IDIBGI

La recerca, publicada a la revista Nature, analitza dades de més de 844.000 persones de quatre països i avala la incorporació de mesures com el perímetre de cintura per millorar el diagnòstic
 

L’estudi està coliderat per José Manuel Fernandez-Real i Rafel Ramos, investigadors de l’IDIBGI, l’IDIAPJGol, l’ICS, la Universitat de Girona i la RICAPPS, i amb la participació de Jordi Blanch, investigador de l’IDIBGI i l’IDIAPJGol, inclou dades de més de 51.000 persones de la base de dades catalana SIDIAP

Un estudi internacional coliderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) demostra que l’índex de massa corporal (IMC), utilitzat habitualment per classificar l’obesitat, pot passar per alt persones amb excés de greix corporal i identificar-ne d’altres que no compleixen els criteris clàssics d’obesitat. Els resultats indiquen que incorporar mesures com el perímetre de cintura i la relació entre cintura i alçada permet millorar la classificació i identificar millor les persones amb un risc més elevat per a la salut.

La recerca ha estat codirigida conjuntament amb el King’s College London (Regne Unit), la Huazhong University of Science and Technology, el Kailuan General Hospital i la North China University of Science and Technology (Xina); el Pennington Biomedical Research Center i la University of Colorado Anschutz Medical Campus (Estats Units), i la Università Cattolica del Sacro Cuore (Itàlia).

La recerca ha analitzat dades de 844.108 persones adultes de quatre grans cohorts de la Xina, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya. La mostra espanyola inclou 51.269 participants de la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica de l’atenció primària a Catalunya. L’estudi posa així en valor la contribució de les dades sanitàries catalanes a una investigació internacional sobre el diagnòstic i l’evolució de l’obesitat.
 

Incorporar més mesures permet identificar més casos d’obesitat

Els resultats mostren que classificar l’obesitat exclusivament a partir de l’IMC comporta tant casos d’infradiagnòstic com de sobrediagnòstic. Segons la cohort analitzada, entre el 5,2 % i el 8,6 % de les persones estudiades tenien un IMC dins del rang de sobrepès, però presentaven mesures de cintura o de relació cintura/alçada compatibles amb un excés de greix corporal que permetien classificar-les com a persones amb obesitat. En canvi, entre l’1,2 % i el 3,1 % estaven classificades amb obesitat segons l’IMC, però no complien amb les mesures citades a l’estudi.

A la cohort catalana del SIDIAP, la prevalença estimada d’obesitat passa del 18,7 % al 26,1 % quan s’aplica la definició que combina l’IMC amb el perímetre de cintura i la relació cintura-alçada. Aquest canvi evidencia la importància de tenir en compte altres indicadors, més enllà del pes i l’alçada, per identificar adequadament l’excés de greix corporal.

La metodologia segueix els criteris proposats per una comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology, que recomana complementar l’IMC amb altres mesures antropomètriques per confirmar la presència d’obesitat.

 L’obesitat clínica i la preclínica presenten riscos diferents

Un altre resultat destacat és la validació de la distinció entre obesitat clínica i obesitat preclínica proposada per aquesta comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology. L’obesitat clínica es defineix per la presència d’un excés de greix corporal que s’associa amb alteracions en el funcionament dels òrgans o limitacions en les activitats quotidianes. En l’obesitat preclínica, en canvi, hi ha excés de greix corporal, però es manté la funció dels òrgans i de l’organisme.

L’anàlisi conjunta de les cohorts amb dades de mortalitat disponibles mostra que les persones amb obesitat clínica presenten un risc de mortalitat per qualsevol causa un 69% superior al del grup de referència. En les persones amb obesitat preclínica, l’increment és més moderat, del 19 %.

A més, el seguiment longitudinal indica que entre el 76,9 % i el 91,3 % de les persones amb obesitat preclínica no van progressar cap a l’obesitat clínica durant deu anys de seguiment. Aquesta evolució posa de manifest que l’obesitat no té les mateixes conseqüències en totes les persones i que és important diferenciar la presència d’excés de greix corporal de l’afectació clínica que pot comportar.

Cap a un diagnòstic i una atenció més personalitzats

Els resultats reforcen la necessitat d’avançar cap a un abordatge de l’obesitat que tingui en compte no només les mesures corporals, sinó també l’estat funcional i el risc individual de cada persona. Aquesta aproximació pot contribuir a millorar la identificació de les persones amb més risc de complicacions i a orientar les estratègies de prevenció, seguiment i tractament.

“En els darrers anys, s’ha debatut molt sobre si l’obesitat s’ha de considerar una malaltia. Aquest estudi ens ajuda a entendre millor quan l’excés de greix corporal afecta realment la salut i quins senyals ens permeten identificar aquesta afectació. Reconèixer aquests senyals ens pot ajudar a identificar les persones que necessiten una atenció mèdica prioritària i a prevenir possibles complicacions per a la seva salut”, explica el Dr. Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i del CIBERObn, cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona.

“Distingir entre obesitat clínica i preclínica no ha de comportar endarrerir les intervencions en les persones que encara no presenten alteracions funcionals. La classificació ha de servir per orientar una atenció individualitzada, adaptada al risc de progressió i a les necessitats de cada pacient”, explica el Dr. Ramos, cap del grup de recerca d’Investigació en Salut Vascular de l’IDIBGI, investigador de l’IDIAPJGol, coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca Girona IDIAPJGol-ICS, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i coordinador de la RICAPPS.  

Referència de l’article:

Pan, A., Yang, S., Ramos, R. et al. Validation of clinical and preclinical obesity across global cohorts. Nature (2026). https://doi.org/10.1038/s41586-026-11237-5

El Dr. José Manuel Fernández-Real,  investigador de l’IDIBGI i endocrinòleg de l’Hospital Trueta, ha participat en aquest estudi co-liderat amb la KU Leuven

Ha revelat un increment constant de l’índex de massa corporal en les últimes tres dècades. Tot i aquest augment, el control del sucre en sang (HbA1c) no ha variat

Un estudi internacional co-liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i la Universitat Catòlica de Leuven (KU Leuven, Bèlgica) revela que les persones amb diabetis tipus 1 tenen avui un Índex de Massa Corporal (IMC) més elevat que fa tres dècades. La recerca, publicada a la revista científica eClinicalMedicine, mostra un increment del pes corporal mitjà dels pacients, mentre que el control del sucre en sang (mesurat per l’HbA1c) s’ha mantingut estable al llarg del temps.

L’estudi ha estat co-liderat per la KU Leuven i l’IDIBGI, amb la participació de l’investigador de l’IDIBGI i el CIBERObn, i endocrinòleg de l’Hospital Trueta, el Dr. José Manuel Fernández-Real. També hi han participat la investigadora predoctoral Laura Gallardo-Nuell, primera autora de l’article juntament amb el Dr. Amar van Laar, de la KU Leuven, i la Dra. Yenny Leal, investigadora postdoctoral de l’IDIBGI. L’últim autor de la publicació és el Dr. Bart Schueren, també de la KU Leuven.

La revisió, emmarcada en el projecte europeu SOPHIA (Stratification of Obesity Phenotypes to Optimize Future Obesity Therapy), ha analitzat 148 assajos clínics aleatoritzats publicats entre 1993 i 2025, que inclouen dades de més de 56.000 persones amb diabetis tipus 1. Els resultats mostren una tendència clara a l’alça del pes corporal: l’IMC mitjà ha passat de 25 kg/m² als anys noranta als 26.9 kg/m² en l’última dècada. Una evolució similar a la que s’ha observat en la població general i en pacients amb diabetis tipus 2.

En canvi, els dos tipus de diabetis presenten una evolució diferent pel que fa al control del sucre en sang, mesurat a través de l’HbA1c, un indicador que reflecteix els nivells mitjans de glucosa en els últims mesos. Mentre que en les persones amb diabetis tipus 2 aquest valor ha millorat progressivament disminuint al llarg del temps – gràcies a millores en els tractaments i en la gestió metabòlica -, en el cas de les persones amb diabetis tipus 1, l’HbA1c s’ha mantingut estable durant les darreres tres dècades. Aquesta estabilitat, combinada amb l’augment de pes corporal observat, planteja una nova qüestió: per què les persones amb diabetis tipus 1 guanyen pes sense millorar el control glucèmic, i quines conseqüències pot tenir això sobre la seva salut.

“Hem revisat més de trenta anys d’assajos clínics internacionals i hem comprovat que aquesta tendència és consistent en totes les regions del món analitzades”, afegeix Laura Gallardo-Nuell. “Els resultats obren noves preguntes sobre les causes d’aquest augment de pes i és clau per orientar futurs estudis i polítiques de prevenció, i per entendre com evoluciona la diabetis tipus 1 en el context de l’epidèmia global d’obesitat.”

“Aquesta evolució indica que l’obesitat també és una realitat creixent en els pacients amb diabetis tipus 1, i que caldrà considerar-la com un factor de risc afegit de complicacions cardiovasculars i metabòliques”, explica el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del grup de recerca de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBERObn, i també cap de la secció d’endocrinologia de l’Hospital Trueta, que també és catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i investigador ICREA Acadèmia.

El treball destaca la necessitat de noves recerques amb dades del món real per entendre millor com evolucionen el pes i el control glucèmic en les persones amb diabetis tipus 1, així com la seva relació amb el tractament amb insulina.

Al projecte SOPHIA també hi ha participat el grup de recerca en Salut Vascular de l’IDIBGI i l’IDIAP Jordi Gol, amb la participació del seu cap de grup, el Dr. Rafael Ramos, i l’investigador Dr. Jordi Blanch. El projecte està finançat per la Iniciativa d’Innovació en Salut, en col·laboració amb la Comissió Europea i amb el suport del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.

Article de referència: van Laar, Amar; Gallardo-Nuell, Laura; Lucio, Sofia; Visser, Margaretha; Mertens, Ann; Vangoitsenhoven, Roman; Gillard, Pieter; Al Ozairi, Ebaa; Le Roux, Carel; Rosen, Jonathan; Pozo, Carmen; Leal, Yenny; Fernández-Real, José Manuel; Mathieu, Chantal; Steenackers, Nele; Schueren, Bart. (2025). Trends in baseline HbA1c and body-mass index in randomised trials of people with type 1 diabetes from 1993 to 2025: an IMI2 SOPHIA systematic review and meta-analysis. eClinicalMedicine. 89. 103589. 10.1016/j.eclinm.2025.103589.

El llibre, escrit per Cristina Masanés i il·lustrat per Pilarin Bayés, ha estat creat amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), i apropa el funcionament i la importància d’aquest òrgan a infants de 3 a 8 anys

Ha  comptat amb l'assessorament mèdic del Dr. Ramon Brugada, cap del servei de cardiologia dels Hospitals Trueta i Santa Caterina i del grup de recerca en Genètica Cardiovascular de l’IDIBGI

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) presenta “Tam-tam”, el tercer conte de la seva col·lecció de divulgació científica per a infants, que està dedicat al cor. L’obra està escrita per Cristina Masanés, una de les veus literàries més reconegudes del país, i dibuixada per Pilarin Bayés, referent indiscutible de la il·lustració infantil a Catalunya. El projecte ha estat possible gràcies a l’Ajut FCRI 2025 de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i ja és a la venda a llibreries sota el segell editorial de Llibres del Segle.

Un viatge al batec de la vida: què fa el cor i per què és tan important?

En aquesta nova història, el públic d’entre 3 i 8 anys descobrirà com el cor alimenta cada racó del cos, quin és el seu funcionament i com s’accelera quan ens emocionem o fem esport, i com cada batec ens explica coses d’allò que fem i sentim. A través del relat de Cristina Masanés, que s’acompanya del traç inconfusible de Pilarin Bayés, el públic infantil aprendrà per què la sang fa “voltes” pel cos, i reflexionarà sobre la diversitat de vides que bateguen en aquest món.

“Un viatge al mon dels humans a través del batec del cor, amb supercors i cors inspirats, cors trapella i cors descobridors, cors robats i cors de pedra. Un conte amb 4 finals perquè cada infant s’hi pugui reconèixer”, comparteix l’escriptora Cristina Masanés.

El conte ha estat assessorat pel Dr. Ramon Brugada, cap del grup de recerca en Genètica Cardiovascular de l’IDIBGI i, també, cap del servei de cardiologia dels Hospitals Trueta i Santa Caterina.

Ell és un dels protagonistes dels vídeos divulgatius que s’incorporen al llibre, accessibles al final de l’obra a través de codis QR. Estan protagonitzats per investigadors i investigadores de l’IDIBGI que expliquen de manera visual i molt planera el batec del cor, com experimentar amb el pols o, fins i tot, com extreure l’ADN d’una maduixa a casa.

A la venda a les llibreries i a la Fira Indilletres (La Bisbal d’Empordà)

El conte ja és a la venda a les llibreries, i es podrà adquirir aquest cap de setmana a la Fira Indilletres de La Bisbal d’Empordà, a la parada número 4 de l’editorial Llibres del Segle. També es pot comprar online a la web de Llibres del Segle.

Tres contes per despertar la curiositat científica

Amb “Tam-tam”, l’IDIBGI consolida una línia editorial que vol despertar la curiositat científica, fer accessibles conceptes biomèdics i aprofitar la infància, una etapa clau per començar a fer-se preguntes, entendre el cos i incorporar la ciència com una aliada per viure millor. Tot plegat s’alinea amb un dels objectius que té l’IDIBGI com a centre de recerca biomèdica a les comarques gironines, que és el d’apropar la ciència i la salut a la població i despertar vocacions científiques entre les noves generacions.

Segons Miquel Gómez Clares, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la col·lecció de llibres de divulgació científica per a infants de l’IDIBGI “aporta un format comunicatiu fresc, viu i original que connecta directament amb la curiositat del públic infantil i n’estimula el coneixement sobre el funcionament i la importància del cor”. En la seva opinió, “aquest nou llibre, el tercer de la col·lecció, s’alinea amb l'estratègia de l'FCRI d’estimular els coneixements científics des de l'etapa infantil, contribuint, alhora, a enfortir la divulgació científica en català amb un enfocament innovador tant en el plantejament del contingut com en la imatge que l’acompanya”.

Els llibres anteriors que l’IDIBGI ha publicat gràcies a l’ajut de la FCRI són: “Les aventures de la Bio i la Medi” (Estrella Polar, 2023), una aventura pel sistema respiratori escrit per Martí Gironell i il·lustrat per la Pilarin; i “I em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit” (Llibres del Segle, 2024), un relat tendre sobre la neurodegeneració signat per Josep Maria Fonalleras i dibuixat també per la Pilarin. Cada volum aporta la mirada única d’autors i autores de referència sobre diferents camps de recerca de l’IDIBGI, sempre unificats per l’estil característic de la Pilarin.

El Diari ARA Girona ha reconegut aquest dimarts al vespre el Dr. Xavier Aldeguer, digestòleg dels hospitals Trueta i Santa Caterina i investigador de l’Institut d'Investigació Biomèdica (IDIBGI), com a gironí revelació de l’any pel seu estudi sobre la microbiota intestinal de la Sra. Maria Branyas, la persona més longeva del món. El reconeixement s’emmarca en els 25 Reconeixements ARA Girona, uns guardons que atorguen els periodistes de la redacció gironina per destacar històries inspiradores i persones que contribueixen a fer un territori millor.

Per què l'olotina Maria Branyas, coneguda com la "superàvia catalana" va viure fins als 117 anys i va mantenir un bon estat de salut fins gairebé al final? L'ARA, segons ha indicat durant l’acte, va publicar en primícia els resultats d'un estudi multiòmic fet a Maria Branyas, el més exhaustiu que s'ha fet mai a una persona supercentenària, que aportava informació molt valuosa per explicar la seva extraordinària longevitat. Des de Girona, el metge i investigador Xavier Aldeguer, cap del grup de recerca de malalties digestives i microbiota, aportava la informació més impactant de l'estudi: Maria Branyas tenia una microbiota intestinal més pròpia d’una persona jove que d'una persona de més de cent anys. Per a Aldeguer i el seu equip, "la troballa obre la porta a crear patrons de microbiota associats a la longevitat.”

El guardó al Dr. Aldeguer posa en valor la recerca pionera sobre l’envelliment saludable i el paper de la microbiota, un camp amb gran projecció científica i social. El seu treball, dut a terme amb el suport de l’equip investigador de l’IDIBGI, ha despertat un ampli interès mediàtic i ha contribuït a posicionar Girona com un referent en l’àmbit de la recerca biomèdica.

L’acte, celebrat a l’antic teatre Odeon, ha comptat amb la presència de diverses autoritats locals i representatives del món acadèmic i empresarial.

Enhorabona al Dr. Aldeguer per aquest reconeixement, que també és un motiu d’orgull per a l’Institut d’Assistència Sanitària, l’Hospital Trueta i l’IDIBGI.

Impulsat pel grup de Genètica Cardiovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), el projecte ha analitzat més de 1.200 casos amb l’objectiu d’evitar que aquests tipus de morts puguin repetir-se en familiars directes

Els resultats, publicats recentment, ofereixen una guia d’actuació per a metges forenses i cardiòlegs per determinar quan és més convenient fer aquesta anàlisi genètica post mortem

La mort sobtada és un dels factors de mortalitat amb major incidència a la població, i en especial en aquelles franges d’edat més jove (fins a 50 anys). Les afectacions cardíaques són la principal causa d’aquestes morts inesperades, que en nombrosos casos pot estar vinculada a malalties hereditàries.

Aquest fet va motivar que l’any 2012 el grup de Genètica Cardiovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) iniciés la col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el projecte MOSCAT —Mort Sobtada a Catalunya— amb l’objectiu de prevenir aquests tipus de morts. Des de llavors, el projecte ha analitzat més de 1.200 mostres de víctimes de mort sobtada, erigint-se a data d’avui en el major estudi conegut basat en l’anàlisi genètica post mortem —també anomenada autòpsia molecular—per determinar l’existència, o no, del factor hereditari en aquestes morts.

Els resultats d’aquest estudi s’han publicat ara a la revista científica Journal of Molecular Diagnostics i revelen, entre altres dades, que en persones de fins a 35 anys mortes de manera sobtada sense causa determinada, les proves genètiques han identificat factors hereditaris vinculats a patologies cardíaques en un 9,5% dels casos.

Més d’una dècada de proves genètiques

Més concretament, l’estudi es basa en l’anàlisi genètica post mortem de 1.252 casos recollits durant més d’una dècada. El Grup de Genètica Cardiovascular els va dividir en dos grups: 685 corresponents a persones de fins a 35 anys i 567 d’entre 36 i 50 anys. És en aquest primer grup on les proves van detectar factors patògens d’arrel cardíaca en el 9,5% de les morts.

Dins d’aquest primer grup, la taxa més elevada on es va detectar la incidència genètica va ser en morts per aneurismes d’aorta toràcica (ruptura d’una porció de l’artèria per la debilitat de la paret d’aquesta) i miocarditis (inflamació del miocardi), amb un 33,3% dels casos. La rellevància d’aquests resultats fan que els investigadors recomanin fer una anàlisi genètica de manera rutinària en aquest grup.

Pel que fa al grup de 36 a 50 anys, la taxa de mort sobtada vinculada a causes genètiques va ser menor (4,9%), mantenint-se els aneurismes d’aorta toràcica com a primera causa (33%). En aquest grup, l’estudi proposa un enfocament més selectiu i recórrer a l’anàlisi genètica només quan l’autòpsia no aclareixi la causa de la mort, o bé hi hagi la sospita d’una malaltia estructural cardíaca hereditària.

Col·laboració amb l’IMLCFC

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica és l’encarregat de recollir i facilitar al Grup de Genètica Cardiovascular de l’IDIBGI les mostres d’aquelles autòpsies de mort sobtada en persones de fins a 50 anys sense causa clara —conegudes com a autòpsies blanques— o bé en els quals hi havia sospita d'una possible causa cardíaca. Totes les mostres son analitzades al laboratori de Diagnòstic Molecular de la Regió Sanitària de Girona, ubicat a Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, un equipament que disposa de la tecnologia d’última generació per a seqüenciar l’ADN i detectar aquells gens vinculats a malalties cardiovasculars hereditàries.

L’any 2022 els professionals de l’IMLCFC van agafar mostres de 214 cadàvers, dels quals es van acabar cursant uns 170 estudis de genètica, una xifra que s’ha mantingut relativament estable al llarg dels anys.

Importància per a la prevenció

Més enllà d’esclarir l’existència de factors genètics en les morts sobtades, l’estudi posa de manifest el valor preventiu que suposa realitzar aquestes proves genètiques post mortem. “Identificar una causa genètica permet detectar a familiars de la persona afectada per la mort i aplicar mesures preventives, com controls cardiològics periòdics”, destaca el doctor Ramon Brugada, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, investigador de l’IDIBGI i un dels principals impulsors de l’estudi. “El consens mèdic és el d'informar sempre els familiars per evitar una possible segona mort”, afegeix. En aquest context, és l’IMLCFC qui es posa en contacte amb els familiars directes i comunicar-li el diagnòstic positiu de l’anàlisi genètica, amb l’objectiu que puguin informar el seu metge i iniciar un seguiment.

Per aquesta raó,  l’IMLCFC va crear l’any 2023 una Unitat de Mort Sobtada per millorar la detecció d’aquelles patologies hereditàries que podrien desencadenar una mort sobtada.

Un segon element valuós del projecte MOSCAT, com  apunten els seus autors, és que aporta una guia d’actuació per a metges forenses i cardiòlegs avalada per l’evidència dels resultats obtinguts. “Amb més de mil casos analitzats, l’estudi ofereix un procediment per decidir en quins escenaris de mort sobtada fer l’anàlisi genètica aporta un benefici clar a l’hora d’optimitzar recursos i, sobretot, ajudant a prevenir futures morts familiars”, conclou el doctor Brugada.

FOTOGRAFIES: Les mostres del projecte MOSCAT han estat analitzades al laboratori de Diagnòstic Molecular de la Regió Sanitària de Girona. El doctor,  Ramon Brugada, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, investigador de l’IDIBGI i un dels principals impulsors de l’estudi.