Regió Sanitària de Girona

Sis institucions de referència uneixen assistència, recerca, docència i innovació per crear un dels ecosistemes oncològics més potents del sud d’Europa, que comprèn una població d'uns dos milions de persones

El nou consorci aspira a obtenir la certificació europea com a Comprehensive Cancer Consortium i a integrar-se a la xarxa europea d’excel·lència en oncologia

L’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) constituiran una aliança estratègica que farà possible la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya (NordCat-CCC). Es tracta d’una iniciativa destinada a convertir-se en un referent europeu en l’atenció integral del càncer, dins del marc de la Joint Action EUnet CCC, que ja ha designat aquest consorci com a pilot per a realitzar el procés de certificació.

El nou consorci donarà cobertura a prop de dos milions de ciutadans de les regions sanitàries Metropolitana Nord i Girona i neix amb la voluntat d’oferir una atenció oncològica més coordinada, equitativa i d’excel·lència, integrant l’assistència, la recerca, la innovació i la formació en una única estructura de cooperació. L’oncòleg mèdic Ricard Mesia serà el director del nou consorci.

Un model alineat amb l’estratègia europea contra el càncer

Aquesta és una iniciativa clau que s’emmarca en els objectius del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer i de la Joint Action EUnetCCC, que impulsa la creació d’una xarxa europea de Centres Integrals del Càncer per garantir que abans de l’any 2030 el 90% dels pacients europeus tinguin atesos en organitzacions d’aquest tipus.

El Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya neix amb l’objectiu d’assolir la certificació europea com a Comprehensive Cancer Consortium i convertir-se en un centre de referència internacional capaç d’integrar la millor assistència, la recerca, la docència i la innovació i la prevenció i el control del càncer.

“La creixent incidència del càncer i la millora de l’esperança de vida dels pacients oncològics gràcies als nous tractaments ens exigeix nous models de col·laboració que permetin posar al servei dels i les pacients tot el potencial assistencial, científic i tecnològic del sistema gràcies al treball en equip de professionals de diferents institucions. En aquest sentit, el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya és una aposta per avançar cap a una oncologia més integrada, innovadora i equitativa per donar una resposta a l’alçada del repte que enfrontem”, ha dit Joan Brunet, director de l’Institut Català d’Oncologia.

Àngels Morales, gerenta de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) destaca que la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya"permet sumar capacitats, coneixement i talent per avançar cap a un model d'atenció oncològica d'excel·lència, alineat amb els estàndards europeus més avançats". I afegeix: “Per al Trueta, formar part d'aquesta aliança és una oportunitat per consolidar el nord de Catalunya com un pol de referència en l'abordatge integral del càncer i garantir que els gairebé dos milions de persones del territori puguin accedir a la millor assistència, recerca i innovació oncològiques a prop de casa.”

Per la seva part, Josep Maria Mòdol, gerent de l’Hospital Germans Trias (Can Ruti), subratlla que “aquesta aliança evidencia que el sistema de salut català és ja a dia d’avui una xarxa engranada preparada donar la millor assistència arreu del territori, prioritzant les necessitats dels pacients i on cada centre posa l’accent en aquells elements on més valor pot aportar», i afegeix: “Estem orgulloses que aquest model pugui ser exemple i estàndard per altres territoris europeus en un model de transformació de l’assistència oncològica”.

Un ecosistema únic d’assistència i recerca

La suma de les capacitats de les institucions impulsores configura un dels ecosistemes oncològics i científics més rellevants de Catalunya. Aquest volum d’activitat permetrà reforçar la coordinació entre professionals i accelerar la incorporació dels avenços científics a la pràctica clínica.

Medicina de precisió i innovació al servei dels pacients

El Consorci impulsarà plataformes compartides en àmbits estratègics com la genòmica tumoral, la patologia digital, els biobancs integrats, els comitès moleculars de tumors i els sistemes avançats d’anàlisi de dades. Aquestes infraestructures permetran desenvolupar una medicina cada vegada més personalitzada i oferir tractaments adaptats a les característiques específiques de cada pacient.

A més, el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya potenciarà la participació en assaigs clínics i la recerca translacional, afavorint que els avenços científics arribin més ràpidament a la pràctica assistencial.

En aquesta línia, Jordi Barretina, director de l’IGTP, ha destacat que“la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya ens permet consolidar un ecosistema oncològic integrat en què assistència, recerca, innovació i formació treballen de manera coordinada al servei dels pacients. La suma de capacitats entre hospitals, institucions de recerca i regions sanitàries ens ofereix una oportunitat única per accelerar la recerca translacional, facilitar la transferència del coneixement científic a la pràctica clínica i avançar cap a una oncologia més personalitzada, equitativa i accessible per a tota la Ciutadania”.

Per la seva banda, Marga Nadal, directora de l’IDIBGI, ha assenyalat que aquest projecte “és una gran oportunitat perquè Girona i Badalona sumin capacitats per impulsar una recerca d’excel·lència que es tradueixi en millores per als i les pacients”.

En representació de l’IJC, el director Ari Melnick, ha valorat la contribució de la institució al nou ecosistema: “Com a membre fundador del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya, l’Institut Josep Carreras aporta la seva expertesa com a centre de referència en la recerca i el tractament dels càncers de la sang a una xarxa oncològica més àmplia, treballant conjuntament amb altres institucions per compartir coneixement i experiència. Estem convençuts que, a través d’aquesta col·laboració, els avenços que generem per als pacients amb càncers de la sang també beneficiaran els pacients amb altres tipus de càncer, contribuint a garantir que el progrés en la recerca oncològica arribi als pacients de manera més efectiva.”

Una xarxa territorial per garantir l’equitat

El nou consorci reforçarà el treball en xarxa amb els hospitals del territori que ja es fa a dia d’avui. Els hospitals que estan integrats en la xarxa són l’Hospital de Santa Caterina, l’Hospital de Palamós, l’Hospital de Figueres, l’Hospital Sant Jaume de Calella, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Hospital Comarcal de Blanes, l’Hospital de Mataró, l’Hospital Municipal de Badalona i l’Hospital de l’Esperit Sant.

Aquesta estructura reforça l’apropament dels serveis oncològics d’alta complexitat a tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència, per garantir una atenció més accessible i la continuïtat assistencial.

D’aquesta manera, la iniciativa abasta el territori de les Regions Sanitàries Barcelona Metropolitana Nord i Girona del Servei Català de la Salut. Candela Calle, gerenta de laMetropolitana Nord assenyala que “aquest és un projecte altament rellevant i estratègic perquè implica dues regions sanitàries i posa en valor la necessitat de tenir un model d’atenció oncològica integral i d’excel·lència. És un bon exemple de la importància de les aliances i el treball en xarxa”.

Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària de Girona afegeix que "l'Aliança Nord Catalunya Comprehensive Cancer Consortium és un pas molt important per a Catalunya que repercutirà directament en la salut d'un de cada quatre catalans. És una demostració del potencial del treball en xarxa, que ens permetrà guanyar en qualitat, equitat territorial, avançar en medicina personalitzada i agilitzar la incorporació a la pràctica clínica dels avenços que ens aporti la investigació".

Una aposta estratègica per al futur

La creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya representa un pas decisiu per consolidar un model d’atenció integral del càncer basat en la cooperació entre hospitals, centres de recerca i institucions sanitàries. Aquest model d’atenció, impulsat per l’Institut Català d’Oncologia des dels seus inicis, en col·laboració amb les institucions que integren l’aliança, permet afirmar que ja es treballa, a dia d’avui, amb els estàndards que Europa fixa per al futur de l’atenció oncològica.

Amb aquesta aliança, Catalunya reforça la seva posició en l’àmbit europeu de l’oncologia i fa una aposta estratègica per avançar cap a una medicina més personalitzada, innovadora i centrada en les persones.

Un ecosistema únic d’assistència i recerca

La suma de les capacitats de les institucions impulsores configura un dels ecosistemes oncològics i científics més rellevants de Catalunya. Aquest volum d’activitat permetrà reforçar la coordinació entre professionals i accelerar la incorporació dels avenços científics a la pràctica clínica.

Medicina de precisió i innovació al servei dels pacients

El Consorci impulsarà plataformes compartides en àmbits estratègics com la genòmica tumoral, la patologia digital, els biobancs integrats, els comitès moleculars de tumors i els sistemes avançats d’anàlisi de dades. Aquestes infraestructures permetran desenvolupar una medicina cada vegada més personalitzada i oferir tractaments adaptats a les característiques específiques de cada pacient.

A més, el Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya potenciarà la participació en assaigs clínics i la recerca translacional, afavorint que els avenços científics arribin més ràpidament a la pràctica assistencial.

En aquesta línia, Jordi Barretina, director de l’IGTP, ha destacat que“la creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya ens permet consolidar un ecosistema oncològic integrat en què assistència, recerca, innovació i formació treballen de manera coordinada al servei dels pacients. La suma de capacitats entre hospitals, institucions de recerca i regions sanitàries ens ofereix una oportunitat única per accelerar la recerca translacional, facilitar la transferència del coneixement científic a la pràctica clínica i avançar cap a una oncologia més personalitzada, equitativa i accessible per a tota la Ciutadania”.

Per la seva banda, Marga Nadal, directora de l’IDIBGI, ha assenyalat que aquest projecte “és una gran oportunitat perquè Girona i Badalona sumin capacitats per impulsar una recerca d’excel·lència que es tradueixi en millores per als i les pacients”.

En representació de l’IJC, el director Ari Melnick, ha valorat la contribució de la institució al nou ecosistema: “Com a membre fundador del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya, l’Institut Josep Carreras aporta la seva expertesa com a centre de referència en la recerca i el tractament dels càncers de la sang a una xarxa oncològica més àmplia, treballant conjuntament amb altres institucions per compartir coneixement i experiència. Estem convençuts que, a través d’aquesta col·laboració, els avenços que generem per als pacients amb càncers de la sang també beneficiaran els pacients amb altres tipus de càncer, contribuint a garantir que el progrés en la recerca oncològica arribi als pacients de manera més efectiva.”

Una xarxa territorial per garantir l’equitat

El nou consorci reforçarà el treball en xarxa amb els hospitals del territori que ja es fa a dia d’avui. Els hospitals que estan integrats en la xarxa són l’Hospital de Santa Caterina, l’Hospital de Palamós, l’Hospital de Figueres, l’Hospital Sant Jaume de Calella, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’Hospital Comarcal de Blanes, l’Hospital de Mataró, l’Hospital Municipal de Badalona i l’Hospital de l’Esperit Sant.

Aquesta estructura reforça l’apropament dels serveis oncològics d’alta complexitat a tota la ciutadania, independentment del seu lloc de residència, per garantir una atenció més accessible i la continuïtat assistencial.

D’aquesta manera, la iniciativa abasta el territori de les Regions Sanitàries Barcelona Metropolitana Nord i Girona del Servei Català de la Salut. Candela Calle, gerenta de laMetropolitana Nord assenyala que “aquest és un projecte altament rellevant i estratègic perquè implica dues regions sanitàries i posa en valor la necessitat de tenir un model d’atenció oncològica integral i d’excel·lència. És un bon exemple de la importància de les aliances i el treball en xarxa”.

Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària de Girona afegeix que "l'Aliança Nord Catalunya Comprehensive Cancer Consortium és un pas molt important per a Catalunya que repercutirà directament en la salut d'un de cada quatre catalans. És una demostració del potencial del treball en xarxa, que ens permetrà guanyar en qualitat, equitat territorial, avançar en medicina personalitzada i agilitzar la incorporació a la pràctica clínica dels avenços que ens aporti la investigació".

Una aposta estratègica per al futur

La creació del Consorci Oncològic Integral Nord Catalunya representa un pas decisiu per consolidar un model d’atenció integral del càncer basat en la cooperació entre hospitals, centres de recerca i institucions sanitàries. Aquest model d’atenció, impulsat per l’Institut Català d’Oncologia des dels seus inicis, en col·laboració amb les institucions que integren l’aliança, permet afirmar que ja es treballa, a dia d’avui, amb els estàndards que Europa fixa per al futur de l’atenció oncològica.

Amb aquesta aliança, Catalunya reforça la seva posició en l’àmbit europeu de l’oncologia i fa una aposta estratègica per avançar cap a una medicina més personalitzada, innovadora i centrada en les persones.

Els hospitals de la Regió Sanitària Girona han tancat el 2025 amb un increment de l'activitat assistencial respecte a l'any anterior. Durant l'any passat es van registrar 96.687 altes hospitalàries, 4.007 més que el 2024 (92.680), fet que representa un augment del 4,3%. Aquest creixement és especialment destacable en el cas de l’hospitalització a domicili, amb un augment del 10%, i la cirurgia major ambulatòria (CMA), que va créixer un 8,3%.

Pel que fa a l'hospitalització convencional, que inclou les altes mèdiques, obstètriques i quirúrgiques (sense incloure les CMA), durant el 2025 es van registrar 68.770 altes, enfront de les 66.945 de l'any anterior, un increment del 2,7%. Per tipologia, destaquen especialment les altes quirúrgiques, que han crescut un 5,8%, passant de 47.100 el 2024 a 49.828 el 2025. També augmenten les altes mèdiques, que se situen en 41.067, un 3,1% més que l'any anterior (39.821). En canvi, les altes obstètriques es mantenen estables, amb 5.792, enfront de les 5.759 del 2024, un fet atribuïble al context de descens de la natalitat.

Actualment, gairebé una de cada tres intervencions quirúrgiques (34,9%) es duen a terme en règim de cirurgia major ambulatòria gràcies a la incorporació de tècniques quirúrgiques menys invasives que està afavorint el creixement progressiu d'aquest tipus d'intervencions. A més, aquest model aporta beneficis tant per als pacients com per al sistema sanitari, ja que afavoreix una recuperació al domicili, redueix el risc d'infeccions associades a l'ingrés hospitalari i permet optimitzar els recursos assistencials.

En aquesta mateixa línia, l'hospitalització a domicili es va consolidant també com una alternativa a l'ingrés convencional per als pacients que poden rebre atenció hospitalària des del seu domicili pel que contribueix a oferir una atenció més propera i confortable per als pacients. Durant el 2025 s'han registrat 1.199 altes, un 9,9% més que l'any anterior (1.091). Aquesta xifra correspon a l’activitat de 4 hospitals de la Regió que a finals del 2025 tenien activat el servei d’hospitalització domiciliària: l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, els hospitals de Blanes i Calella i l’Hospital de Figueres, que va ser l’últim en fer el desplegament l’estiu passat.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, manifesta que “l'evolució de l'activitat als hospitals del nostre territori durant el 2025 referma la solidesa i la capacitat d'adaptació del nostre sistema de salut per donar una resposta eficaç a una demanda assistencial que és clarament creixent a la nostra Regió”. Heredia afegeix que “més enllà de les xifres, el balanç d'aquest any posa de manifest el compromís de tots els centres de la Regió Sanitària Girona ".

La Regió Sanitària Girona ha celebrat avui la primera Jornada d’experiència de pacient, participació i humanització amb l’objectiu de compartir projectes impulsats pels centres sanitaris del territori que promouen la millora de l’atenció sanitària a través de la participació de la ciutadania i amb la veu del pacient a l’epicentre de les decisions. La jornada, que ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, ha reunit més de 150 professionals sanitaris, pacients i representants d’entitats del territori en un espai de reflexió i intercanvi d’experiències.

Aquesta jornada s’emmarca en les línies estratègiques del Departament de Salut per orientar els serveis de salut cap a un model centrat en la persona. Per avançar en aquest àmbit és fonamental identificar les necessitats dels pacients, la percepció i l’experiència en la interacció amb el sistema sanitari. En aquest sentit s’ha manifestat Gloria Gálvez, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, que ha presentat el Marc de l’Experiència de Pacient al sistema de salut de Catalunya en la ponència inaugural.

Gálvez ha destacat que “totes les accions que s’han de fer en política sanitària han de tenir present quina és la necessitat del pacient perquè això repercutirà en una millora dels serveis. L’eficiència és important donat que, si realment donem serveis que estiguin basats en les necessitats reals dels pacients, aquests els faran servir i no farem un malbaratament”.

La secretària d’Atenció Sanitària i Participació ha indicat el potencial que té incorporar el testimoni dels pacients, en tant que aquests “tenen una mirada lateral que complementa la mirada del professional i poden donar solucions innovadores a aquells reptes que des del sistema no tenim una manera de respondre amb les eines habituals”.

Jornades com la d’avui són clau per "impregnar” els professionals d’aquesta cultura d’experiència de pacient, ha indicat Gloria Gálvez, posant en valor la feina que s’està fent a la demarcació: “Girona és una regió sanitària que està especialment implicada amb experiència de pacient, és un dels territoris que més enfocats està en impregnar aquesta cultura de pacient”, ha dit.

Per la seva banda, el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha subratllat la importància d’escoltar la ciutadania i integrar la seva veu en tots els nivells del sistema sanitari i ha posat en valor les passes realitzades a la Regió: “Escoltar la veu de la ciutadania i tenir-la en compte en els nostres projectes és important. En aquest sentit, els processos participatius ja s’estan utilitzant com a eina de planificació i un exemple recent és el Pla de Salut de la Regió, que incorporarà la participació tal com ja s’ha fet amb el de Catalunya”. Heredia també ha remarcat que l’objectiu no és impulsar projectes aïllats, sinó avançar cap a una transformació cultural global del sistema. “No podem dissenyar serveis pensant només en processos, resultats o eficàcia clínica: cal fer-ho pensant en les persones, amb les seves pors, expectatives, dubtes i circumstàncies”, ha explicat.

Onze iniciatives per avançar cap a una atenció més participativa

Durant la jornada s’han presentat onze iniciatives implementades en centres sanitaris gironins en tres blocs diferenciats. El primer bloc s’ha centrat en projectes que incorporen la participació activa de pacients i entitats del territori en el disseny de serveis i en la presa de decisions. Entre les experiències exposades hi ha el paper de les entitats i el treball en xarxa a la Fundació Salut Empordà; l’experiència del consell de pacients de l’ABS de la Bisbal d’Empordà; la metodologia de grups focals a la Fundació Hospital de Campdevànol; la iniciativa de voluntariat entre l’ICO Girona i la farmacèutica ESTEVE, així com el projecte “Entre iguals”, que desplega la figura de l’agent de suport entre iguals en l’ecosistema gironí de salut mental, impulsat per l’IAS i la Fundació Drissa.

El segon bloc de la jornada s’ha dedicat a projectes d’humanització i iniciatives que fan l’assistència més amable i propera, amb propostes relacionades amb l’ús d’eines digitals, l’atenció pediàtrica, la comunicació i senyalística, i la coordinació de l’atenció integrada social i sanitària. Així doncs, entre els projectes d’humanització presentats hi ha el “+ATENTS” de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, que promou la millora de l’experiència dels pacients pediàtrics, entre d’altres. En l’àmbit dels actius digitals, destaca un assistent clínic per a consultes externes de l’Hospital d’Olot per millorar l’eficiència del circuit assistencial; una eina de telemonitorització per l’atenció domiciliària de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i l’ús de la distracció visual en el postoperatori a l’Hospital Trueta; estudi que han encapçalat les infermeres Laura Cano i Meritxell Comas. En l’àmbit de la comunicació i la senyalística, s’ha explicat el projecte de senyalització en Braille i per a persones amb dislèxia a la nova Clínica Girona i el projecte d’atenció integrada social i sanitària al Ripollès des de l’àmbit de la salut mental i addiccions.

I en un tercer bloc, s’ha celebrat una taula rodona dedicada a reflexionar sobre com mesurar i avaluar l’experiència dels pacients, debatent sobre les eines disponibles i sobre com utilitzar aquesta informació per orientar la planificació i la presa de decisions en els serveis sanitaris.

A més, la jornada ha inclòs un espai dedicat al voluntariat sanitari, amb la participació de Rafa Martínez -“Mag Tevi”- voluntari de l’Hospital Trueta i membre de l’Associació Catalana d’Aficionats a l’Il·lusionisme, que ha compartit la seva motivació personal i experiència acompanyant pacients i famílies.

L’acte s’ha tancat amb una ponència sobre les tendències d’experiència de pacient i participació en el context de l’atenció integrada social i sanitària a càrrec de Cristina Bustillo, responsable de transformació digital a la Fundació TIC Salut Social.

Amb aquesta jornada, la Regió Sanitària Girona ha reafirmat el seu compromís amb la promoció i el foment de la cultura centrada en l'experiència de pacient i la voluntat de seguir avançant per consolidar la incorporació dels pacients en la presa de decisions.

La Regió Sanitària de Girona comença a implantar el nou model d’atenció al pacient crític i semicrític que té per objectiu millorar la prestació del servei de cures intensives al conjunt del territori amb un model assistencial basat en eines digitals. El projecte s’acompanya d’una millora tecnològica –el Critic.CAT- que permetrà facilitar la transferència d’informació i coneixement entre tots els actors del sistema sanitari implicats en l’atenció al pacient crític i semicrític (hospital de referència, comarcals i el SEM) per recolzar la presa de decisions, l’eficiència dels recursos disponibles i l’equitat del sistema públic.​ El Critic.CAT i l’adaptació al territori de Girona s’ha presentat avui dimarts, 10 de juny, a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, en un acte que ha aplega unes 150 persones del sector.

A la Regió Sanitària Girona, la primera fase del projecte, que comença ara, s’iniciarà amb un pilotatge del model entre els hospitals Trueta, el de referència, i el comarcal de Palamós. Un cop superat aquest primer pilotatge i analitzats els resultats, el model s’implantarà a la resta de Regió, amb la implicació dels hospitals de Calella, Figueres, Olot i Santa Caterina.

La implantació de la nova tecnologia a la Regió de Girona anirà acompanyada de la creació de nous llits per a l’atenció dels pacients crítics i semicrítics. Actualment a la demarcació, el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Truetadisposa de 18 llits de crítics i 4 de semicrítics al mateix centre i 8 més de crítics i 4 de semicrítics al Santa Caterina. A banda, també hi ha els llits de crítics i semicrítics d’altres especialitats, com cardiologia, neurologia, neurocirurgia, anestèsia, pneumologia, etc.

Amb el desplegament del model a la Regió Sanitària Girona es millorarà la dotació de llits crítics i semicrítics gestionats per especialistes en medicina intensiva, ja que es crearan 12 llits més de crítics a l’Hospital Trueta i una xarxa de 36 llits semicrítics distribuïts arreu dels comarcals: 12 a l’hospital Sant Jaume de Calella, 8 a l’Hospital de Figueres, 8 a l’Hospital de Palamós, 4 a l’Hospital d’Olot i 4 més a l’Hospital Santa Caterina. Així, es passarà de disposar de 26 llits de medicina intensiva per a pacients crítics a tenir-ne 38, i de 8 llits de semicrítics generals a 40. Aquests centres, a més de disposar de l’estructura i l’equipament, també se’ls dotarà de la tecnologia del Critic.CAT, fet que permetrà que els professionals dels hospitals comarcals puguin atendre els pacients als seus centres, amb el seguiment remot i de manera contínua dels intensivistes de l’Hospital Trueta i del metge de crítics de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM i amb total garantia.

Amb el projecte, a Girona es millorarà la coordinació entre els centres hospitalaris per optimitzar la gestió dels pacients adults crítics i semicrítics, s’adequaran els recursos assistencials per atendre millor aquest tipus de pacients tenint en compte les necessitats de la població i es crearà i desplegarà un nou model d’atenció a aquest perfil de pacients a les necessitats de la població. A més, aquest desplegament es farà d’acord amb la situació actual, que alhora servirà de base per a l’escenari del nou Campus de Salut, en què hi haurà un servei de crítics únic que donarà suport a una xarxa de serveis de semicrítics a la resta del territori.

El nou model permetrà incrementar els llits estructurals, reduir el trasllats de pacients crítics fora de la Regió Sanitària de Girona (que actualment és d’unes 60 persones a l’any), millorar l’equitat territorial, atendre els pacients més a prop del seu domicili i amb el recurs que més s’ajusti a les seves necessitats assistencials, a més de millorar els fluxos entre els hospitals. D’aquesta manera, als hospitals comarcals es podran atendre amb total garanties els pacients semicrítics, tant en el cas que no requereixin ingressar a la UCI, com per quan el pacient sigui donat d’alta de la UCI del Trueta. Així podran continuar l’ingrés al seu hospital de proximitat, amb la supervisió dels metges intensivistes del Trueta.

La previsió és començar ara amb el pilot entre els hospitals Trueta i Palamós, i continuar amb la dotació de llits i tecnològica de la resta d’hospitals comarcals per tal que al 2027 es pugui implantar arreu de la Regió, coincidint amb l’ampliació de llits de crítics a l’Hospital Trueta. Aquests nous llits de crítics s’ubicaran a l’edifici que acollirà l’ampliació del bloc quirúrgic i hospital de dia oncohematològic, actualment en construcció.

A partir de la definició del model de gestió, és a dir, dels protocols d’actuació, procediments per establir mecanismes que facilitin la presa de decisions basades en necessitats del pacient, recursos disponibles, guies ... es desplegarà el següent plantejament tecnològic:

1. Sistema Departamental que cada UCI ha de tenir per gestionar internament els seus pacients: estat de la unitat de crítics o semicrítics en temps real, l’estat i evolució dels pacients de manera individualitzada, i oferir una visió del registre històric de pacients. Destacar que l’ICS en desenvoluparà un pels seus hospitals però que podrà ser utilitzat per tots els hospitals del SISCAT que el vulguin.
2. Repositori: on anirà a parar en temps real tota la informació de tots els pacients ingressats en qualsevol UCI del SISCAT. Acumularà tot tipus d’informació clínica, fins i tot imatge mèdica i constants vitals provinents de sensors i altres dispositius mèdics.
3. Centre de gestió de crítics: per a la coordinació i gestió de tots els recursos de crítics de Catalunya, integrant i visualitzant la informació de tot el sistema donarà suport a la pressa de decisions dels diferents perfils de professionals que intervenen en l’atenció del pacient crític i que permetrà també realitzar suport a distància entre UCI (telemedicina).
4. Unitat d’anàlisi i recerca, és a dir, un sistema per explotar i analitzar totes les dades recollides en el Repositori amb finalitats de recerca, innovació, avaluació i planificació dels serveis per a pacients crítics.

Salut ha desplegat el nou programa de cribratge de càncer de coll uterí a la Regió Sanitària de Girona amb la implantació del nou mètode per a la detecció del virus del papil·loma humà (VPH) en dones o persones amb coll uterí d’entre 30 i 65 anys. Fins ara, el cribratge es feia a través de citologies (també coneguda com a Papanicolau), mentre que ara es realitza amb la prova de detecció del VPH, el principal causant d’aquest càncer. L’objectiu d’aquest programa és millorar la detecció de la infecció abans de la presència de lesions que puguin desenvolupar-se en càncer de cèrvix.

El desplegament es va iniciar el 13 de gener a les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior i es va anar seguint a tota la resta fins a culminar a tota la Regió Sanitària. Aquest desplegament esdevé una primera fase del programa, que consisteix en un cribratge oportunista aprofitant una consulta ordinària a un centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).

Amb el nou mètode que s’ha desplegat es millora la qualitat i l’eficiència ja que és més sensible, de manera que permet la detecció de més adenocarcinomes, allargar els intervals de cribratges en dones negatives i ofereix un 60-70% més de protecció contra el càncer invasor respecte la citologia convencional que es feia fins ara. El nou sistema també està adaptat a les properes cohorts de noies vacunades de VPH. Cristina Meléndez, coordinadora mèdica del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Trueta, centre on es realitzaran les determinacions, assenyala que “el nou cribratge aporta un increment de sensibilitat, és a dir, detecta millor les dones amb risc de desenvolupar lesions precanceroses o càncer”.

La Dra, Ester Vila, ginecòloga referent de la Unitat de patologia cervical de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, explica que “quan aquestes mostres surten alterades es comuniquen a la pacient via telefònica i es deriven al seu centre de referència en aquells casos en que sigui necessari per realitzar una prova molt més específica”. Vila afegeix que aquesta prova “s’anomena colposcòpia i que consisteix en fer una observació del coll de l’úter amb uns líquids especials i fer una biòpsia per poder realitzar el diagnòstic corresponent”. La ginecòloga insisteix en que “la presència del VPH no suposa cap diagnòstic, sinó que permet identificar aquelles pacients que necessiten ser estudiades d’una manera més completa”.

La Dra. Pilar Barretina, Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, explica que “la majoria d’infeccions per VPH desapareixen soles, però algunes poden provocar canvis a les cèl·lules que, amb el temps, poden derivar en un càncer”. En aquest sentit, posa l’accent en que “el virus del papil·loma humà és la causa principal del càncer de coll d’úter” i que “és molt important recordar que és un càncer que es pot prevenir (amb la vacunació) o diagnosticar (amb els programes de cribratge) ja sigui en fase pre-cancerosa per evitar-ne el seu desenvolupamento en fases molt inicials amb elevades possibilitats de curació”. La Dra. Ester Vila també reitera que la vacunació és el mètode preventiu més eficaç, que permetrà que “d’aquí a 15-20 any veiem la desaparició de la malaltia”.

Segona fase del programa

La segona fase del programa, la poblacional, es desplegarà a la Regió Sanitària de Girona més endavant. En aquest cas, el cribratge es basarà en la recollida de la mostra necessària per a fer la prova de detecció de VPH per part de les mateixes dones gràcies a la col·laboració de les farmàcies. A través d’un SMS es convidarà la persona a recollir un dispositiu d’automostra a una farmàcia, on s’haurà de retornar una vegada la persona s’hagi pres la mostra. Aquesta prova també es continuarà fent als ASSIR per part de professionals sanitaris en els casos en què la dona així ho desitgi.

El patirà una de cada 130 dones a la demarcació de Girona

S’estima que una de cada 130 dones a de la demarcació pot patir un càncer de cèrvix al llarg de la seva vida. Segons dades de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer de la Girona, la taxa d’incidència a la demarcació és de 7,5 casos per cada 100,000 habitants/any i cada any es diagnostiquen una mitjana de 30 casos nous. L’edat mitjana de les persones diagnosticades amb càncer de coll d’úter és de 56 anys. L’anàlisi de les dades, demostren que hi ha una supervivència del 62% dels casos al cap de cinc anys, i que cada anys es produeixen unes vuit defuncions per aquesta malaltia.

És molt important recordar que aquest càncer és prevenible, principalment mitjançant la vacunació i la detecció precoç. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha proposat eliminar aquest càncer mitjançant la vacunació, la detecció precoç i el tractament de les lesions. Amb la posada en marxa d’aquest programa de cribratge, Catalunya queda alineada amb la resta de països europeus per assolir l’estratègia mundial liderada per l’OMS per a l’eliminació d’aquest tipus de càncer. Entre el 70-80% dels diagnòstics de càncer de cèrvix són dones no cribrades o sotscribrades. Una bona organització del cribratge permet arribar a aquesta població i alhora millorar la seva participació.