La Generalitat de Catalunya a Girona ha constituït aquest dijous el Consell Assessor del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona, un òrgan deliberatiu que neix amb l’encàrrec de fer el seguiment dels avanços en relació amb el projecte del Campus i de fer-ne retorn als seus membres. El Consell compta amb una representació àmplia i diversa de diferents actors i institucions clau: associacions de pacients; col·legis professionals; entitats proveïdores de salut; professionals de reconegut prestigi; Dipsalut, Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona; els ajuntaments de Girona i Salt; Universitat de Girona; la Delegació del Govern a Girona; i els Departament de Salut, d’Economia i Hisenda, d’Educació i de Territori. El Consell Assessor té previst reunir-se regularment per informar i fer seguiment dels progressos en relació al Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona.
El Consell neix amb l’objectiu de fer el seguiment del projecte del Campus, fomentar la participació i recollir propostes i suggeriments. En definitiva, vetllar per la col·laboració i coordinació entre els diferents actors implicats amb el Campus per tal d’identificar oportunitats i teixir sinergies. L’òrgan es reunirà un mínim de dos cops l’any.
Amb la seva constitució, la Generalitat referma el seu compromís amb el projecte del Campus, alhora que reforça la transparència i qualitat democràtica de les institucions públiques. La sessió constitutiva ha estat presidida per la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, qui ha destacat que “amb el Campus de Salut garantirem una millor atenció sanitària a través del nou hospital, però també s’obrirà un nou ventall d’oportunitats que hem d’aprofitar per impulsar l’economia gironina, així com per potenciar la recerca, la innovació i la transferència de coneixement”. “El Campus de Salut és un projecte estratègic per la vegueria de Girona, que necessita la col·laboració i la suma d’esforços de tots els agents del territori i, per tant, és una bona notícia que a partir d’ara comptem amb aquest Consell Assessor per treballar plegats en aquesta direcció”, ha afegit la delegada.
Durant la sessió s’han tractat aspectes operatius i de funcionament del Consell Assessor del Campus i s’ha informat sobre l’estat del projecte. En aquest sentit s’ha informat de la previsió que la licitació del concurs d’idees es publiqui durant el primer semestre d’enguany, un cop realitzades les aprovacions inicials del planejament per part dels ajuntaments. El Campus de Salut és una de les inversions més destacades dels pressupostos de la Generalitat per a la vegueria de Girona i compta amb una partida de 2 milions d’euros per a la redacció del concurs d’idees del projecte arquitectònic, que es licitarà properament, tal com s’ha detallat durant la sessió.
Per la seva banda, el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha exposat els principals detalls del Pla funcional assistencial elaborat pel Servei Català de la Salut i ha subratllat el notable increment d’espais assistencials que suposarà el futur Campus respecte els actuals hospitals Trueta i Santa Caterina.
Al futur Campus de Salut hi confluiran assistència, recerca i coneixement, ja que preveu la convivència de les facultats de les ciències de la salut a l’entorn sanitari. El vicerector Rafel Reixach ha explicat les principals línies de treball del proper Pla funcional de la Universitat de Girona.
Quan el futur Campus sigui una realitat, es disposarà d’una superfície de 193.000 metres quadrats, un increment del 73% de l’espai assistencial respecte la superfície que ocupa actualment els hospitals Trueta i Santa Caterina. Dels 193.000 m2, 43.000 corresponen a espais ja construïts avui en dia, 133.000 s’equiparan totalment i 17.000 es mantindran com a espais de reserva.
La participació és un dels eixos del model sanitari català. Aquest principi ja es va reflectir en l’elaboració del Pla funcional assistencial -presentat el desembre passat- el qual es va definir de forma col·laborativa amb professionals dels hospitals Trueta i Santa Caterina i ciutadania (tant a nivell individual com també a través d’entitats). Així doncs, la participació segueix a l’epicentre de la formulació de les polítiques públiques i ara tindrà continuïtat amb el Consell Assessor.
