Trueta

Judit Neddermann és l’artista que ofereix els primers concerts del Sinèrgic, que han tingut lloc aquest matí a la Unitat de Diàlisi i a la planta d'Oncologia

Avui al matí la cantautora Judit Neddermann ha iniciat el Sinèrgic, el primer cicle de concerts a centres hospitalaris i penitenciaris de la demarcació de Girona. Els dos primers concerts han tingut lloc a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, concretament a la Unitat de Diàlisi i a la planta d’hospitalització de l’Institut Català d’Oncologia.  

A més d’aquest primer concert, el cicle Sinèrgic també du a terme sessions de musicoteràpia al domicili de famílies amb infants que pateixen malalties cròniques complexes, i que són atesos per l’Equip de Suport a la Cronicitat Complexa i l’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de Girona de l’Institut Català de la Salut. En total, 5 infants de la demarcació de Girona i les seves famílies reben aquesta atenció de musicoteràpia personalitzada.

“El cicle Sinèrgic té la voluntat d’humanitzar els espais hospitalaris i penitenciaris de la demarcació de Girona i d’apropar la música a les persones que més ho necessiten, conscients de la capacitat de la música en els processos de cura i rehabilitació” – segons paraules de Martí Sancliment, coordinador del cicle.

La productora Neandertal Records du a terme aquest projecte, que compta amb el suport de la Diputació de Girona. Aquests concerts estan destinats a acompanyar les persones treballadores dels centres, familiars, pacients i interns.

Neandertal Records reivindica així el poder transformador de la música i la necessitat de dinamitzar culturalment els espais d’assistència mèdica i penitenciaris a través de tallers de música, sessions de musicoteràpia i petits concerts íntims. El cicle no cerca donar una cobertura cultural i musical completa als centres hospitalaris i penitenciaris sinó, més aviat, destacar la importància de pràctiques com la dinamització cultural o la musicoteràpia i el seu enorme poder sanador.

Aquest cicle continuarà durant tot el 2023 i oferirà activitats a diversos centres hospitalaris, educatius, geriàtrics i penitenciaris de la demarcació de Girona.

Aquest projecte és una iniciativa de l’associació cultural Neandertal Records, dirigida per Martí Sancliment. Sinèrgic: cicle de concerts a presons i hospitals rep el suport de la Diputació de Girona i es desenvolupa en col·laboració amb els departaments de participació i ciutadania dels centres hospitalaris i penitenciaris.

La implantació valvular aòrtica transcatèter és el procediment més indicat per a pacients d’edat avançada que pateixen una estenosi aòrtica greu i que tenen un risc quirúrgic alt o contraindicació quirúrgica

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha implantat 147 vàlvules aòrtiques transcatèter, transcatheter aortic valve implantation (TAVI), des de l’any 2020, quan es va iniciar el procés, des del 18 de febrer de 2020, fins a data d’avui, és a dir, en els 3 anys que fa que es duen a terme aquest tipus de procediments. Aquestes vàlvules s’implanten a persones amb estenosi aòrtica, amb clínica majoritàriament d’Insuficiència Cardíaca, que presenten un moderat-alt risc per a una cirurgia cardíaca. La implantació d’una TAVI és la millor alternativa per a aquest tipus de pacients. Solen ser pacients molt simptomàtics, ja que preseten cansament, sensació de falta d’aire... que solen ser atribuïts a la seva edat avançada, i altres símptomes limitants poden ser l’angina i el mareig/síncope a l’esforç, lo qual els provoca una forta dependència.

Els estudis han mostrat que la implantació de la TAVI els millora notablement la vida i també l’esperança de vida. En aquests pacients, si no se’ls tracta amb cirurgia o TAVI, presenten una esperança de vida de menys de dos anys.

La coordinació i l’implant de la vàlvula va a càrrec de professionals (de medicina i infermeria) de la Unitat d’Hemodinàmica, però és un procés multidisciplinari en el que intervenen de forma directa altres professionals del mateix servei de cardiologia, així com  d’altres serveis, com anestesiologia, medicina interna i radiologia, i de forma indirecta, també altres serveis com el de neurologia, cirurgia cardíaca i vascular, aquests dos darrers ens permeten poder atendre el pacients amb més seguretat en cas de complicacions.

Fins als febrer de 2020, els pacients que requerien la TAVI havien de ser derivats a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Aquest tipus de procediments només es poden realitzar en hospitals que disposin d’una sala d’hemodinàmica equipada amb tecnologia avançada i sobretot, de professionals entrenats per dur a terme aquest tipus d’implant.

Els resultats obtinguts

Dels 147 casos realitzats, 24 es van intervenir durant el 2020; 55 el 2021, 65 l’any passat i els tres restants aquests 2023. En el 53 % dels casos eren homes i el 47 % restant dones. L’edat mitjana dels pacients ha estat els 80±8 anys, i han estat diverses les persones intervingudes de més de 90 anys El temps d’estada mediana a l’hospital ha estat de 4 dies.

Durant aquests anys, no s’ha produït cap mort relacionada amb el procés d’implant. Analitzant les dades dels pacients atesos, la supervivència és del 92,5% (136/147). La supervivència a 3, 6, 9 i 12 mesos, ha estat del 97,7%, 97,5%, 92,7% i 91,1%. S’han registrat 11 defuncions, la majoria de les quals a causa d’una infecció no cardíaca (alguns per Covid19), i en segon lloc per patologia neoplàsica i traumàtica.

En tots els casos, els pacients han augmentat la seva qualitat de vida, ja des del mateix moment de l’alta hospitalària, que es produeix als pocs dies de l’implant (mediana de 4 dies), ja es percep una clara millora del seu grau d’autonomia. Fins i tot, alguns dels pacients han passat de ser ells els dependents, a ser ells els cuidadors d’altres familiars. També s’ha registrat una reducció posterior del nombre d’ingressos hospitalaris per patologia valvular cardíaca.

Procés d’implant de TAVI

El procés consisteix en la introducció de la pròtesi valvular aòrtica des de l’artèria femoral. La pròtesi s’introdueix plegada i, mitjançant un catèter, es porta fins la sortida del cor, on es desplega sobre la vàlvula que està obstruïda, que comença a funcionar ja des del primer moment. Tot això es fa sota control radiològic, i sense cirurgia. Aquesta tècnica permet restablir la circulació normal de sortida de la sang i millora la situació clínica dels pacients. En cas que no s’hi pogués accedir per l’artèria femoral, que és la via més freqüent, el procediment es realitzarà amb el recolzament de l’equip de cirurgians cardiovasculars.

Durant el 2022 també s’han consolidat altres procediments complexos de patologia estructural com el tancament de foramen oval permeable, el tancament de comunicació interauricular, el tancament percutani d’orelleta esquerra i s'ha iniciat el programa de reparació percutània de vàlvula mitral.

Durant aquests 5 anys, la Unitat d’Arrítmies ha realitzat més de 5.600 procediments

La Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Trueta va entrar en funcionament el mes de desembre de 2017, de manera que s’han complert 5 anys des de la seva posada en funcionament. Està formada per una sala d’electrofisiologia i una sala de dispositius cardíacs, i també s’hi fan consultes externes mèdiques de seguiment de pacients amb arrítmies i d’infermeria, pel que fa al seguiment de dispositius cardíacs, tant de forma presencial com remota. La sala d’electrofisiologia està dotada d’un equipament de primer nivell amb aparells d’última generació, com ara navegadors que permeten estalviar raigs X i guanyar en precisió en les intervencions, que en el seu moment van permetre iniciar al Trueta procediments que fins aleshores no es feien a Girona. D’altra banda, la sala de dispositius cardíacs és on s’implanten aquests dispositius, com els marcapassos, activitat que fins aleshores es realitzava al quiròfan. Durant aquests 5 anys, la Unitat d’Arrítmies ha atès més de 4.500 pacients i ha realitzat uns 5.600 procediments, entre els diagnòstics i els terapèutics. El Trueta s’està consolidant com un centre de referència amb formació d’especialistes en arrítmies, participació en projectes de recerca i centre de tractament capdavanter en les arrítmies amb la innovació tecnològica que ens aporten les companyies electromèdiques.

Durant aquest temps s’ha consolidat la realització d’estudis electrofisiològics, ablacions simples i complexes, cardioversions elèctriques, test farmacològics, implants de holter subcutanis, implants de marcapassos i implants de desfibril·ladors i resincronitzadors cardíacs. Es realitzen més de 700 procediments d’implants de dispositius cardíacs i més de 300 procediments d’electrofisiologia anuals.

Així, des de desembre de 2017, s’han realitzat uns 2.000 estudis electrofisiològics, que han comportat que s’haguessin de fer unes 1.500 ablacions. També s’han realitzat unes 3.500 intervencions per implantar algun tipus de dispositiu cardíac, principalment marcapassos i desfibril·ladors. Els pacients ambulatoris representen més del 90% de l’activitat d’electrofisiologia. La resta són pacients que han estat ingressats al Trueta o bé que són derivats d’altres hospitals comarcals a la Consulta d’Arrítmies i d’aquí pot originar-se el seu ingrés al Trueta.

Els estudis electrofisiològics són procediments diagnòstics en què s’estudia el sistema elèctric del cor en pacients amb síncopes o bradicàrdies i en la inducció d’arrítmies supraventriculars o ventriculars als pacients que pateixen palpitacions o presenten anomalies a l’electrocardiograma. Segons els resultats de l’estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments, sigui medicació específica o intervencionisme, que inclou ablació del focus patològic o implant d’un dispositiu cardíac. Dels estudis electrofisiològics s’ha determinat que els diagnòstics més freqüents han estat les  alteracions del ritme per taquicàrdia (freqüència accelerada) de la part de dalt del cor que es presenten de forma intermitent i la pèrdua de coneixement  o síncope.

L’ablació és un procediment pel qual es crema mitjançant calor el focus que genera les arrítmies, de manera que  aquest punt queda desconnectat de la resta del cor. Més del 90% dels pacients, als quals s’ha fet una ablació, no torna a tenir arrítmies; així doncs, es pot dir que l’efectivitat del tractament és molt alta. En aquests 5 anys, al Trueta s’han fet un total de 1.500 ablacions, de les quals un 40% han estat convencionals i un 60% complexes. En aquestes darreres, les arrítmies són més complicades i el procediment necessita més feina tècnica: cal fusionar una imatge radiològica (de TAC o ressonància magnètica) amb l’electricitat intrínseca del cos, cosa que es duu a terme a través de sistemes de navegació en què cal la intervenció d’un enginyer. A aquest tipus d’ablacions complexes, cal dedicar-hi més temps que a les convencionals; el pacient ha de rebre sedació i per fer-les cal que hi hagi més equipament tecnològic.

En aquests anys ha augmentat el nombre d’ablacions complexes, així com la complexitat dels pacients. Els avanços en les tècniques d’ablació cardíaca a través de navegadors amb mapatge tridimensional de les estructures cardíaques i dels procediments sense escòpia permeten que el tractament sigui més efectiu i segur per als malalts.

A la Unitat d’Arrítmies també s’han implantat uns 3.500 dispositius cardíacs: més de 2.700 marcapassos a pacients amb bradicàrdia (freqüència lenta del cor), més de 400 desfibril·ladors automàtics implantables (DAI) a pacients que van patir una mort sobtada i que han sigut reanimats, o que presenten risc de tenir-la, dels quals el 30% són resincronitzadors cardíacs per a pacients amb insuficiència cardíaca avançada; també s’han implantat 150 resincronitzadors sense desfibril·lador, 200 holters a pacients que pateixen síncopes, que cal monitorar durant uns anys.

A més d’aquests procediments diagnòstics i terapèutics que necessiten  l’equipament de la sala d’arrítmies, els professionals de la Unitat també han fet altres activitats, com ara 700 cardioversions (descàrregues elèctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal).

A part, els professionals de la Unitat també es fan càrrec de les consultes específiques d’arrítmies i del seguiment dels malalts als quals s’ha implantat algun tipus de dispositiu.

En aquests 5 anys s’han publicat 35 articles originals en revistes de recerca internacionals. A més, dins del Grup de Recerca de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), els professionals de la Unitat d’Arrítmies lideren 11 projectes d’investigació i aviat n’iniciaran 6 més.

També participen activament en la formació i docència en arrítmies al grau de Medicina de la Universitat de Girona, i en la formació de residents de cardiologia en el seu quart any de residència i de cardiòlegs en el grau de fellows d’arrítmies.

Les obres van començar a principis d’octubre i fins ara els treballs s’han centrat en l’enderroc de la zona d’esterilització i una de les àrees de reanimació i l’habilitació de nous espais per acollir el servei de manera provisional els serveis afectats

Aquest mes d’octubre passat van començar les obres d’ampliació del bloc quirúrgic de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Els treballs consisteixen en la construcció d’un edifici nou i la reforma de l’actual àrea quirúrgica, amb l’objectiu de disposar d’una àrea actualitzada i adaptada a les necessitats actuals. Cal tenir present que l’actual bloc quirúrgic és insuficient i es va construir fa més de 40 anys.

Les obres es desenvolupen per fases per tal de fer possible la simultaneïtat amb l’assistència sanitària i que aquesta es vegi afectada el mínim possible. Ara s’ha iniciat la primera fase que se subdivideix en tres actuacions: d’una  banda, l’enderroc de l’àrea d’Esterilització que hi havia fins ara i l’adequació d’una Esterilització provisional nova; la intervenció a una de les dues àrees de Reanimació (la més antiga), així com la zona de secretaria, despatxos mèdics i àrees de treball i formació.

Els treballs iniciats fins ara s’han centrat en l’habilitació d’una nova zona d’Esterilització que s’utilitza de manera provisional mentre es fa la renovació de l’àrea vella. S’ha enderrocat l’antiga Esterilització i s’han iniciat els treballs per acollir de nou el servei a la mateixa àrea.

També s’ha enderrocat una de les àrees de reanimació i properament s’actuarà en alguns dels despatxos mèdics, àrees de treball i sales d’informació, a més de la zona de secretaria. El tancament d’aquests espais per poder-hi fer els treballs, ha comportat la seva reubicació en altres zones de l’Hospital. Així, la secretaria, on es fa l’admissió dels pacients que han de ser operats, ara mateix està reubicada a la primera planta del centre.

Aquests treballs, sobretot els d’enderroc, són sorollosos i, tenint en compte que es tracta d’un edifici hospitalari, s’ha de coordinar per tal que aquests afectin el menys possible al desenvolupament de l’activitat assistencial i al descans dels pacients. Des de l’Hospital es vol donar les gràcies als professionals i als usuaris per la seva col·laboració i comprensió.

També s’han iniciat actuacions prèvies a la construcció de l’edifici nou, que disposarà de 4.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes. A la tercera planta d’aquest edifici es faran sis quiròfans nous i es connectarà amb l’àrea quirúrgica actual. En aquest moment s’estan iniciant els treballs de fonamentació del nou bloc i s’estan fent els estudis necessaris per poder realitzar el desplaçament de les canonades de serveis.

Els treballs d’obra del projecte d’ampliació del bloc quirúrgic es va adjudicar el passat mes de juliol –en un segon procés de licitació- a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Acciona Construcción SA i Copcisa SA, per valor de més de 14,6 milions d’euros (IVA inclòs). El projecte adjudicat inclou també l’ampliació de l’Hospital de dia oncohematològic, que incorporarà 15 punts assistencials més amb les corresponents àrees de suport.

Aquesta ampliació permetrà augmentar la capacitat de resposta del Bloc Quirúrgic actual, i es disposarà de quiròfans més actualitzats tecnològicament.

És per això, que el projecte preveu incrementar el nombre de quiròfans i totes les àrees de suport necessàries per assumir l’increment d’activitat previsible i poder realitzar intervencions d’alta complexitat en les millors condicions.

Ampliació del Bloc Quirúrgic

L’Àrea Quirúrgica de l’Hospital Trueta ocupa actualment la segona planta de l’edifici principal i consta d’onze quiròfans: nou per a cirurgia programada i dos per a cirurgia d’urgències. El projecte preveu que el centre es doti de sis sales quirúrgiques més. Una d’elles seria per acollir un quiròfan híbrid, és a dir, equipat amb dispositius avançats d’imatge mèdica, que permet realitzar cirurgia mínimament invasiva, tècnica utilitzada principalment en les àrees de cirurgia cardiovascular i neurocirurgia. Es passaria dels 11 quiròfans actuals a 16 –sis dels quals nous- donat que una de les sales actuals es destinaria a un altre ús. També està previst un creixement de punts d’atenció de la zona de reanimació post quirúrgica, de la zona de recepció pre quirúrgica i l’àrea de cirurgia major ambulatòria (CMA).

Un cop s’hagin fet els treballs, s’equiparan els quiròfans amb la tecnologia necessària per transformar el Bloc Quirúrgic en un equipament més modern.

Els treballs previs per poder dur a terme aquest projecte es varen iniciar al 2016. Durant aquests temps s’han hagut de fer un conjunt de tràmits complexes amb diferents administracions, com Bombers, Agència Catalana de l’Aigua i  Ajuntament, entre altres. Poder disposar d’aquest equipament permetrà esperar amb millor condicions la posada en marxa del futur Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona.

Foto 1: La obres a la zona antiga d'Esterilització, on acollirà de nou el servei.

Fotos 2 i 3: Els treballs també inclouen la construcció d'un bloc nou per la vessant del Trueta que dona al riu.  S’han iniciat els treballs de fonamentació i s’estan fent els estudis necessaris per poder realitzar el desplaçament de les canonades de serveis.

Foto 4: La zona de la Reanimació és un altre dels espais que també s'ha enderrocat.

El centre ja estava fent el seguiment d’uns 200 pacients pediàtrics amb paràlisi cerebral, que ara seran atesos des d’aquesta Unitat Funcional La creació d’aquesta Unitat suposa una gran millora per als pacients i les seves famílies, ja que durant una sola visita atenen l’infant diferents especialistes: neuropediatra, rehabilitadora i traumatòleg

L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha posat en marxa aquest mes de desembre la Unitat Funcional de Paràlisi Cerebral, formada per professionals de la neuropediatria, rehabilitació i traumatologia, que valoraran i tractaran d’una manera multidisciplinària els infants amb paràlisi cerebral. Aquests nens i nenes ja estaven essent visitants a l’Hospital Trueta, en hores convingudes per part de cada especialista. El fet de crear la Unitat Funcional específica suposa una gran millora per als pacients i les seves famílies, ja que durant una sola visita els atenen diferents especialistes. S’estima que, actualment, es visiten al Trueta uns 200 infants afectats de paràlisi cerebral.

La majoria dels infants amb paràlisi cerebral presenten espasticitat, és a dir, els seus músculs estan rígids, perden l’elasticitat. Aquest fet els afecta la mobilitat, algunes vegades de manera molt incapacitant. Aquests infants es tracten amb fisioteràpia, ortesi (ortopèdia), o tractament amb toxina botulínica, que ajuda a disminuir aquesta rigidesa muscular. Hi ha infants, però, que s’han de sotmetre a cirurgia. En els darrers dos anys, al Trueta s’han operat una vintena d’infants amb paràlisi cerebral.

Durant les visites a la Unitat Funcional es decideix quin és el maneig terapèutic i el seguiment més adient per a cada infant, i es plantegen, d’aquesta manera, objectius d’intervenció i tractaments individuals adequats a les necessitats de cada família. En el cas que calgui tractament amb infiltracions de toxina botulínica, aquestes ja es realitzen durant la visita.

La creació de la Unitat Funcional específica per a infants amb paràlisi cerebral ve derivada de la voluntat de donar resposta a les necessitats dels pacients i familiars d’una manera més coordinada i facilitadora, tant per a ells com per a l’equip assistencial. La Unitat també suposa una millora per als professionals a l’hora de treballar en equip, ja que els permet tenir una millor comunicació i gestió dels recursos sanitaris. La Unitat Funcional de Paràlisi Cerebral està operativa dos dies al mes.

La característica principal de les unitats funcionals és que els pacients no han de recórrer diversos llocs per tal que els visitin especialistes diferents, sinó que disposen d’una única porta d’accés que és compartida per professionals de diferents disciplines. Això suposa que els diversos implicats en el procés assistencial visiten els pacients en el mateix espai i de forma coordinada. Les decisions clíniques sobre el diagnòstic i tractament es prenen conjuntament en el mateix moment, fet que facilita que des de la primera visita s’agilitzin els circuits assistencials i es redueixin els temps entre el diagnòstic i l’inici del tractament.