Hospital Trueta

A tota Catalunya s’ha practicat una desena de vegades. Un sistema guiat per imans allarga l’os un mil·límetre cada dia, amb només sis minuts d’exposició

El Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha dut a terme per primer cop a la demarcació de Girona un allargament de cama amb un clau endomedul·lar magnètic. Es tracta d’un innovador sistema que fins ara només s’ha practicat en una desena d’ocasions en altres hospitals catalans i que consisteix en implantar un clau a l’os que es vol allargar (normalment fèmurs, tíbies i húmers). Un cop feta la cirurgia, el propi pacient a través d’un petit aparell guiat per control remot es practica unes breus sessions d’aplicació, totalment indolores, que mouen la rosca del clau implantat i l’allarguen al ritme programat per l’equip de cirurgians.

En el cas del Trueta aquesta intervenció pionera, que s’ha dut a terme gràcies a la recent incorporació del Dr. Diego Gutiérrez, especialista en cirurgia ortopèdica infantil i al Dr. Víctor Apraez, s’ha practicat a una pacient de 20 anys que tenia una deformitat congènita per la qual tenia una cama tres centímetres més curta que l’altra. Això l’ha obligada a caminar coixa fins ara, fet que també li ha desequilibrat la pelvis i li ha impedit practicar activitats esportives amb normalitat. L’equip de cirurgians li ha implantat aquest clau al fèmur de la cama més curta i ara la pròpia pacient, amb l’aparell magnètic, s’allarga l’os un mil·límetre al dia, de manera que en només un mes haurà guanyat els tres centímetres que li permetran una postura corporal idònia. L’efecte d’aquest sistema sobre el fèmur és imperceptible per la jove, que només se l’ha d’aplicar durant dos minuts tres cops al dia.

Una tècnica molt més segura

Fins ara l’únic sistema d’allargament d’ossos era a través de fixadors externs, que tot i ser també molt efectius exposaven el pacient a més risc de complicacions i d’infeccions externes, a més de requerir un temps de tractament molt més llarg. El sistema de clau magnètic presenta molts avantatges sobre els fixadors externs: és molt menys invasiu, augmenta la seguretat del pacient perquè es redueix el risc d’infeccions, redueix les cicatrius, evita la cirurgia d’extracció dels fixadors i disminueix el temps necessari per allargar l’os.

Els responsables del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica de l’Hospital Dr. Josep Trueta calculen que cada any faran dues o tres intervencions amb claus endomedul·lars magnètics, en els casos més indicats per fractures o defectes ossis.

Els nous equipaments radiològics milloren la qualitat i precisió del diagnòstic i augmenten la capacitat de cribratge

Els serveis de diagnòstic per la imatge dels hospitals Santa Caterina (Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt) i Doctor Josep Trueta (Girona), gestionats per l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI), compten amb dos nous mamògrafs totalment digitals, gràcies a l’acord de col·laboració del Departament de Salut i la Fundació Amancio Ortega per a una donació destinada a la renovació d’equipaments oncològics d’última tecnologia per als centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

El mamògraf de l’Hospital Universari Doctor Josep Trueta s’acaba d’instal·lar a principis de juliol i el del Santa Caterina s’ha posat en funcionament el mes de juny. En ambdós casos, els nous equipaments radiològics permeten millorar de manera extraordinària la qualitat del diagnòstic del càncer de mama, gràcies a la tecnologia que porten incorporada.

Mamografies en tres dimensions

Els nous mamògrafs permetran treballar amb tomosíntesi digital. Es tracta d’una tecnologia que fusiona la metodologia de la mamografia digital en dues dimensions (2D) amb la tomografia i en conseqüència permet realitzar mamografies en 3 dimensions (3D). Aquesta tecnologia permet obtenir múltiples imatges d’un gruix inferior a 1 mm des de diferents angles, de manera que augmenta la sensibilitat i especificitat diagnòstica. La tomosíntesi també facilita el diagnòstic de lesions molt petites i subtils. Amb tot plegat es redueix la necessitat de noves exploracions a les usuàries i s’obté una major precisió de cares a la planificació quirúrgica, donat el cas.

Cal afegir als avantatges dels nous equipaments la possibilitat de fer el que s’anomena Biòpsia Assistida per Buit. Aquesta tècnica, guiada per estereotàxia, permet obtenir mostres més grans, més nombroses i, en determinats casos, es pot arribar a extirpar tota la lesió. Aquests avantatges disminueixen els resultats dubtosos i les biòpsies en sala d'operacions.

Els nous aparells es complementen amb una butaca que s’ajusta a les diferents posicions que requereix l’exploració i fins a convertir-se en una llitera. El nou equipament configura així una estació de treball molt més còmoda, tant per a la pacient com per al professional que realitza la mamografia.

La renovació dels equips, que sumen un cost aproximat de mig milió d’euros, incrementen també la capacitat de cribratge, factor especialment important per a l’Hospital Santa Caterina, referent del Programa de detecció precoç de càncer de mama a les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i la Selva interior.

L’any 2018, el Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’hospital de Girona va fer mamografies a 3.924 pacients i el de Salt a 14.304 dones, 12.825 de les quals corresponien a dones citades pel Programa de detecció precoç de càncer de mama.

Descàrrega de fotos. Autor: IAS-ICS Girona

Especialistes i tècnics treballant amb el nou mamògraf de l’Hospital Santa Caterina
Nou mamògraf de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Els nous equipaments radiològics milloren la qualitat i precisió del diagnòstic i augmenten la capacitat de cribratge
Radiòlegs i tècnics a la sala de mamografies de l'Hospital Santa Caterina amb el nou equipament
 

En relació a la presentació que ha fet avui el SEM del vol nocturn de l'helicòpter medicalitzat per assistir i traslladar pacients greus i crítics, volem informar que s'estan adequant les instal·lacions de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta per tal que hi pugui aterrar també l'helicòpter de 24 hores. Els treballs d'abalisament i il·luminació de la instal·lació actual, amb un cost de 40.000 euros, van començar la setmana passada i està previst que acabin en els propers dies. Paral·lelament s'està treballant amb l'elaboració d'un informe tècnic d'altres necessitats de l'entorn, com ara tala d'arbres i abalisament d'edificis o instal·lacions properes, un document necessari per tramitar la modificació de l’autorització actual i fer-la compatible per l'acolliment del vol nocturn.

A més a més, l'Hospital Trueta té previst ampliar l'helisuperfície actual amb dos helistops més, que permetrien que en determinats moments hi pogués haver 3 helicòpters alhora. Aquesta obra, que ja està adjudicada i tindrà un cost proper als 90.000 euros, permetrà que el Trueta aculli de manera fixe l'helicòpter de Bombers durant la temporada d'estiu i puntualment durant la resta de l'any. Així, seria possible que coincidissin al mateix temps l'helicòpter que ja hi ha actualment del SEM, l'helicòpter nocturn i el de Bombers. Aquesta actuació s'ha realitzat de manera conjunta entre el Departament de Salut i el Departament d'Interior.

Està pensada sobretot per a professionals per als quals adormir-se podria comportar un risc individual o col·lectiu, com ara conductors, transportistes, controladors aeris, operaris de maquinària pesant...
Les persones que pateixen la síndrome d’apnea-hipopnea del son tenen un risc de patir accidents set vegades superior

La Unitat del Son Multidisciplinària d’Alta Complexitat del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha començat a fer, aquest mes de juny, una prova que té per objectiu comprovar la capacitat de la persona per romandre en situació d’alerta. S’anomena Test de manteniment de vigília i es realitza a molt pocs centres sanitaris de Catalunya. El primer pacient es va atendre el 13 de juny i, en un principi, està previst de fer-lo a dos pacients cada mes.

Es tracta d’una prova per avaluar la capacitat que té l’individu per romandre en estat d’alerta. Està pensada especialment per a persones que tenen problemes amb el son i que es dediquen a professions que poden arribar a ser monòtones, per la qual cosa, adormir-se podria comportar una situació de risc per a la persona mateixa i per a les altres. En serien exemples conductors (d’autobusos, de trens...), transportistes, operaris de maquinària pesant, controladors aeris... entre d’altres professionals. En aquest tipus de professions, l’excessiva somnolència diürna s’associa a un risc personal o col·lectiu. El Test també està pensat per avaluar la resposta de pacients que segueixen determinats tractaments farmacològics i que es mostren més adormits del que es considera normal.

Entre les principals causes d’accidents de trànsit hi ha la somnolència que, en moltes ocasions, pot estar relacionada amb malalties del son. Una d’aquestes és la síndrome d’apnea-hipopnea del son, una patologia amb una prevalença del      33 % en el cas dels homes i del 17 % en el de les dones. Diversos estudis demostren que el risc de patir accidents que tenen els pacients que pateixen aquesta patologia és set vegades superior als de les persones que no la presenten. És per aquest motiu que aquests pacients tenen prohibida la conducció. Poden tornar a conduir si es tracta la malaltia correctament i, en els casos de professions de risc, si la prova de manteniment de vigília demostra bona capacitat per mantenir-se alerta. Aquestes proves les realitzen els professionals de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia, a petició dels metges de capçalera i dels diferents metges especialistes dels pacients.

El nivell d’alerta d’un individu s’avalua a través de feines monòtones i no estimulants, sensibles a la pressió de la son. El Test de manteniment de vigília pretén simular una situació semblant: mantenir el pacient en sedestació i passiu, i comprovar si li venen ganes de dormir o no. Així, el Test consisteix en la realització de quatre exploracions de 40 minuts separades per intervals de dues hores. Aquestes es comencen a fer el matí següent a la realització d’una polisomnografia completa, per tal de comprovar que el son de la nit anterior ha estat correcte. Durant les 4 exploracions, el pacient està connectat amb diferents sensors, col·locats arreu del cos, que en permeten controlar l’activitat electrofisiològica i saber així si està despert o no. Durant la realització de les proves, el pacient ha d’intentar romandre el màxim de temps despert possible, mirant un punt fix i sense dirigir la mirada a la llum. Durant aquest temps s’analitza la somnolència de l’individu i, d’aquesta manera, es disposa de dades objectives sobre la seva capacitat d’atenció. L’individu que no aconsegueix mantenir-se despert és el que té una incapacitat per mantenir-se alerta i, per tant, hi ha un risc de somnolència en situacions en què s’hauria de mantenir alerta, com ara la conducció. Per contra, el pacient que no s’adorm en cap de les quatre exploracions té una bona capacitat per mantenir-se alerta.

En aquesta nova àrea hi ha l’entrada principal al servei, i disposa d’una àrea d’atenció de pacients de baixa complexitat, àrea de pacients crítics i de la zona de traumatologia, que s’aniran posant en marxa progressivament

Aquest matí ha entrat en funcionament la segona fase de les obres d’ampliació del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que es van iniciar l’estiu passat. En aquesta nova àrea hi ha l’entrada principal al Servei, amb un circuit diferenciat per als pacients que venen amb mitjans propis i per als que arriben amb ambulància; l’admissió; el triatge; la sala d’espera; la zona de pacients de baixa complexitat; l’àrea de traumatologia, i els boxs de crítics. La zona de crítics encara no entrarà en funcionament fins d’aquí a uns dies, mentre que la zona de traumatologia es posarà en marxa quan acabi la tercera fase, atès que ara s’utilitzarà l’espai com a àrea de pacients en observació.

Aquesta zona nova ha quedat connectada amb la corresponent a la primera fase del Servei d’Urgències, que va entrar en funcionament l’estiu passat com a resultat de les obres d’ampliació que havien començat el març de 2017. Tota l’obra d’ampliació s’ha organitzat en tres fases, per tal de fer compatible l’activitat assistencial amb els avenços dels operaris. Queda pendent la tercera fase, que es preveu que es comenci a executar durant l’any que ve, i que acollirà l’àrea d’observació.

L’ampliació de les Urgències suposa una gran millora, tant per a usuaris, com per als professionals. Els espais que ara han entrat en funcionament s’afegeixen als que es van posar en marxa l’any passat, millorant així progressivament els espais per augmentar la qualitat assistencial dels pacients. El Servei d’Urgències està dotat d’equipament d’última generació que permet millorar la seguretat del pacient. Cal tenir present, que el volum d’usuaris que atendrà el servei serà el mateix que fins ara, uns 70.000 a l’any, de manera que l’ampliació suposarà també una millora en el confort, la intimitat i la privadesa.

Avui s’ha traslladat als nous espais l’àrea d’observació i l’àrea de baixa complexitat, que atén els pacients de nivell IV i V, la qual que ha passat de disposar de dos punts assistencials a cinc. La resta d’espais s’aniran obrint progressivament. D’aquesta manera, la dotació de recursos materials i humans s’anirà ajustant a les necessitats que vagin sorgint.  

Els treballs que s’han fet fins ara són a càrrec de l’empresa CRC Obras y Servicios SL, per un import de més de 3,3 milions d'euros pel que fa a l'obra, i l'equipament ha suposat una inversió d' 1,8 milions d'euros.. El projecte global permetrà quasi doblar la superfície que tenia el servei, que passarà dels 1.200 metres quadrats a 2.300 metres quadrats un cop acabada tota l’obra.

Cada dia van al centre uns 200 pacients, que sumen aproximadament 70.000 pacients al cap de l’any. Part dels pacients atesos arriben derivats d’altres hospitals o centres d’atenció primària de la Regió Sanitària de Girona, atès que el Trueta n’és el centre de referència. Quasi el 20 % dels pacients atesos acaba ingressant al Trueta.