Hospital Trueta

El projecte promou disminuir la càrrega administrativa de l’atenció primària, des d’on es gestionaven anteriorment aquestes baixes

L’hospital Trueta ha tramitat 1.888 comunicats relacionats amb baixes per l’ingrés des que la Regió Sanitària Girona va començar a desplegar al setembre de 2022 la gestió de les incapacitats temporals (IT) per ingrés des dels propis hospitals i fins a tancament del 2023. D’aquests comunicats, 1.003 corresponen a la primera baixa produïda per l’ingrés i els 885 restants són comunicats de confirmació que es generen de forma automàtica si al cap de 7 dies el pacient encara continua ingressat.

El projecte, impulsat pel Departament de Salut, s’emmarca dins el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (PEiTAPiC), que treballa amb l’objectiu de reforçar aquesta línia assistencial i desburocratitzar les seves tasques.

La baixa per IT la genera el propi hospital en el moment de l’ingrés, ja sigui de forma urgent com programada, a petició del pacient i a partir de la informació que es recull en aquell moment. D’aquesta manera, s’estalvien desplaçaments dels familiars al centre d’atenció primària per a gestionar-la. Si al cap de 7 dies –comptant des del primer dia que va faltar a la feina- el pacient encara continua ingressat, es genera un comunicat de confirmació de manera automàtica, el qual té una validesa de 14 dies. Tant la baixa com el primer comunicat es poden descarregar des de La Meva Salut. Els següents comunicats de confirmació s’han de tramitar des de l’atenció primària.

L’Hospital Trueta va ser un dels primers centres de la Regió preparats informàticament per gestionar les IT. La mesura beneficia la població en edat laboral i el canvi permet agilitzar els processos, disminuir el nombre de contactes a l’atenció primària per gestions d’aquest tipus i millorar l’experiència del pacient i el seu entorn. El 18% de les IT generades a la regió són per ingrés hospitalari.

Entre els dos centres van concentrar el 35% de les intervencions quirúrgiques de llista d'espera realitzades pels centres hospitalaris de la Regió Sanitària de Girona el 2023 Aquest impuls ha permès reduir notablement el temps d’espera: la mitjana disminueix en 79 dies al Trueta i en 139 al Santa Caterina

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Hospital Santa Caterina de Salt van tancar el 2023 registrant un notable increment pel que fa al volum d’intervencions quirúrgiques acumulades respecte al 2022, fet que també va traduir-se en una reducció destacada pel que fa als dies d’espera per ser operat. Així, entre els dos centres van realitzar un total de 15.079 operacions de llista d’espera, un 34,8% més que l’any anterior. Aquest impuls a l’activitat quirúrgica ha contribuït en una reducció del temps d’espera per ser intervingut. La mitjana va ser de 216 dies al Trueta, 79 menys que en el 2022, mentre que al Santa Caterina, l’espera  va ser de 137 dies, 139 menys que l’any anterior.

L’augment registrat en l’activitat quirúrgica dels dos hospitals durant el 2023 s’ha gestat gràcies al compromís dels professionals de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària i al pla de millora de l’accessibilitat impulsat pel Departament de Salut, que ha permès recuperar l’activitat no urgent que havia quedat afectada per la pandèmia. El Trueta va acumular 8.277 intervencions quirúrgiques a persones en llista d’espera al llarg de 2023, un 33% més respecte al 2022 (6.223). Pel que fa al Santa Caterina, va tancar l’any amb 6.802 intervencions  acumulades, un 37% més que el 2022 (4.962). 

En total, els hospitals de la Regió Sanitària de Girona van acumular 42.375 intervencions quirúrgiques de llista d’espera l’any 2023, de les quals un 35% van correspondre a l’activitat conjunta del Trueta i el Santa Caterina, centres que estan en aliança estratègica des de fa deu anys. Aquestes xifres també certifiquen la recuperació de l’activitat quirúrgica prèvia a la pandèmia de la COVID-19 (2019).

L’augment de les operacions acumulades també va permetre als dos centres compensar l’entrada de 20.861 pacients nous en la llista d’espera per ser intervinguts (un 16,8% més). En aquest context, s’ha realitzat una gestió ordenada dels temps d’espera prioritzant aquells pacients que feia més temps que estaven la llista i amb el compliment del temps de garantia de cada procediment.

Intervencions amb termini de garantia

En relació amb els temps de garantia vinculat a les intervencions cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll, en tots tres casos els terminis van ser inferiors als 180 dies que el Departament de Salut estableix com a màxim. La mitjana del temps d’espera per aquests procediments va ser de 83 dies al Trueta i de 73 dies al Santa Caterina. En tots dos centres es va reduir el temps d’espera respecte al 2022, una rebaixa que va ser especialment notable al Santa Caterina: 94 dies menys de mitjana. En total l’any passat van acumular 1.967 procediments d’aquest tipus.

A tancament de 2023 al Trueta hi havia 509 pacients esperant a ser operats per cataractes (364), pròtesis de maluc (53) o de genoll (92), que suposen una reducció del 24% en relació amb 2022. Cal tenir present que, a més, s’ha hagut de fer front a un increment d’entrada de pacients del 27%, amb 1.281 persones més. L’activitat d’aquests procediments s’ha doblat en un any.

Pel que fa al Santa Caterina, a 31 de desembre hi havia 448 pacients en llista d’espera, un 50% menys que un any enrere (335 de cataractes, 40 de maluc i 73 de genoll). En aquest centre el volum de pacients amb indicació quirúrgica per algun d’aquests procediments s’ha mantingut estable. El nombre total d’operacions ha crescut un 44% respecte del 2022.

Pel que fa a les cirurgies oncològiques, que tenen un termini màxim de resolució de 45 o de 60 dies segons el tipus de procediment, el temps que van haver d’esperar els pacients durant el 2023 va ser de 21 dies de mitjana al Trueta i 28 al Santa Caterina. Entre els dos centres, han entrat el llista d’espera 1604 nous pacients, que suposen 186 més que els que van entrar a la llista per operar-se de càncer l’any 2022.

Finalment, el Trueta, com a centre de referència de la Regió Sanitària de Girona en cirurgia cardíaca, ha concentrat els 151 procediments quirúrgics de l’especialitat registrats a la demarcació el 2023; un 15,2% més respecte a l’any anterior.

Activitat quirúrgica global dels dos centres

Aquestes dades corresponen les intervencions quirúrgiques de llista d’espera, però cal tenir en compte que als centres es realitzen altres operacions. Així, per exemple, en total al Trueta es van fer 13.915 operacions quirúrgiques durant 2023 (12.975 de cirurgia major i 940 cirurgies menors). Pel seu costat, al Santa Caterina es van acumular 8.228 intervencions: 7.284 de cirurgia major i 944 de cirurgia menor. La xifra conjunta s’eleva fins a les 22.143 intervencions, que suposa un increment de l’activitat dels dos blocs quirúrgics de gairebé el 27% respecte al 2022.

      

El centre acull dues jornades del Grup Interdisciplinari de Professionals Vinculats amb la Salut (GIPS), que té com a objectiu difondre com la tecnologia i els nous perfils professionals s’estan incorporant als hospitals La primera de les sessions (22 de febrer) tractarà sobre tecnologies SMART per a unitats de cures intensives i quiròfans, mentre que la segona (21 de març) es dedicarà a les possibilitats de l’enginyeria biomèdica als centres sanitaris

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta serà l’escenari de dues sessions organitzades pel Grup Interdisciplinari de Professionals Vinculats amb la Salut (GIPS) enfocades a destacar com la connectivitat entre equipaments mèdics, l’ús de les dades i l’enginyeria biomèdica s’estan incorporant als centres sanitaris. En concret, la primera sessió, programada per al dijous 22 de febrer (11:30 h), posarà el focus en la tecnologia SMART per a unitats de Cures Intensives i quiròfans, mentre que la segona (21 de març) estarà dedicada a l’enginyeria biomèdica i els nous perfils sanitaris que s’hi vinculen.

Aquestes  sessions s’engloben dins del cicle Cafè GIPS, impulsat pel Consell de Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) com un espai de relació i d’intercanvi d’idees entre professionals de la medicina amb aquells de disciplines científiques i tècniques que, malgrat que no són estrictament mèdiques o assistencials sanitàries, tenen cada dia més incidència a l’hora d’establir diagnòstics o tractaments. L’assistència, per tant, està oberta als perfils sanitaris més tradicionals (medicina, infermeria, farmàcia) i a aquells que s’hi incorporen (enginyers biomèdics, titulats en Biomedicina o bioinformàtics).

La presència del Cafè GIPS a la sala d’actes del Trueta serà la primera del grup fora de la demarcació de Barcelona i reflecteix “la voluntat de fomentar aquesta relació interprofessional arreu del territori”, com indica Georgina Vidal, doctora en Ciències, enginyera Biomèdica i coordinadora del Grup de Treball Cafè GIPS.

En la reunió del 22 de febrer es destacarà com les tecnologies SMART s’estan incorporant a les unitats de Cures Intensives i als quiròfans. “El concepte SMART incideix principalment en la connectivitat entre equips i l’extracció de dades que ajuden a millorar els processos dins d’aquests espais”, explica Vidal. Aquesta connectivitat va més enllà d’un espai concret de les UCI o dels quiròfans, i també suposa una millora significativa en processos de gestió i seguiment dels usuaris, tant pel que fa als pacients com dels familiars. En aquest àmbit, des de mitjan 2022, les àrees quirúrgiques dels hospitals Trueta i Santa Caterina de Salt disposen d’un sistema de localització a temps real que permet als familiars estar informats a través del telèfon mòbil de l’evolució del pacient des que aquest accedeix a l’Àrea. Aquesta evolució es registra  mitjançant un braçalet dotat d’un dispositiu anomenat tag bluetooh que es lliura a cada pacient.

La visió interdisciplinària que volen transmetre les sessions del GIPS ja es veurà reflectida en la cita del 22 de febrer, en la qual, a banda d’enginyers i professionals clínics, tindrà com a ponent l’arquitecte Lluís Cantallops, que desenvolupa projectes d’espais adaptats a les noves necessitats hospitalàries, les quals ja tenen presents les especificacions que demana la tecnologia SMART.

Pel que fa a la sessió del 21 de març, posarà en relleu com l’enginyeria biomèdica està donant suport a l’activitat clínica. Es tracta d’una de les branques de l’enginyeria que més projecció ha experimentat els darrers anys i desenvolupa tecnologies vinculades als equipaments mèdics, la biomecànica, els biomaterials o els sistemes d’informació en l’àmbit de la Salut. La seva incorporació es dirigeix a la millora dels mètodes de prevenció, diagnòstic i tractament dels pacients. “L’enginyeria biomèdica té una mirada molt àmplia, que inclou especialitats com l’enginyeria d’equipaments mèdics, el disseny de solucions digitals o la modelització en 3D, que cada vegada té més vigència en l’àmbit de la fabricació de pròtesis”, incideix Georgina Vidal. Altres avenços importants vinculats a aquesta branca de l’enginyeria es relacionen amb l’evolució dels equips de simulació d’intervencions, progressivament amb més realisme gràcies a les imatges en 3D.

Als centres hospitalaris, l’enginyeria biomèdica està representada principalment al Servei d’Electromedicina, que és l’encarregat de donar assistència tècnica pel que fa al manteniment i la gestió dels equipaments assistencials i dels elements perifèrics que els permeten funcionar. Actualment, però, s’estan identificant noves necessitats en altres serveis hospitalaris.

    

Durant l’any 2023 el centre va registrar 2.387 procediments quirúrgics oncològics. Les vinculades a tumors a la matriu i als ovaris i annexos són les més habituals Pel que fa a les intervencions oncològiques d’alta complexitat, l’any passat se’n van fer 517, entre les quals la més repetida va ser la de càncer de fetge

Cada 4 de febrer es commemora el Dia Mundial Contra el Càncer, promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l’objectiu de conscienciar sobre la malaltia, fomentar les mesures de prevenció i avançar en la investigació. La cirurgia és un dels procediments habituals a l’hora d’abordar la patologia i, en aquest context, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta va acumular 2.387 prirocediments quiúrgics oncològics al llarg de 2023. Cal tenir en compte que en un procés quirúrgic es poden realitzar més d'un procediment.  La xifra global es va mantenir estable, incrementant-se un 2% respecte al 2022, quan se’n van registrar 2.335. Aquest procediments es realitzen habitualment al bloc quirúrgic de l’hospital, però cal tenir present que puntualment es poden realitzar en sales d’intervencionisme. 

Pel que fa a la tipologia d’intervencions oncològiques, les vinculades a neoplàsies (tumors) malignes de matriu, ovaris i annexos són les que tenen una major incidència, amb 612 cirurgies registrades l’any 2023. Per darrere, se situen les intervencions per neoplàsia maligna de mama (295) i de bufeta (237). Aquestes posicions s’han mantingut durant els darrers anys.

Cirurgia oncològica d’alta complexitat
Com a centre terciari i de referència de la Regió Sanitària Girona, l’Hospital Trueta assumeix la pràctica totalitat de la cirurgia oncològica d’alta complexitat. En aquest sentit, durant el 2023 els cirurgians del Trueta van fer 517 procediments quirúrgics oncològics de cervell, esòfag, estómac, fetge, pàncrees, pulmó, recte i ovaris. Es tracta d’una xifra global similar a la de 2022, quan se’n van registrar 561, i superior al total de 2021 (499).

Com ja va succeir l’any 2022, la cirurgia oncològica d’alta complexitat més comuna a l’Hospital Trueta és la relacionada amb el càncer de fetge, amb 117 intervencions realitzades al 2023. A continuació, se situen les intervencions de càncer de pulmó, càncer de cervell i càncer de recte, cada una amb 91 operacions registrades. El darrer any, els cirurgians del centre també van completar 31 intervencions de càncer d’estómac; 26 de càncer de pàncrees;13 de càncer d’esòfag i 57 de càncer d’ovaris.

Aquest ampli bagatge quirúrgic d’alta complexitat ha permès al Trueta consolidar la implantació de la cirurgia robòtica com a tècnica habitual en les intervencions de tumors ginecològics, urològics, colorectals, de fetge i de pàncrees, així com la cirurgia transoral i la bariàtrica.

Unitats funcionals oncològiques

Pel que fa a les Unitats Funcionals Oncològiques presents al Trueta (Cap i Coll; Ginecologia; Mama; Neurologia; Neoplàsia de Pulmó i Urologia) van atendre més de 1.700 pacients en primera visita l’any passat. Les unitats funcionals permeten que professionals de diferents disciplines assistencials visitin els pacients en el mateix espai i de forma coordinada. Hi col·laboren de manera interdisciplinar professionals de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Oncologia i de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge. Les decisions clíniques sobre el diagnòstic i tractament es prenen conjuntament en el mateix moment, fet que facilita que, des de la primera visita, s’agilitzin els circuits assistencials i es redueixin els temps entre el diagnòstic el tractament.

La Unitat Funcional d’Urologia Oncològica, que tracta patologies com el càncer de bufeta o de pròstata, és la que suma més pacients en primera visita, amb 541 el 2023. Seguidament, se situa la Unitat Oncològica de Mama (534), formada per professionals implicats en el diagnòstic i tractament del càncer de mama, que és el més freqüent de les dones a Catalunya. Per aquesta raó, és important seguir el programa de detecció precoç, que propicia la detecció en una etapa molt inicial i quan la possibilitat de curació és més alta. Pel que fa a la Unitat Funcional de Ginecologia Oncològica, va atendre 453 primeres visites de pacients amb càncer genital de l’àrea d’influència del Trueta i també aquelles pacients diagnosticades a altres centres de la demarcació amb elevada complexitat o amb requeriments que superen la capacitat dels hospitals d’origen.
 

       

L’equip d’investigadors del grup de Cirurgia General i Digestiva de l’Institut d'Invesdtigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), vinculat al Servei de Cirurgia General i Digestiva de l'Hospital Josep Trueta, serà finançat amb 90.000 euros per part de la Fundació Oncolliga per impulsar un projecte de recerca per al diagnòstic precoç del càncer de pàncrees. Els fons per finançar aquesta investigació provindran dels donatius recaptats amb la prova solidària Oncotrail, amb dues aportacions de 45.000 euros corresponents a les edicions 2023 i 2024.

Durant el procés de selecció del projecte, aquest ha estat defensat pel doctor Ernest Castro, adjunt de la Unitat de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica d’aquest servei, que agraeix en nom de tot l’equip el suport de l’Oncolliga per tirar endavant la investigació. “El càncer de pàncrees és un dels que causa major mortalitat perquè quan fem el diagnòstic molt sovint la malaltia està en una fase avançada i això dificultat el tractament curatiu, que consisteix en una combinació de cirurgia i quimioteràpia. El nostre propòsit és determinar amb un panell de marcadors mostres de sang que ens permetin fer el diagnòstic més precoç possible de la malaltia”, detalla en relació al projecte.

L’anunci s’ha fet avui durant la presentació de la onzena edició de l’Oncotrail, que se celebrarà els pròxims 5 i 6 d’octubre a Palafrugell. A la darrera edició es van recaptar prop de 389.000 euros. Un gruix important dels fons recollits (145.653,8 euros) també s’ha destinat als hospitals gironins i l’ICO Girona per millorar el confort i el diagnòstic dels malalts de càncer. D’aquests, 50.723 euros han anat a  l’Hospital  Trueta per la compra de vint butaques per a les unitats de neurocirurgia i ginecologia i 36.438 euros a l’ICO Girona, per la renovació de llits a l’àrea de transplantaments de la vuitena planta i el lloguer per dotze mesos d’unes ulleres de realitat virtual per a pacients ingressats.