Hospital Trueta

La Unitat de Neonatologia de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, en col·laboració amb l’associació Som Pematurs, ha començat a entregar a les famílies que tenen un nounat ingressat a la Unitat un quadern personal on poder recollir els records d’aquesta etapa primerenca i la seva evolució.

En Milo i la seva família han estat els primers en rebre 'El meu primer diari', que s'acompanya d’una capsa on poder guardar objectes de record d’aquesta etapa, com el braçalet identificador, les lletres del nom del nadó o dibuixos que puguin haver fet els germans.

La iniciativa va començar a gestar-se sota l’impuls de l’equip NIDCAP (New Born Individualized Developmental Care and Assessment Program) de la Unitat de Neonatologia del Trueta i l'Associació Som Prematurs, entitat que es va crear el 2015 per acompanyar i donar resposta a les necessitats de les famílies d'infants prematurs. Durant el procés per a desenvolupar-la, s'ha comptat amb la participació activa de les famílies que han passat per la Unitat, ajudant a definir el disseny i el tipus de pàgines i d'informació del nadó a incloure.   

El quadern s’adapta a qualsevol classe de família i gènere, i té un format molt visual, amb diferents apartats segons què s’hi vulgui anotar. El resultat és un material de gran valor sentimental per a les famílies i el nadó, que podrà revisar-lo quan ja sigui infant.

Aquest diari personal ve precedit d'altres iniciatives que l’equip NIDCAP de la Unitat de Neonatologia de l'Hospital Trueta ha estat impulsant. Una d'elles és la creació d’una biblioteca especialitzada en publicacions vinculades amb la criança i les cures en neonatologia, tant des de la part més formativa com lúdica, que podrà ser consultada pels familiars dels nadons durant la seva estada a l’Hospital.

  

 

L’enviament d’aquestes proves ha d’ajudar a diagnosticar complicacions precoçment i donar una informació rellevant per al maneig de pacients amb infart agut de miocardi L’estudi consta de dues fases: la primera serveix per mesurar la qualitat de les imatges i, la segona, per avaluar-ne l’aplicabilitat i l’eficàcia

El Servei d’Urgències de l’Hospital d’Olot i el de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta han iniciat un estudi conjunt per valorar l’eficàcia i la factibilitat de la transmissió d’ecocardiografies fetes, en el moment de la primera atenció, pels metges d’urgències de l’Hospital d’Olot a pacients amb infart agut de miocardi mitjançant el programari de salut Odisea. L’Odisea és una aplicació desenvolupada a Girona i que s’està utilitzant a la Regió Sanitària de Girona, que fa d’enllaç entre els professionals que atenen el pacient a l’hospital comarcal i l’equip de Cardiologia de l’Hospital Josep Trueta, com a centre de referència de la demarcació davant les activacions del Codi IAM (Infart Agut de Miocardi), és a dir, on es deriven els pacients que pateixen un infart agut de miocardi.

Fins ara, els professionals de l’hospital comarcal, bolcaven a l’app les dades clíniques del pacient i els electrocardiogrames realitzats. Ara, s’ha iniciat aquest estudi per avaluar quin impacte tindria en la millora del procés assistencial el fet de disposar també de les ecografies cardíaques a l’app. Els investigadors pensen que aquest enviament ajudarà al diagnòstic precoç de complicacions i donarà una informació rellevant per al maneig dels pacients amb infart de miocardi abans que es traslladin a la unitat d’hemodinàmica del Trueta, on es farà el tractament definitiu.

Per tal d’iniciar aquest projecte, els cardiòlegs del Trueta han impartit tres sessions formatives als facultatius del Servei d’Urgències de l’Hospital d’Olot per tal d’aplicar correctament la tècnica en fer les ecocardiografies. L’estudi consta de dues fases: la primera serveix per mesurar la qualitat de les imatges enviades i, la segona, per avaluar-ne l’aplicabilitat clínica i l’eficàcia.

A banda de l’Hospital d’Olot, en aquest projecte de col·laboració també hi participa el Servei de Cardiologia del Trueta, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) i, en els propers mesos, es preveu també la incorporació del Servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres.
 

Més de 500 activacions de Codi IAM a l’any

El Codi IAM és un protocol d’actuació urgent que s’activa des del 112, el SEM, des de l’atenció primària o des d’algun centre hospitalari en el moment en què una persona presenta símptomes d’un possible infart. A partir d’aquesta activació es mobilitza una xarxa de dispositius assistencials adreçats a donar una atenció immediata. És fonamental que els dispositius assistencials implicats puguin compartir tota la informació rellevant per aconseguir un diagnòstic més ràpid i acurat i escurçar el temps transcorregut entre l’infart i l’inici del tractament. Durant el 2022, es van activar 558 Codis IAM a la Regió Sanitària de Girona, dels quals el 39,8% des d’hospitals comarcals, el 24,3% des d’atenció primària i el 35,9% van ser activats per part del SEM.

L’app Odisea agilitza la gestió del Codi Infart

L’aplicació Odisea és una eina que permet millorar la coordinació, el flux d’informació i el temps de tractament dels pacients que han patit un infart agut de miocardi i que són traslladats d’urgència a un hospital terciari, que en el cas de la Regió Sanitària de Girona, és l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. L’app es va desenvolupar entre professionals del Trueta-IDIBGI, IDIAPJGol i la Universitat de Girona (UdG). Està en funcionament des del 2021 i fa d’enllaç entre l’Hospital Trueta i els serveis d’urgències de la resta d’hospitals comarcals, entre ells Olot, i el SEM.

El funcionament de l’app és senzill: quan des d’algun dels dispositius assistencials reben un pacient que ha generat l’activació del Codi Infart, inclouen les dades del cas a l’app, incloses les imatges de l’electrocardiograma. Compartir aquesta informació permet a l’equip de cardiologia de l’Hospital Trueta valorar a l’instant l’estat del pacient a través d’un dispositiu mòbil o tauleta i, per tant, permet orientar els professionals que estan atenent el pacient.

L’aplicació també inclou un xat a través del qual el personal mèdic dels diferents centres pot intercanviar impressions i orientacions clíniques en temps real. L’app també disposa d’un geolocalitzador que permet saber en tot moment en quin punt del trasllat hospitalari es troba el pacient. Una vegada el pacient ha estat atès, es continua abocant tota la informació clínica a l’aplicació, de manera que els professionals dels hospitals comarcals que han atès els casos en primera instància poden seguir l’evolució dels pacients. L’enviament de les imatges ecogràfiques prèvia a l’arribada del pacient al centre receptor permet millorar la planificació dels cardiòlegs del centre receptor, en el nostre cas, el Trueta.

Professionals sanitaris del Servei d'Urgències de l'Hospital d'Olot i del Servei de Cardiologia de l’Hospital Trueta. 

Una d'elles està relacionada amb les malalties del cor, segons l'estudi CARGENCORS, en el qual hi han participat professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular del centre i de l'atenció primària de l'ICS a Girona El treball ha permès trobar una associació important de noves variants genètiques relacionades anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi, la inflamació, amb la gravetat de la COVID-19 en més de 3.000 pacients COVID-19 de l'àrea de Girona i Barcelona

L’estudi CARGENCORS (CARdiovascular GENetic risk score for Risk Stratification of patients positives for SARS-CoV-2 (COVID-19) virus) ha permès establir una relació directa entre alguns dels factors genètics que augmenten el risc de les malalties del cor i la gravetat de la COVID-19. El treball, que publica el Journal of Medical Virology, marca un pas més cap a la comprensió dels mecanismes de la gravetat de la COVID-19 a través de susceptibilitat a les malalties del cor.

Entre els investigadors que han liderat l’estudi hi ha professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular de l’Hospital Trueta, com el doctor Ramon Brugada, cap del Servei de Cardiologia del centre i investigador de l’IDIGBI. “Durant la pandèmia vam recollir mostres de pacients afectats de COVID-19 de l’àrea gironina amb l'objectiu de fer els estudis genètics pertinents al laboratori de diagnosi de genètica cardiovascular”, explica en referència a les funcions realitzades. El resultat de l’estudi, afegeix Brugada, “ajudarà a identificar aquells pacients que, des del punt de vista de la seva base genètica, poden patir un quadre simptomàtic més greu si contrauen el virus i, a partir d’aquesta identificació, poder-los tractar d’una manera més intensiva.”

També hi han participat professionals vinculats a la Unitat de Suport a la Recerca Clínica d'Atenció Primària de Girona, coordinada per doctor Rafael Ramos i emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol. 

Al treball de laboratori, s’hi afegeix la participació activa en el disseny de l’estudi, que es va posar en marxa durant les primeres setmanes de la pandèmia i va aconseguir reclutar més de 3.000 pacients COVID-19 d’entre 35 i 74 anys, abans de l’inici de la vacunació, entre els anys 2020 i 2021. Aproximadament, la meitat d'aquests pacients van ser de l’àrea de Girona, procedents de centres d’atenció primària i del propi hospital. Una part eren persones que havien patit una COVID-19 greu, és a dir, havien necessitat hospitalització i teràpia amb oxigen. La resta eren controls, pacients infectats asimptomàtics, o amb símptomes lleus o moderats tractats a casa.

CARGENCORS també ha estat liderat per investigadors de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, de la Universitat de Girona, de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), de l’IDIAP Jordi Gol, i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

COVID-19 i complicacions cardiovasculars

Es coneix de forma precisa els mecanismes que usa el virus que causa la COVID-19, el SARS-CoV-2, per entrar a les cèl·lules de l’hoste, així com la seva capacitat per provocar complicacions cardiovasculars, trombòtiques i una síndrome hiperinflamatòria. Tanmateix, els mecanismes implicats en la gravetat de la malaltia continuen sense entendre’s del tot. Tal com ha explicat el Dr. Jaume Marrugat, coordinador i investigador principal de l’estudi i del grup REGICOR (Registre Gironí del Cor) de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, “des de l’inici de la pandèmia sabíem que els pacients amb COVID-19 amb factors de risc cardiovasculars preexistents, com ara l'edat avançada, el sexe masculí, la hipertensió, l'obesitat, la diabetis, o amb una malaltia cardiovascular manifesta, tenien un risc més elevat de patir una COVID-19 greu. Tot això ens va fer pensar a analitzar quin paper jugaven les variants genètiques que ja s’havien relacionat anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi i la inflamació, sobre la gravetat de la malaltia”.

A la primera fase de l’estudi es van identificar catorze noves variants genètiques associades amb la gravetat de la COVID-19. A més, es van confirmar vuit variants ja descrites prèviament, relacionades amb la infectivitat i la gravetat de la COVID-19. A la metaanàlisi de les tres cohorts (CARGENCORS, SCORUGE, UK Biobank), es va confirmar l'associació de quatre variants relacionades amb dos gens relacionats amb la infectivitat (ACE2 i TMPRSS2) i la gravetat de la malaltia. A més, també es va establir per primera vegada la importància d’una variant relacionada prèviament amb les malalties del cor. Es troba a la regió genòmica entre els gens VAMP5 i VAMP8, tots dos implicats en múltiples processos relacionats amb el tràfic de vesícules, incloent-hi l'alliberament de citocines (factors inflamatoris) i la fagocitosi (l’acció d’algunes cèl·lules de la sang d’empassar-se gèrmens i materials potencialment nocius). Estudis anteriors ja havien relacionat aquesta variant amb els nivells d'IL-6 i la incidència de malalties del cor.

En aquest sentit, els resultats de CARGENCORS destaquen la influència de la variació genètica en la gravetat de la COVID-19. Les persones que tenien un sol al·lel de risc d’alguna d’aquestes variants, presentaven un augment d’entre el 10-60% en la probabilitat de desenvolupar la malaltia greu. Com afirma la Dra. Irene Román Dégano, co-investigadora principal de l’estudi i autora del treball, “aquest estudi destaca la necessitat de continuar explorant els factors genètics a la gravetat de la COVID-19 i presenta possibles candidats per a futures puntuacions de risc genètic per a l'estratificació del risc, que podrien guiar el cribratge, el reforç de la vacuna, o la priorització de pacients per rebre noves teràpies.

En el treball també hi ha col·laborat els serveis de Medicina Intensiva, de Malalties Infeccioses, de Medicina Interna i de Cardiologia de l’Hospital del Mar, així com del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), del CIBER de Malalties Rares (CIBERER), i del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).

1  2 3  4

Foto1: Equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).

Foto2: Equip de la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol).

Foto3: Grup REGICOR, coordinat pel Dr. Jaume Marrugat a l´Institut de Recerca de l´Hospital del Mar.

Foto4: Equip de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

 

La Unitat vetllarà per estimular idees i propostes, donar assessorament i facilitar la formació adient amb l’objectiu de desenvolupar tecnologies o millores assistencials, amb el possible retorn econòmic que aquestes innovacions poden aportar al sistema de salut També vol ser una porta on es podran dirigir empreses i entitats que tinguin un projecte i cerquin l’expertesa dels professionals del Trueta i del Santa Caterina

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Hospital de Santa Caterina de Salt han posat en marxa la nova Unitat d’Innovació, destinada a potenciar les capacitats del centre sanitari i dels professionals que hi treballen com a generadors d’idees de valor i a fomentar la transformació d’aquestes idees en tecnologies o serveis assistencials aplicables al sector productiu. D’aquesta manera, la Unitat vetllarà per estimular propostes, donar assessorament i facilitar la formació d’aquells professionals que les han generades. La iniciativa també treballarà en col·laboració amb altres entitats i empreses vinculades a l’àmbit de la innovació en salut per desenvolupar els projectes, amb el possible retorn econòmic que això pot implicar per al sistema de salut. 

La Unitat d’Innovació del Trueta i del Santa Caterina respon a la voluntat d’afavorir la cultura de la innovació dins dels hospitals i de transferir al teixit productiu els coneixements que acumulen els seus professionals en el dia a dia. Per aconseguir-ho, potenciarà diversos canals directes i en línia per fomentar i recollir propostes, a banda de mantenir una relació continuada amb els diferents serveis assistencials de l’Hospital per vehicular-les. La creació de la Unitat també s’adverteix com una porta oberta on es podran dirigir aquelles empreses o entitats que tinguin un projecte i cerquin algun tipus d’expertesa que pugui sorgir dels professionals del Trueta i del Santa Caterina. Xavier Aldeguer, doctor especialista en aparell digestiu i fetge i amb una extensa trajectòria com a gestor en l’àmbit de la innovació, és el coordinador de la Unitat, de la qual també en foment part Marc Serra, expert en innovació i transferència de coneixement i Creu Salgado, infermera referent de l’IAS.

La importància d’aquesta transferència de coneixements es va posar de manifest especialment durant la pandèmia de la COVID-19, quan va ser necessari desenvolupar una vacuna per disposar d’una estratègia de protecció i prevenció efectiva contra el virus. La capacitat de portar amb rapidesa els coneixements adquirits en l’estudi del virus fins a la producció i comercialització de la vacuna va reflectir l’avantatge que tenien aquells països amb una xarxa de transferència d’innovació i coneixement més consolidada. L’experiència ha orientat polítiques que a Catalunya van quedar reflectides en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, un acord de país subscrit per les universitats, els centres de recerca, les entitats d’estudiants, els sindicats, el teixit empresarial i els grups polítics el maig de 2020, amb l’objectiu de definir les futures polítiques públiques que preparin Catalunya per fer front a situacions com les derivades per la pandèmia.

Dins del programa de formació d-HEALTH
La creació de la Unitat també ha propiciat l’accés al programa d-HEALTH, un dels de més prestigi en l’àmbit europeu pel que fa a la formació i l’emprenedoria en salut. Aquest programa és una iniciativa del Biocat, l’entitat que coordina el sector de les ciències de la vida i de la salut a Catalunya i, durant 9 mesos, els  professionals escollits treballen en un pla global de desenvolupament dels projectes respectius, des de la consolidació de la idea fins al seu disseny, prototipatge i fins a la recerca de finançament. Des de la Unitat ja s’ha començat el procés de selecció del professional mèdic o d’infermeria del Trueta o del Santa Caterina, que s’incorporarà al programa d-HEALTH.

Adscrit a la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines
La Unitat va començar a gestar-se el juny de 2023 arran de la creació de la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines, integrada per tretze entitats (Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta;  Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa; la Fundació Hospital de Palamós–SSBE; Fundació Hospital de Campdevànol; Corporació de Salut del Maresme i la Selva; l’IDIBGI; l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’Institut Català de la Salut (ICS); Fundació Salut Empordà; Clínica de Girona; Clínica Bofill; Albera Salut; i la Universitat de Girona) interessades a donar suport a projectes medicosanitaris i socials de recerca, desenvolupament i innovació. El fet de treballar en xarxa ha permès formar part de la Plataforma Estatal de Dinamització i Innovació de les Capacitats Industrials del Sistema de Salut i la seva transferència efectiva al sector productiu (ITEMAS), que estudia i dona finançament a aquells projectes que compleixen amb els requisits de valor, transferència i comercialització que persegueix la Plataforma. Aquesta participació s’acompanya d’una ajuda de 258.000 euros per al període 2024-2026, destinats a impulsar un programa que fomenti i consolidi la innovació entre les institucions participants.

L’impuls a la Unitat d’Innovació del Trueta i el Santa Caterina, així com la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines, posa de manifest el potencial de la demarcació de Girona com a pol destacat dins del teixit industrial i empresarial vinculat a la salut. En aquest context, encaixa amb el plantejament del futur Campus de Salut de Girona com un espai que a les funcions assistencials a la ciutadania s'hi sumin instruments per incentivar projectes d’innovació, recerca i coneixement en salut i que impulsi el dinamisme i creixement a l’economia de la demarcació.

Foto: d'esquerra a dreta, Marc Serra, Xavier Aldeguer i Creu Salgado

 

L’objectiu de la Unitat de Neonatologia del centre, impulsora de la iniciativa a partir dels i les professionals de l’Equip NIDCAP, és continuar potenciant el rol de cuidadors dels familiars de nadons prematurs

El Programa INFA-Neo, impulsat per la Unitat de Neonatologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta amb l’objectiu d’acompanyar les famílies dels nounats prematurs amb menys de 30 setmanes de gestació i potenciar el seu rol de cuidadors, creix aquest 2024 amb dues noves accions. La primera consisteix en la programació d’activitats periòdiques dirigides a augmentar els coneixements dels diversos professionals implicats en les cures i la relació amb l’entorn del nadó. I la segona suposarà disposar pròximament d’una biblioteca amb publicacions vinculades amb la criança i les cures en neonatologia, que podrà ser consultada pels familiars dels nadons durant la seva estada a l’Hospital.

El nou programa d’activitats formatives s’anomena '12 mesos-12 reptes' i repassa de forma mensual temàtiques destacades dins l’estratègia assistencial dels nounats prematurs i les seves famílies, des del moment en què es detecta l’embaràs de risc, la possible assistència del nadó prematur a la Unitat de Cures Intensives Neonatals o el seguiment després de l’alta. L’abordatge de cada reunió es fa a partir d’unes activitats proposades, que poden tenir un caire més teòric, pràctic o  lúdic. Segons el tipus de temàtica a desenvolupar, també es pot comptar amb la presència d’un especialista extern que potenciï l’activitat. El programa va arrencar el gener amb una trobada dedicada a les cures prenatals, mentre que la de febrer se centrarà en la reanimació avançada.

Altres temàtiques destacades incloses en el programa són la ‘Golden Hour’, concepte que fa referència al conjunt de procediments que es realitzen durant els primers 60 minuts de vida del nadó prematur i que són importants a l’hora de prevenir i tractar algunes de les dificultats més freqüents que presenten. També es tractaran els beneficis del contacte pell amb pell, que ajuda les mares i els pares a establir els primers vincles afectius amb el nounat i, d’aquesta manera, promoure el seu desenvolupament neurològic, millora el creixement i afavoreix la lactància materna. El control de les infeccions, la protecció pulmonar o el procés d’alta i seguiment del nadó també tindran assignades activitats al llarg de l’any.

Pel que fa a la creació d’una biblioteca especialitzada, la Unitat de Neonatologia del Trueta vol posar a disposició dels cuidadors dels nounats aquelles publicacions que els ajudin en les tasques vinculades amb la criança i les cures, tant des d’una part més formativa, com lúdica. Els llibres de la INFA-Neoteca, com s’ha anomenat la iniciativa, s’obtenen gràcies a una donació del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i els familiars dels nadons els podran consultar durant l’estada del nadó a l’Hospital.

Amb l’impuls de la INFA-Neoteca, que entrarà en servei durant els pròxims dies, es volen potenciar els beneficis de compartir moments de lectura en el desenvolupament neurològic del nadó, més enllà de com sigui de petit. En aquest sentit, hi ha estudis que demostren que llegir contes en etapes tan sensibles del neurodesenvolupament del nadó propicia la millora de les seves capacitats cognitives i augmenta l’activitat cerebral, sobretot en aquelles zones vinculades al llenguatge. Sense oblidar els beneficis que suposa per al vincle emocional amb el nounat compartir aquests moments de lectura.  

Beneficis del Programa INFA-Neo
El Programa INFA-Neo està impulsat per l’Equip NIDCAP (New Born Individualized Developmental Care and Assessment Program)  de la Unitat de Neonatologia del Trueta. Va iniciar-se a mitjan 2023 com a iniciativa pionera en el nostre entorn amb la finalitat d’impulsar la inclusió de les famílies en les cures de nounats amb menys de 30 setmanes de gestació mitjançant una atenció i capacitació personalitzada. Un equip multidisciplinari de professionals de la Unitat s’encarrega de fer reunions  setmanals a les famílies, centrades en les cures i el desenvolupament del seu nadó. Posteriorment, es fa un seguiment individualitzat i s’anota el progrés pel que fa a la capacitació dels familiars en les cures. 

S’ha demostrat que gràcies a aquesta inclusió s’aconsegueix reduir l’estada del nadó a  l’Hospital, millorar el desenvolupament i  augmentar el guany de pes, a banda de reduir l’estrès parental  i la depressió postpart. L’any 2023 van néixer al Trueta 49 nadons amb menys de 32 setmanes de gestació, que suposen un 4% del total de naixements (1.235). 
 

1  2       3        

4    5     

Fotos 1 a 4. Sessio del programa d'activitats dedicat a la simulació d'una reanimació d'un prematur extrem.

Foto 5. Reunió del programa INFA-Neo vinculada a la potenciació de les capacitats dels familiars dels nadors prematurs com a cuidadors.