reumatologia

L’objectiu és la detecció proactiva de pacients amb fractures de maluc o vertebrals relacionades amb la fragilitat òssia i garantir-ne un seguiment especialitzat, aplicar mesures preventives per reduir el risc de noves fractures i millorar la qualitat de vida dels pacients

Davant l’envelliment progressiu de la població i l’augment de fractures osteoporòtiques, els hospitals Trueta i Santa Caterina han posat en marxa les Unitats de Coordinació per a la Prevenció Secundària de Fractures per Fragilitat (FLS, Fracture Liaison Services). La iniciativa s’emmarca en el desplegament del Pla Director de les Malalties Reumàtiques i de l’Aparell Locomotor (PDMAL) del Servei Català de la Salut.

Les unitats, liderades pel Servei de Reumatologia conjunt dels dos centres, tenen com a objectiu la detecció proactiva de pacients amb fractures de maluc o vertebrals relacionades amb la fragilitat òssia. L’objectiu és garantir un seguiment especialitzat i aplicar mesures preventives per reduir el risc de noves fractures i millorar la qualitat de vida de les persones afectades. Des de gener fins a octubre de 2025 s’han atès un total de 458 pacients.

Tot i que el lideratge clínic i organitzatiu recau en Reumatologia, el funcionament d’aquestes unitats es basa en la col·laboració estreta amb els serveis de Traumatologia, les unitats de Convalescència i, de manera destacada, amb les infermeres gestores de casos. Cada hospital compta amb una d’aquestes professionals, clau en la detecció precoç dels pacients, la coordinació de les visites i l’establiment d’itineraris de seguiment personalitzat i continuat.
Aquest enfocament multidisciplinari permet optimitzar els recursos sanitaris i reduir tant la morbiditat com la mortalitat associades a les fractures per fragilitat, apostant per un model preventiu, integral i sostenible.

El model implantat parteix d’una base comuna, tot i que els circuits s’han ajustat a les necessitats específiques de cada hospital. S’ha dissenyat una agenda assistencial compartida entre tots els professionals implicats, integrada a la història clínica per assegurar la continuïtat i la traçabilitat dels casos.

Amb la posada en marxa de les unitats FLS, els centres compleixen l’objectiu PDMAL-2 relatiu a la seva creació i s’encaminen cap a la segona fase del projecte: garantir el seguiment actiu dels pacients amb fractures de maluc i vertebrals dins d’aquestes unitats especialitzades.

El Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina referma el seu compromís amb una atenció pròxima, de qualitat i basada en l’evidència científica. Les noves unitats posen de manifest la importància de la coordinació entre serveis i perfils professionals per fer front als reptes sanitaris derivats de l’envelliment de la població.
Amb aquesta iniciativa, ambdós centres consoliden una estratègia sòlida i sostenible per prevenir fractures per fragilitat, tot situant el Servei de Reumatologia com a referent en l’abordatge integral de les malalties osteoporòtiques.

El Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i de l’Hospital de Santa Caterina (Institut d’Assistència Sanitària) ha estat reconegut amb la certificació SpACE, un distintiu d’excel·lència que avala la qualitat assistencial en el diagnòstic i tractament de la espondiloartritis axial (EspA-ax), una malaltia inflamatòria crònica que afecta la columna vertebral i pot causar dolor intens, rigidesa i pèrdua de mobilitat. La consulta especialitzada en aquesta patologia tracta cada any una mitjana de 600 pacients.

L’acte de lliurament de la certificació va tenir lloc ahir a les instal·lacions de l’Institut d’Assistència Sanitària. Hi van assistir la gerenta de l’IAS i de l’Hospital Trueta, Àngels Morales, el past president i membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Calidad Asistencial (SECA), Manel Santiñà, la directora mèdica de l’Hospital Santa Caterina, Mireia Bosch, la directora mèdica de l’Hospital Trueta, Elena Álvarez, la coordinadora del servei de reumatologia, Patricia Reyner i la metgessa adjunta del servei, Teresa Clavaguera, a més de representants dels laboratoris Novartis, que han acompanyat des de l’expertesa en el procés de certificació.

Aquest reconeixement, que acredita el servei amb el nivell avançat, un dels més alts possibles, ha estat possible gràcies a la tasca impulsada per la Dra.Teresa Clavaguera, reumatòloga del servei, que ha liderat el procés d’acreditació i que juntament amb el Dr. Lobo són els responsables de la Unitat d’Espondiloartritis. El servei està dirigit clínicament per la Dra. Patricia Reyner, que coordina l’equip de professionals que treballen conjuntament als dos centres hospitalaris. 

La Norma SpACE, impulsada per la Sociedad Española de Calidad Assistencial (SECA), estableix 14 estàndards que avaluen la qualitat de l’atenció, des del diagnòstic precoç i el treball multidisciplinari fins als resultats dels tractaments, la seguretat i la satisfacció dels pacients. 

Aquest certificat referma el compromís del Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina amb una atenció personalitzada, basada en l’evidència científica i centrada en la millora de la qualitat de vida dels pacients, i el consolida com un centre de referència a nivell estatal en l’abordatge d’aquesta patologia. 

La importància del diagnòstic precoç

L’espondiloartritis axial és una malaltia crònica que afecta principalment les articulacions de la columna vertebral i les sacroilíaques. Forma part del grup de les espondiloartritis i pot estendre's a altres zones del cos, provocant dolor i rigidesa, especialment a la part baixa de l’esquena i en repòs, amb una evolució progressiva que pot derivar en dany estructural i discapacitat si no es tracta a temps.

També pot implicar altres articulacions (com genolls, malucs o espatlles) i afectar òrgans com els ulls (uveïtis), la pell (psoriasi) o l’intestí (malaltia inflamatòria intestinal). Sovint es diagnostica amb retard, ja que els seus símptomes poden confondre’s amb dolors mecànics de l’esquena. Un diagnòstic precoç és essencial per prevenir el dany permanent i millorar el pronòstic funcional del pacient. La malaltia sol aparèixer abans dels 40 anys i és més habitual en homes, amb un clar component genètic.

Un servei integrador i de referència

El Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina està dedicat al diagnòstic i tractament de malalties no quirúrgiques de l’aparell locomotor. Inclou tant patologies inflamatòries (com l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica o l’espondilitis anquilosant), com malalties degeneratives (artrosi) o metabòliques (osteoporosi). També abasta el tractament de malalties autoimmunitàries sistèmiques (lupus, esclerosi sistèmica, síndrome de Sjögren, miositis o vasculitis), síndromes autoinflamatoris pediàtrics i diverses malalties minoritàries del teixit connectiu i de l’os.

El servei integra l’equip de reumatòlegs dels dos hospitals i treballa de manera coordinada, compartint coneixement i recursos. La seva prioritat és oferir una atenció propera i de qualitat, acompanyant els pacients al llarg de tot el procés diagnòstic i terapèutic.

La Unitat Funcional d’Uveïtis i Inflamació Ocular de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i de l’Hospital de Santa Caterina ha consolidat la seva capacitat assistencial amb més de 700 persones ateses des de la seva posada en marxa, l’abril de 2017. De fet, des de llavors i fins al 16 d’agost, 739 nous usuaris ja havien visitat la Unitat, amb prop de 2.000 assistències entre visites diagnòstiques i visites de seguiment. La Unitat està formada per un equip de professionals d’ambdós centres, especialistes en oftalmologia, reumatologia i medicina interna, ja que l’abordatge multidisciplinari és fonamental per tractar una patologia que suposa la tercera causa de ceguesa a l’Estat espanyol. El seu tractament depèn del tipus d’uveïtis, que pot ser causada per malalties autoimmunitàries, infeccions o traumatismes, tot i que en alguns casos no se’n coneix l’origen concret.

Els professionals atenen la consulta al Centre Sanitari Güell de Girona i al de Santa Caterina, on els pacients són visitats pels diferents especialistes en una mateixa assistència. Precisament aquesta atenció conjunta propicia una valoració integral del pacient que es tradueix en una reducció del temps de diagnòstic i, en conseqüència, en un tractament més precoç.

L’any 2023 la Unitat va fer 418 assistències i va atendre 175 pacients nous, una xifra que supera les 371 consultes realitzades el 2022, de les quals 143 eren primeres visites. Aquest increment d’activitat i de primeres visites ha estat constant des de 2017, fet que s’atribueix a la consolidació i el coneixement de la Unitat com a referent per a l’abordatge de la uveïtis a la Regió Sanitària Girona, cosa que afavoreix el fet que molts oftalmòlegs hi derivin pacients quan detecten un cas d’uveïtis que pot ser greu. En aquest sentit, la previsió és tornar a superar les 400 visites aquest 2024, tenint en compte que fins a mitjan agost ja s’han fet 340 visites a la Unitat Funcional d’Uveïtis, de les quals 118 han estat de pacients que es visitaven per primer cop.

Una patologia que produeix ceguesa

La Unitat atén pacients de totes les edats, i és la franja d’edat situada entre els 45 i els 64 anys la de major incidència (un 25% l’any 2023). Els principals símptomes d'aquesta patologia són la pèrdua de visió, el dolor ocular o l'ull vermell. La Unitat disposa de l’equipament i de les tècniques necessàries per diagnosticar el tipus d’uveïtis —anterior, intermèdia, posterior o panuveïtis— i establir el tractament més adient, generalment mitjançant medicació en forma de col·liris, oral o injectable.

Tot i ser la tercera causa de ceguesa previsible a l’Estat (la seva incidència en els països desenvolupats oscil·la entre els 17 i els 52 nous casos l’any per cada 100.000 habitants), la uveïtis és una malaltia encara força desconeguda per la societat. És causada per la inflamació d'una capa que embolica l'interior del globus ocular i que rep el nom d‘úvea. Aquesta capa ocular està en contacte amb diverses estructures de l'ull, entre les quals hi ha la retina, i es tracta del teixit amb més vasos sanguinis de l'organisme.

La uveïtis està vinculada principalment a malalties autoimmunitàries, que són aquelles en què el sistema immunitari propi reacciona contra l’organisme. En el cas de la Unitat gironina, aquesta va ser la causa de la malaltia en el 47,2% dels casos tractats, segons  dades recopilades durant el període 2017-2022. Mitjançant un tractament apropiat es pot mantenir la malaltia controlada, tot i que cal fer-ne seguiment per evitar nous brots. La segona causa més freqüent de la uveïtis són les infeccions, com ara la toxoplasmosi o l’herpes, ja que l'úvea és especialment vulnerable a causa de la seva gran vascularització. Entre l’any 2017 i el 2022, el 27,5% dels casos tractats per la Unitat van ser motivats per infeccions. En aquests casos, el tractament es basa en l’administració d’antibiòtics, antivirals o un altre tipus de medicació que permeti fer remetre la infecció.

L’experiència acumulada per la Unitat durant els darrers set anys ha permès refermar les eines per al diagnòstic i el tractament de la uveïtis a la Regió Sanitària Girona. També ha crescut en personal, ha tingut millores tècniques (Optomap), compleix els estàndards de qualitat publicats i participa en projectes d'investigació multicèntrics internacionals (estudi IBERSOS). Com a darrera novetat, ha ampliat la seva cartera de serveis assistencials amb la incorporació més recent de circuits com ara el cribratge oftalmològic de l’artritis idiopàtica juvenil, el tipus d’artritis més habitual en infants menors de 16 anys, que pot manifestar-se com una uveïtis sense mostrar símptomes. 

El Servei de Reumatologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt ha creat una consulta específica per tractar pacients amb la malaltia de Forestier-Rotés o hiperostosi esquelètica difusa idiopàtica (HEDI). Aquesta és la primera consulta monogràfica d’aquesta patologia en un hospital d’arreu de l’Estat espanyol. La malaltia de Forestier-Rotés ossifica les zones d’ancoratge del cos, anomenades èntesis, i que correspondrien a les zones d’inserció de lligaments, càpsules i tendons a les superfícies òssies de tot el cos. Aquestes ossificacions apareixen tant a l’esquelet axial (columna) com a zones perifèriques (extremitats) en forma d’esperons, anomenats entesòfits. Amb la posada en marxa d’aquesta consulta específica, des del Servei de Reumatologia es vol potenciar la investigació de la malaltia de Forestier-Rotés amb l’objectiu d’avançar en la recerca en molts àmbits de la malaltia però, principalment, en la millora de la qualitat de vida dels pacients.

En l’actualitat es pot considerar una malaltia òrfena, ja que no té un tractament específic –a part de la medicació que pal·lia els símptomes o bé del tractament de les complicacions que es poden presentar, com són: problemes de disfàgia (dificultat per deglutir) provocada pels entesòfits cervicals que comprimeixen la zona faringoesofàgica, fractures vertebrals de la columna anquilosada, necessitat de pròtesis per a una afectació greu del maluc, problemes ortopèdics per calçar-se, que requereixen la resecció dels esperons, entre d’altres, i la intervenció de serveis quirúrgics, com ara la neurocirurgia o la traumatologia.

És una malaltia infradiagnosticada, tot i que fa molts anys que ja va ser descrita pel doctor Forestier i pel doctor català Jaume Rotés Querol (1950), pare de la reumatologia catalana. Això ha estat degut al fet que no és extremadament dolorosa, tot i que comprometi la qualitat de vida dels pacients, així com al poc coneixement que es té d’aquesta patologia, que freqüentment es diagnostica com a artrosi de columna. En conseqüència, la majoria de malalts són identificats en fases molt evolucionades en què ja no hi ha cap opció terapèutica, a part de tenir en compte les potencials complicacions. El perfil més característic seria un home de més de 70 anys amb una columna pràcticament fusionada i amb una alta prevalença de diabetis i sobrepès entre aquest grup de població. Teresa Clavaguera, especialista del Servei de Reumatologia de l’IAS–ICS Girona, és experta en aquesta patologia i ja ha apuntat en alguns estudis publicats que possibles causes de l’infradiagnòstic són no identificar altres formes clíniques que afecten més les estructures fora de la columna, com els malucs o les diferents articulacions, i que es detectarien en gent de menor edat o en població femenina, fet que provoca un endarreriment molt considerable del diagnòstic que actualment volta sobre els 14 anys des de l’inici dels símptomes.

L’objectiu principal de la consulta monogràfica és atendre les necessitats d’aquests pacients i oferir-los informació i coneixement de la seva patologia i de les millors opcions terapèutiques de les quals disposem en el moment actual.  Alhora, investigar quines exploracions clíniques o d’imatge poden ser útils per detectar precoçment la malaltia, identificar factors de risc corregibles  (diabetis, obesitat...), col·laborar en la recerca d’uns criteris diagnòstics més actualitzats, etc., tot encaminat a aconseguir un tractament que eviti la progressió de la malaltia. Ara mateix, des del Servei de Reumatologia porten un centenar de pacients amb aquesta malaltia de les àrees de referència dels hospitals Trueta i Santa Caterina, tot i que es creu que molts d’aquests pacients encara no estan identificats.

Creació d’un registre de pacients a la Regió Sanitària Girona

Per avançar en la recerca i poder millorar la qualitat de vida dels pacients amb la malaltia de Forestier-Rotés o HEDI, el primer pas necessari és la creació d’un registre de tots els que estiguin controlats o arribin a les consultes de reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. L’objectiu d’aquesta base de dades, en primer lloc, serà fer un estudi transversal per descriure la població de pacients de la nostra àrea d’influència que reculli dades demogràfiques, dades de la seva malaltia (tant clíniques com radiològiques), així com estudiar la funció física o la qualitat de vida dels pacients. En segon terme, també es valorarà la possibilitat de fer estudis longitudinals per conèixer l’evolució de la malaltia. Finalment, es planteja la possibilitat de crear un biobanc amb mostres biològiques dels pacients inclosos en el registre amb finalitats de recerca més bàsica. Tots, passos necessaris per a futures línies d’investigació per aconseguir un tractament que eviti l’ossificació d’aquestes estructures i que, en definitiva, eviti l’evolució a una anquilosi extensa.