recerca

L’equip de quatre professionals que va realitzar una estada a la Unitat d’Endoscòpia Digestiva a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta han completat la seva participació al programa d·HEALTH per a la innovació i l’emprenedoria en l’àmbit de la salut amb la presentació d’un projecte consistent en el disseny d’una cànula bioabsorbible destinada a disminuir casos de pancreatitis. En concret, el disseny  desenvolupat es dirigeix a l’ús en proves denominades CPRE (colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica), consistents en una intervenció mixta endoscòpica i radiològica que es realitza per observar i tractar malalties dels conductes biliars i del pàncrees.

La pancreatitis és una inflamació del pàncrees que pot provocar dolor agut a la zona abdominal i que en determinats casos pot derivar en complicacions. Entre els diferents contextos que poden causar una pancreatitis hi ha les proves CPRE que, entre altres patologies, són comunes per tractar determinats casos de pedres biliars. A la Unitat d’Endoscòpia digestiva del Trueta es van fer 512 d’aquestes proves entre l’1 de gener i el 30 de novembre de 2024. Una xifra similar a les 522 registrades durant el 2023. Tot i la progressiva millora de la tècnica i de l’administració de fàrmacs, la incidència de les pancreatitis en diferents graus posteriors a una prova CPRE se situa habitualment entre el 4% i el 6% (la majoria lleus). Precisament, per disminuir aquest percentatge, l’equip del programa d·HEALTH vinculat al Trueta, així com a l’IDIBGI, ha posat el focus en el desenvolupament d’aquest tipus de cànula bioabsorbible i amb propietats més anatòmiques per tal que el procediment sigui més eficient i segur.

El disseny projectat és el resultat d’un procés d’observació i recerca elaborat a l’àrea d’endoscòpies del Trueta pels quatre components de l’equip, que destaca pel seu perfil pluridisciplinari que inclou formació mèdica (Montserrat Arzoz), de l’enginyeria (Aniol Bosch i Antonio Guerra) i de la consultoria en innovació i el màrqueting (Ricart Lluís). El maig de 2024 van realitzar la immersió clínica que els va permetre observar els procediments, aparells i materials amb l’objectiu d’identificar les necessitats clíniques no resoltes i aquells punts susceptibles de generar noves solucions. Després d’una primera llista, amb prop de 100 necessitats detectades, un intens procés de cribratge ha acabat per determinant el projecte final, presentat el passat desembre en l’acte de graduació del programa d·HEALTH, que va posar fi a vuit mesos de formació. En aquest acte també es van presentar cinc projectes més desenvolupats per equips que també han participat en aquesta segona edició d’aquest programa impulsat per Biocat, l’entitat que coordina el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya.

A partir d’ara, els següents passos a realitzar aniran dirigits a impulsar la transferència del projecte cap al sector productiu. En aquest procés, l’equip continuarà disposant del suport de la Unitat d’Innovació ICS-IAS destinada a potenciar la capacitat dels centres sanitaris i els seus professionals com a generadors d’idees de valor i a fomentar la transformació d’aquestes en tecnologies o serveis assistencials aplicables a l’àmbit sanitari. La creació de la Unitat, ara fa un any, també va propiciar l’accés al programa d-HEALTH, un dels de més prestigi en l’àmbit europeu pel que fa a la formació i l’emprenedoria en salut, sent el Trueta el primer centre de fora de la demarcació de Barcelona que ha participat en el programa.

El treball d’una Comissió global, publicat a The Lancet Diabetes & Endocrinology i recolzat per 75 organitzacions mèdiques en l’àmbit mundial, presenta un enfocament innovador i detallat per diagnosticar obesitat, basat en altres mesures d'excés de greix corporal a més de l'índex de massa corporal (IMC), i en signes i símptomes objectius de mala salut a escala individual.

L'objectiu de la proposta és abordar les limitacions de la definició i el diagnòstic tradicionals de l'obesitat, que han obstaculitzat tant la pràctica clínica com les polítiques de salut, i han impedit que les persones amb obesitat rebin l'atenció que necessiten. En proporcionar un marc coherent des del punt de vista mèdic per al diagnòstic de malalties, la Comissió també té com a objectiu resoldre la disputa en curs sobre la consideració de l'obesitat com a malaltia, que ha estat al centre d'un dels debats més controvertits i polaritzadors de la medicina moderna.

El president de la comissió, el professor Francesco Rubino, del King's College London (Regne Unit), afirma: “La pregunta de si l'obesitat és una malaltia és errònia perquè pressuposa un escenari simplista de tot o res, on l'obesitat és sempre una malaltia o mai ho és. Tot i això, l'evidència mostra una realitat més complexa. Algunes persones amb obesitat poden mantenir el funcionament normal dels seus òrgans i una salut general adequada fins i tot a llarg termini, mentre que altres presenten signes i símptomes d’una malaltia greu de manera immediata”.

“Considerar l'obesitat únicament com un factor de risc, i mai com una malaltia, pot negar de manera injusta l'accés a atenció mèdica oportuna a les persones que estan experimentant problemes de salut a causa de l'obesitat per si sola. D'altra banda, una definició general de l'obesitat com una malaltia pot ocasionar un sobrediagnòstic i un ús indegut de medicaments i procediments quirúrgics, amb el potencial de causar dany a l'individu i costos desmesurats per a la societat”.

"El nostre replantejament reconeix la realitat matisada de l'obesitat i permet una atenció personalitzada. Això inclou l'accés oportú a tractaments basats en evidència per a individus amb obesitat clínica, com correspon a les persones que pateixen una malaltia crònica, així com estratègies de maneig per a la reducció de riscos per a les persones amb obesitat preclínica, que tenen un risc de salut més gran, però no presenten malaltia en curs. Això facilitarà una assignació racional dels recursos d'atenció mèdica i una priorització justa i mèdicament significativa de les opcions de tractament disponibles."

"Amb més de mil milions de persones al món que actualment s'estima que viuen amb obesitat, la proposta de la Comissió ofereix una oportunitat perquè els sistemes de salut a escala mundial adoptin una definició universal i clínicament rellevant de l'obesitat, així com un mètode més precís per al seu diagnòstic."

És important destacar que l'obesitat es considera actualment un factor de risc a nivell poblacional, més que no pas una condició que reflecteixi la salut individual. Segons el membre de la comissió, el professor José Manuel Fernández-Real, de l'Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) – Hospital Trueta, i també de la Universitat de Girona i del CIBERObn: “Amb una prevalença d'obesitat en adults a Espanya que supera el 15% segons la definició actual, la introducció del nou concepte d'obesitat clínica podria canviar substancialment el nombre de persones classificades com que tenen obesitat, fet que permetria diagnòstics més precisos, tractaments personalitzats i una millor gestió de la vida diària”.

Els mètodes actuals per diagnosticar l'obesitat són ineficaços

Hi ha un debat continu entre clínics i responsables de polítiques sobre l'enfocament diagnòstic actual de l'obesitat, que és propens a la classificació errònia de l'excés de greix corporal i a un diagnòstic equivocat de la malaltia.

Part del problema és perquè actualment l'obesitat es defineix mitjançant l'IMC, considerant un IMC superior a 30 kg/m² com a indicador d'obesitat en persones d'ascendència europea. També es fan servir punts de tall d'IMC específics de cada país per tenir en compte la variabilitat ètnica del risc associat a l'obesitat.

Tot i que l'IMC és útil per identificar persones amb més risc de patir problemes de salut, la Comissió destaca que l'IMC no és una mesura directa del greix corporal, no reflecteix la seva distribució al cos i no proporciona informació sobre la salut o malaltia a escala individual.

“Basar-se únicament a l'IMC per diagnosticar l'obesitat és problemàtic, ja que algunes persones tendeixen a emmagatzemar l'excés de greix a la cintura o als òrgans i al seu voltant, com el fetge, el cor o els músculs, la qual cosa s'associa amb més risc per a la salut que quan l'excés de greix s'acumula sota la pell dels braços, les cames o altres àrees del cos. Tot i això, les persones amb excés de greix corporal no sempre tenen un IMC que indiqui que viuen amb obesitat, la qual cosa significa que els seus problemes de salut poden passar desapercebuts. A més, algunes persones tenen un IMC alt i una alta quantitat de greix corporal, però mantenen funcions orgàniques i corporals normals, sense signes o símptomes de malaltia activa”, afirma el membre de la comissió, el professor Robert Eckel, de la Universitat de Colorado Anschutz Medical Campus (EE. UU.).

Més enllà de l’Índex de Massa Corporal (IMC)

Tot i que es reconeix que l'IMC és útil com a eina de cribratge per identificar persones que podrien estar vivint amb obesitat, els autors recomanen allunyar-se del diagnòstic d'obesitat basat únicament a l'IMC. En el seu lloc, proposen confirmar l'excés de massa greixosa (obesitat) i la seva distribució al cos mitjançant un dels mètodes següents:

• almenys un mesurament de la mida corporal (circumferència de cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-estatura) a més de l'IMC.
• almenys dos mesuraments de la mida corporal (circumferència de cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-estatura), independentment de l'IMC.
• mesurament directe de greix corporal (per exemple, mitjançant un escaneig de densitometria òssia o DEXA), independentment de l'IMC.
• en persones amb IMC molt elevat (per exemple, >40 kg/m²), l'excés de greix corporal es pot assumir de manera pragmàtica.

Dues noves categories d’obesitat: 'obesitat clínica' i 'obesitat preclínica'

La Comissió també proposa un nou model per al diagnòstic d'obesitat basat en mesures objectives de malaltia a nivell individual.

Obesitat clínica es defineix com una condició d'obesitat associada amb signes objectius i/o símptomes de reducció de la funció dels òrgans, o una capacitat significativament reduïda per realitzar activitats quotidianes estàndard, com ara banyar-se, vestir-se, menjar i mantenir la continència, degut directament a l'excés de greix corporal. Les persones amb obesitat clínica han de ser considerades com a pacients amb una malaltia crònica activa i han de rebre un maneig i tractament adequats.

• La Comissió estableix 18 criteris diagnòstics per a obesitat clínica en adults (vegeu apèndix - figura 1) i 13 criteris específics per a nens i adolescents (vegeu apèndix - figura 2), que inclouen:
• Dificultat per respirar a causa dels efectes de l'obesitat als pulmons
• Fallada cardíaca induïda per l'obesitat
• Dolor als genolls o malucs, amb rigidesa articular i reducció del rang de moviment com a efecte directe de l'excés de greix corporal sobre les articulacions
• Certes alteracions en els ossos i les articulacions en nens i adolescents que limiten el moviment
• Altres signes i símptomes causats per la disfunció d'altres òrgans, incloent-hi els ronyons, les vies respiratòries superiors, els òrgans metabòlics, el sistema nerviós, el sistema urinari i reproductiu, i el sistema limfàtic a les extremitats inferiors

L’obesitat preclínica és una condició d'obesitat amb funció orgànica normal. Les persones que viuen amb obesitat preclínica, per tant, no tenen una malaltia en curs, encara que tenen un risc variable però generalment elevat de desenvolupar obesitat clínica i altres malalties no transmissibles (ENT) en el futur, com ara la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, certs tipus de càncer i malalties mentals, entre d'altres. Per tant, han de rebre suport per reduir el risc de desenvolupar possibles malalties.

Les persones amb obesitat necessiten una atenció personalitzada

El replantejament de l'obesitat que fa la Comissió està dissenyat per assegurar que totes les persones que viuen amb obesitat rebin l'assessorament sanitari adequat i l'atenció basada en evidència quan sigui necessari, amb diferents estratègies per a l'obesitat clínica i l'obesitat preclínica.

Les persones amb obesitat clínica han de rebre tractament oportú i basat en evidència, per tal de recuperar o millorar completament les funcions corporals reduïdes per l'excés de greix corporal, en lloc de centrar-se únicament en la pèrdua de pes. El tipus de tractament i maneig per a l'obesitat clínica, ja sigui mitjançant canvis en l'estil de vida, medicació, cirurgia, etc., s'ha de basar en una avaluació individual de riscos i beneficis i determinar-se mitjançant una discussió activa amb el pacient.

Les asseguradores de salut a tot el món sovint requereixen evidència d'altres condicions associades a l'obesitat (per exemple, diabetis tipus 2) per oferir cobertura de teràpies per a l'obesitat. Com a malaltia crònica diferent en si mateixa, l'obesitat clínica no hauria de requerir la presència d'una altra malaltia per justificar la cobertura.

Les persones que viuen amb obesitat preclínica estan en risc de desenvolupar malalties en el futur, però no presenten complicacions de salut actuals a causa de l'excés de greix corporal. En conseqüència, l’enfocament per a la seva atenció ha de centrar-se en la reducció de riscos. Depenent del nivell de risc individual, això pot requerir només assessorament de salut i monitoratge al llarg del temps, o tractament actiu si és necessari per reduir els nivells de risc substancialment alts.

"Aquest plantejament detallat de l'obesitat permetrà aplicar enfocaments basats en evidència i personalitzats per a la prevenció, el maneig i el tractament en adults i nens que viuen amb obesitat, cosa que els permetrà rebre una atenció més adequada, proporcional a les seves necessitats. Això també estalviarà recursos al sistema de salut en reduir la taxa de sobrediagnòstic i tractaments innecessaris", diu la membre de la comissió, la professora Louise Baur, de la Universitat de Sydney (Austràlia).

La Comissió va involucrar 56 experts de renom mundial en una àmplia gamma d'especialitats mèdiques, incloent-hi endocrinologia, medicina interna, cirurgia, biologia, nutrició i salut pública, representant nombrosos països i diversos sistemes d'atenció mèdica. A més, la Comissió va incloure persones que viuen amb obesitat i va considerar específicament el possible impacte de les noves definicions d'obesitat a l'estigma generalitzat a la societat.

“Els estudis demostren que la manera com se sol parlar de l'obesitat contribueix a l'estigma relacionat amb el pes, cosa que en dificulta la prevenció, el maneig i el tractament. L'enfocament proposat per aquesta Comissió pot ajudar a aclarir conceptes erronis i a reduir l'estigma. També instem a millorar la formació del personal sanitari i dels responsables de polítiques públiques per abordar aquest problema”, assenyala Joe Nadglowski, defensor de pacients, i membre de la comissió, de l'Obesity Action Coalition (EUA).

FOTO: El professor José Manuel Fernández-Real, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de l’Hospital Dr. Josep Trueta, és un dels membres de la comissió global que ha impulsat l'article publicat a The Lancet Diabetes & Endocrinology.

L’article científic, publicat a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també associa la presència d’aquest tipus de virus, que forma part de la microbiota intestinal, amb alteracions en el funcionament de dos neurotransmissors involucrats en el sistema de recompensa i en la regulació de la sacietat, mecanismes típics de l’addicció

La recerca també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar

Un nou estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha revelat que un tipus de virus present a la microbiota intestinal, concretament els Microviridae, s’associa a l'addicció al menjar i l'obesitat. Fins ara, les investigacions sobre la microbiota s'havien centrat principalment en els bacteris, però aquesta troballa posa de manifest que altres microorganismes, com són els virus, també influeixen en l’equilibri de la salut intestinal i en conductes relacionades amb la nutrició i el metabolisme. La recerca, publicada a la prestigiosa revista Nature Metabolism, també identifica una substància al plasma sanguini, l’àcid antranílic, que podria protegir dels comportaments vinculats a l’addicció al menjar.

L'addicció al menjar és un trastorn en què les persones perden el control sobre el que mengen, i es relaciona directament amb problemes com l'obesitat. L’addicció al menjar desencadena mecanismes del cervell similars als que es produeixen amb altres addiccions. Aquest nou estudi associa la presència d’una espècie de Microviridae dins la microbiota intestinal amb l’obesitat i l’addicció al menjar.

L’estudi relaciona la presència d’aquest tipus de virus i l’addicció al menjar amb el metabolisme de la serotonina i la dopamina. En concret, els investigadors han trobat que la presència de Microviridae es relaciona amb un major nivell de triptòfan i de tirosina en sang. El triptòfan i la tirosina són substàncies que el cos utilitza per produir la serotonina i la dopamina, neurotransmissors essencials en la regulació de l'humor i el plaer i que estan involucrats en mecanismes del cervell que actuen en l'addicció, com el sistema de recompensa i la regulació de la sacietat i el benestar.

“L'estudi subratlla la importància d'incloure els virus en la investigació de la microbiota intestinal, uns microorganismes que sovint havien estat ignorats. És important destacar que la composició del viroma, és a dir, l’ecosistema de virus de l’intestí, és molt específica de cada persona, però dins de cadascú és molt estable en el temps. Això facilita l’adopció d’estratègies personalitzades per tractar l’addició al menjar”, remarca el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, cap del grup de Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes de l’IDIBGI que ha liderat la investigació, i co-autor de correspondència de l’estudi.

“La microbiota intestinal podria esdevenir una via innovadora per a tractar l'obesitat i l'addicció al menjar, a través de suplements alimentaris. Aquests resultats tan sòlids se sumen al coneixement que tenim de les la relació entre microbiota i cervell i identifiquen el paper de components com els Microviridae”, subratlla el també co-autor de correspondència Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, que també és el cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta i catedràtic de la Universitat de Girona.

Resultats validats en éssers humans, ratolins i mosques de la fruita

Les conclusions s’han validat en tres grups independents de persones, que en total sumen 264 individus, i encaixen amb el resultat d’una altra anàlisi del mateix equip de l’IDIBGI en un altre grup de 942 persones, en què s’ha trobat una associació dels Microviridae amb un menor control inhibitori.

L’associació descoberta en humans també s’ha provat en ratolins i mosques de la fruita. En col·laboració amb investigadors de la UPF, quan es va transferir microbiota de pacients amb alta presència de Microviridae a ratolins, aquests van mostrar una major addicció al menjar i alteracions en el metabolisme del triptòfan, serotonina i dopamina al cervell. A més, aquests ratolins van presentar comportaments típics de l’addicció al menjar, com la motivació, la  compulsivitat i la persistència.

“La identificació d'aquest mecanisme innovador implicat en la pèrdua de control de la ingesta alimentària podria representar un avanç rellevant per a la identificació de noves estratègies terapèutiques per a un abordatge més eficaç d'aquests trastorns alimentaris i les seves complicacions metabòliques associades com l'obesitat”, afirma el també co-autor de correspondència Dr. Rafael Maldonado, cap del laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra.

L’àcid antranílic, possible factor protector

A partir de l’anàlisi metabolòmic de les mostres de sang dels pacients, l’equip de l’IDIBGI també va trobar que la presència d’aquest tipus de virus (Microviridae) s’associava a una menor concentració d’un compost derivat del triptòfan anomenat àcid antranílic, fet que pot indicar que la presència d’aquesta substància podria prevenir la manifestació d’aquests comportaments típics de l’addicció al menjar.

Per tal de validar aquesta hipòtesi, es va administrar àcid antranílic a ratolins i també a mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). En ratolins, l’equip de la UPF va observar com la suplementació d’àcid antranílic disminuïa l’addicció al menjar i alterava les vies relacionades amb el metabolisme i la síntesi de neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina. D’altra banda, l’experimentació amb mosques de la fruita, liderada per la investigadora de l’IDIBGI Dra. Anna Castells-Nobau, va mostrar com l’àcid antranílic regulava el comportament alimentari de les mosques a través del metabolisme de la dopamina.

En aquest estudi també hi han col·laborat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio)-CIBERESP i la Universitat d’Alacant, entre altres.

Article de referència: Castells-Nobau, A., Puig, I., Motger-Albertí, A. et al. Microviridae bacteriophages influence behavioural hallmarks of food addiction via tryptophan and tyrosine signalling pathways. Nat Metab (2024). https://doi.org/10.1038/s42255-024-01157-x

Sobre l’IDIBGI

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) fa recerca translacional per millorar la salut i la cura de les persones. L’IDIBGI s’organitza en 25 grups de recerca distribuïts en cinc àrees científiques (Cardiovascular i Respiratòria, Metabolisme i Inflamació, Neurociències, Oncohematologia i Salut Mental) que agrupen més de 400 persones, entre professionals de la salut i investigadors bàsics, a les comarques gironines.

L’IDIBGI és una fundació de dret privat del sector públic de la Generalitat de Catalunya, i el seu patronat està integrat pels Departaments de Salut i Recerca, l’Institut Català Salut (ICS) Girona, l’Institut d'Assistència Sanitària (IAS), l'Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona, i la Universitat de Girona. L'IDIBGI és un centre CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Us informem que el pròxim dijous 12 de desembre de 2024, tindrà lloc a la Sala d'actes de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l'Acte de Cloenda del projecte europeu INNOBICS-SAHS, que pretén millorar el diagnòstic i tractament de l'apnea obstructiva del son des dels centres d'atenció primària, durant el qual es presentaran els resultats obtinguts. El projecte s'ha realitzat des del 2022 amb un pressupost de 3,1 milions d'euros a les ABS que tenen els hospitals Trueta i Santa Caterina com a referència.

La Jornada constituirà una posada en comú del que ha suposat la materialització del projecte, com s'ha desenvolupat des de l'atenció primària i els serveis de Pneumologia, i els impactes i reptes de futur.

S’han anunciat els projectes de recerca finançats per l’edició de 2023 de La Marató de 3Cat, dedicada a la salut sexual i reproductiva.

Els dos estudis amb participació gironina exploren les causes i possibles tractaments d’una condició que afecta un 10% de les dones en edat fèrtil.

La Marató de 3Cat de 2023, dedicada a les malalties sexuals i reproductives, finançarà dos projectes de recerca sobre la Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP), liderats per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Hospital Dr. Josep Trueta. L’anunci s’ha fet durant l’acte oficial de presentació dels projectes seleccionats, que es desenvoluparan gràcies a la recaptació de l’edició 2023 de La Marató. Aquests dos estudis amb participació gironina busquen noves estratègies diagnòstiques i tractaments per a aquesta condició, que afecta un 10% de les dones en edat fèrtil i s’associa a importants alteracions metabòliques i endocrines.

Disfunció ovàrica i interrelacions metabòliques

Un dels projectes és coordinat per l’IDIBGI i explora les connexions moleculars entre el fetge, el teixit adipós i la microbiota intestinal amb la disfunció ovàrica. L’estudi és liderat per l’investigador Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, cap de la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta i catedràtic de la Universitat de Girona. Aquest projecte busca entendre com aquests sistemes interactuen per contribuir a la SOP, identificant dianes moleculars per millorar el diagnòstic i el tractament.

Per fer-ho, s’utilitzaran tècniques innovadores com anàlisis òmiques en diverses cohorts humanes, models animals i estudis poblacionals per identificar mecanismes moleculars i possibles dianes terapèutiques. Es preveu que els resultats permetin desenvolupar tractaments personalitzats i biomarcadors per avaluar la progressió de la SOP. El projecte compta amb un finançament de 399.333,75 € i es desenvoluparà durant tres anys amb un equip de recerca multidisciplinari, coordinat per l’IDIBGI, que també inclou col·laboradors de la Universitat de Barcelona i l’Institut Ramon y Cajal.

Models genètics per al diagnòstic precoç

El segon projecte està coordinat per la Dra. Lourdes Ibáñez de la Fundació Sant Joan de Déu i hi participa el Dr. Abel López-Bermejo, cap del grup de recerca en Endocrinologia pediàtrica de l’IDIBGI i pediatra de l’Hospital Trueta, i la Dra. Judit Bassols, cap del grup de Recerca Metabòlica Materno-fetal de l'IDIBGI. Se centra en desxifrar la patogènesi de la Síndrome de l’Ovari Poliquístic (SOP), és a dir, com es desenvolupa aquesta condició dins el cos, des dels primers desequilibris fins als símptomes clínics. En concret s’estudiaran les alteracions en les interaccions hormonals i metabòliques que caracteritzen aquesta condició. Aquesta investigació combinarà l’ús de models animals (Drosophila melanogaster) amb anàlisis moleculars i clíniques en adolescents i dones joves per identificar biomarcadors que permetin fer un diagnòstic precoç de la SOP.

Aquest estudi, que té un finançament de 399.650 €, busca millorar la comprensió de les alteracions endocrines i metabòliques implicades en la SOP, obrint la porta a noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. El projecte també compta amb la col·laboració d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).