IDIBGI

Aquesta beca està impulsada pel Dipsalut i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) en col·laboració amb el Col·legi de Metges de Girona (COMG), l’ICS, l’IAS, l’ICO i l’IDI, i vol fomentar la recerca entre els professionals sanitaris a les comarques gironines.

El guanyador de la primera edició és Manjot Singh, amb un projecte de seguiment i avaluació del programa de desfibril·lació pública “Girona, territori cardioprotegit”, del Dipsalut, creat pel cardiòleg Ramon Brugada i actiu des de 2011.

El Dipsalut i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) en col·laboració amb el Col·legi de Metges de Girona (COMG) han lliurat la primera Ajuda al Talent Gironí. Aquesta beca vol fomentar la recerca entre els professionals sanitaris que han acabat la residència. El guanyador de la primera edició ha estat Manjot Singh, que ha presentat un projecte de recerca basat en l’avaluació i el seguiment del programa de desfibril·lació pública “Girona, territori cardioprotegit”.

La convocatòria “Ajuda Post-residència al Talent Gironí” és promoguda pel DipSalut i l’IDIBGI amb el suport del Col·legi de Metges de Girona, i en col·laboració amb l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Hospital Santa Caterina, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge. La beca permet que la persona beneficiària combini la seva activitat assistencial amb l’activitat investigadora, incorporant-se a un grup de recerca de l’IDIBGI durant un any (prorrogable fins a un any més). La persona guanyadora s’escull mitjançant un procés competitiu que avalua la seva trajectòria i la proposta del projecte de recerca que vol realitzar amb l’ajuda, així com la trajectòria del grup de recerca on s’incorporarà.

La beca va ser lliurada el passat dijous 31 de març a la seu del COMG, de mans de la presidenta del Dipsalut, Maria Puig, la directora de l’IDIBGI, Marga Nadal, i el president del COMG, Josep Vilaplana. A l’acte també hi va ser present el cardiòleg Ramon Brugada, cap del grup de recerca de Genètica Cardiovascular a l’IDIBGI, que és el grup on s’incorporarà Manjot Singh gràcies a aquesta ajuda.

El projecte guanyador

El programa “Girona, territori cardioprotegit”, pioner a l’Estat, va ser creat per Ramon Brugada l’any 2011 i impulsat pel Dipsalut, i ha implantat una xarxa pública de desfibril·ladors arreu de la província. L’objectiu és que tothom tingui accés a aquests aparells de reanimació i els pugui fer servir quan algú pateixi una aturada cardíaca en un espai públic.

A través de l’Ajuda al Talent Gironí, Manjot Singh realitzarà una avaluació els resultats dels darrers deu anys del programa creant un registre científic dels usos de la xarxa de desfibril·ladors. Aquesta anàlisi serà la més exhaustiva feta fins ara, i estudiarà, per primer cop, elements com ara el perfil de les persones que han patit aturades cardíaques, la seva evolució neurològica, o si hi ha algun perfil concret que presenti més possibilitats de sobreviure.

D’altra banda, el projecte de Manjot Singh també contempla la creació d’un mètode que permeti aplicar el model gironí a altres territoris, així com l’avaluació de possibles innovacions que es puguin incorporar en el programa, com podria ser el transport de desfibril·ladors a zones remotes fent servir drons. Aquest projecte de recerca es durà a terme a l’IDIBGI en col·laboració amb el Dipsalut, l’Hospital Dr. Josep Trueta i la Universitat de Girona.

Es tracta d’una tècnica de diàlisi que es comença a introduir en alguns hospitals en substitució de les tècniques convencionals, però fins ara existien poques dades sobre la seva aplicació en el context de pacients crítics cardíacs amb lesió renal associada a una cirurgia cardíaca. L’estudi, liderat per l’investigador de l’IDIBGI Marc Vives durant una estada a l’Hospital General de Toronto, constata que els pronòstics i resultats postoperatoris utilitzant SLED serien els mateixos que amb les tècniques de diàlisi convencionals, mentre que el cost es redueix més d’un 40%.

Un estudi liderat per l’investigador gironí, el Dr. Marc Vives, demostra que un tipus de tècnica de diàlisi redueix el cost del tractament en pacients crítics cardíacs amb lesió renal aguda greu associada a la cirurgia cardíaca. El Dr. Vives, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), ha comparat l’aplicació de tècniques de diàlisi convencionals amb la Diàlisi Sostinguda de Baixa Eficiència (coneguda com a SLED per les seves sigles en angles).

L’estudi constata que tant els pacients tractats amb les tècniques convencionals de diàlisi com els pacients tractats amb SLED van obtenir els mateixos resultats i pronòstic postoperatori, mentre que, en el cas de l’SLED, els costos d’aplicació es van reduir un 42%.

La SLED s’ha començat a introduir en alguns hospitals com a tractament que substitueix la funció renal. Les diferències principals entre l’SLED i els tractaments convencionals de diàlisi són la intensitat i la durada del tractament, passant de 24 a 10 hores. A més, el cost de l’SLED és menor que el de les tècniques convencionals. Tot i això, fins ara existien poques dades que comparin la SLED amb els mètodes habituals en pacients crítics cardíacs sotmesos a cirurgia cardíaca.

“Aquest estudi demostra que la tècnica de l’SLED tindria un impacte econòmic molt menor amb els mateixos resultats”, afirma el Dr. Marc Vives, investigador de l’IDIBGI, que també és facultatiu especialista en el servei d’anestesiologia i reanimació de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, coordinador de recerca clínica del mateix servei, i professor associat d’Anestesiologia i Reanimació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG).

L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb l’Hospital General de Toronto, on el Dr. Vives ha fet una estada. L’Hospital General és part de la Xarxa de Salut Universitària (Canadà) i està afiliat a la Universitat de Toronto. El treball ha estat publicat al Journal of Clinical Anesthesia, la revista de més prestigi en l’especialitat d’anestesiologia i cures intensives.

Aquest és el segon treball que es publica en pacients crítics cardíacs amb aquesta necessitat, i analitza les dades de pacients tractats a l’Hospital General de Toronto des de l’1 de gener de 1999 fins el 31 de desembre de 2011. El 31 de març de l’any 2008 aquest centre hospitalari va canviar el tractament de substitució renal convencional per l’SLED. D’aquesta manera, dels 351 pacients analitzats, 83 van ser tractats amb SLED.

Article de referència: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34954555/

DOI: 10.1016/j.jclinane.2021.110642

L’estudi s’acaba de publicar a la revista nord-americana Cell Metabolism
El descobriment obre la via al desenvolupament de dietes individualitzades per millorar la memòria

Des del 2006, diversos estudis han demostrat que l’obesitat mòrbida s’associa a un deteriorament de la memòria immediata i recent. Ara, investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) acaben de publicar a la revista Cell Metabolism els resultats d’un estudi que relaciona la memòria immediata i recent amb la presència de certs bacteris intestinals (globalment anomenada microbiota intestinal).

L’estudi té com a títol “Obesity Impairs short-term and working memory through gut microbiota metabolism of aromatic amino acids” (L’obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal) i hi ha participat un total de 130 subjectes, entre obesos i no obesos. A tots ells se’ls ha analitzat diferents metabòlits a plasma a més de la microbiota intestinal. També se’ls han administrat diferents tests cognitius, així com mesurat el volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria (l’hipocamp i l’escorça prefrontal) a través de ressonància magnètica.

A la circulació sanguínia es troba el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta cabdal per a la “síntesi” de neurotransmissors. Es va trobar que les persones amb obesitat mòrbida que tenien menys memòria recent també tenien menys triptòfan circulant. D’altra banda, la producció de algunes vitamines depèn dels bacteris de la microbiota. Les persones amb obesitat tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1 en paral·lel a la disminució de memòria immediata i recent. Pel que fa a l’hipocamp, ja se sap que la seva mida està relacionada amb la memòria de l’individu: es va observar que les persones amb obesitat tenien un volum del hipocamp més petit. De forma molt interessant es va comprovar que la mida de l’hipocamp també s’associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.

Posteriorment, es van fer assaigs amb ratolins, els quals van rebre un transplantament de microbiota fecal dels pacients per valorar com afecta la presència de certs bacteris intestinals a la memòria recent dels rosegadors. El resultat va ser contundent i es va evidenciar que el transplantament de bacteris presents a pacients amb obesitat mòrbida van fer disminuir la puntuació de memòria dels ratolins. Donat que la dieta habitual dels subjectes es va associar a la presència de determinats bacteris intestinals, tots aquests resultats obren la porta al desenvolupament de dietes individualitzades que científicament puguin millorar el rendiment cognitiu i la memòria.

En l’estudi, a més dels investigadors gironins liderats pel doctor José-Manuel Fernández- Real, Catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona, cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI, cap de secció d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari de Girona Josep Trueta i investigador del CIBEROBN, han col·laborat principalment professionals de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Universitat de València. Fundación FISABIO y CIBEResp.

Segons el doctor Fernández-Real, “el descobriment evidencia interessants connexions entre la composició de la microbiota intestinal i el rendiment cognitiu, i contribueix a comprendre millor el diàleg metabòlic entre el nostre cervell i els bacteris que conviuen amb nosaltres”. Per a Rafael Maldonado, de la Universitat Pompeu Fabra, “la possibilitat de canviar trets de memòria en ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota humana destaca el potencial interès de modificar la microbiota amb finalitats terapèutiques en pacients obesos amb alteracions cognitives”.

L’IDIBGI, que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la investigació biomèdica en l’àmbit de la província de Girona. Aglutina grups d’investigació de l’Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, l’Institut d’Assistència Sanitària, la Universitat de Girona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut d’Atenció Primària Jordi Gol, el Banc de Sang i Teixits i l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport.

S’estan recollint dades d’infants sans i d’infants amb paràlisi per fer un estudi comparatiu del grau de rigidesa o espasticitat

Professionals del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGI), de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport de Salt (EUSES) i de la Clínica Bofill estan duent a terme un projecte de recerca per analitzar l’elasticitat muscular en infants amb paràlisi cerebral. L’objectiu és aconseguir informació que, en un futur, permeti decidir quin és el tractament més òptim per a aquests pacients.

La recerca es va iniciar l’any 2017 i compta ara amb la participació de 78 nens i nenes d’entre 3 i 14 anys, dels quals 32 presenten paràlisi cerebral i 46 no. Justament aquest mes de setembre s’ha fet una nova recollida de dades a l’Hospital Josep Trueta, que ha permès ampliar el nombre de participants. En aquesta ocasió s’han pogut recollir les dades de 34 nens i nenes. L’estudi es fa amb un ecògraf cedit per General Elèctrics, amb el qual es realitza una elastosonografia. Aquesta prova no és invasiva i permet detectar els canvis de manera precoç i comparar-los amb les escales clíniques que es fan servir actualment. Justament aquestes escales són les que s’utilitzen per decidir el maneig clínic; és a dir, quins tractaments han de seguir els pacients (ja siguin fisioteràpia, ortesi, tractament amb toxina botulínica) i amb quina freqüència, etc. Amb les proves que estan fent obtindran un millor coneixement de l’elasticitat muscular dels infants sense paràlisi que hi participin i del grau d’espasticitat (rigidesa muscular) dels infants amb paràlisi cerebral.

Fins ara, aquestes proves s'han fet servir per determinar l’elasticitat en diferents teixits del cos (mama, tiroides) però en els músculs ha estat molt poc estudiada i menys encara en infants. En els infants amb paràlisi cerebral és important detectar canvis en l’elasticitat de manera precoç, ja que la paràlisi cerebral provoca que els músculs estiguin rígids (espàstics) i això afecta la mobilitat, algunes vegades de manera molt incapacitant.

Aquest projecte el porta a terme un equip multidisciplinari liderat per Dolors Casellas, neuropediatra del servei de Pediatria de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i format per Raquel Font  i Anna Prats, doctores en Ciències de l’Activitat Física i Esport (CAFE) i en Biologia respectivament, i membres de l’equip d’investigació PHAS Research d’EUSES, a més de Juan Serrano, doctor en fisioteràpia d'EUSES; Inés Osiniri, pediatra ecografista de la Clínica Bofill; Laura González, tècnica de radiologia de l'empresa General Electrics, i Marçal Llach, col·laborador extern.

 

   

La incorporació es farà de forma progressiva a partir de l’octubre, i seguirà vinculat a l’IDIBGI com a investigador

El doctor Jordi Barretina Ginesta ha estat designat nou director de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) al Campus Can Ruti de Badalona, en substitució del doctor Manel Puig Domingo, càrrec al qual s’incorporarà de forma progressiva a partir d’aquest mes d’octubre.

Nascut a Viladamat (Alt Empordà) l’any 1976, Jordi Barretina ha estat director de l’IDIBGI des del febrer de 2017 i hi seguirà vinculat com a investigador. Per al doctor Barretina “ha estat un privilegi poder liderar l’institut aquests anys i haver contribuït a desenvolupar l’ecosistema de recerca biomèdica a Girona”.

Llicenciat i doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Barcelona (2004). Després de fer la seva tesi doctoral sobre la SIDA a l’Institut IrsiCaixa de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el 2005 va marxar a Boston (Estats Units) per incorporar-se al Dana-Farber Cancer Institute de la Harvard Medical School com a investigador postdoctoral en càncer. En aquest període va desenvolupar el Sarcoma Genome Project i va descobrir diverses alteracions genòmiques específiques que donaven lloc a dianes per a noves teràpies dirigides per als sarcomes.

El 2008 va passar a formar part del Broad Institute of Harvard and MIT a Cambridge (Estats Units), des d’on va liderar el projecte de l’Enciclopèdia de Línies Celul·lars de Càncer, finançat per la companyia Novartis, que descrivia les alteracions genètiques de més de mil models de laboratori en càncer per ajudar a predir la resposta a diferents tipus de tractaments oncològics. El 2011 es va incorporar com a cap de Laboratori de Recerca Oncològica Translacional als Instituts d’Investigació Biomèdica de la companyia Novartis a Cambridge, càrrec que va ocupar fins a la seva incorporació a l’IDIBGI.

Per la seva banda, la institució CERCA ha iniciat aquesta setmana el procés per a la selecció d’un nou director/a de l’IDIBGI, que s’incorporarà al més aviat possible.

Des de l’IDIBGI valorem molt positivament la tasca desenvolupada pel doctor Barretina durant aquests anys al capdavant de l’entitat i li desitgem molta sort i molts èxits en aquest nou repte professional.