62,5% dels nadons eren asimptomàtics. El 84% van completar el tractament de la TC, però 14,2% van presentar complicacions posteriors, sobretot oculars. Els nadons que no van rebre tractament prenatal van presentar major risc de presentar simptomatologia al naixement i de complicacions durant el seguiment.

El treball de la Cohort REIV-TOXO reflecteix la capacitat del cribratge prenatal per diagnosticar la TC, iniciar tractament durant l’embaràs i obtenir millors resultats clínics al naixement i durant el seguiment. D’aquesta manera, la Cohort vol posar de manifest la necessitat d’establir un cribratge matern universal.

L'estudi ha estat finançat a través de la donació privada de la família Bescos Manau per promoure la investigació de la toxoplasmosi congènita.

La quinzena edició va reunir experts en Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia els passats 3 i 4 de maig al Caixafòrum de Girona, organitzades pel Servei de Neurologia dels Hospitals Dr. Josep Trueta i Santa Caterina i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) És el primer cop que les jornades destaquen el paper de la investigació biomèdica i com els seus resultats poden traslladar-se i aplicar-se a la pràctica clínica

Les Jornades Gironines del Mediterrani en Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia han tornat a reunir experts nacionals i internacionals per intercanviar coneixements i actualizacions en l’àmbit de la patologia inflamatòria i desmielinitzant del sistema nerviós central. L’esdeveniment, celebrat el passat 3 i 4 de maig al Caixafòrum de Girona, ha estat organitzades per la Unitat d'Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia Territorial Girona (UNIEMTG) dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, i el grup de recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).

Aquesta 15a edició de les jornades, que tenen una llarga història, ha evolucionat per enfocar-se per primera vegada en destacar la importància de la recerca translacional, explorant com els avenços en la investigació bàsica poden traslladar-se i aplicar-se a la pràctica clínica. Aquest nou enfocament reflecteix la necessitat d'aprofundir en la comprensió de les malalties neurodegeneratives i trobar noves estratègies de tractament.

Els ponents, destacats experts en el camp de l'esclerosi múltiple i la neuroimmunologia, van oferir una visió integral de les últimes investigacions i descobriments. Entre ells, es destaca la Dra. Ana Quiroga de l’IDIBGI i la Dra. Ariadna Gifreu, membres de la UNIEMTG, que van abordar la perspectiva tant biològica com clínica de l'ús de biomarcadors en el monitoratge de la cognició en l'esclerosi múltiple.

"La identificació precoç del deteriorament cognitiu mitjançant biomarcadors és crucial per aplicar estratègies més oportunes, como la immunoteràpia. L’objectiu principal de la recerca en biomarcadors predictius de deteriorament cognitiu recau en la identificació precoç de grups de pacients amb esclerosi múltiple en risc de progressió cognitiva”, remarca Gary Álvarez Bravo, Coordinador de les Jornades i de la Unitat d'Esclerosi Múltiple i Neuroimmunologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

Altres temes rellevants van incloure el paper del virus Epstein Barr en la patogènia de l'esclerosi múltiple, presentat pel Dr. Pablo Villoslada de l'Hospital del Mar de Barcelona, i l'ús de biomarcadors en el diagnòstic i seguiment de la EM, tractat per experts com la Dra. Susana Sainz de l'Hospital Ramon y Cajal de Madrid y el Dr. Luis Breva del Hospital Arnau Vilanova de Lleida. També destaca la ponència del Dr. Daniele Urso, de la Universitat de Bari Aldo Moro, que va parlar de la interrelació entre la patologia neuroinflamatòria i neurodegenerativa.

Amb una participació activa de neuròlegs especialitzats en neuroimmunologia, les jornades han reforçat el seu prestigi com un fòrum de referència en aquest àmbit.

Sobre l’IDIBGI

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) fa recerca translacional per millorar la salut i la cura de les persones. L’IDIBGI s’organitza en 23 grups de recerca distribuïts en cinc àrees científiques (Cardiovascular i Respiratòria, Metabolisme i Inflamació, Neurociències, Oncohematologia i Salut Mental) que agrupen més de 400 persones, entre professionals de la salut i investigadors bàsics, a les comarques gironines.

L’IDIBGI és una fundació pública integrada per la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català Salut (ICS) Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona, i la Universitat de Girona. És un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) des de l’any 2005.