Trueta

Els treballs han suposat una inversió de prop d’un milió d’euros A l'Àrea d'Endoscòpies s'hi realitzen més de 6.000 proves cada any

Aquest mes d’abril han acabat les obres de reforma i ampliació de l’Àrea d’Endoscòpies de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, uns treballs que han aportat importants millores en una àrea on es realitzen més de 6.000 proves i exploracions cada any. Les obres, amb una inversió superior als 800.000 euros, han servit per millorar la zona de boxs d’endoscòpies. Fins ara, en aquest espai hi havia 4 boxs, un dels quals estava equipat per fer-hi intervencionisme guiat per la imatge i el compartien els tres serveis que hi presten activitat. Amb aquests treballs s’ha ampliat, plomat i equipat amb una torre de raigs un altre dels boxs, de manera que ara es pot fer intervencionisme d’alta complexitat en els dos espais: un es dedica exclusivament a l’especialitat d’aparell digestiu i l’altre el comparteixen les especialitats de pneumologia i otorrinolaringologia. També s’ha ampliat l’àrea de recuperació de pacients i s’ha incorporat un nou espai per a les rentadores dels equipaments electromèdics.

Aquest box que s’ha adequat ara per fer-hi intervencionisme també incorpora un sistema de pressió regulable, fet que incrementa la seguretat dels pacients i dels professionals que hi treballen, sobretot en el cas de pacients que presenten malalties infeccioses respiratòries. En aquest box, que serà utilitzat principalment per Pneumologia, s’hi realitzaran tècniques d'alta complexitat, com ara criobiòpsies i ecografies endobronquials o ecobroncoscòpies, a través de la broncoscòpia i de tècniques pleurals amb l'ajuda de l'ecografia.

Els altres dos boxs acullen, principalment, l’activitat de colonoscòpies i gastroscòpies, entre d’altres proves, del servei d’Aparell Digestiu. Al box plomat que utilitzen els professionals de digestologia s’hi realitza tota l’activitat d’alta complexitat de referència de la Regió Sanitària Girona, com ara la col·locació d’endopròtesis digestives, colangiografies retrògrades endoscòpiques (CPRE), colangioscòpies (estudi directe endoscòpic de la via biliar), així com procediments diagnòstics i terapèutics guiats per ecoendoscòpia o ultrasonografia endoscòpia (EUS) o ecografia endoscòpica. Una de les millores que han portat les obres és la dedicació exclusiva d’aquest espai per al servei d’Aparell Digestiu, fet que permet incrementar el volum d’aquest tipus d’activitat, que ara ha passat a fer-se tots els dies laborables.

També s’ha habilitat un espai per tal de poder fer el diagnòstic citològic per part dels patòlegs quan durant les proves s’extreuen mostres que cal analitzar, per exemple, quan hi ha sospita de càncer de pulmó o pàncrees. Aquest estudi patològic immediat és important perquè els resultats indiquen si cal continuar extraient més mostres o si, per contra, ja no en calen més.

També s’ha ampliat amb una nova zona de recuperació dels pacients, que hi romanen el temps necessari per a la seva recuperació. Aquest espai ha crescut un 40%, ja que ha passat de 10 a 14 llits, un dels quals és un box d’aïllament destinat a pacients amb malalties infeccioses.

Una altra millora que incorpora l’Àrea és la creació de dos espais diferenciats de rentat i desinfecció de l’aparellatge que s’utilitza en la pràctica d’endoscòpies. Està equipat amb un sistema innovador que incrementa la precisió de la neteja dels diferents aparells i que, al mateix temps, permet una total traçabilitat de cadascun dels elements que els componen. Aquest sistema també aporta un augment de la seguretat dels pacients atesos a l’Àrea d’Endoscòpies.

Aquesta nova Àrea ha permès una renovació i incorporació de nous equipaments, com  són armaris intel·ligents, equips de diagnosi, central de monitoratge i noves lliteres.

En aquestes instal·lacions, el Servei d’Aparell Digestiu hi realitza cada any més 6.000 endoscòpies, de les quals més de mig miler són exploracions terapèutiques d’alta complexitat. El servei de Pneumologia hi realitza 500 endoscòpies i 350 intervencions pleurals, moltes d’elles d’alta complexitat i Otorrinolaringologia hi fa unes 160 videoendoscòpies intervencionistes a l’any.

 

A l’Hospital Josep Trueta hem començat a fer alguns canvis en el servei d'alimentació de pacients amb l’objectiu de promoure hàbits més saludables, garantint el tipus de dieta prescrita per a cada pacient. Aquesta setmana hem començat a implementar els canvis amb els més petits, principalment amb els esmorzars i els berenars. Hem substituït algun dels aliments que ara donàvem, per altres aliments com fruita, pa integral i fruits secs, etc. Així, apostem per eliminar els aliments ultraprocessats i els sucres afegits, oferint esmorzars i berenars més saludables i equilibrats. 

El 2019 a l'HospitalTrueta ja es va començar a fer canvis amb els esmorzars i berenars de la planta de pediatria. Seguint la línia iniciada aleshores, des del Servei de Dietètica i Nutrició i del Servei de Pediatria i amb el recolzament de l'empresa adjudicatària del servei d’alimentació a l’Hospital Trueta, COEMCO, s'ha estat treballant per millorar-los encara més. 

Els nous àpats segueixen les recomanacions descrites a les guies alimentàries de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en les que es promou una alimentació saludable, mediterrània, basada en el consum majoritari d'aliments d'origen vegetal, frescos i mínimament processats, ara com fruites fresques i fruita seca, pa integral, oli d'oliva verge... així com la reducció de sucres i aliments ultraprocessats (sucs, galetes, brioxeria industrial...). La nova proposta gastronòmica busca oferir un menjar de qualitat, proximitat, territori, sostenibilitat i innovació.

Com a Hospital promotor de la Salut es considera important cuidar les dietes del centre. En els últims anys ja s'han anat fent millores però el plantejament és continuar en aquesta línia a totes les dietes del Hospital per poder millorar de forma important la qualitat i també la sostenibilitat de la nostra alimentació.

S’estima que una de cada quatre persones de 30 a 70 anys tenen apnea obstructiva del son, un trastorn infradiagnosticat que comporta una elevada morbiditat i mortalitat si no és tractat a temps.
El projecte crearà la Unitat Virtual del Son experta i introduirà a l’atenció primària la figura de l’infermer o la infermera del son.
L’estudi està liderat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona, i compta amb la participació de 7 entitats d’arreu de l’Estat espanyol i Portugal. 
El projecte té una durada de tres anys i un pressupost de 3,1 milions d’euros.

El Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha donat el tret de sortida a Innòbics-SAHS, un nou projecte europeu per millorar el diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son als centres d’atenció primària. El projecte té una durada de 3 anys i és fruit d’una idea inicial de l’equip de Pneumologia dels hospitals Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, a més de molts anys de recerca i pràctica clínica capdavantera en aquesta malaltia a l’hospital gironí i a diversos centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de la Regió Sanitària Girona.

“L’apnea del son és un repte de salut pública molt important, que afecta una de cada quatre persones i que pot comportar problemes cardiovasculars greus, alteracions neurocognitives, i, fins i tot, accidents laborals i de trànsit si no es diagnostica i tracta adequadament”, explica el doctor Anton Obrador, coordinador del projecte i pneumòleg emèrit de la Unitat del Son de l’Hospital Trueta de Girona.

El projecte té un pressupost de 3,1 milions d’euros, i està finançat per EIT Health i cofinançat per les nou entitats que hi participen: l’Institut Català de la Salut de Girona, l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática, Interuniversitair Micro-Electronica Centrum, ResMed Spain, i OXIGEN Salud. El procés de selecció per aconseguir el finançament del projecte va ser altament competitiu, ja que s’hi van presentar 164 projectes europeus, dels quals 33 van passar a la fase final i només 13 van ser adjudicats.

Millora del diagnòstic a l’atenció primària

L’apnea obstructiva del son és un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria mentre la persona dorm, per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. Les persones que la pateixen s’acostumen a despertar diverses vegades durant la nit amb sensació d’ofec, tot i que sovint no en són conscients perquè es tornen a adormir de seguida. Altres símptomes són els roncs i esbufecs mentre dormen i l’excessiva somnolència diürna, que és una de les causes comunes d’accidents de trànsit i laborals. La variabilitat en la presentació dels símptomes, la manca de sospita de la malaltia i la dificultat dels hospitals per poder donar resposta a tota la demanda fan que el diagnòstic sigui molt inferior respecte a la incidència real.

La síndrome de l’apnea del son és una malaltia molt prevalent que, principalment, afecta homes entre 30 i 60 anys, que augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal. És una malaltia infradiagnosticada. Segons els investigadors, actualment només es diagnostiquen el 10% dels casos a les unitats hospitalàries especialitzades a l’Estat espanyol, que acostumen a tenir llistes d’espera superiors a un any. L’objectiu d’Innòbics SAHS és millorar en un 300% el diagnòstic de la malaltia. Tal com exposa el doctor Obrador, “volem actuar més ràpid, reduir les llistes d’espera i facilitar als pacients que siguin diagnosticats i tractats al seu CAP de referència”. I per fer-ho possible, es crearà la Unitat Virtual situada a la Unitat del Son de l’Hospital i es dotarà l’atenció primària de recursos humans i tècnics.

En primer lloc, desenvoluparan un breu qüestionari (de no més d’un minut) perquè els professionals mèdics o d’infermeria de l’atenció primària el puguin passar als pacients amb sospita d’apnea del son. Un primer cribratge que en el cas de sortir positiu serà derivat a una nova figura professional al CAP:  l’infermer o la infermera del son.

Quan el pacient arribi a la consulta de l’infermer o la infermera del son del CAP, se li facilitarà un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que haurà d’utilitzar durant una nit a casa per monitorar el seu son i constants vitals. Un dispositiu que, fins ara, només es dispensava des de les unitats hospitalàries del son.

Per poder dur a terme el projecte, s’entrenaran més de 60 professionals d’infermeria i es crearan dues unitats virtuals del son, una a Girona i una a Lisboa, en les quals s’abocaran totes les dades obtingudes al dispositiu perquè els professionals interactuïn i puguin fer virtualment el diagnòstic i proposar el tractament.

Implementació a Catalunya

L’administració pública vetllarà en tot moment per la correcta introducció i ús de les tecnologies en el procés assistencial, tal i com explica Jesús Berdún, responsable del projecte a la Fundació TIC Salut Social de la Generalitat de Catalunya: “es facilitarà la transformació digital d’un procés diagnòstic mitjançant la integració de dades i la creació d’una unitat virtual de suport. Un fet que permetrà dotar d'eines l’atenció primària per millorar el procés assistencial, i reportarà beneficis directes per als pacients”.

Els responsables del projecte asseguren que la posada en marxa d’aquest nou procediment diagnòstic permetrà reduir a 30 dies la llista d’espera dels pacients que requereixin ser derivats a les unitats del son dels hospitals. A Catalunya es provarà el procés diagnòstic a determinats centres d’atenció primària i, passats els tres anys del projecte, es presentarà una proposta per poder implementar-lo a més centres catalans i exportar-lo a d’altres comunitats autònomes i països europeus. En l’àmbit internacional, en aquest projecte és clau el suport d’EIT Health, que és una xarxa de més de 150 partenaires amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, que és un organisme de la Unió Europea. Per aquest motiu, el projecte Innòbics tindrà un ampli accés als coneixements i les capacitats de tots els socis europeus. 

En aquest moment, ja hi ha quatre àrees bàsiques de salut (ABS) que estan fent el diagnòstic de l’apnea del son amb aquesta metodologia: Salt, Sarrià, Celrà i Dr. Joan Vilaplana – Girona. A partir del mes de maig s’introduirà a Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. A partir del mes de juny a Cassà de la Selva, Arbúcies, Sant Hilari i Breda-Hostalric. Entre els mesos d’octubre i novembre s’acabarà d’implantar a la resta d’àrees bàsiques de salut de la ciutat de Girona i també a Banyoles. Així s’haurà culminat a totes les ABS que tenen els hospitals Trueta i el Santa Caterina com a referència, i es podrà seguir avançant a la resta de territori.

Prova pilot

El projecte sorgeix l’any 2014 de la inquietud del cap de servei de Pneumologia dels dos centres, el Dr. Ramon Orriols, compartida amb el seu equip mèdic, que veien l’infradiagnòstic de l’apnea del son com “un problema mèdic de primeríssima magnitud”. Així, es va començar un treball amb l’equip de pneumòlegs i les àrees bàsiques de salut d’influència dels dos centres hospitalaris, per tal de fer el diagnòstic de l’apnea del son des de l’atenció primària.

Del 2014 al 2016 es va fer una prova pilot, liderada pel doctor Èric Rojas, pneumòleg de la Unitat del Son dels Hospitals Trueta i Santa Caterina. Aquest projecte partia de la idea que el 80% de les persones en algun moment de la seva vida són ateses en un centre d’atenció primària. I els usuaris principals d’aquests recursos –pacients amb una elevada prevalença de diabetis, hipertensió arterial i obesitat– són també els qui més pateixen apnea del son. Per tant, es considerava que els centres d’atenció primària són l’àmbit ideal per al diagnòstic de la patologia.

L’estudi consistia en la comparació dels diagnòstics de l’apnea obstructiva del son que es podien obtenir a través de la pulsioximetria nocturna i la poligrafia respiratòria  domiciliària, analitzades de forma automàtica i valorades pels professionals de medicina d’atenció primària al seu entorn d’assistència, amb el diagnòstic de la poligrafia respiratòria analitzada de forma manual, i la pràctica de la poligrafia completa valorada pel professional de pneumologia a l’entorn hospitalari.

L’estudi es va centrar en dues ABS que tenen el Trueta com a hospital de referència (Sarrià de Ter i Santa Clara) i dues ABS que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a centre de referència (Sils i Salt). Es van escollir de manera aleatòria un total de 599 pacients, dels quals 97 finalment hi van participar. El 61% d’aquests pacients eren homes, amb una mitjana d’edat de 57 anys, amb obesitat de grau 1 i la majoria, exfumadors.

Els resultats de l’estudi pilot van evidenciar que la comparativa dels resultats de la poligrafia extrets de manera automàtica coincidien en un 98,8% amb els fets manualment pels professionals de la pneumologia, posant en relleu un diagnòstic positiu d’apnea obstructiva del son. Pel que fa a la gravetat, quan a l’atenció primària es manifestava que el cas era greu coincidia en un 95% dels casos.

Com a conclusions, l’estudi indicava que l’apnea obstructiva del son es pot diagnosticar a l’àmbit de l’atenció primària i que l’anàlisi automàtica permet diagnosticar l’apnea obstructiva, sobretot quan aquesta és greu. Aquests resultats es van compartir en nombrosos congressos nacionals i internacionals i la bona acollida del projecte va animar els investigadors a presentar-lo a l’EIT Health.

Factors de risc i tractament de l’apnea del son

El principal factor de risc de l’apnea obstructiva del son és l’obesitat. En els casos més lleus, els professionals mèdics acostumen a recomanar canvis en l’estil de vida, com fer una dieta equilibrada i esport, per perdre pes, o deixar de fumar. En els casos més moderats o greus, els pacients han d’utilitzar –normalment de forma temporal, tot i que també en alguns casos indefinidament– un dispositiu de pressió positiva contínua a les vies respiratòries quan dormen. Excepcionalment, només una minoria dels pacients requereix altres mètodes o, fins i tot, cirurgia per evitar l’obstrucció de les vies respiratòries.

        

Els especialistes han participaran en dues intervencions quirúrgiques d’aneurisme aòrtic complex

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha estat escenari avui d’un workshop a nivell de l'estat espanyol d’angiologia i cirurgia vascular. A la sessió s’han apuntat cinc cirurgians vasculars de diferents hospitals: el Mar de Barcelona, Hospital General de Catalunya, Hospital Parc Taulí de Sabadell, Hospital Quiron Salud de Màlaga i Hospital Universitari Clínico San Cecilio de Granada. Els participants, els màxims assumibles per al tipus d’activitat que es realitza dins del quiròfan, han participat activament a les intervencions quirúrgiques, les quals han estat liderades pel cap de Servei de l’Hospital Trueta, el Dr. Omar Andrés Navarro, i l’equip de cirurgia vascular del centre.

En el workshop s'han realitzat dues intervencions quirúrgiques de pacients amb aneurismes d’aorta abdominal complex i s'ha fet un abordatge per via endovascular, és a dir, per un procediment mínimament invasiu. En concret es tracta d’aneurismes aortoilíacs infrarrenals, amb característiques ben diferenciades que han obligat als professionals a decidir quin era el millor dispositiu per a cada cas.

Aquest workshop està organitzat pel Capítol de Ciurgia Endovascular de la Societat Espanyola d’Angiologia i Cirurgia Vascular, que ha escollit Girona com a seu del taller pel nivell d’experiència que tenen els professionals.  Els cirurgians que han participat al curs tenen una àmplia experiència, també en aquest tipus de procediments d’aneurisme d’aorta complex, que són poc habituals.

El Servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Trueta realitza cada any un miler d’intervencions quirúrgiques, la meitat de les quals de cirurgia major i la majoria considerades processos de complexitat. 

És un procés que està indicat per a un grup molt reduït de pacients que pateixen la malaltia en formes molt actives i no responen al tractament farmacològic convencional o aquest no els està indicat

Els equips d’Hematologia (ICO Girona) i de Neurologia de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta han realitzat amb èxit el primer trasplantament autòleg de cèl·lules mare hemopoètiques a un pacient amb esclerosi múltiple de la Regió Sanitària Girona. El trasplantament es va realitzar el passat dia 2 d’agost i avui, set mesos després del procés, el pacient es troba estable des del punt de vista neurològic, no ha tingut més brots de la malaltia i no han aparegut noves lesions inflamatòries a la ressonància.

El trasplantament autòleg de cèl·lules hemopoètiques és un procediment àmpliament utilitzat per al tractament de diferents càncers de la sang, com la leucèmia o els limfomes, però també ha mostrat ser útil per tractar les malalties autoimmunes que no evolucionin bé amb els tractaments convencionals. En aquests casos, el que es busca és “reiniciar” el sistema immunològic del pacient amb la finalitat d’eliminar la resposta autoimmune i, d’aquesta manera, aturar l’activitat de la malaltia. En el cas de l’esclerosi múltiple, un alt percentatge de pacients que reben aquest tipus de tractament responen amb èxit i aconsegueixen els objectius, i és un dels tractaments amb una taxa d’efectivitat més alta comparat amb alguns tractament farmacològics convencionals. No obstant això, és un procediment que requereix una preparació adequada, un ingrés hospitalari d’unes quantes setmanes i que té un risc d’efectes adversos potencialment greu que avui dia s’han reduït de forma important si es realitza per professionals experts.

Malgrat això, el trasplantament està indicat només per a un determinat grup de pacients molt reduït: aquells que pateixen una esclerosi múltiple molt activa, amb molts brots, i que no responen de manera satisfactòria als tractaments convencionals o pacients per als quals aquests tractaments no estan indicats. En el cas del pacient gironí, patia una esclerosi múltiple molt activa i que no va respondre al tractament farmacològic més efectiu de què disposem actualment. Abans del trasplantament, el pacient tenia molts brots, de manera successiva, i es detectaven noves lesions a les ressonàncies de control malgrat que estava rebent tractament farmacològic de molt alta eficàcia. Actualment, mig any després del trasplantament, està estable i no té noves lesions a la ressonància, guanya forces a les extremitats, està millorant la seva coordinació i ha pogut tornar a caminar sense necessitat de recolzament.

Un “reinici” immunitari

L’autotrasplantament consisteix a administrar al pacient altes dosis de quimioteràpia acompanyada de fàrmacs immunosupressors, per aconseguir eliminar les cèl·lules autoreactives que ataquen la mielina que envolta les neurones provocant la seva pèrdua de funció; aquest fet és el responsable dels símptomes de l’esclerosi múltiple.  Aquesta quimioteràpia aconseguiria l’efecte beneficiós, però el moll de l’os del pacient perdria la seva capacitat normal de fabricar cèl·lules sanguínies. És per això que abans de tractar-lo amb la quimioteràpia cal obtenir cèl·lules mare sanguínies del pacient mateix, estimulant-ne la producció, recollir-les i emmagatzemar-les congelades. Un cop es disposa d’aquestes cèl·lules ja es pot administrar la quimioteràpia al pacient. Després, s’infonen les cèl·lules mare prèviament extretes per tal que regenerin el moll de l’os. Aquestes cèl·lules mare noves s’administren a través de les venes, com si es tractés d’una transfusió de sang. L’objectiu és que les cèl·lules trasplantades s’integrin en el moll d’os, comencin a créixer i a produir cèl·lules sanguínies sanes, que no siguin autoreactives amb la mielina del sistema nerviós central.

Aquest tipus de trasplantament autòleg de cèl·lules hemopoètiques aplicat a l’esclerosi múltiple es realitza actualment en molts pocs centres sanitaris, principalment pel baix volum de pacients candidats a rebre aquest tractament, ja que actualment es disposa de tractaments farmacològics d’alta eficàcia que s’administren de forma ambulatòria i que són capaços de controlar de forma òptima l’activitat de la gran majoria de pacients amb aquesta malaltia. El Trueta és el primer hospital de fora de l’àrea metropolitana de Barcelona on s’ha realitzat aquest procediment a Catalunya.