Pediatria

Fa un any que es van formar els professionals de l’Alt Maresme i la Selva Marítima i avui s’ha avançat en el projecte, exportant-lo a municipis de la Selva Interior i el Gironès que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a centre de referència.

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van iniciar l’any 2017 un projecte per unificar criteris i homogeneïtzar processos en el tractament de l’asma pediàtrica amb l’objectiu de millorar l’atenció i promoure que els pacients de l’Alt Maresme i la Selva Marítima siguin diagnosticats, tractats i controlats sota els mateixos paràmetres. Fruit d’aquesta iniciativa es va crear la Comissió Mixta d’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric (CEPAP), amb professionals de les dues entitats, i l’any passat es va presentar un conjunt de material pensat perquè els professionals puguin utilitzar durant la seva consulta, així com informació perquè puguin compartir i entregar als pacients i a les famílies. També es van crear un total de nou càpsules de vídeos d’entre 2 i 3 minuts de durada, cadascuna en català i també en castellà, on es tracten diferents aspectes de l’asma, així com s’ensenya a aplicar correctament les tècniques d’inhalació perquè els tractaments siguin efectius. Aquest material es va elaborar des d’una visió transversal, amb professionals sanitaris de l’atenció primària i de l’hospitalària.

Ara, els professionals fan un pas en el marc d’aquest projecte territorial, començant a exportar el projecte més enllà de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, zona on va néixer. En aquest sentit, avui ha tingut lloc, a l’Hospital de Santa Caterina de Salt, la II Jornada d’Iniciació en l’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric i la seva Família, amb l’objectiu de capacitar els professionals en l’educació d’aquestes persones. Aquesta formació ha estat especialment dirigida a un grup de professionals de l’ICS i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que tenen com a referència aquest centre sanitari i que treballen a municipis de la Selva Interior i part del Gironès. El projecte s’anirà exportant a la resta de la Regió Sanitària Girona.

L’asma és la malaltia crònica més prevalent en l’edat pediàtrica en la nostra població, suposa una causa important de complicacions clíniques de manera que genera un gran impacte a les consultes d’atenció primària i als serveis d’urgències. La simptomatologia comuna de tots els infants que la pateixen és conseqüència de l’obstrucció bronquial.

L’objectiu del tractament de l’asma és aconseguir un bon control de la malaltia i una bona qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. Un nombre important de tractaments fallits són conseqüència de no administrar la medicació de manera regular o d’aplicar de manera incorrecta la tècnica d’administració de la medicació inhalada. Per a un percentatge elevat dels pacients que s’envien a centres de referència per a l’asma de control difícil, la seva situació millora amb la intervenció educativa (compliment al tractament, tècnica d’inhalació, conceptes de malaltia i dels fàrmacs, etc.), és a dir, el que falla més sovint és el més bàsic.

És per aquest motiu que es considera imprescindible l’educació dels pacients i les seves famílies en el tractament de l’asma, com una part essencial del maneig integral de la malaltia, i situar-la al mateix nivell que la intervenció farmacològica, ja que són absolutament dependents l’una de l’altra.

L’objectiu és oferir una salut pediàtrica integral als infants de la comarca. La creació de la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa el 2016 és una de les apostes de l’Equip per millorar la salut infantojuvenil a la comarca.

La Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (FHOCG) i l’Institut Català de la Salut (ICS) van crear el juliol de 2012 un equip de pediatria únic per donar servei a tots els nens i nenes de la comarca de la Garrotxa, actualment un total de 8.415 infants d’edats compreses entre els 0 i els 14 anys. L’Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa (EPTG), que aquest juliol fa 10 anys, dona assistència des de l’atenció primària i l’hospitalària, amb l’objectiu de millorar la continuïtat assistencial del pacient i d’apropar l’assistència a l’entorn natural de l’infant i a la seva comunitat, per garantir en tot moment una atenció pediàtrica eficient.

L’EPTG atén la població de referència de les àrees bàsiques de salut de la Vall d’en Bas-Hostoles i Sant Joan les Fonts (gestionades per la FHOCG) i d’Olot i Besalú (gestionades per l’ICS).

En aquests deu anys s’han realitzat més de 515.000 visites, de les quals unes 20.000 van ser ateses a través de diverses especialitats pediàtriques a l’Hospital d’Olot. L’Equip atén cada any unes 49.500 visites de mitjana a primària i unes 2.000 a l’hospital. Pel que fa a l’atenció primària, de les 56.852 ateses el 2021, el 60% (34.328) van ser ateses per pediatres i el 40% (22.524) per infermeres pediàtriques. Com ha passat amb la majoria d’especialitats i amb la irrupció de la pandèmia, el 2020 es van multiplicar les visites telefòniques i telemàtiques

Des de 2019 s’ha detectat un important increment de l’activitat a l’atenció primària: al 2021 hi va haver un 18,4% més d’activitat en relació al 2019 (48.031 el 2019 envers 56.852 el 2021). Enguany ja s’han fet 34.289 consultes, el 63,5% de les quals ja són presencials, xifra que va augmentant.

El 2016 també es va crear la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa (PEHSU) que té la finalitat de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties infantojuvenils causades per l’exposició preconcepcional, periconcepcional, transplacentària i postnatal als contaminants físics, químics, biològics o socials. La PEHSU també incideix directament en el desenvolupament d’estratègies i en l’assessorament en aquests àmbits, així com en els del tabac, l’alcohol o d’altres drogues. Actualment hi ha una consulta de cribratge mediambiental a dones embarassades i les seves parelles durant la gestació que s’anomena “Full verd”, una de deshabituació tabàquica durant l’embaràs, una de mediació i consum i una de pediatria ambiental.

En aquesta línia el 2020 es va impulsar el projecte “Un nadó, un arbre”, conjuntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’Associació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa, amb el qual es dona un plançó a tots els nenes i nenes que neixen a l’hospital i posteriorment es fa una plantada col·lectiva. L’objectiu de la iniciativa és començar el vincle entre les famílies, la natura i el centre.

Un dels altres trets diferencials de l’EPTG és que el 2016 va impulsar la creació del Follet de la Garrotxa, de la mà de l’artista olotí Tavi Algueró. El Follet va néixer amb l’objectiu de fer més confortable l’estada dels nens i nenes i les seves famílies a l’hospital i en les visites als centres d’atenció primària, a banda de ser un referent de salut i d’aportar missatges d’educació sanitària; en definitiva, d’unir tota la pediatria en l’àmbit comarcal.

La creació de l’EPTG ha permès als professionals sanitaris de pediatria treballar de manera conjunta, seguint protocols amb un sistema d’informació compartit, i organitzar l’atenció programada, la continuada i la urgent de manera compartida.

La instauració d’aquest equip permet millorar l’eficiència en la prestació de serveis, potenciar el contínuum assistencial entre l’atenció primària i l’hospitalària i la gestió del coneixement entre professionals, treballar en equip i donar assistència homogènia i equitativa al territori. A més, l’EPTG també organitza esdeveniments a tota la comarca enfocats a l’educació sanitària dels més petits.

Trasllat provisional de la Pediatria del CAP Garrotxa als mòduls exteriors

D’altra banda, ahir dilluns es va traslladar tota l’activitat de pediatria del CAP Garrotxa als mòduls exteriors, que es van instal·lar a principis de 2021 per concentrar l’activitat relacionada amb la Covid. Des de fa uns mesos ja no hi ha un circuit diferenciat de pacients amb patologia respiratòria amb sospita de Covid-19 de la resta, de manera que des de la direcció de l’EAP s’ha decidit concentrar en aquest espais tota l’activitat pediàtrica de forma provisional.

 

Està format per 6 professionals de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut d’Assistència Sanitària de diferents disciplines: dos pediatres –un de l’atenció primària i un de l’hospital–, una psicòloga, una psiquiatra i dues treballadores socials L’Equip Funcional d’Experts tracta els casos que no requereixen una atenció urgent, al cap de més de 72 hores d’haver succeït

La Regió Sanitària Girona ha posat en marxa, a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, una unitat específica per tractar els casos de violència sexual i maltractament greu en infants i adolescents. L’Equip Funcional d’Experts (EFE), com es denomina la unitat, està integrat per sis professionals de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut d’Assistència Sanitària, de diferents disciplines: dos pediatres –un de l’atenció primària i un de l’Hospital Trueta–, una psicòloga, una psiquiatra i dues treballadores socials. A més, compta amb el suport de professionals d’infermeria i administratius, i també de ginecologia, com a metgesses i metges consultors. La posada en marxa d’aquest Equip, de referència per a tota la Regió Sanitària Girona, respon a un projecte del Departament de Salut que inclou la creació de 8 EFE a tot el territori, ubicats majoritàriament en hospitals. El de Girona es va posar en marxa el mes d’octubre passat i des d’aleshores ha atès una cinquantena de casos.

El maltractament i la violència sexual exercits contra els infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i que és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets. Aquestes situacions es poden detectar a partir de la revelació a l’equip docent de l’escola, de la detecció en un centre sanitari, a través d’un familiar, o perquè les víctimes hi contacten directament.

En el diagnòstic i tractament de les víctimes de maltractament hi intervenen diferents dispositius assistencials, segons cada situació. Així, des de l’atenció primària es fa prevenció, la detecció i el diagnòstic dels casos lleus, moderats i, fins i tot, greus. Els serveis d’Urgències dels hospitals atenen els casos d’urgència, mentre que a l’EFE s’atenen els casos d’agressió sexual infantil de fa més de 72 hores i es fa el seguiment dels casos de maltractament greu.

L’EFE s’activa des del moment que arriba la notificació d’un infant o adolescent amb sospita o certesa de possible violència sexual i/o de maltractament físic greu, que no requereixi atenció al servei d’Urgències. Immediatament es programa una primera visita, que pot ser presencial o telemàtica. En aquesta primera visita d’acollida se cita la família, es recull tota la informació del cas i es realitza una valoració sociofamiliar. En una segona visita es realitza una entrevista exploratòria a l’infant, durant la qual s’utilitzen tècniques d’entrevista i metodologies no contaminants ni suggestives, per no interferir en el seu relat.

Quan no es detecta evidència de violència sexual ni maltractament greu, des de l’EFE es realitza un treball d’apoderament i psicoeducatiu amb el/la menor. Si es detecten seqüeles o algun tipus de psicopatologia associada a la violència sexual o al maltractament es procedeix a la intervenció terapèutica pertinent.

L’estudi del cas, inclou una valoració clínica, psicològica i social: valoració del risc de lesions, valoració de possibles infeccions, suport del servei de ginecologia en cas d’embaràs, indicació d’anticoncepció de suport, exploració física en casos necessaris, valoració de la necessitat de proves complementàries, tractament mèdic, estudi i valoració sociofamiliar, valoració de l’estat emocional, avaluació de la presència de simptomatologia clínica o de psicopatologia, realització de tractament psicològic inicial.

Les funcions de protecció són responsabilitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. L’EFE també notifica el cas al jutjat de guàrdia o a la Fiscalia de Menors i al cos de Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, si es considera necessari. Si es detecta el cas des d'un Equip d'Atenció Primària o hospital, aquest centre de salut ho ha de comunicar a la DGAIA, a la Fiscalia  de menors i al jutjat guàrdia, segons el "Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut".

Evitar la victimització secundària

L’objectiu de l’EFE és realitzar un treball integral i especialitzat. L’Equip coordina els diferents professionals implicats en aquestes situacions, com ara el d’atenció primària, de salut mental, d’atenció hospitalària... tot potenciant el bon tracte a l’infant i l’adolescent, i evitant la victimització secundària. En aquest sentit, és important establir i consensuar circuits i formes de coordinació i de treball conjunt per evitar les diligències repetides i adequar-se a criteris de mínima intervenció, celeritat i especialització, i així reduir i no prolongar de manera innecessària el sofriment dels infants, adolescents i famílies afectades.

A més del diagnòstic, tractament inicial i seguiment dels casos, els professionals d’aquests equips també col·laboren en la prevenció i la detecció de les situacions de risc, treballant conjuntament amb els professionals del territori i en coordinació amb els professionals d’altres àmbits (departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, d’Educació, de Justícia, d’Interior, etc.) que són agents imprescindibles per detectar, prevenir, atendre i fer el seguiment de possibles situacions de violència sexual o maltractament greu.

 

A l’Hospital Josep Trueta hem començat a fer alguns canvis en el servei d'alimentació de pacients amb l’objectiu de promoure hàbits més saludables, garantint el tipus de dieta prescrita per a cada pacient. Aquesta setmana hem començat a implementar els canvis amb els més petits, principalment amb els esmorzars i els berenars. Hem substituït algun dels aliments que ara donàvem, per altres aliments com fruita, pa integral i fruits secs, etc. Així, apostem per eliminar els aliments ultraprocessats i els sucres afegits, oferint esmorzars i berenars més saludables i equilibrats. 

El 2019 a l'HospitalTrueta ja es va començar a fer canvis amb els esmorzars i berenars de la planta de pediatria. Seguint la línia iniciada aleshores, des del Servei de Dietètica i Nutrició i del Servei de Pediatria i amb el recolzament de l'empresa adjudicatària del servei d’alimentació a l’Hospital Trueta, COEMCO, s'ha estat treballant per millorar-los encara més. 

Els nous àpats segueixen les recomanacions descrites a les guies alimentàries de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en les que es promou una alimentació saludable, mediterrània, basada en el consum majoritari d'aliments d'origen vegetal, frescos i mínimament processats, ara com fruites fresques i fruita seca, pa integral, oli d'oliva verge... així com la reducció de sucres i aliments ultraprocessats (sucs, galetes, brioxeria industrial...). La nova proposta gastronòmica busca oferir un menjar de qualitat, proximitat, territori, sostenibilitat i innovació.

Com a Hospital promotor de la Salut es considera important cuidar les dietes del centre. En els últims anys ja s'han anat fent millores però el plantejament és continuar en aquesta línia a totes les dietes del Hospital per poder millorar de forma important la qualitat i també la sostenibilitat de la nostra alimentació.

El principal objectiu es millorar l’atenció aconseguint que els pacients siguin tractats i controlats sota els mateixos paràmetres i rebin uns missatges harmonitzats independentment d’on siguin visitats Arran d’aquest treball d’harmonització conjunt s’ha elaborat un seguit de material informatiu per als professionals i didàctic per als pacients i famílies Tots els continguts elaborats han estat consensuat i validats per la Comissió Mixta d’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric (CEPAP) formada per professionals tant de primària com d’hospital de l’Alt Maresme i la Selva Marítima

L’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) han treballat plegats per unificar criteris i homogeneïtzar processos en el tractament de l’asma pediàtric amb l’objectiu de millorar l’atenció i que els pacients de l’Alt Maresme i la Selva Marítima siguin, tractats i controlats sota els mateixos paràmetres i rebin uns missatges harmonitzats. Es per aquest motiu que des d’una visió transversal, amb professionals sanitaris de l’atenció primària i hospitalària de les dues organitzacions s’han elaborat, consensuat i validat els continguts de tot un material divulgatiu que ha de servir tant per als equips sanitaris com també per ensenyar als malalts i les seves famílies a fer un bon maneig i control de la malaltia.

L’asma és la malaltia crònica més prevalent en l’edat pediàtrica a la nostra població, de fet té un gran impacte en les consultes d’atenció primària i en els serveis d’urgències. Un percentatge elevat dels pacients que acaben sent derivats a centres de referència per asma de control difícil ho són, moltes vegades, a conseqüència d’haver aplicat incorrectament la tècnica d’administració de la medicació inhalada o bé per no haver administrat de manera regular la medicació, dues situacions que acaben desembocant en un augment dels fàrmacs i per tant, més efectes secundaris, i moltes vegades aquests  nous tractaments farmacològics generen el rebuig de pacients i famílies. 

Per aquest motiu és molt important comptar amb uns procediments homogeneïtzats i compartits per part de tots els professionals del territori per poder abordar la malaltia des de la mateixa perspectiva, amb les mateixes eines i transmetent la mateixa informació als pacients independentment que siguin visitats en consultes de centres sanitaris de la CSMS o de l’ICS.

En aquest treball d’harmonització s’ha creat un manual que conté un conjunt de material pensat perquè els professionals puguin utilitzar durant la seva consulta, així com també informació perquè puguin compartir i entregar als pacients i a les famílies. En aquest sentit, l’educació terapèutica del pacient és molt important per aconseguir un bon control de la malaltia, que permeti portar als pacients una bona qualitat de vida, i tinguin la capacitat de manejar l’asma de forma autogestionada, sempre sota supervisió dels professionals sanitaris.

A més del manual, també s’han creat un total de nou càpsules de vídeos d’entre 2 i 3 minuts de durada cadascuna en català i també en castellà on es tracten diferents aspectes de l’asma, així com també s’ensenya a aplicar correctament les tècniques d’inhalació perquè els tractaments siguin efectius.

Tots els continguts han estat treballats i consensuats per la Comissió Mixta d’Educació del Pacient Asmàtic Pediàtric (CEPAP), creada l’any 2017 i que està formada per professionals de diversos equips d’atenció primària de l’Alt Maresme (Canet, Calella, Pineda, Tordera), la Selva Marítima (Blanes i Lloret de Mar) i de l’Hospital de Calella.

Formació de formadors

Per poder treballar sota uns mateixos criteris és molt important la formació dels professionals. Per aquest motiu, aquest dimarts 28 de setembre s’ha celebrat a l’Hospital de Blanes la Jornada d’iniciació en l’educació del pacient asmàtic pediàtric i la seva família. Una formació de formadors en la qual s’han compartit els processos, s’han portat a terme tallers pràctics i s’ha entregat tot el material editat als professionals sanitaris dels diferents equips d’atenció primària tant de la Corporació com de l’ICS Girona.

L’objectiu d’aquesta trobada ha estat facilitar les eines i els coneixements més bàsics als professionals sanitaris en relació amb el camp de l’asma pediàtric perquè ells puguin treballar amb una única base i traslladar la informació i conscienciar els seus pacients i famílies un cop arribin a la consulta.