Vés al contingut

Cerca a l'ICS Girona

IAS-ICS Girona

L'estada formativa ha estat possible gràcies al suport de Metalquímia

 

Reforçar el lideratge compartit, potenciar el desenvolupament professional, integrar la recerca en l'activitat assistencial i avançar cap a una gestió basada en dades són alguns dels principals aprenentatges identificats durant l'estada formativa realitzada al Karolinska University Hospital (Suècia) per infermeres supervisores dels hospitals Trueta i Santa Caterina.

L'experiència, a càrrec de Marta Gironès Nogué i Júlia Figueras Cufí, ha permès conèixer pràctiques organitzatives d'interès per al procés d'integració entre l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) en el marc de l'aliança estratègica entre ambdues institucions, així com per a la configuració del futur Campus de Salut de Girona. L'estada formativa ha estat possible gràcies al suport de Metalquímia.

En aquest context, cal destacar que el Karolinska University Hospital s'estructura en dos centres, situats a Solna i Huddinge, i és una de les principals institucions hospitalàries de Suècia.

Un dels aspectes més destacats identificats durant l'estada, que va tenir lloc entre el 8 i l'11 de setembre, és l'aposta pel colideratge professional, amb una participació equiparada dels lideratges infermer i mèdic en la definició de l'estratègia, la qualitat assistencial i la presa de decisions. En aquest model, l'organització no s'articula per serveis assistencials sinó per àrees temàtiques, cadascuna de les quals disposa dels seus propis objectius i recursos.

L'experiència també posa en valor la necessitat de disposar d'itineraris professionals que permetin desenvolupar carreres docents, investigadores i de lideratge dins del mateix hospital i sense desvincular els professionals de la pràctica assistencial. Per facilitar-ho, el model Karolinska incorpora fins a set nivells de desenvolupament professional en la disciplina infermera. Els rols més avançats actuen com a pont entre l'activitat clínica, la recerca i la presa de decisions estratègiques, fet que facilita la transferència del coneixement a la pràctica assistencial.

L'estada també ha evidenciat la importància de disposar de temps protegit, que en alguns casos pot arribar al 50% de la jornada laboral, perquè els professionals puguin participar en activitats de recerca, innovació i transferència del coneixement. Aquesta inversió es considera clau per afavorir la fidelització del talent al centre, reforçar la capacitat de millora contínua sobre els resultats assistencials.

El centre suec també atorga una gran importància al benestar dels professionals. La sostenibilitat dels equips es planteja com una responsabilitat organitzativa i incorpora mesures de planificació, espais de recuperació i entorns de treball orientats a afavorir la retenció del talent i la qualitat assistencial.

Finalment, la gestió basada en dades és un altre dels pilars observats durant l'estada. El monitoratge continu d'indicadors assistencials i organitzatius facilita una presa de decisions àgil i fonamentada, així com una planificació amb mesos d'antelació que permet anticipar necessitats i adaptar els recursos al volum assistencial previst. En aquest context, la integració progressiva de la intel·ligència artificial apareix com una eina de suport per reduir la càrrega administrativa i alliberar temps per a l'atenció directa a les persones.

L’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona donen aquest dijous, 1 d’octubre, el tret de sortida al programa d’activitats amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra el 10 d’octubre. El programa inclou exposicions, propostes artístiques, jornades, activitats comunitàries i espais de participació ciutadana arreu de les comarques gironines.
Entre les primeres activitats destaquen la inauguració de la tercera edició de «Diàlegs amb l’Art», enguany sota el títol «Trencar el silenci», i la presentació de «CASA», un projecte comunitari d’art col·lectiu impulsat pel Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès–Pla de l’Estany de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS.

També aquest dijous s’inaugurarà la mostra «Sense complexos», que es podrà visitar al vestíbul de la Casa de Cultura de Girona.

El programa compta amb la participació i col·laboració de serveis de salut mental, entitats, clubs socials, taules de salut mental i altres agents comunitaris del territori, que al llarg del mes d’octubre organitzaran activitats de sensibilització, creació artística, debat i participació ciutadana.

 

«CASA», una obra col·lectiva per donar veu a la salut mental

L’art pot transformar mirades, generar vincles i crear espais de participació. Amb aquesta convicció neix «CASA», un projecte comunitari d’art col·lectiu que utilitza la creació artística com a espai d’expressió, relació i participació.
L’obra ha estat creada per persones en procés de recuperació del Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès–Pla de l’Estany de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, a través d’un procés de treball interdisciplinari desenvolupat durant diversos mesos.

La proposta parteix de la idea que la creativitat pot facilitar l’expressió emocional, reforçar l’autoestima i afavorir els processos de recuperació. A través de la creació compartida, les persones participants assumeixen un paper actiu, recuperen espais de relació i reforcen els vincles amb la comunitat.

 

Una casa que parla de les persones

El concepte de casa és el punt de partida de la instal·lació, entesa no només com un espai físic, sinó també com un lloc de refugi, identitat, memòria i pertinença.

Cada element de l’obra convida a reflexionar sobre la pròpia història i sobre allò que ens fa sentir part d’un lloc i d’una comunitat.

La peça és el resultat de diversos tallers d’escriptura creativa, construcció i art urbà. Els relats creats per les persones participants s’han convertit en murals que donen forma a una obra col·lectiva que recull experiències, emocions i mirades diverses.

L’obra ja ha format part del festival comunitari Monar’T, reforçant la seva vocació d’obrir-se al barri i a la ciutadania. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, es presentarà també al Parc Hospitalari Martí i Julià, on es podrà visitar i conèixer el procés creatiu que hi ha al darrere.

Més enllà de la seva dimensió artística, «CASA» vol contribuir a sensibilitzar sobre la salut mental i a qüestionar els estigmes que encara envolten les persones amb problemes de salut mental. L’obra ofereix així una oportunitat per acostar a la ciutadania una experiència de recuperació basada en la participació, la creativitat i la inclusió social.

 

«Diàlegs amb l’Art»: trencar el silenci a través de la creació

La tercera edició de «Diàlegs amb l’Art» porta enguany per títol «Trencar el silenci» i posa el focus en l’estigma en salut mental i en tot allò que sovint queda en segon pla: les mirades que s’aparten, els silencis que pesen i les paraules que no arriben a dir-se.

La proposta utilitza l’art i la creació artística com a mitjans d’expressió i eines terapèutiques, i ofereix una mirada sobre les emocions i el benestar emocional a través de la música, la poesia, l’escriptura i el treball en grup.
El projecte busca també generar un espai de reconeixement per a les persones participants, que poden veure com les seves creacions arriben a un espai expositiu i es comparteixen amb la ciutadania.

La mostra ha estat produïda per la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA), en coproducció amb diversos serveis de salut mental de l’IAS: l’Hospital de Dia d’Adolescents, l’Hospital de Dia d’Adults, el Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès–Pla de l’Estany i la Unitat d’Hospitalització Especialitzada en Discapacitat Intel·lectual.

La coordinadora de la UTCA, Glòria Tràfach, psicòloga, destaca el paper central de les persones usuàries que han participat en el projecte i assenyala que l’art és una «eina terapèutica i vehicle d’expressió» que contribueix a divulgar la salut mental i a combatre l’estigma.

La inauguració de l'exposició serà a les 11 del matí al vestíbul de l'Hospital Santa Caterina i comptarà amb la participació de l'Escola Girona en Dansa. 

«Sense complexos», art per expressar-se lliurement
La tercera proposta artística que dona el tret de sortida al programa és «Sense complexos», una exposició que neix de la necessitat d’expressar-se lliurement, sense filtres ni limitacions.

La mostra recull obres que dialoguen amb l’univers de Joan Miró, en què el gest, el símbol i el color es converteixen en llenguatges propis.

A través del dibuix, la matèria i la paraula —amb una atenció especial a la poesia visual—, les persones participants exploren la seva identitat i les seves emocions des d’una mirada oberta i expansiva.

Cada obra es planteja com un espai de llibertat i com una invitació a trencar barreres i a repensar la relació entre art i salut mental.

L’exposició vol ser també un espai de sensibilització i reconeixement, posant en valor la creativitat com a eina de transformació personal i col·lectiva.

 

Un programa d’activitats arreu del territori

El programa del Dia Mundial de la Salut Mental continuarà durant tot el mes d’octubre amb activitats en diferents municipis de les comarques gironines.

El 9 d’octubre, la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona acollirà la lectura del Manifest del Dia Mundial de la Salut Mental, a càrrec de persones amb un problema de salut mental en representació del col·lectiu.
L’endemà, 10 d’octubre, CaixaForum Girona acollirà l’obra «Teatro para todos» i el lliurament dels II Premis Maria Combalia. A Olot, també el 10 d’octubre, es representarà l’obra «Boja».

Al llarg de les setmanes següents se celebraran també activitats comunitàries en diferents municipis, com les «Converses de safareig», una iniciativa conjunta amb Salut Mental Catalunya, així com tallers, exposicions, activitats artístiques i jornades de portes obertes als serveis.

Les activitats són impulsades pels serveis de rehabilitació comunitària, els clubs socials, les taules de salut mental i les entitats del territori.

 

Jornades per abordar diferents àmbits de la salut mental

El programa inclou també diverses jornades i espais de reflexió sobre diferents àmbits relacionats amb la salut mental.

El 8 d’octubre, Girona acollirà la jornada «Salut mental, inserció laboral i diversitat cultural. De Bluefields a Girona: què podem aprendre i què hem de fer ara i aquí?».

El 23 d’octubre, Figueres celebrarà la jornada «La salut mental en les professions d’ajuda», amb diverses taules de debat sobre l’exigència assistencial, l’impacte en els professionals i el benestar dels equips. El mateix dia també se celebraran les Jornades a Campdevànol.

Finalment, el 28 d’octubre, Olot acollirà la trobada «Model comunitari de postvenció minut 1. Orientació i suport en els primers moments després d’un suïcidi».

Amb aquest conjunt d’activitats, les entitats organitzadores volen contribuir a situar la salut mental en l’espai públic, afavorir la participació de les persones amb experiència pròpia i generar espais de diàleg, expressió artística i sensibilització al conjunt de la ciutadania.

 

Girona, un ecosistema de salut mental

El procés de desinstitucionalització de l’atenció a la salut mental iniciat a Girona fa més de vint anys, un fet únic a Catalunya, va impulsar la transformació cap a un model comunitari basat en l’atenció i els suports a les persones en el seu entorn. Durant aquestes més dues dècades, el territori ha anat construint un ecosistema de salut mental capaç de donar resposta també a situacions d’alta complexitat.

Aquest ecosistema es fonamenta en el treball en xarxa i la coordinació entre l’atenció sanitària i els diferents àmbits que intervenen en la vida de les persones: serveis socials, habitatge, inserció laboral, educació, justícia, suport social i jurídic, famílies i comunitat. En formen part la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i les entitats socials del territori, entre les quals Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, a més de l’atenció primària, els serveis socials, altres entitats i les mateixes persones amb problemes de salut mental.

El model integra prevenció, atenció i rehabilitació i entén la recuperació més enllà del tractament clínic, vinculada a l’accés a un habitatge digne, una feina, l’oci, les relacions socials i la possibilitat que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida dins la comunitat. Alhora, promou la inclusió social i l’exercici dels drets de les persones amb un problema de salut mental.

Aquest model es desplega en l’àmbit de la Regió Sanitària Girona, amb una població de referència de prop de 900.000 habitants. Un dels seus resultats és una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i amb una tendència descendent. La xifra se situa molt per sota dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de referència europea i permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any.

Podeu consultar el programa d'actes AQUÍ  a: www.familiaisalutmental.cat; www.ias.cat; www.fundaciodrissa.com; i www.supportgirona.cat

En el marc de l’Aliança IAS–ICS Girona, s’ha creat una nova posició estratègica: cap de Processos, Qualitat i Experiència de Pacient IAS–Trueta, unitat depenent de la Direcció d’Estratègia, Innovació i Qualitat. Amb aquesta nova figura es vol reforçar la qualitat assistencial, la seguretat del pacient i la millora contínua dels processos, amb l’objectiu d’optimitzar l’eficiència i l’experiència de les persones que atenem.

La persona seleccionada per assumir aquesta responsabilitat és Gustau Zariquiey Esteva, que aporta una sòlida trajectòria en aquest àmbit, amb experiència en centres com Vall d’Hebron, CatSalut i Sant Joan de Déu. És infermer i enginyer tècnic de Telecomunicacions, MBA i màster en Direcció d’Operacions i Qualitat, i compta amb especialitzacions en Lean i en l’atenció al pacient crític. També és autor de diverses publicacions en revistes especialitzades i de projectes d’investigació.

Al llarg de la seva trajectòria professional també ha treballat a l’Hospital Trueta com a infermer d’UCI entre 2015 i 2018 i novament el 2024, participant en projectes de seguretat clínica i millora assistencial. Aquesta experiència, sumada al seu perfil tècnic, reforça l’alineament amb els objectius de l’Aliança IAS–ICS Girona.

El seu rol serà vertebrar i coordinar els processos assistencials i de qualitat dels hospitals Trueta i Santa Caterina, analitzant i optimitzant circuits, supervisant protocols, impulsant el sistema de gestió de la qualitat i les acreditacions, liderant la seguretat del pacient i el seguiment d’indicadors, i promovent la millora de l’experiència del pacient mitjançant el feedback i la cocreació amb persones usuàries i famílies.

El Servei de Reumatologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i de l’Hospital de Santa Caterina (Institut d’Assistència Sanitària) ha estat reconegut amb la certificació SpACE, un distintiu d’excel·lència que avala la qualitat assistencial en el diagnòstic i tractament de la espondiloartritis axial (EspA-ax), una malaltia inflamatòria crònica que afecta la columna vertebral i pot causar dolor intens, rigidesa i pèrdua de mobilitat. La consulta especialitzada en aquesta patologia tracta cada any una mitjana de 600 pacients.

L’acte de lliurament de la certificació va tenir lloc ahir a les instal·lacions de l’Institut d’Assistència Sanitària. Hi van assistir la gerenta de l’IAS i de l’Hospital Trueta, Àngels Morales, el past president i membre de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Calidad Asistencial (SECA), Manel Santiñà, la directora mèdica de l’Hospital Santa Caterina, Mireia Bosch, la directora mèdica de l’Hospital Trueta, Elena Álvarez, la coordinadora del servei de reumatologia, Patricia Reyner i la metgessa adjunta del servei, Teresa Clavaguera, a més de representants dels laboratoris Novartis, que han acompanyat des de l’expertesa en el procés de certificació.

Aquest reconeixement, que acredita el servei amb el nivell avançat, un dels més alts possibles, ha estat possible gràcies a la tasca impulsada per la Dra.Teresa Clavaguera, reumatòloga del servei, que ha liderat el procés d’acreditació i que juntament amb el Dr. Lobo són els responsables de la Unitat d’Espondiloartritis. El servei està dirigit clínicament per la Dra. Patricia Reyner, que coordina l’equip de professionals que treballen conjuntament als dos centres hospitalaris. 

La Norma SpACE, impulsada per la Sociedad Española de Calidad Assistencial (SECA), estableix 14 estàndards que avaluen la qualitat de l’atenció, des del diagnòstic precoç i el treball multidisciplinari fins als resultats dels tractaments, la seguretat i la satisfacció dels pacients. 

Aquest certificat referma el compromís del Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina amb una atenció personalitzada, basada en l’evidència científica i centrada en la millora de la qualitat de vida dels pacients, i el consolida com un centre de referència a nivell estatal en l’abordatge d’aquesta patologia. 

La importància del diagnòstic precoç

L’espondiloartritis axial és una malaltia crònica que afecta principalment les articulacions de la columna vertebral i les sacroilíaques. Forma part del grup de les espondiloartritis i pot estendre's a altres zones del cos, provocant dolor i rigidesa, especialment a la part baixa de l’esquena i en repòs, amb una evolució progressiva que pot derivar en dany estructural i discapacitat si no es tracta a temps.

També pot implicar altres articulacions (com genolls, malucs o espatlles) i afectar òrgans com els ulls (uveïtis), la pell (psoriasi) o l’intestí (malaltia inflamatòria intestinal). Sovint es diagnostica amb retard, ja que els seus símptomes poden confondre’s amb dolors mecànics de l’esquena. Un diagnòstic precoç és essencial per prevenir el dany permanent i millorar el pronòstic funcional del pacient. La malaltia sol aparèixer abans dels 40 anys i és més habitual en homes, amb un clar component genètic.

Un servei integrador i de referència

El Servei de Reumatologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina està dedicat al diagnòstic i tractament de malalties no quirúrgiques de l’aparell locomotor. Inclou tant patologies inflamatòries (com l’artritis reumatoide, l’artritis psoriàsica o l’espondilitis anquilosant), com malalties degeneratives (artrosi) o metabòliques (osteoporosi). També abasta el tractament de malalties autoimmunitàries sistèmiques (lupus, esclerosi sistèmica, síndrome de Sjögren, miositis o vasculitis), síndromes autoinflamatoris pediàtrics i diverses malalties minoritàries del teixit connectiu i de l’os.

El servei integra l’equip de reumatòlegs dels dos hospitals i treballa de manera coordinada, compartint coneixement i recursos. La seva prioritat és oferir una atenció propera i de qualitat, acompanyant els pacients al llarg de tot el procés diagnòstic i terapèutic.

La 1a Jornada d’Humanització organitzada conjuntament per les dues entitats ha mostrat actuacions que mitjançant la música, la pintura o l’oci permeten sumar aspectes emocionals, socials i psicològics per donar una atenció integral a la personaLa sessió mostra l’objectiu compartit del Trueta i l’IAS de posar les persones en el centre de l’atenció assistencial, tenint en compte les seves necessitats, preferències i valors

 

L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) han destacat avui, en el marc de la 1a Jornada d’Humanització organitzada de manera conjunta per les dues institucions, com l’atenció sanitària evoluciona cap a un abordatge integral que, més enllà dels aspectes biomèdics, ha de respondre a les necessitats emocionals de les persones, així com dels mateixos professionals. Com a reflex d’aquest procés, s’han presentat diferents iniciatives, les quals a través de l’expressió artística i la creativitat incideixen en el benestar emocional, social i psicològic dels pacients i el seu entorn.

La Jornada, que ha aplegat una vuitantena de professionals a la sala d’actes del Trueta, ha reflectit l’objectiu compartit dins l’aliança estratègica de les dues entitats d’oferir una assistència holística centrada en el pacient i capaç de respondre a les seves necessitats, les preferències i valors. La gerenta de l’Hospital Trueta i de l’IAS, Àngels Morales, ha remarcat durant l’acte de benvinguda que les accions d’humanització constitueixen una necessitat estructural de l’atenció sanitària, ja que incideixen directament en la qualitat, l’eficiència i en els resultats del sistema de salut. 

“La humanització ha de ser una eina important que ens ajudi a posar el pacient en el centre del sistema sanitari. Per tant, hem de potenciar iniciatives com les que es mostren en aquesta jornada les quals ens ensenyen a copsar les necessitats de les persones i el seu entorn”, ha comentat Àngels Morales.

Per configurar la Jornada s’ha escollit el lema ‘Cuidant amb Art’, que reflecteix com la música, la pintura i la creativitat poden afavorir en el benestar de pacients, familiars i cuidadors. Segons la doctora M. Carme Joly, presidenta de la Comissió d’Humanització de l’Hospital Trueta, el lema té una doble lectura: l’ús terapèutic de les arts i l’art de cuidar les persones. 

Aquesta comissió la formen un grup multidisciplinari de professionals de l’hospital, que tenen com a missió el foment, la planificació, l’execució i l’avaluació de les activitats hospitalàries vinculades amb el concepte d’humanització. Aquestes funcions també es traslladen a la Comissió d’Humanització de l’IAS, presidida per la infermera Àngela Vila, que destaca com la persona atesa i el seu entorn cuidador atorguen un gran valor a aquestes actuacions. En aquest sentit, ha incidit en el compromís de les dues institucions “per posar la persona en el centre i orientar-se cap a la promoció de la salut i a generar benestar a través de les cures”.

 

Exposició de vuit experiències d’humanització en salut

El programa ha permès exposar vuit iniciatives d’humanització dins l’àmbit de la salut, dues de les quals a càrrec d’entitats convidades: l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i l’Hospital de Bellvitge. La primera de les quatre taules del programa ha exposat dues iniciatives impulsades al Trueta a partir de la metodologia de les arts en salut i la cultura. Una ha estat l’estudi a càrrec de les infermeres Laura Cano i Meritxell Comas que aprofita la distracció audiovisual per reduir l’ansietat postoperatòria en pacients de la Unitat de Cures Post-anestèsiques. Tot seguit, Maite Albiol, metgessa del Servei de Cirurgia General i Digestiva, ha descrit les característiques del projecte Finestrueta, el qual contempla introduir elements naturals o artístics en les habitacions de pacients amb ingressos de llarga durada per disminuir la sensació de solitud. L’any 2024 aquesta iniciativa va rebre el Premi al Millor Projecte durant la jornada d’atenció centrada en la persona de l’ICS.

Per la seva part, María José Muñoz, coordinadora de l’atenció a les famílies i responsable d’artteràpia del centre d’atenció intermèdia La República, ha descrit les característiques de l’Espai d’Acompanyament i Creativitat de què disposa el centre i la seva incidència en la millora de la salut emocional dels i les pacients durant la seva estada. “Mitjançant aquest espai procurem que les persones ingressades també participin en la teràpia de recuperació, afegint-hi activitats que els fan sentir millor. I en aquest procés, les activitats artístiques o creatives són molt valuoses”, ha remarcat.

 Humanització a l’UCI

L’última taula de la Jornada ha posat el focus en les Unitats de Cures Intensives del Trueta i el Santa Caterina i com tots dos espais adapten l’art i la creativitat per oferir una atenció més propera i personalitzada en un entorn tan complex. Entre les actuacions més efectives, destaquen aquelles vinculades a la música aprofitant la seva capacitat d’influir en l’estat d’ànim de les persones.

En aquest, context, l’UCI del Santa Caterina ha implantat un projecte de musicoteràpia, mentre que la del Trueta personalitza l’ambient segons les preferències del pacient gràcies a la instal·lació d’altaveus individuals en cada un dels boxs. “Mitjançant la música podem crear un ambient més relaxat i agradable per als pacients, que es tradueix en una reducció de l’ansietat i l’estrès. Aquest fet contribueix a una recuperació més ràpida”, explica Alba Mitjà, infermera del Servei de Medicina Intensiva del Trueta i que ha estat l’encarregada d’explicar la destacada presència de la humanització en l’activitat de cures que es fa a l’UCI del centre hospitalari.

La música es complementa amb altres accions com ara la lectura durant el temps de visita dels familiars, el visionat de cinema per tenir moments de distracció o la presència d’un espai al box on els familiars poden penjar dibuixos o imatges significatives per al pacient.