Trueta

Arran de l’explosió que ha ocorregut aquest vespre a la Casa de Cultura durant la Nit de la Recerca, els dispositius de salut han atès un total de 18 pacients de diferent consideració. El SEM ha mobilitzat 6 ambulàncies i 2 vehicles de comandaments al lloc dels fets, on s’ha fet la primera atenció als pacients i s’ha gestionat el trasllat als diferents centres sanitaris. També s’ha ofert suport psicològic als organitzadors i assistents.

Els ferits de més consideració, 5 en total, han estat traslladats a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, mentre que la resta han estat derivats a l’Hospital Santa Caterina de Salt i al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell.

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta està atenent un total de cinc persones ferides a l’explosió. L’estat dels ferits, en aquest moment (23h dia 30 de setembre de 2022), és el següent:

Adults:
-    Dona de 47 anys > ferida lleu
-    Home de 31 anys  > menys greu, resta en observació al Servei d’Urgències

Pediàtrics:
-    Nen de 10 anys > estat menys greu
-    Nena de 5 anys > estat greu
-    Nen de 12 anys > estat menys greu


A l’Hospital Santa Caterina i al CUAP Güell s’han atès 13 persones més, que ja han estat donades d’alta:

- A l’Hospital Santa Caterina de Salt s’han atès set persones més amb ferides lleus: tres dones de 23, 42 i 44 anys, un home de 52 anys, dues nenes d’11 i 13 anys, i un nen d’11 anys.
- Finalment, al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Güell s’han atès sis persones per ferides i lesions a les extremitats, totes elles lleus: dues dones de 22 i 37 anys, 3 nenes de 10, 11 i 12 anys i un nen de 3.

Ahir diumenge l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Triueta i el Centre d'Urgències d'Atenció Continuada Güell van rebre la visita del gagantó Mau i part de la Colla de Geganters de Sant Celoni, que divendres van iniciar un periple per la majoria d'hospitals i CUAP de Catalunya. La visita d'emmarca dins el projecte Onada d’agraïments, que recorrerà més de 1.800 km aturant-se en més d’una quarantena d’hospitals i CUAP de totes les regions sanitàries del Principat de Catalunya, des de Vielha fins a Amposta.L’inici va ser el 16 de setembre a l’hospital de Sant Celoni i s'allargarà el final el 7 d’octubre al Departament de Salut de la Generalitat, Barcelona. Durant les visites, es llegirà un manifest i els voluntaris del projecte intercanviaran paraules amb els equips dels centres.

Els geganters van visitar els centres de Girona on van ser rebuts per una representació dels treballadors. L'organització va llegir un escrit d'agraïment i, després de donar-los les gràcies per la seva visita, en Mau i la seva colla ven fer una ballada.

El gegantó Mau forma part de la Colla de Geganters de Sant Celoni des de l’any 1996, pesa 28kg. i habitualment va vestit de geganter de la Colla. En aquesta ocasió, s’ha mudat amb una bata blanca de sanitari.

El Servei de Reumatologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt ha creat una consulta específica per tractar pacients amb la malaltia de Forestier-Rotés o hiperostosi esquelètica difusa idiopàtica (HEDI). Aquesta és la primera consulta monogràfica d’aquesta patologia en un hospital d’arreu de l’Estat espanyol. La malaltia de Forestier-Rotés ossifica les zones d’ancoratge del cos, anomenades èntesis, i que correspondrien a les zones d’inserció de lligaments, càpsules i tendons a les superfícies òssies de tot el cos. Aquestes ossificacions apareixen tant a l’esquelet axial (columna) com a zones perifèriques (extremitats) en forma d’esperons, anomenats entesòfits. Amb la posada en marxa d’aquesta consulta específica, des del Servei de Reumatologia es vol potenciar la investigació de la malaltia de Forestier-Rotés amb l’objectiu d’avançar en la recerca en molts àmbits de la malaltia però, principalment, en la millora de la qualitat de vida dels pacients.

En l’actualitat es pot considerar una malaltia òrfena, ja que no té un tractament específic –a part de la medicació que pal·lia els símptomes o bé del tractament de les complicacions que es poden presentar, com són: problemes de disfàgia (dificultat per deglutir) provocada pels entesòfits cervicals que comprimeixen la zona faringoesofàgica, fractures vertebrals de la columna anquilosada, necessitat de pròtesis per a una afectació greu del maluc, problemes ortopèdics per calçar-se, que requereixen la resecció dels esperons, entre d’altres, i la intervenció de serveis quirúrgics, com ara la neurocirurgia o la traumatologia.

És una malaltia infradiagnosticada, tot i que fa molts anys que ja va ser descrita pel doctor Forestier i pel doctor català Jaume Rotés Querol (1950), pare de la reumatologia catalana. Això ha estat degut al fet que no és extremadament dolorosa, tot i que comprometi la qualitat de vida dels pacients, així com al poc coneixement que es té d’aquesta patologia, que freqüentment es diagnostica com a artrosi de columna. En conseqüència, la majoria de malalts són identificats en fases molt evolucionades en què ja no hi ha cap opció terapèutica, a part de tenir en compte les potencials complicacions. El perfil més característic seria un home de més de 70 anys amb una columna pràcticament fusionada i amb una alta prevalença de diabetis i sobrepès entre aquest grup de població. Teresa Clavaguera, especialista del Servei de Reumatologia de l’IAS–ICS Girona, és experta en aquesta patologia i ja ha apuntat en alguns estudis publicats que possibles causes de l’infradiagnòstic són no identificar altres formes clíniques que afecten més les estructures fora de la columna, com els malucs o les diferents articulacions, i que es detectarien en gent de menor edat o en població femenina, fet que provoca un endarreriment molt considerable del diagnòstic que actualment volta sobre els 14 anys des de l’inici dels símptomes.

L’objectiu principal de la consulta monogràfica és atendre les necessitats d’aquests pacients i oferir-los informació i coneixement de la seva patologia i de les millors opcions terapèutiques de les quals disposem en el moment actual.  Alhora, investigar quines exploracions clíniques o d’imatge poden ser útils per detectar precoçment la malaltia, identificar factors de risc corregibles  (diabetis, obesitat...), col·laborar en la recerca d’uns criteris diagnòstics més actualitzats, etc., tot encaminat a aconseguir un tractament que eviti la progressió de la malaltia. Ara mateix, des del Servei de Reumatologia porten un centenar de pacients amb aquesta malaltia de les àrees de referència dels hospitals Trueta i Santa Caterina, tot i que es creu que molts d’aquests pacients encara no estan identificats.

Creació d’un registre de pacients a la Regió Sanitària Girona

Per avançar en la recerca i poder millorar la qualitat de vida dels pacients amb la malaltia de Forestier-Rotés o HEDI, el primer pas necessari és la creació d’un registre de tots els que estiguin controlats o arribin a les consultes de reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina. L’objectiu d’aquesta base de dades, en primer lloc, serà fer un estudi transversal per descriure la població de pacients de la nostra àrea d’influència que reculli dades demogràfiques, dades de la seva malaltia (tant clíniques com radiològiques), així com estudiar la funció física o la qualitat de vida dels pacients. En segon terme, també es valorarà la possibilitat de fer estudis longitudinals per conèixer l’evolució de la malaltia. Finalment, es planteja la possibilitat de crear un biobanc amb mostres biològiques dels pacients inclosos en el registre amb finalitats de recerca més bàsica. Tots, passos necessaris per a futures línies d’investigació per aconseguir un tractament que eviti l’ossificació d’aquestes estructures i que, en definitiva, eviti l’evolució a una anquilosi extensa.

La Unitat de Coloproctologia del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha estat reacreaditada com a unitat colorectal avançada per part de l’Associació Espanyola de Coloproctologia (AECP), fet que posa en relleu la qualitat assistencial del Servei. La decisió de reacreditar la unitat de l’hospital de Girona es va prendre durant la reunió nacional de l’AECP, que va tenir lloc a Pamplona durant el mes de maig. En aquest moment, la del Trueta és la cinquena unitat de l’Estat espanyol a ser reacreditada.

L’Associació Espanyola de Coloproctologia té com a objectiu promoure l’avenç de la ciència, el coneixement i la bona pràctica clínica en el camp de la coloproctologia. L’AECP/FAECP, en col·laboració amb diversos professionals, amb responsables d’unitats amb una experiència dilatada i representants de societats científiques, ha desenvolupat un programa d’acreditació d’unitats de coloproctologia, dissenyat per reconèixer l’excel·lència de les unitats i impulsar-ne la millora. L’acreditació és per a cinc anys i, passat aquest temps, el servei s’ha de reacreditar per poder continuar mantenint la certificació. La Unitat de Coloproctologia del Trueta es va acreditar per primer cop el 2015 i s’havia de reacreditar el 2020. La pandèmia, però, ha demorat aquest procés fins ara. El certificat serà vigent fins al 2027.

Les acreditacions es duen a terme a partir de l’anàlisi d’un seguit de competències i bones pràctiques que han estat identificades per part de l’AEPC, les quals s’exigeix que exerceixin els professionals integrants de la Unitat al seu lloc de treball. En aquest sentit, han elaborat un manual de competències específiques per a les unitats de coloprotoctologia d’Espanya, que han de complir per poder obtenir aquesta acreditació.

Per aquest procés de reacreditació, s’analitzen dades assistencials, de volum d’intervencions quirúrgiques, els resultats d’aquestes, les complicacions postquirúrgiques, les visites, l’activitat en gabinets, etc. A part de l’activitat assistencial, per obtenir l’acreditació també s’analitzen els recursos materials amb els quals es desenvolupa l’activitat (l’espai físic, l’equipament electromèdic...), així com els recursos humans (professionals integrants a la unitat, formació, congressos als quals assisteixen, recerca, docència MIR, etc).

El cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva en funcions dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina, el Dr. Ramon Farrés, assenyala que es tracta d’un «procés molt exigent», per això «estem orgullosos d’haver aconseguit aquesta fita i del treball que hi ha al darrere». Obtenir aquesta acreditació pressuposa que pots atendre qualsevol pacient i que disposes dels darrers avenços quirúrgics i els coneixements per dur a terme qualsevol procediment. Haver obtingut aquesta reacreditació també comporta que el Trueta sigui reconegut com a centre formador d’altres cirurgians per a aquest tipus de subespecialitat.

La Unitat de Cirurgia Colorectal de l’hospital Trueta està formada per un equip de 7 cirurgians (6 adjunts i el cap de secció), a més de dues professionals d’infermeria especialitzada en cirurgia colorectal. Treballen de manera coordinada amb un equip multidisciplinari amb professionals de diferents especialitats com oncòlegs, radioterapeutes, radiòlegs, patòlegs, digestòlegs, anestesistes, fisioterapeutes, dietistes-nutricionistes i ginecòlegs.

L’objectiu de la Unitat és donar el millor tractament possible a pacients amb patologia colorectal, principalment patologia oncològica, però també proctologia, patologia del sòl pelvià o patologia urgent com ara còlon perforat o diverticulitis.

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta és el centre de referència a la demarcació de Girona per al càncer de recte, i s’atenen cada any entre 100 i 120 pacients amb aquesta malaltia. També s’operen entre 80 i 100 pacients amb càncer de còlon a l’any. Són pacients que la majoria de vegades han de passar per tractaments multidisciplinaris i que en moltes ocasions requereixen més d’una intervenció quirúrgica.

El Trueta és reconegut internacionalment, especialment per l’abordatge del càncer de recte, que es tracta fins i tot amb cirurgia robòtica i transanal. El mètode que segueix l’equip és la prehabilitació, és a dir, preparar molt els pacients abans de l’operació per tal d’obtenir els millors resultats possibles, reduir les complicacions i millorar-ne la recuperació.

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ha lliurat aquesta tarda els setens premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica en un acte que ha omplert la sala petita del Palau de Congressos de Girona després de dues edicions marcades per les restriccions de la pandèmia. Pel que fa als professionals de l'Institut Català de la Salut a Girona, el COMG ha reconegut el Servei de Neurologia Trueta – Santa Caterina pel seu model organitzatiu de treball en equip i multidisciplinari i per la seva tasca de docència i de recerca i també el Dr. Antoni Beltran, metge de capçalera i geriatre des de fa més de 30 anys a Sant Feliu de Guíxols.

El 2016, sota l’Aliança Estratègica ICS Girona – IAS, el Servei de Neurologia va esdevenir un servei únic de titularitat ICS, que ofereix assistència a la població de referència dels hospitals Trueta, Santa Caterina, d’Olot i de Campdevànol. Liderat pel Dr. Lluís Ramió, el model organitzatiu del servei, de treball en equip, coordinat, multidisciplinari, posant el pacient i les famílies en el centre del procés, promovent el creixement dels seus professionals i orientat a resultats en salut, és de referència nacional i internacional.

El servei realitza una activitat completa, integral, translacional, competitiva i d’alt impacte a l’entorn de les malalties neurològiques tant en l’àmbit assistencial; docent en la formació MIR i amb el grau de medicina i postgraus de la Universitat de Girona i d’altres universitats catalanes; i també una llarga trajectòria investigadora lligada a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, amb grups de recerca consolidats i investigadors de reconegut prestigi nacional i internacional que han posicionat el Servei i la neurologia gironina a l’esfera mundial.

Pel seu costat, el Dr. Antoni Beltran ha rebut un premi Bonastruc ça Porta del COMG per la seva dedicació al pacient i per la seva estima i defensa del llenguatge popular relacionat amb la salut. El Dr. Beltran ha publicat diversos llibres relacionats amb la salut i amb el paisatge de Sant Feliu. El 2018 va publicar l’Ensenya’m la llengua, un recull sobre la recuperació del llenguatge popular i col·loquial relacionat amb la salut, els remeis i les malalties on hi reivindica expressions com “estar tocat del bolet” o tenir una “feridura”. De fet, el Dr. Beltran explica que va veure la necessitat d’aquest llibre al detectar el xoc lingüístic que veia a la seva consulta: els conceptes tècnics i mèdics que havia après a la facultat i els conceptes populars que usaven les persones quan parlaven de la seva salut. Aleshores va pensar que aquest llenguatge popular s’havia de preservar. El Dr. Beltran també ha publicat el llibre 30 itineraris per l’Ardenya Cadiretes, de divulgació i estima pel territori i pel paisatge que té més a prop.

També esmentar que el COMG ha guardonat també el Dr. Ramon Sans, metge nefròleg i cap del servei de nefrologia a l’Hospital de Figueres durant 34 anys, que ha rebut un premi Bonastruc ça Porta del COMG per la seva vocació de servei públic i per la seva dedicació a l’Hospital de Figueres i a la Fundació Salut Empordà on hi ha desenvolupat diverses funcions: director assistencial, coordinador de les Comissions de Qualitat, membre i president del Comitè d’Ètica assistencial. També ha estat membre de la Comissió de Deontologia del COMG i del Comitè d’Ètica i Investigació de l’Hospital Josep Trueta.

Actualment és membre del Patronat de la fundació en representació ciutadana, càrrec pel qual va ser escollit pel ple de l’Ajuntament de Figueres el novembre del 2020. També ha estat fundador i president de la ONG Salut Empordà Cooperació. Jubilat de l’assistència l’agost del 2020, el Dr. Sans es va reincorporar l’any passat durant un breu període per fer front a la pandèmia de Covid-19. També va formar part de l’equip de facultatius que va atendre a Salvador Dalí, mentre va residir a Figueres, durant els darrers anys de la seva vida, fins a la seva mort el 23 de gener de 1989.

L’acte dels VII premis Bonastruc ça Porta del COMG també ha inclòs el lliurament de dues beques Joan Bruguera per a formació mèdica que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, formada per l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i el COMG.

Les beques han estat per la doctora Helena Cebrià Fondevila, especialista en Pediatria, per una rotació d’un any a la unitat de cures pal·liatives pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu, a Barcelona; i pel doctor Eloi Maldonado Marcos, especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, per una rotació d’un mes a la unitat de cirurgia colorectal al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, a Nova York.

Les beques Joan Bruguera són les més antigues de Girona, daten del 1464, abans del descobriment d’Amèrica (1492), quan es crea la Fundació Joan Bruguera, una de les més antigues de Catalunya.