recerca

L’article científic, publicat a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també associa la presència d’aquest tipus de virus, que forma part de la microbiota intestinal, amb alteracions en el funcionament de dos neurotransmissors involucrats en el sistema de recompensa i en la regulació de la sacietat, mecanismes típics de l’addicció

La recerca també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar

Un nou estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha revelat que un tipus de virus present a la microbiota intestinal, concretament els Microviridae, s’associa a l'addicció al menjar i l'obesitat. Fins ara, les investigacions sobre la microbiota s'havien centrat principalment en els bacteris, però aquesta troballa posa de manifest que altres microorganismes, com són els virus, també influeixen en l’equilibri de la salut intestinal i en conductes relacionades amb la nutrició i el metabolisme. La recerca, publicada a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar.

L'addicció al menjar és un trastorn en què les persones perden el control sobre el que mengen, i es relaciona directament amb problemes com l'obesitat. L’addicció al menjar desencadena mecanismes del cervell similars als que es produeixen amb altres addiccions. Aquest nou estudi associa la presència d’una espècie de Microviridae dins la microbiota intestinal amb l’obesitat i l’addicció al menjar.

L’estudi relaciona la presència d’aquest tipus de virus i l’addicció al menjar amb el metabolisme de la serotonina i la dopamina. En concret, els investigadors han trobat que la presència de Microviridae es relaciona amb un major nivell de triptòfan i de tirosina en sang. El triptòfan i la tirosina són substàncies que el cos utilitza per produir la serotonina i la dopamina, neurotransmissors essencials en la regulació de l'humor i el plaer i que estan involucrats en mecanismes del cervell que actuen en l'addicció, com el sistema de recompensa i la regulació de la sacietat i el benestar.

“L'estudi subratlla la importància d'incloure els virus en la investigació de la microbiota intestinal, uns microorganismes que sovint havien estat ignorats. És important destacar que la composició del viroma, és a dir, l’ecosistema de virus de l’intestí, és molt específica de cada persona, però dins de cadascú és molt estable en el temps. Això facilita l’adopció d’estratègies personalitzades per tractar l’addició al menjar”, remarca el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap del grup de Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l’IDIBGI que ha liderat la investigació, i co-autor de correspondència de l’estudi.

“La microbiota intestinal podria esdevenir una via innovadora per a tractar l'obesitat i l'addicció al menjar, a través de suplements alimentaris. Aquests resultats tan sòlids se sumen al coneixement que tenim de les la relació entre microbiota i cervell i identifiquen el paper de components com els Microviridae”, subratlla el també co-autor de correspondència Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, que també és el cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta i catedràtic de la Universitat de Girona.

Resultats validats en éssers humans, ratolins i mosques de la fruita

Les conclusions s’han validat en tres grups independents de persones, que en total sumen 264 individus, i encaixen amb el resultat d’una altra anàlisi del mateix equip de l’IDIBGI en un altre grup de 942 persones, en què s’ha trobat una associació dels Microviridae amb un menor control inhibitori.

L’associació descoberta en humans també s’ha provat en ratolins i mosques de la fruita. En col·laboració amb investigadors de la UPF, quan es va transferir microbiota de pacients amb alta presència de Microviridae a ratolins, aquests van mostrar una major addicció al menjar i alteracions en el metabolisme del triptòfan, serotonina i dopamina al cervell. A més, aquests ratolins van presentar comportaments típics de l’addicció al menjar, com la motivació, la  compulsivitat i la persistència.

“La identificació d'aquest mecanisme innovador implicat en la pèrdua de control de la ingesta alimentària podria representar un avanç rellevant per a la identificació de noves estratègies terapèutiques per a un abordatge més eficaç d'aquests trastorns alimentaris i les seves complicacions metabòliques associades com l'obesitat”, afirma el també co-autor de correspondència Dr. Rafael Maldonado, cap del laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra.

L’àcid antranílic, possible factor protector

A partir de l’anàlisi metabolòmic de les mostres de sang dels pacients, l’equip de l’IDIBGI també va trobar que la presència d’aquest tipus de virus (Microviridae) s’associava a una menor concentració d’un compost derivat del triptòfan anomenat àcid antranílic, fet que pot indicar que la presència d’aquesta substància podria prevenir la manifestació d’aquests comportaments típics de l’addicció al menjar.

Per tal de validar aquesta hipòtesi, es va administrar àcid antranílic a ratolins i també a mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). En ratolins, l’equip de la UPF va observar com la suplementació d’àcid antranílic disminuïa l’addicció al menjar i alterava les vies relacionades amb el metabolisme i la síntesi de neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina. D’altra banda, l’experimentació amb mosques de la fruita, liderada per la investigadora de l’IDIBGI Dra. Anna Castells-Nobau, va mostrar com l’àcid antranílic regulava el comportament alimentari de les mosques a través del metabolisme de la dopamina.

En aquest estudi també hi han col·laborat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio)-CIBERESP i la Universitat d’Alacant, entre altres.

Article de referència: Castells-Nobau, A., Puig, I., Motger-Albertí, A. et al. Microviridae bacteriophages influence behavioural hallmarks of food addiction via tryptophan and tyrosine signalling pathways. Nat Metab (2024). https://doi.org/10.1038/s42255-024-01157-x

Sobre l’IDIBGI

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) fa recerca translacional per millorar la salut i la cura de les persones. L’IDIBGI s’organitza en 25 grups de recerca distribuïts en cinc àrees científiques (Cardiovascular i Respiratòria, Metabolisme i Inflamació, Neurociències, Oncohematologia i Salut Mental) que agrupen més de 400 persones, entre professionals de la salut i investigadors bàsics, a les comarques gironines.

L’IDIBGI és una fundació de dret privat del sector públic de la Generalitat de Catalunya, i el seu patronat està integrat pels Departaments de Salut i Recerca, l’Institut Català Salut (ICS) Girona, l’Institut d'Assistència Sanitària (IAS), l'Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona, i la Universitat de Girona. L'IDIBGI és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Us informem que el pròxim dijous 12 de desembre de 2024, tindrà lloc a la Sala d'actes de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l'Acte de Cloenda del projecte europeu INNOBICS-SAHS, que pretén millorar el diagnòstic i tractament de l'apnea obstructiva del son des dels centres d'atenció primària, durant el qual es presentaran els resultats obtinguts. El projecte s'ha realitzat des del 2022 amb un pressupost de 3,1 milions d'euros a les ABS que tenen els hospitals Trueta i Santa Caterina com a referència.

La Jornada constituirà una posada en comú del que ha suposat la materialització del projecte, com s'ha desenvolupat des de l'atenció primària i els serveis de Pneumologia, i els impactes i reptes de futur.

S’han anunciat els projectes de recerca finançats per l’edició de 2023 de La Marató de 3Cat, dedicada a la salut sexual i reproductiva.

Els dos estudis amb participació gironina exploren les causes i possibles tractaments d’una condició que afecta un 10% de les dones en edat fèrtil.

La Marató de 3Cat de 2023, dedicada a les malalties sexuals i reproductives, finançarà dos projectes de recerca sobre la Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP), liderats per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Hospital Dr. Josep Trueta. L’anunci s’ha fet durant l’acte oficial de presentació dels projectes seleccionats, que es desenvoluparan gràcies a la recaptació de l’edició 2023 de La Marató. Aquests dos estudis amb participació gironina busquen noves estratègies diagnòstiques i tractaments per a aquesta condició, que afecta un 10% de les dones en edat fèrtil i s’associa a importants alteracions metabòliques i endocrines.

Disfunció ovàrica i interrelacions metabòliques

Un dels projectes és coordinat per l’IDIBGI i explora les connexions moleculars entre el fetge, el teixit adipós i la microbiota intestinal amb la disfunció ovàrica. L’estudi és liderat per l’investigador Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, cap de la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta i catedràtic de la Universitat de Girona. Aquest projecte busca entendre com aquests sistemes interactuen per contribuir a la SOP, identificant dianes moleculars per millorar el diagnòstic i el tractament.

Per fer-ho, s’utilitzaran tècniques innovadores com anàlisis òmiques en diverses cohorts humanes, models animals i estudis poblacionals per identificar mecanismes moleculars i possibles dianes terapèutiques. Es preveu que els resultats permetin desenvolupar tractaments personalitzats i biomarcadors per avaluar la progressió de la SOP. El projecte compta amb un finançament de 399.333,75 € i es desenvoluparà durant tres anys amb un equip de recerca multidisciplinari, coordinat per l’IDIBGI, que també inclou col·laboradors de la Universitat de Barcelona i l’Institut Ramon y Cajal.

Models genètics per al diagnòstic precoç

El segon projecte està coordinat per la Dra. Lourdes Ibáñez de la Fundació Sant Joan de Déu i hi participa el Dr. Abel López-Bermejo, cap del grup de recerca en Endocrinologia pediàtrica de l’IDIBGI i pediatra de l’Hospital Trueta, i la Dra. Judit Bassols, cap del grup de Recerca Metabòlica Materno-fetal de l'IDIBGI. Se centra en desxifrar la patogènesi de la Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP), és a dir, com es desenvolupa aquesta condició dins el cos, des dels primers desequilibris fins als símptomes clínics. En concret s’estudiaran les alteracions en les interaccions hormonals i metabòliques que caracteritzen aquesta condició. Aquesta investigació combinarà l’ús de models animals (Drosophila melanogaster) amb anàlisis moleculars i clíniques en adolescents i dones joves per identificar biomarcadors que permetin fer un diagnòstic precoç de la SOP.

Aquest estudi, que té un finançament de 399.650 €, busca millorar la comprensió de les alteracions endocrines i metabòliques implicades en la SOP, obrint la porta a noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. El projecte també compta amb la col·laboració d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El pròxim 24 d'octubre de 2024, l'Hospital Universitari  Dr. Josep Trueta i l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) acolliran la 15a Jornada de Recerca de l'Institut Català de la Salut al Centre Cultural de la Mercè de Girona sota el lema "Respirant futur: desafiaments i estratègies de recerca en malalties respiratòries".  

L'acte reunirà investigadores i investigadors representatius dels instituts de recerca vinculats als centres sanitaris de l'organització per discutir els desafiaments i fronteres en l'àmbit de la recerca, compartir estratègies i coneixements que puguin tenir un impacte en la salut. Alhora, s'hi dedicarà un espai de discussió i també s'abordarà com incentivar les carreres investigadores en la institució, analitzant els reptes i les oportunitats del sistema. 
 
La conferència inaugural, "Estudis neutrals: lliçons de vida", serà a càrrec de Ferran Barbé Illa, director clínic territorial de malalties respiratòries cròniques de Lleida, director del grup de recerca en Investigació translacional en medicina respiratòria de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i professor de la Universitat de Lleida, reconegut amb un ICREA Acadèmia 2023 i Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l'ICS 2022.   
 
Durant la trobada també l'ICS també donarà a conèixer els guanyadores i guanyadors de la convocatòria 2024 dels diferents Premis a la Trajectòria Investigadora, que distingeixen la contribució significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut, amb l'objectiu de fomentar i reconèixer la investigació biomèdica d'alta qualitat, de caràcter preclínic i clínic, que es du a terme a la institució i als instituts de recerca que hi estan vinculats.     

Les inscripcions ja estan obertes tant per als professionals ICS com els no ICS. Tota la informació està penjada a l'apartat de Recerca de la pàgina web de l'organització.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha entregat el segon Premi de Recerca en Sèpsia i Malalties Infeccioses de la Regió Sanitària de Girona. El treball guanyador ha estat un article publicat a la revista científica Infection, amb Paula Poyatos com a primera autora, investigadora predoctoral del grup de recerca translacional en Malalties Cardiovasculars Respiratòries de l’IDIBGI, liderat per la Dra. Olga Tura-Ceide. L’article premiat descriu la persistència del dany vascular en pacients que han superat la COVID-19, de forma greu, fins a 12 mesos després de la infecció, unes conclusions que tenen implicacions significatives per a la comprensió i el tractament de les seqüeles d'aquesta malaltia infecciosa.

El premi, dotat amb 6.000 €, té per objectiu reconèixer i fomentar la investigació en l'àmbit de la sèpsia i les malalties infeccioses a la Regió Sanitària de Girona, un àmbit clau per a la salut pública. El guardó està impulsat pel cap del grup de recerca en Sèpsia, Infecció i Disfunció Multiorgànica del Pacient Crític (IDIBGI - Hospital Trueta), el Dr. Josep Maria Sirvent. L’objectiu és reconèixer els projectes de sèpsia i malalties infeccioses que ja hagin generat resultats publicats. Es prioritzen aquells treballs que hagin contribuït o que estan enfocats a l’obtenció de la tesi doctoral.

El treball ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració clínica-bàsica amb el grup de recerca Respiratori  i el Servei de Pneumologia dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, liderat pel Dr. Ramon Orriols i el Dr. Marc Bonnin. La Dra. Tura-Ceide i el Dr. Orriols són autors de correspondència de l’article. Aquest projecte s’ha desenvolupat en el marc de l'ajuda CP17/00114 de l'Instituto de Salud Carlos III.

Dany vascular de la COVID-19 a llarg termini

L'estudi que ha estat reconegut amb el segon Premi de Recerca en Sèpsia i Malalties Infeccioses ha avaluat l'impacte a llarg termini de la infecció per SARS-CoV-2 a l'endoteli vascular en pacients greus fins a 12 mesos després de la infecció. La infecció per SARS-CoV-2 causa greus danys a l'endoteli vascular, una capa de cèl·lules que recobreix l'interior dels vasos sanguinis, com les artèries, les venes i els capil·lars. Aquest dany és fonamental per al desenvolupament de complicacions cardiovasculars que poden perdurar temps després de la infecció inicial.

Les troballes de la investigació evidencien la persistència de seqüeles vasculars fins a 6 i 12 mesos després de la infecció, destacant la importància de fer seguiment dels pacients que han superat la COVID-19 de forma greu. En concret, aquesta recerca ha analitzat el nombre de cèl·lules progenitores endotelials, un tipus de cèl·lules que són indicatius de dany vascular.

L’estudi ha detectat un augment prolongat d’aquestes cèl·lules en pacients greus post-COVID-19. També s’ha examinat el procés d'angiogènesi, que és la formació de nous vasos sanguinis essencials per a la reparació i cicatrització dels teixits. En aquest cas, l’equip investigador ha trobat una disminució dels biomarcadors d’angiogènesi en pacients greus post-COVID-19, juntament amb nivells elevats de marcadors de risc cardiovascular i inflamació.

A més, l’estudi detecta que pacients amb menys cèl·lules progenitores endotelials tenen nivells més alts de marcadors inflamatoris, suggerint un possible paper protector d’aquestes cèl·lules. D'altra banda, la recerca ha trobat que la síndrome de COVID-19 persistent s’associa amb nivells elevats de ferritina i amb el sexe femení.

Els resultats de l’estudi proporcionen una millor comprensió dels mecanismes cel·lulars i moleculars del dany vascular associat a la COVID-19, obrint la porta a identificar noves estratègies terapèutiques per reduir el risc de complicacions cardiovasculars futures. Aquesta investigació subratlla la necessitat de seguiment a llarg termini dels pacients recuperats de la COVID-19 greu per evitar problemes de salut més greus en el futur.