recerca

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha concedit el III Premi de Recerca en Sèpsia i Malalties Infeccioses de la Regió Sanitària de Girona a un projecte per millorar el diagnòstic de les infeccions intraabdominals en el context de cirurgies urgents. L’objectiu és poder identificar més ràpidament els microorganismes responsables d’aquestes infeccions quan es produeix un xoc sèptic, i, així, ajustar l’ús dels antibiòtics d’ampli espectre, evitant-ne la utilització innecessària.

La recerca està liderada per Carol Batlle, investigadora del grup de recerca en Medicina Interna de l’IDIBGI i metgessa adjunta del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i també hi col·labora la Dra. Anna Pigem, investigadora del grup de Cirurgia General i Digestiva i cirurgiana del mateix hospital.

El premi de Recerca en Sèpsia i Malalties Infeccioses, dotat amb 6.000 €, dona suport a projectes de recerca en qualsevol fase de desenvolupament dins l’àmbit de la sèpsia i les malalties infeccioses, amb un enfocament especial als que estan vinculats a una tesi doctoral. La convocatòria és una iniciativa del Dr. Josep Maria Sirvent, investigador col·laborador de l’IDIBGI.

El projecte avaluarà l’eficàcia d’una nova eina de diagnòstic per detectar més ràpidament els patògens implicats en infeccions intraabdominals greus. Aquest tipus d’infeccions sovint condueixen a un xoc sèptic, que poden ser causats per la gravetat de la infecció o per microorganismes multiresistents. En absència d’un diagnòstic precoç, habitualment es recorre a l’ús d’antibiòtics de molt ampli espectre com a mesura preventiva, però això pot ser innecessari i, en conseqüència, afavorir la resistència als antimicrobians.

Amb aquesta eina de diagnòstic, utilitzada en altres contextos, es busca guanyar temps i eficàcia respecte als cultius microbiològics convencionals, que són més lents. El projecte de recerca analitzarà si aquesta eina pot oferir resultats igual de vàlids per identificar els patògens, amb la intenció que sigui un primer pas per reduir l’espectre dels antibiòtics.

La resistència als antimicrobians és una de les principals amenaces sanitàries globals, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i investigacions com aquesta contribueixen a avançar cap a un ús més optimitzat i eficient dels tractaments, amb impacte directe en la qualitat assistencial i la salut pública.

El Rectorat de la Universitat de Girona (UdG) ha estat aquest migdia l’escenari per a la presentació de l’acord de col·laboració a què han arribat la UdG, l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i les empreses Hipra i Esteve Healthcare per impulsar una nova càtedra, la Càtedra Girona: Innovació en Salut.

La Càtedra Girona: Innovació en Salut que dirigirà la catedràtica de la UdG Teresa Puig, té la finalitat de promoure activitats de sensibilització, difusió, estudi, formació i transferència en l’àmbit de la innovació i les ciències de la vida a les comarques gironines amb l’objectiu últim de millorar l’eficiència i la qualitat assistencial i posicionar la regió de Girona com a referent en el sector de la salut a través de la innovació.

El rector de la UdG, Quim Salvi, ha destacat que la càtedra “s'alinea amb les prioritats acadèmiques i estratègiques de la Universitat de Girona, la qual busca aportar innovació sociocultural i socioeconòmica al territori, en aquest cas, del sector sanitari, promovent l’accés a la creació de coneixement i a nous perfils de talent especialitzat”.

Per la seva banda, el president de l’IAS, Martí Masferrer  ha volgut remarcar “l’orgull” de formar part d’aquesta nova càtedra i de la importància de treballar conjuntament en innovació, “alineant esforços entre el món acadèmic, les organitzacions sanitàries, els seus professionals i el sector empresarial”.

Al seu torn, la gerenta de l’Hospital Trueta i de l’IAS, Àngels Morales Lozano, ha destacat que “la innovació no només millora l’eficiència dels serveis sanitaris, sinó que també impulsa el desenvolupament de noves solucions que tenen un impacte directe en la qualitat assistencial i en la vida de les persones”. En aquest sentit, ha subratllat “la responsabilitat de les organitzacions de salut d’adaptar els seus serveis a l’evolució tecnològica i social per donar resposta a les necessitats de la població”. També ha assenyalat que ja són nombroses les iniciatives destinades a fomentar la innovació a la Regió Sanitària de Girona, però que aquesta càtedra representa “un pas endavant amb la mirada posada en el futur Campus de Salut”.

Tot seguit, Carles Fàbrega, director de la Divisió de Salut Humana d’HIPRA, ha afirmat que “la indústria biotecnològica ha de tenir un rol clau a les comarques de Girona com a vector de progrés científic i desenvolupament econòmic” Així mateix ha afegit que “entenem la innovació no només com a eina de competitivitat, sinó com una responsabilitat cap al territori que ens acull”. És per aquest motiu que ha palesat el seu compromís “a retornar part del valor que generem a través d’aliances estratègiques com aquesta. És una gran oportunitat per enfortir el hub d’innovació en salut de la demarcació i, sobretot, per crear les condicions perquè el talent gironí, o format aquí, pugui desenvolupar la seva carrera i generar recerca amb impacte real i transformador per a la salut global.”

Finalment, Maria Àngels Valls, directora de Comunicació i Assumptes Públics d’ESTEVE, ha afegit que “creiem en la força de la col·laboració entre el sector acadèmic, sanitari i empresarial per impulsar la innovació en salut. Aquesta càtedra ens permetrà generar coneixement, atraure talent i desenvolupar solucions innovadores amb un propòsit clar: millorar la vida de les persones. Ens enorgulleix fomentar el talent al territori i aportar valor al seu desenvolupament científic i econòmic.”

Amb una dotació de 21.000 euros anuals, la càtedra també vetllarà que l'oferta formativa dels graus i postgraus en tecnologia i salut, satisfaci les necessitats de les empreses, promovent programes educatius que formin professionals amb les competències i habilitats requerides pel sector empresarial en innovació i ciències de la salut.

Així mateix, és un objectiu de la Càtedra la difusió a la ciutadania de les innovacions sanitàries, les oportunitats professionals i la promoció de la participació per aconseguir la implicació de pacients i comunitats en el desenvolupament de solucions.

L’investigador José Manuel Fernández-Real, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, ha estat guardonat amb el Premi Fundació Lilly de Recerca Biomèdica 2025, en la categoria de recerca clínica.Amb aquests premis, la Fundació Lilly reconeix investigadors que contribueixen de manera significativa al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a l'Estat espanyol, amb l’objectiu d'estimular la ciència de qualitat que contribueix a l'avenç del coneixement i la societat.El premi reconeix la seva destacada trajectòria científica i les seves aportacions pioneres en l’estudi de l'obesitat, la diabetis tipus 2 i altres trastorns metabòlics.

El Dr. Fernández-Real ha realitzat descobertes fonamentals que han permès comprendre millor la relació complexa entre inflamació, susceptibilitat a infeccions i resistència a la insulina, desvetllant mecanismes complexos que connecten aquestes condicions amb la diabetis tipus 2. Actualment, centra la seva recerca en l’eix microbiota intestí-cervell i l’impacte del metabolisme del ferro en la cognició. Recentment ha publicat estudis innovadors que associen per primera vegada perfils específics de microbiota intestinal (bacteris, virus i eucariotes) amb la memòria i la funció executiva del cervell, així com amb el control inhibitori, l'addicció alimentària, la depressió i la malaltia del fetge gras.

El Dr. Fernández-Real és cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), cap de la Secció d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, i també catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG).

El jurat dels Premis Fundació Lilly, presidit pel científic Carlos López-Otín, ha destacat especialment «l'originalitat i innovació de Fernández-Real en revelar connexions fins ara desconegudes entre metabolisme, inflamació i malalties metabòliques, obrint noves vies per a la recerca i la pràctica mèdica».

Els Premis Fundació Lilly reconeixen anualment investigadors que contribueixen al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a Espanya. Enguany els premis celebren la seva XXIII edició, en la qual també ha estat premiada, en la categoria d’investigació preclínica, la professora Laura Lechuga, investigadora de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), pels seus avenços en nanodiagnòstic amb el desenvolupament de biosensors per a diagnòstic ràpid i precís de malalties com el càncer o infeccions víriques i bacterianes.

La I Jornada Talent Gironí en Recerca i Salut, organitzada per l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, ha reconegut la tasca investigadora dels professionals sanitaris del territori gironí.

Durant la jornada, s’han lliurat els ajuts de dos programes de suport a la recerca biomèdica realitzada des dels hospitals: d’una banda, els ajuts al Talent Gironí, destinats a professionals sanitaris que inicien la seva trajectòria investigadora, i, de l’altra, els ajuts a projectes de recerca dels hospitals comarcals gironins. Ambdós programes fomenten la investigació clínica i translacional per millorar la salut i l’atenció sanitària a la demarcació de Girona. Els deu projectes premiats abasten una àmplia varietat de temes d’interès per millorar l’atenció sanitària.

Segons ha apuntat la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig Ferrer, «aquesta jornada neix en el marc del conveni que tenim amb l’IDIBGI. La voluntat és que tingui continuïtat per reivindicar la recerca en salut que es fa als hospitals comarcals gironins, acostar a la ciutadania aquests referents de proximitat i donar-los visibilitat».

Marga Nadal Sánchez, directora de l’IDIBGI, ha destacat la importància de fomentar la recerca entre el personal sanitari: «Els professionals de la salut són els que identifiquen els reptes clínics. Per això cal que puguin investigar com es poden abordar aquests reptes. Ajudes com aquestes són clau per oferir-los els recursos i el temps necessari perquè puguin compaginar recerca i pràctica clínica».

A la tercera edició, el programa Talent Gironí, impulsat per Dipsalut, l’IDIBGI i el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG), ha concedit dues ajudes post-residència perquè professionals sanitaris puguin combinar l’activitat assistencial amb la recerca en grups de l’IDIBGI durant un any, prorrogable a dos.

Un dels projectes premiats és el de Roser Fort Culillas, oncòloga de l’Institut Català d’Oncologia a Girona. Fort s’incorpora al grup de recerca en oncologia de precisió de l’IDIBGI per desenvolupar un projecte pilot d’implantació d’una tècnica genètica innovadora per millorar el diagnòstic i el tractament personalitzat del càncer de mama en dones joves. L’altre projecte premiat és el de Carlos Moliner Abós, cardiòleg de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, que s’uneix al grup de recerca en genètica cardiovascular de l’IDIBGI per estudiar de quina manera la genètica pot millorar la predicció de l’evolució de pacients amb miocardiopatia dilatada.

Aquest programa està obert a qualsevol professional sanitari que hagi finalitzat la seva formació especialitzada, incloent-hi metges (MIR), infermers, farmacèutics i psicòlegs.
Tal com recorda el president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, Dr. Josep Vilaplana, “el COMG està al costat de la recerca amb aquesta i altres iniciatives. Per crear aquesta ajuts vam revisar el que s'estava fent en d'altres països pels professionals joves que ja havien fet l'especialitat i volien endinsar-se en la recerca. Ens va agradar i ho hem pogut portar a casa nostra. Després de tres edicions, ja hem impulsat cinc beques, i en seran sis amb la convocatòria de 2025”.