Regió Sanitària de Girona

La Regió Sanitària de Girona comença a implantar el nou model d’atenció al pacient crític i semicrític que té per objectiu millorar la prestació del servei de cures intensives al conjunt del territori amb un model assistencial basat en eines digitals. El projecte s’acompanya d’una millora tecnològica –el Critic.CAT- que permetrà facilitar la transferència d’informació i coneixement entre tots els actors del sistema sanitari implicats en l’atenció al pacient crític i semicrític (hospital de referència, comarcals i el SEM) per recolzar la presa de decisions, l’eficiència dels recursos disponibles i l’equitat del sistema públic.​ El Critic.CAT i l’adaptació al territori de Girona s’ha presentat avui dimarts, 10 de juny, a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, en un acte que ha aplega unes 150 persones del sector.

A la Regió Sanitària Girona, la primera fase del projecte, que comença ara, s’iniciarà amb un pilotatge del model entre els hospitals Trueta, el de referència, i el comarcal de Palamós. Un cop superat aquest primer pilotatge i analitzats els resultats, el model s’implantarà a la resta de Regió, amb la implicació dels hospitals de Calella, Figueres, Olot i Santa Caterina.

La implantació de la nova tecnologia a la Regió de Girona anirà acompanyada de la creació de nous llits per a l’atenció dels pacients crítics i semicrítics. Actualment a la demarcació, el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Truetadisposa de 18 llits de crítics i 4 de semicrítics al mateix centre i 8 més de crítics i 4 de semicrítics al Santa Caterina. A banda, també hi ha els llits de crítics i semicrítics d’altres especialitats, com cardiologia, neurologia, neurocirurgia, anestèsia, pneumologia, etc.

Amb el desplegament del model a la Regió Sanitària Girona es millorarà la dotació de llits crítics i semicrítics gestionats per especialistes en medicina intensiva, ja que es crearan 12 llits més de crítics a l’Hospital Trueta i una xarxa de 36 llits semicrítics distribuïts arreu dels comarcals: 12 a l’hospital Sant Jaume de Calella, 8 a l’Hospital de Figueres, 8 a l’Hospital de Palamós, 4 a l’Hospital d’Olot i 4 més a l’Hospital Santa Caterina. Així, es passarà de disposar de 26 llits de medicina intensiva per a pacients crítics a tenir-ne 38, i de 8 llits de semicrítics generals a 40. Aquests centres, a més de disposar de l’estructura i l’equipament, també se’ls dotarà de la tecnologia del Critic.CAT, fet que permetrà que els professionals dels hospitals comarcals puguin atendre els pacients als seus centres, amb el seguiment remot i de manera contínua dels intensivistes de l’Hospital Trueta i del metge de crítics de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM i amb total garantia.

Amb el projecte, a Girona es millorarà la coordinació entre els centres hospitalaris per optimitzar la gestió dels pacients adults crítics i semicrítics, s’adequaran els recursos assistencials per atendre millor aquest tipus de pacients tenint en compte les necessitats de la població i es crearà i desplegarà un nou model d’atenció a aquest perfil de pacients a les necessitats de la població. A més, aquest desplegament es farà d’acord amb la situació actual, que alhora servirà de base per a l’escenari del nou Campus de Salut, en què hi haurà un servei de crítics únic que donarà suport a una xarxa de serveis de semicrítics a la resta del territori.

El nou model permetrà incrementar els llits estructurals, reduir el trasllats de pacients crítics fora de la Regió Sanitària de Girona (que actualment és d’unes 60 persones a l’any), millorar l’equitat territorial, atendre els pacients més a prop del seu domicili i amb el recurs que més s’ajusti a les seves necessitats assistencials, a més de millorar els fluxos entre els hospitals. D’aquesta manera, als hospitals comarcals es podran atendre amb total garanties els pacients semicrítics, tant en el cas que no requereixin ingressar a la UCI, com per quan el pacient sigui donat d’alta de la UCI del Trueta. Així podran continuar l’ingrés al seu hospital de proximitat, amb la supervisió dels metges intensivistes del Trueta.

La previsió és començar ara amb el pilot entre els hospitals Trueta i Palamós, i continuar amb la dotació de llits i tecnològica de la resta d’hospitals comarcals per tal que al 2027 es pugui implantar arreu de la Regió, coincidint amb l’ampliació de llits de crítics a l’Hospital Trueta. Aquests nous llits de crítics s’ubicaran a l’edifici que acollirà l’ampliació del bloc quirúrgic i hospital de dia oncohematològic, actualment en construcció.

A partir de la definició del model de gestió, és a dir, dels protocols d’actuació, procediments per establir mecanismes que facilitin la presa de decisions basades en necessitats del pacient, recursos disponibles, guies ... es desplegarà el següent plantejament tecnològic:

1. Sistema Departamental que cada UCI ha de tenir per gestionar internament els seus pacients: estat de la unitat de crítics o semicrítics en temps real, l’estat i evolució dels pacients de manera individualitzada, i oferir una visió del registre històric de pacients. Destacar que l’ICS en desenvoluparà un pels seus hospitals però que podrà ser utilitzat per tots els hospitals del SISCAT que el vulguin.
2. Repositori: on anirà a parar en temps real tota la informació de tots els pacients ingressats en qualsevol UCI del SISCAT. Acumularà tot tipus d’informació clínica, fins i tot imatge mèdica i constants vitals provinents de sensors i altres dispositius mèdics.
3. Centre de gestió de crítics: per a la coordinació i gestió de tots els recursos de crítics de Catalunya, integrant i visualitzant la informació de tot el sistema donarà suport a la pressa de decisions dels diferents perfils de professionals que intervenen en l’atenció del pacient crític i que permetrà també realitzar suport a distància entre UCI (telemedicina).
4. Unitat d’anàlisi i recerca, és a dir, un sistema per explotar i analitzar totes les dades recollides en el Repositori amb finalitats de recerca, innovació, avaluació i planificació dels serveis per a pacients crítics.

Salut ha desplegat el nou programa de cribratge de càncer de coll uterí a la Regió Sanitària de Girona amb la implantació del nou mètode per a la detecció del virus del papil·loma humà (VPH) en dones o persones amb coll uterí d’entre 30 i 65 anys. Fins ara, el cribratge es feia a través de citologies (també coneguda com a Papanicolau), mentre que ara es realitza amb la prova de detecció del VPH, el principal causant d’aquest càncer. L’objectiu d’aquest programa és millorar la detecció de la infecció abans de la presència de lesions que puguin desenvolupar-se en càncer de cèrvix.

El desplegament es va iniciar el 13 de gener a les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior i es va anar seguint a tota la resta fins a culminar a tota la Regió Sanitària. Aquest desplegament esdevé una primera fase del programa, que consisteix en un cribratge oportunista aprofitant una consulta ordinària a un centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).

Amb el nou mètode que s’ha desplegat es millora la qualitat i l’eficiència ja que és més sensible, de manera que permet la detecció de més adenocarcinomes, allargar els intervals de cribratges en dones negatives i ofereix un 60-70% més de protecció contra el càncer invasor respecte la citologia convencional que es feia fins ara. El nou sistema també està adaptat a les properes cohorts de noies vacunades de VPH. Cristina Meléndez, coordinadora mèdica del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Trueta, centre on es realitzaran les determinacions, assenyala que “el nou cribratge aporta un increment de sensibilitat, és a dir, detecta millor les dones amb risc de desenvolupar lesions precanceroses o càncer”.

La Dra, Ester Vila, ginecòloga referent de la Unitat de patologia cervical de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, explica que “quan aquestes mostres surten alterades es comuniquen a la pacient via telefònica i es deriven al seu centre de referència en aquells casos en que sigui necessari per realitzar una prova molt més específica”. Vila afegeix que aquesta prova “s’anomena colposcòpia i que consisteix en fer una observació del coll de l’úter amb uns líquids especials i fer una biòpsia per poder realitzar el diagnòstic corresponent”. La ginecòloga insisteix en que “la presència del VPH no suposa cap diagnòstic, sinó que permet identificar aquelles pacients que necessiten ser estudiades d’una manera més completa”.

La Dra. Pilar Barretina, Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, explica que “la majoria d’infeccions per VPH desapareixen soles, però algunes poden provocar canvis a les cèl·lules que, amb el temps, poden derivar en un càncer”. En aquest sentit, posa l’accent en que “el virus del papil·loma humà és la causa principal del càncer de coll d’úter” i que “és molt important recordar que és un càncer que es pot prevenir (amb la vacunació) o diagnosticar (amb els programes de cribratge) ja sigui en fase pre-cancerosa per evitar-ne el seu desenvolupamento en fases molt inicials amb elevades possibilitats de curació”. La Dra. Ester Vila també reitera que la vacunació és el mètode preventiu més eficaç, que permetrà que “d’aquí a 15-20 any veiem la desaparició de la malaltia”.

Segona fase del programa

La segona fase del programa, la poblacional, es desplegarà a la Regió Sanitària de Girona més endavant. En aquest cas, el cribratge es basarà en la recollida de la mostra necessària per a fer la prova de detecció de VPH per part de les mateixes dones gràcies a la col·laboració de les farmàcies. A través d’un SMS es convidarà la persona a recollir un dispositiu d’automostra a una farmàcia, on s’haurà de retornar una vegada la persona s’hagi pres la mostra. Aquesta prova també es continuarà fent als ASSIR per part de professionals sanitaris en els casos en què la dona així ho desitgi.

El patirà una de cada 130 dones a la demarcació de Girona

S’estima que una de cada 130 dones a de la demarcació pot patir un càncer de cèrvix al llarg de la seva vida. Segons dades de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer de la Girona, la taxa d’incidència a la demarcació és de 7,5 casos per cada 100,000 habitants/any i cada any es diagnostiquen una mitjana de 30 casos nous. L’edat mitjana de les persones diagnosticades amb càncer de coll d’úter és de 56 anys. L’anàlisi de les dades, demostren que hi ha una supervivència del 62% dels casos al cap de cinc anys, i que cada anys es produeixen unes vuit defuncions per aquesta malaltia.

És molt important recordar que aquest càncer és prevenible, principalment mitjançant la vacunació i la detecció precoç. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha proposat eliminar aquest càncer mitjançant la vacunació, la detecció precoç i el tractament de les lesions. Amb la posada en marxa d’aquest programa de cribratge, Catalunya queda alineada amb la resta de països europeus per assolir l’estratègia mundial liderada per l’OMS per a l’eliminació d’aquest tipus de càncer. Entre el 70-80% dels diagnòstics de càncer de cèrvix són dones no cribrades o sotscribrades. Una bona organització del cribratge permet arribar a aquesta població i alhora millorar la seva participació.

El Programa de cribratge de detecció precoç de càncer de còlon i recte (PDPCCR), gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a la Regió Sanitària de Girona, ha permès detectar al territori un total de 27 casos de càncer el 2024, xifra que representa una taxa d’1 casos per cada mil persones cribrades. El programa, dirigit a la població de 50 a 69 anys, ha obtingut el darrer any, una participació del 35,37% (46.031 persones) sobre un total de 130.144 persones convidades.

En  tancament de 2024 el Ripollès ha liderat la participació en el programa, amb un 47,56%, seguit pel Gironès-Selva-Pla de l’Estany, amb un 37,92%. A continuació figuren la Garrotxa, amb un 36,64%, l’Alt Maresme, amb un 34%, l’Alt Empordà, amb un 33,89%, el Baix Empordà, amb un 31,64% i  la Selva Marítima, amb un 31,56%.

La detecció precoç salva vides

Tot i que l’any 2024 han participat en el programa de cribratge gairebé 10.000 persones més en relació a l’any 2023, els experts, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, fan una crida a la població diana per augmentar aquesta participació, ja que el diagnòstic precoç permet la curació en un 90% dels casos.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent a la Regió Sanitària de Girona. S’hi diagnostiquen uns 600 casos cada any i moren unes 200 persones per aquesta causa. Es tracta d’una malaltia que pot no donar símptomes fins que no està avançada, de manera que una de les formes “més importants” de detectar-la en fase precoç és participant en el programa, segons destaca el doctor Javier Pamplona, digestòleg i coordinador del programa a l’IAS. “El càncer de còlon sol començar per una lesió precoç benigna que es pot extirpar de manera endoscòpica, abans no avanci a una lesió maligna”, explica Pamplona.

El PRPCCR es va implementar a la Regió Sanitària de Girona fa 11 anys i s'organitza en rondes biennals. Això significa que, cada dos anys, les persones d’entre 50 i 69 anys del territori reben una carta al seu domicili convidant-les a participar-hi. Mitjançant una prova senzilla que detecta petites quantitats de sang a la femta, en aquests 11 anys s’han obtingut 18.394 resultats positius i s’han realitzat 15.211 colonoscòpies. Com a resultat, s’han diagnosticat 582 casos de càncer a partir de pòlips de risc i s’han ressecat lesions benignes en més del 50% de les exploracions.

La prova es fa a casa recollint una mostra de femta amb un kit que es va a buscar a la farmàcia. Si els resultats són negatius, es notifiquen als participants a través d’una carta. Si són positius, són citats per a una visita a la Unitat d’Endoscòpies del centre hospitalari que els correspongui, on se’ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d’aleshores, que parteix de la realització d’una colonoscòpia diagnòstica i tractament en el cas que es confirmi la presència de càncer. Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en el programa.

La Regió Sanitària Girona està treballant en el desplegament d’una nova estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), en el seu mateix entorn. El projecte té l’objectiu de donar una millor resposta a als pacients amb patologies i problemes de salut complexes i de més prevalença, millorar-ne el maneig i adequar els serveis actuals a aquest nou model.

En una primera fase s’implantarà a la zona del Gironès Sud i Selva Interior, que comprèn tots els recursos sanitaris i socials de set àrees bàsiques de salut (ABS): Anglès, Breda-Hostalric, Cassà de la Selva, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Salt i Sils-Vidreres-Maçanet, així com el Parc Hospitalari Martí i Julià, de referència d’aquestes set ABS. Posteriorment, la ruta assistencial es desplegarà a tota la Regió Sanitària Girona. La nova estratègia d’atenció beneficiarà més de 3.500 persones de la zona del Gironès Sud i Selva Interior que actualment pateixen malalties cròniques complexes i avançades.

Per al seu desplegament, la Regió ha dissenyat un programa formatiu de tres jornades complementàries dirigides específicament als professionals d’aquesta zona i durant les quals es tracta l’abordatge integral i integrat de l’atenció a les persones amb cronicitat, des de la vessant sanitària com social. La primera de les formacions es va celebrar el 14 de març a l’Auditori de Santa Coloma de Farners i avui ha tingut lloc la segona jornada formativa, a l’Hospital Santa Caterina. La tercera i última sessió es realitzarà el mes de maig i serà aleshores quan es donarà per iniciada la nova estratègia d’atenció.

En la planificació i atenció a la complexitat hi haurà implicats diversos actors: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots ells. En primer lloc, incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), promoure una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat.

A continuació, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos.

En tercer lloc, s’estableixen les accions en cas de descompensació del pacient i, en aquest sentit, es promou la planificació i coordinació de la resposta i circuits, però també garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació. També s’indiquen accions orientades a l’esfera individual, per exemple, la planificació de decisions anticipades; a afavorir l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.

Per últim, el desplegament de l’estratègia incorporarà la promoció de dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, així com la promoció d’actuacions transversals centrades en la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, destaca que l’estratègia és un “canvi profund en la manera com gestionem l’atenció de les persones més vulnerables i fràgils. Això significa identificar de manera més precisa aquells pacients que necessiten una atenció diferent i més individualitzada per adequar els circuits a totes les dimensions de la seva vida”.

Per a la materialització de la ruta assistencial s’han constituït diferents nivells de treballa la Regió. D’una banda, un Grup Impulsor amb representació de la Direcció Estratègica d’Atenció Integrada del Departament de Salut, la Regió Sanitària Girona a través dels dos Referents d’Atenció Integrada Social i Sanitària (RAISS), l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària. I d’una altra, una Taula Territorial amb professionals sanitaris i socials (treballadors socials, SEM, salut mental, PADES, atenció primària, atenció hospitalària, atenció continuada i urgent (ACUT) i farmàcia).

El projecte s’emmarca en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials. La ruta assistencial és el resultat d’un procés exhaustiu de recerca i revisió dels actuals circuits i processos per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades, i ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari.

La Regió Sanitària Girona va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 257 casos durant el 2023, un 40% més que les activacions registrades el 2019, quan en van ser 184. Dels 257 casos de CRS produïts l’any passat, el 77% van acceptar realitzar almenys una visita de seguiment al centre de salut mental de referència. En comparació amb el 2022, la xifra també ha augmentat en un 23%, havent-se activat en 209 ocasions. Les dades inclouen els territoris de la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Les activacions durant el 2023 del Codi Risc Suïcidi representen una taxa de 3,3 casos per cada 10.000 habitants, essent les comarques de la Selva i Gironès-Pla de l’Estany les que tenen una taxa més alta: de 3,8 casos per cada 10.000 habitants. Aquest balanç s’ha fet públic avui al matí durant la presentació de la campanya de prevenció del suïcidi del Departament de Salut a la Regió Sanitària Girona i que posa el focus en la capacitat de prevenció i detecció de l’entorn.

L’acció consisteix en la instal·lació temporal d’uns vinils que mostren un punt negre que simbolitza allà on es poden trobar les persones amb ideació suïcida i s’emmarca en la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi”. A la Regió Sanitària Girona s’ha estès a 17 ciutats –capitals de comarca o amb prop de 20.000 habitants- amb un total de 19 vinils; essent la Regió amb més punts adherits (el 20% dels vinils instal·lats arreu de Catalunya). Aquests punts es van començar a instal·lar ahir i se’n completarà el muntatge durant tot avui. Els vinils, de 2,6 m de diàmetre, estaran presents a les ciutats adherides durant un mes. Amb aquesta instal·lació, Salut vol posar èmfasi en la detecció de senyals d’alerta i en la prevenció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la pròpia vida i, també en demanar ajuda, si cal, trucant al telèfon 061/Salut Respon.

La campanya a comarques gironines s’ha presentat a la plaça 1 d’octubre de Salt, davant la Coma Cros, on hi ha instal·lat un d’aquests vinils. Ha comptat amb la participació del gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia; l’alcalde de Salt, Jordi Viñas i el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Domènec Serrano.

El gerent de la Regió, Jaume Heredia, ha agraït la col·laboració de tots els ajuntaments implicats i ha destacat “la importància de la col·laboració entre administracions alhora de sumar esforços per un objectiu comú, com és la prevenció del suïcidi”. Heredia ha insistit en “la importància que l’entorn sigui capaç de detectar els factors de risc com la soledat, l’aïllament o la depressió per tal d’alertar en cas que puguin desembocar en conductes suïcides”. Ha posat en valor el model comunitari de salut mental de la regió, implantat per l’IAS i la Comunitat Terapèutica del Maresme, i de referència mundial. “El nostre model ha crescut, a més des de fa uns anys en equips de professionals que actuen en el lloc de vida de les persones, sobretot en aquells col·lectius que es troben en una situació més complexa i vulnerable. Aquest enfocament permet una intervenció personalitzada i evitar ingressos i visites a urgències”, ha explicat.

En aquest sentit l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha destacat la vinculació històrica del municipi amb l’atenció a la salut mental i com aquesta ha evolucionat, conscient, tothom, de la seva importància”. Viñas ha subratllat també que la instal·lació del vinil de la campanya de prevenció del suïcidi és un espai “per on hi passa molta gent i especialment gent jove que amb la pandèmia més van patir a nivell emocional, aquí hi tenim l’ERAM, el Viver d’Empreses, alumnes de l’institut que hi tenim a tocar, els artistes del Canal o usuaris de la Biblioteca Iu Bohigas”.

Per la seva banda, el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’IAS, Domènec Serrano, ha posat l’accent en el patiment de les persones que intenten suïcidar-se. L’expert ha explicat que els factors dels pensaments suïcides són múltiples i que sovint responen a trastorns afectius, però també a altres causes psicosocials. El doctor Serrano ha detallat que si bé el nombre de suïcidis consumats és major en homes, el percentatge de temptatives és més alt en les dones, a l’igual que succeeix en les persones grans en relació amb les joves.

En l’última dècada, entre els anys 2012 i 2021, s’han produït a la Regió unes 818 morts per suïcidi, el 74% de les quals han sigut homes, segons dades del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut.

Segons els últims resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya, (ESCA 2021), gairebé una de cada tres dones (27,9%) i un de cada cinc homes (17%) manifestava tenir malestar emocional. A Girona, que engloba el període 2021-2022, només el 15,6% dels homes admetia tenir malestar emocional, enfront del 21,6% de les dones gironines.

El Codi Risc Suïcidi

El Codi Risc Suïcidi es va implantar a la Regió l’any 2015 i defineix el circuit i el procediment d’actuació a seguir davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi alt, amb l’objectiu de reduir la mortalitat per aquesta causa i evitar el risc de noves conductes suïcides. El primer avís el rep normalment el 061, ja sigui via telefònica, presencialment per una activació d’atenció assistencial, o per qualsevol altre agent de salut. Així doncs, el CRS ha permès implantar un procediment homogeni d’actuació per millorar la seguretat dels pacients atesos per conductes suïcides en els serveis d’urgències hospitalàries i garantir la continuïtat assistencial posterior a l’alta.