La proposta Devesa de Salut 21 de la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, SL, obté la major puntuació en el concurs d’idees llançat per definir un dels principals projectes de salut, recerca i investigació del país
El projecte dibuixa un complex hospitalari de disseny amable, estructurat a partir d'una gran rambla interior, accessos amb places enjardinades que connectaran amb la trama urbana i altres equipaments, i una aposta per les energies renovables i l'arquitectura bioclimàtica
El projecte arquitectònic del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona el redactarà la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, SL. El seu projecte, Devesa de Salut 21, ha estat el més ben puntuat al concurs d’idees licitat per Infraestructures.cat. Es tracta d’una proposta de disseny amable, amb un complex estructurat a partir d’una gran rambla interior, accessos amb places enjardinades que connectaran amb la ciutat i amb altres equipaments, i una aposta per les energies renovables i l’arquitectura bioclimàtica.
La comunicació del projecte que ha obtingut més votació en el concurs d’idees ha estat un dels punts de l’ordre del dia de la Comissió Mixta de Seguiment del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona, que s’ha fet aquest matí a la Delegació del Govern a Girona, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau. A banda de Dalmau, per part de la Generalitat la Comissió ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; la consellera de Salut, Olga Pané; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i el secretari general d’Economia, Juli Fernández, els cinc departaments del Govern compromesos en aquest projecte fonamental per a les comarques gironines. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas; l’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón; el rector de la Universitat de Girona (UdG), Josep Calbó, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, també han participat en la reunió.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau ha destacat que “vam dir que el nou Campus de Salut de Girona anava de debò, que seria una realitat i la reunió d’avui ho certifica, és una esmena total a l’escepticisme, contra els pessimistes, certifica que el projecte avança i avança a bon ritme ja que seguim fent els passos perquè sigui una realitat”. “El nostre país s’ha de vacunar contra l’escepticisme i saber que quan es va signar un compromís com aquest, per al principal projecte en l’àmbit sanitari que hi ha en aquest moment en marxa al país, era per fer-lo realitat”.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de la seva banda, ha afirmat que “aquest és un veritable projecte de país, i així ho demostra l’evidència. A les comarques gironines és, probablement, l’obra més important d’aquesta primera meitat de segle, no només en termes de salut, sinó també en termes d’oportunitats. És una obra indispensable i urgent”. “És un projecte”, ha continuat, “que ha de reforçar la confiança en el progrés i en la competitivitat de les comarques gironines. És el projecte del conjunt de la demarcació i, també, del país”. La consellera ha afegit que “des del Govern volem traslladar el nostre compromís absolut amb el nou Campus Trueta. Diferents generacions n’han parlat i hi han treballat, i avui podem dir que tenim un calendari clar, recursos definits i l’impuls necessari per obrir una nova etapa de progrés per al conjunt de la demarcació”. “Des del Departament de Territori s’han treballat diferents àmbits i ja ens trobem en la fase final del planejament. Vull agrair especialment l’esforç de l’Ajuntament de Girona per fer possible que finalment s’hagi arribat a un acord, especialment pel que fa al parc Jordi Vilamitjana”, ha conclós.
De la seva banda, la consellera de Salut, Olga Pané, ha defensat que “avui és un gran dia per a la Regió Sanitària Girona, tant pels ciutadans com per als professionals de la salut que, des de fa anys, treballen amb compromís i vocació al nostre territori. Fa molt de temps que parlem del Campus de Salut, un dels projectes sanitaris més importants de Catalunya per als propers anys i, també, una de les inversions més rellevants per a les comarques gironines. Un projecte ambiciós que ha de transformar la manera com entenem l’assistència, la formació, la recerca i la innovació en salut”. “Avui, per fi, podem dir que coneixem la cara d’aquest projecte. Si m’ho permeteu dir així: avui veiem “la cara de la criatura”. I això fa que el Campus sigui més real que mai”, ha reblat Pané.
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha afirmat que “el nou Campus Salut ha estat una prioritat per a l’Ajuntament de Girona i celebrem que es vagin complint els terminis per no demorar una obra que ha de servir per a millorar l’atenció sanitària i la recerca científica, però també la transformació urbana dels barris de l’entorn, que passaran a esdevenir una nova centralitat de la ciutat”. Per la seva part, l’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, ha mostrat la seva satisfacció per veure “com un projecte cabdal per Salt, per les comarques gironines i per Catalunya segueix avançant i ho fa amb la proposta guanyadora del concurs d’idees que permet veure com serà el Salt del futur, en un projecte que suposarà una gran transformació econòmica i social per la nostra Vila.” En aquest sentit, Alarcón posa en valor que “el projecte guanyador sigui un exemple d’integració al territori i a la trama urbana, amb diverses places, espais verds i oberts que garanteixen nous espais amables a la Vila de Salt, en un nou sector de desenvolupament pel poble.”
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat: «Aquest és un dels projectes més transformadors que afronta la nostra demarcació en aquest segle. Representarà un salt qualitatiu per al sistema sanitari de les comarques gironines i crearà un ecosistema de coneixement en el qual la salut, la recerca, la formació universitària i la innovació aniran agafats de la mà. Sens dubte, és una oportunitat històrica per reforçar els serveis públics, però també per generar desenvolupament econòmic, talent i ocupació de qualitat».
I, per acabar, el rector de la UdG, Josep Calbó ha destacat que “des de la UdG continuarem treballant i vetllant perquè el projecte es desenvolupi en tot moment amb una visió integral. És a dir, que simultàniament es planifiquin i executin les obres de l’hospital, de les facultats per als estudis de Medicina, Infermeria i els futurs de Farmàcia, i també dels espais de recerca i innovació”.
Integrat a l’entorn i amb una arquitectura bioclimàtica
La proposta Devesa de Salut 21 dibuixa un complex hospitalari de planta baixa i dues plantes més, que tindran la mateixa alçada que els edificis del voltant. En la part de darrere se situaran altres edificacions superiors, en un joc de volums que vol generar una imatge amable de tot el conjunt.
El complex es distribueix en edificacions disposades en paral·lel, que creen diversos accessos jerarquitzats al centre i alhora permeten l’entrada del parc a través de zones enjardinades. Al voltant d’aquests accessos, al centre, es proposen diverses places que connectaran amb els altres equipaments del Campus, així com amb Santa Caterina i cap a les ciutats de Girona i Salt.
Tota l’àrea s’organitza a partir d’una gran rambla interior que actua com a eix principal de circulació i ordena els accessos a les diferents àrees, amb places exteriors d’extrem a extrem. Aquesta disposició aporta riquesa visual i diversitat d’espais, alhora que endreça els accessos a les diferents àrees. És un plantejament estructural que permet la implantació d’usos diferenciats, facilitant la polivalència i la flexibilitat. Destaca també el paper de les deveses, que seran espais frescos amb plantacions mediterrànies, adequades per a la gestió hídrica que es preveu.
La proposta guanyadora té molt en compte els criteris ambientals, la connexió amb la natura i la sostenibilitat en la construcció. Així, planteja patis bioclimàtics, un disseny de façanes adequat a l’orientació de cada edifici, la gestió de l’aigua de la pluja, la reducció de l’efecte illa de calor i l’ús de materials saludables. També inclou espais vinculats al benestar i d’altres dedicats a la recuperació física i mental.
Quant al consum energètic, la proposta guanyadora té l’objectiu d’esdevenir un complex d’emissions zero i aposta per energies renovables com la geotèrmia o la instal·lació extensiva de plaques fotovoltaiques a cobertes i pèrgoles. Aquestes mesures es complementen amb sistemes d’acumulació energètica de gran capacitat. Finalment, es preveu prefabricar elements constructius repetitius i seleccionar materials en funció de l’anàlisi del seu cicle de vida.
La proposta guanyadora encaixa amb l’entorn immediat i amb el Parc Hospitalari Martí i Julià. També garanteix la permeabilitat amb la trama urbana. La placeta sud connecta amb la plaça central i crea espais de relació, mentre que la plaça nord està oberta cap a Girona i recull el traçat històric del carrer Montnegre i Mas Sureda.
L’empresa Pienarq de la UTE compta amb més de 30 anys d’experiència en el sector de les ciències de la salut i té presència internacional a més de 15 països d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Per la seva banda, Brullet de Lluna treballa a diferents escales en els àmbits de l’arquitectura, de l’urbanisme i el paisatge. Les dues empreses han treballat conjuntament a l’Hospital del Mar, a l’ampliació de l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospital Quironsalud Barcelona, a l’Hospital Doctor Moisès Broggi i al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, entre d’altres.
Ara, un cop resolt el procés de selecció, l’empresa ha de presentar tota la documentació requerida per, posteriorment, adjudicar el projecte i signar el contracte. Un cop l’hagi signat, al llarg d’aquest semestre, l’equip guanyador tindrà dos anys per redactar l’avantprojecte i els projectes bàsic i executiu del complex.
La licitació i adjudicació d’aquest avantprojecte i la redacció posterior del projecte executiu i la direcció d'obres tenen un pressupost de 25,37 milions d’euros. Un cop redactat el projecte executiu, es procedirà a la licitació i execució de les obres, treballs que tindran una durada prevista d’uns quatre anys.
Tres aspirants més
Els altres aspirants a fer-se càrrec del projecte per al nou Campus de la Regió Sanitària de Girona eren la UTE integrada per PMMT Arquitectura, SL & b720 Arquitectura i SLP & JG Ingenieros, SA, que es van presentar sota el lema #Campus. La primera ja ha treballat en l’ampliació de l’actual Hospital Trueta i en la construcció de la clínica Girona, a més d’altres centres sanitaris a l’estranger; la segona, en el mercat dels Encants, la nova seu del SEM o l’estació intermodal de la Sagrera, actualment en obres.
Una altra de les UTE aspirants estava formada per Albert Vitaller Arquitectura SLP & Llongueras Clotet Arquitectes SLP & Sulkin Marchissio SCP & Proisotec Enginyeria SLP & BIS MEP SYSTEMS SLP & Zaldivar y Ruiz Ingenieros Asociados SL, i portava com a lema Linkin P4rc. És responsable de l’Hospital de Viladecans i l’ampliació de l’Hospital de Granollers, obres de Sulkin Marchissio, l’edifici polivalent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol juntament amb Llongueras Clotet.
Per últim, l’altra UTE candidata, amb el lema Vertebrat, era AVA Arquitectura Técnica y Gestión, SL & CASA SOLO Arquitectos SLP & Munto Oficina Arquitectura i SCP & PHI Partners 22 SL & Einesa Ingeniería SL. Ha treballat en l’Hospital Universitario Santa Lucia de Casa Solo Arquitectos, l’Hospital Universitario Juan Carlos I, i l’ampliació de l’Hospital Son Dureta de Rafael de la Hoz.
La Comissió Tècnica de la licitació del Campus de Salut ha estat presidida pel cap de la Divisió d’Edificació d’Infraestructures.cat, Josep Farré Canal, mentre que l’arquitecte de la Gerència d’Àmbit Sanitari i Socioeconòmic 2 d’Infraestructures.cat de Santi Pérez Huertas, n’ha ocupat la secretaria. Les vocalies estaven formades per altres càrrecs de la Generalitat, tècnics dels ajuntaments de Girona i Salt i tres membres designats pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
320.000 metres quadrats de capacitat edificable en equipaments
El nou complex sanitari i universitari estarà ubicat entre Girona i Salt, i inclourà el nou hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, així com nous espais docents, de recerca i d’innovació impulsats per la Universitat de Girona. A més, hi haurà un hub d’empreses sanitàries.
Aquesta planificació del nou Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona afavorirà les sinergies entre assistència, formació, recerca i innovació. El projecte impulsarà el territori com a centre d’excel·lència biomèdica i motor econòmic i científic de referència en l’àmbit europeu, cosa que afavorirà l’atracció i la retenció de talent professional en l’àmbit de la salut.
El projecte es desenvoluparà sobre una superfície total de 175.000 m² de sòl, dels quals 130.000 m² estan qualificats com a equipament, amb una capacitat edificable de fins a 320.000 m², mentre que la resta és espai verd integrat en el campus. El pla funcional d’usos assistencials preveu entre 170.000 i 175.000 m² per al nou hospital, que s’afegiran als 50.000 m² actuals del Parc Hospitalari Martí i Julià. A més hi ha previstos 59.725 m² per als usos universitaris, de recerca i innovació. També es reserven més de 80.000 m² per a creixements futurs, i així se n’assegura la viabilitat a llarg termini.
El nou complex hospitalari, segons el Pla funcional assistencial, passarà dels 19 quiròfans que hi ha actualment entre l’Hospital Trueta i el Santa Caterina, a 31 un cop l’obra estigui acabada i a 33 amb el creixement previst amb l’espai de reserva. Les àrees d’intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l’espai de reserva.
L’àrea d’hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d’adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L’àrea d’urgències passarà de disposar 84 boxs a 136 i fins a 162 en el moment de màxima ocupació.
La inversió prevista per al Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona és de 740 milions d’euros, una aportació per a la qual el Departament d’Economia i Finances està preparant un pla econòmic i financer que analitzarà les diferents alternatives de finançament possibles que maximitzin l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat del projecte, i que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques a curt, mitjà i llarg termini.
Planificació urbanística
En el marc de la Comissió Mixta, també s’han repassat altres aspectes vinculats al Campus de Salut de la regió Sanitària Girona. Quant a la tramitació urbanística necessària per tirar endavant el nou hospital, aquesta afecta els municipis de Girona, Salt i Vilablareix. Els tràmits urbanístics de planejament amb relació al municipi de Girona ja han finalitzat i l’Ajuntament treballa per a la tramitació municipal dels expedients de gestió (reparcel·lació) i urbanització (projectes d’urbanització).
Pel que fa a Salt i Vilablareix, els ajuntaments segueixen treballant, amb el suport de la Generalitat, per donar compliment a les observacions efectuades per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i pels diversos organismes sectorials que ja han emès informe. Un cop completada tota la documentació i validada pels plens municipals, es trametrà novament a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona perquè en resolgui l’aprovació definitiva.
En paral·lel, el Govern treballa en la redacció del projecte que concretarà les actuacions necessàries per connectar la C-65 amb els nous sectors urbanístics que es preveuen desenvolupar als terrenys ubicats entre Salt i Vilablareix. Aquí hi haurà zones residencials i d'activitat econòmica, a més del futur Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona amb el nou Hospital Doctor Josep Trueta. Aquesta actuació s'emmarca en un conveni de col·laboració entre el Govern i els ajuntaments de Girona, Salt i Vilablareix, d'una banda, i en el conveni subscrit entre la Generalitat i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per a l'execució d'actuacions de millora de la connectivitat de l'AP-7, de l’altra.
La sessió de la Comissió Mixta també ha servit per iniciar els treballs per a dotar a la institució d’una nova imatge corporativa.
