Regió Sanitària de Girona

La Regió Sanitària Girona ha celebrat avui la primera Jornada d’experiència de pacient, participació i humanització amb l’objectiu de compartir projectes impulsats pels centres sanitaris del territori que promouen la millora de l’atenció sanitària a través de la participació de la ciutadania i amb la veu del pacient a l’epicentre de les decisions. La jornada, que ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, ha reunit més de 150 professionals sanitaris, pacients i representants d’entitats del territori en un espai de reflexió i intercanvi d’experiències.

Aquesta jornada s’emmarca en les línies estratègiques del Departament de Salut per orientar els serveis de salut cap a un model centrat en la persona. Per avançar en aquest àmbit és fonamental identificar les necessitats dels pacients, la percepció i l’experiència en la interacció amb el sistema sanitari. En aquest sentit s’ha manifestat Gloria Gálvez, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, que ha presentat el Marc de l’Experiència de Pacient al sistema de salut de Catalunya en la ponència inaugural.

Gálvez ha destacat que “totes les accions que s’han de fer en política sanitària han de tenir present quina és la necessitat del pacient perquè això repercutirà en una millora dels serveis. L’eficiència és important donat que, si realment donem serveis que estiguin basats en les necessitats reals dels pacients, aquests els faran servir i no farem un malbaratament”.

La secretària d’Atenció Sanitària i Participació ha indicat el potencial que té incorporar el testimoni dels pacients, en tant que aquests “tenen una mirada lateral que complementa la mirada del professional i poden donar solucions innovadores a aquells reptes que des del sistema no tenim una manera de respondre amb les eines habituals”.

Jornades com la d’avui són clau per "impregnar” els professionals d’aquesta cultura d’experiència de pacient, ha indicat Gloria Gálvez, posant en valor la feina que s’està fent a la demarcació: “Girona és una regió sanitària que està especialment implicada amb experiència de pacient, és un dels territoris que més enfocats està en impregnar aquesta cultura de pacient”, ha dit.

Per la seva banda, el gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha subratllat la importància d’escoltar la ciutadania i integrar la seva veu en tots els nivells del sistema sanitari i ha posat en valor les passes realitzades a la Regió: “Escoltar la veu de la ciutadania i tenir-la en compte en els nostres projectes és important. En aquest sentit, els processos participatius ja s’estan utilitzant com a eina de planificació i un exemple recent és el Pla de Salut de la Regió, que incorporarà la participació tal com ja s’ha fet amb el de Catalunya”. Heredia també ha remarcat que l’objectiu no és impulsar projectes aïllats, sinó avançar cap a una transformació cultural global del sistema. “No podem dissenyar serveis pensant només en processos, resultats o eficàcia clínica: cal fer-ho pensant en les persones, amb les seves pors, expectatives, dubtes i circumstàncies”, ha explicat.

Onze iniciatives per avançar cap a una atenció més participativa

Durant la jornada s’han presentat onze iniciatives implementades en centres sanitaris gironins en tres blocs diferenciats. El primer bloc s’ha centrat en projectes que incorporen la participació activa de pacients i entitats del territori en el disseny de serveis i en la presa de decisions. Entre les experiències exposades hi ha el paper de les entitats i el treball en xarxa a la Fundació Salut Empordà; l’experiència del consell de pacients de l’ABS de la Bisbal d’Empordà; la metodologia de grups focals a la Fundació Hospital de Campdevànol; la iniciativa de voluntariat entre l’ICO Girona i la farmacèutica ESTEVE, així com el projecte “Entre iguals”, que desplega la figura de l’agent de suport entre iguals en l’ecosistema gironí de salut mental, impulsat per l’IAS i la Fundació Drissa.

El segon bloc de la jornada s’ha dedicat a projectes d’humanització i iniciatives que fan l’assistència més amable i propera, amb propostes relacionades amb l’ús d’eines digitals, l’atenció pediàtrica, la comunicació i senyalística, i la coordinació de l’atenció integrada social i sanitària. Així doncs, entre els projectes d’humanització presentats hi ha el “+ATENTS” de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, que promou la millora de l’experiència dels pacients pediàtrics, entre d’altres. En l’àmbit dels actius digitals, destaca un assistent clínic per a consultes externes de l’Hospital d’Olot per millorar l’eficiència del circuit assistencial; una eina de telemonitorització per l’atenció domiciliària de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i l’ús de la distracció visual en el postoperatori a l’Hospital Trueta; estudi que han encapçalat les infermeres Laura Cano i Meritxell Comas. En l’àmbit de la comunicació i la senyalística, s’ha explicat el projecte de senyalització en Braille i per a persones amb dislèxia a la nova Clínica Girona i el projecte d’atenció integrada social i sanitària al Ripollès des de l’àmbit de la salut mental i addiccions.

I en un tercer bloc, s’ha celebrat una taula rodona dedicada a reflexionar sobre com mesurar i avaluar l’experiència dels pacients, debatent sobre les eines disponibles i sobre com utilitzar aquesta informació per orientar la planificació i la presa de decisions en els serveis sanitaris.

A més, la jornada ha inclòs un espai dedicat al voluntariat sanitari, amb la participació de Rafa Martínez -“Mag Tevi”- voluntari de l’Hospital Trueta i membre de l’Associació Catalana d’Aficionats a l’Il·lusionisme, que ha compartit la seva motivació personal i experiència acompanyant pacients i famílies.

L’acte s’ha tancat amb una ponència sobre les tendències d’experiència de pacient i participació en el context de l’atenció integrada social i sanitària a càrrec de Cristina Bustillo, responsable de transformació digital a la Fundació TIC Salut Social.

Amb aquesta jornada, la Regió Sanitària Girona ha reafirmat el seu compromís amb la promoció i el foment de la cultura centrada en l'experiència de pacient i la voluntat de seguir avançant per consolidar la incorporació dels pacients en la presa de decisions.

La Regió Sanitària de Girona comença a implantar el nou model d’atenció al pacient crític i semicrític que té per objectiu millorar la prestació del servei de cures intensives al conjunt del territori amb un model assistencial basat en eines digitals. El projecte s’acompanya d’una millora tecnològica –el Critic.CAT- que permetrà facilitar la transferència d’informació i coneixement entre tots els actors del sistema sanitari implicats en l’atenció al pacient crític i semicrític (hospital de referència, comarcals i el SEM) per recolzar la presa de decisions, l’eficiència dels recursos disponibles i l’equitat del sistema públic.​ El Critic.CAT i l’adaptació al territori de Girona s’ha presentat avui dimarts, 10 de juny, a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat a Girona, en un acte que ha aplega unes 150 persones del sector.

A la Regió Sanitària Girona, la primera fase del projecte, que comença ara, s’iniciarà amb un pilotatge del model entre els hospitals Trueta, el de referència, i el comarcal de Palamós. Un cop superat aquest primer pilotatge i analitzats els resultats, el model s’implantarà a la resta de Regió, amb la implicació dels hospitals de Calella, Figueres, Olot i Santa Caterina.

La implantació de la nova tecnologia a la Regió de Girona anirà acompanyada de la creació de nous llits per a l’atenció dels pacients crítics i semicrítics. Actualment a la demarcació, el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Truetadisposa de 18 llits de crítics i 4 de semicrítics al mateix centre i 8 més de crítics i 4 de semicrítics al Santa Caterina. A banda, també hi ha els llits de crítics i semicrítics d’altres especialitats, com cardiologia, neurologia, neurocirurgia, anestèsia, pneumologia, etc.

Amb el desplegament del model a la Regió Sanitària Girona es millorarà la dotació de llits crítics i semicrítics gestionats per especialistes en medicina intensiva, ja que es crearan 12 llits més de crítics a l’Hospital Trueta i una xarxa de 36 llits semicrítics distribuïts arreu dels comarcals: 12 a l’hospital Sant Jaume de Calella, 8 a l’Hospital de Figueres, 8 a l’Hospital de Palamós, 4 a l’Hospital d’Olot i 4 més a l’Hospital Santa Caterina. Així, es passarà de disposar de 26 llits de medicina intensiva per a pacients crítics a tenir-ne 38, i de 8 llits de semicrítics generals a 40. Aquests centres, a més de disposar de l’estructura i l’equipament, també se’ls dotarà de la tecnologia del Critic.CAT, fet que permetrà que els professionals dels hospitals comarcals puguin atendre els pacients als seus centres, amb el seguiment remot i de manera contínua dels intensivistes de l’Hospital Trueta i del metge de crítics de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM i amb total garantia.

Amb el projecte, a Girona es millorarà la coordinació entre els centres hospitalaris per optimitzar la gestió dels pacients adults crítics i semicrítics, s’adequaran els recursos assistencials per atendre millor aquest tipus de pacients tenint en compte les necessitats de la població i es crearà i desplegarà un nou model d’atenció a aquest perfil de pacients a les necessitats de la població. A més, aquest desplegament es farà d’acord amb la situació actual, que alhora servirà de base per a l’escenari del nou Campus de Salut, en què hi haurà un servei de crítics únic que donarà suport a una xarxa de serveis de semicrítics a la resta del territori.

El nou model permetrà incrementar els llits estructurals, reduir el trasllats de pacients crítics fora de la Regió Sanitària de Girona (que actualment és d’unes 60 persones a l’any), millorar l’equitat territorial, atendre els pacients més a prop del seu domicili i amb el recurs que més s’ajusti a les seves necessitats assistencials, a més de millorar els fluxos entre els hospitals. D’aquesta manera, als hospitals comarcals es podran atendre amb total garanties els pacients semicrítics, tant en el cas que no requereixin ingressar a la UCI, com per quan el pacient sigui donat d’alta de la UCI del Trueta. Així podran continuar l’ingrés al seu hospital de proximitat, amb la supervisió dels metges intensivistes del Trueta.

La previsió és començar ara amb el pilot entre els hospitals Trueta i Palamós, i continuar amb la dotació de llits i tecnològica de la resta d’hospitals comarcals per tal que al 2027 es pugui implantar arreu de la Regió, coincidint amb l’ampliació de llits de crítics a l’Hospital Trueta. Aquests nous llits de crítics s’ubicaran a l’edifici que acollirà l’ampliació del bloc quirúrgic i hospital de dia oncohematològic, actualment en construcció.

A partir de la definició del model de gestió, és a dir, dels protocols d’actuació, procediments per establir mecanismes que facilitin la presa de decisions basades en necessitats del pacient, recursos disponibles, guies ... es desplegarà el següent plantejament tecnològic:

1. Sistema Departamental que cada UCI ha de tenir per gestionar internament els seus pacients: estat de la unitat de crítics o semicrítics en temps real, l’estat i evolució dels pacients de manera individualitzada, i oferir una visió del registre històric de pacients. Destacar que l’ICS en desenvoluparà un pels seus hospitals però que podrà ser utilitzat per tots els hospitals del SISCAT que el vulguin.
2. Repositori: on anirà a parar en temps real tota la informació de tots els pacients ingressats en qualsevol UCI del SISCAT. Acumularà tot tipus d’informació clínica, fins i tot imatge mèdica i constants vitals provinents de sensors i altres dispositius mèdics.
3. Centre de gestió de crítics: per a la coordinació i gestió de tots els recursos de crítics de Catalunya, integrant i visualitzant la informació de tot el sistema donarà suport a la pressa de decisions dels diferents perfils de professionals que intervenen en l’atenció del pacient crític i que permetrà també realitzar suport a distància entre UCI (telemedicina).
4. Unitat d’anàlisi i recerca, és a dir, un sistema per explotar i analitzar totes les dades recollides en el Repositori amb finalitats de recerca, innovació, avaluació i planificació dels serveis per a pacients crítics.

Salut ha desplegat el nou programa de cribratge de càncer de coll uterí a la Regió Sanitària de Girona amb la implantació del nou mètode per a la detecció del virus del papil·loma humà (VPH) en dones o persones amb coll uterí d’entre 30 i 65 anys. Fins ara, el cribratge es feia a través de citologies (també coneguda com a Papanicolau), mentre que ara es realitza amb la prova de detecció del VPH, el principal causant d’aquest càncer. L’objectiu d’aquest programa és millorar la detecció de la infecció abans de la presència de lesions que puguin desenvolupar-se en càncer de cèrvix.

El desplegament es va iniciar el 13 de gener a les comarques del Gironès, Pla de l’Estany i Selva Interior i es va anar seguint a tota la resta fins a culminar a tota la Regió Sanitària. Aquest desplegament esdevé una primera fase del programa, que consisteix en un cribratge oportunista aprofitant una consulta ordinària a un centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).

Amb el nou mètode que s’ha desplegat es millora la qualitat i l’eficiència ja que és més sensible, de manera que permet la detecció de més adenocarcinomes, allargar els intervals de cribratges en dones negatives i ofereix un 60-70% més de protecció contra el càncer invasor respecte la citologia convencional que es feia fins ara. El nou sistema també està adaptat a les properes cohorts de noies vacunades de VPH. Cristina Meléndez, coordinadora mèdica del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Trueta, centre on es realitzaran les determinacions, assenyala que “el nou cribratge aporta un increment de sensibilitat, és a dir, detecta millor les dones amb risc de desenvolupar lesions precanceroses o càncer”.

La Dra, Ester Vila, ginecòloga referent de la Unitat de patologia cervical de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, explica que “quan aquestes mostres surten alterades es comuniquen a la pacient via telefònica i es deriven al seu centre de referència en aquells casos en que sigui necessari per realitzar una prova molt més específica”. Vila afegeix que aquesta prova “s’anomena colposcòpia i que consisteix en fer una observació del coll de l’úter amb uns líquids especials i fer una biòpsia per poder realitzar el diagnòstic corresponent”. La ginecòloga insisteix en que “la presència del VPH no suposa cap diagnòstic, sinó que permet identificar aquelles pacients que necessiten ser estudiades d’una manera més completa”.

La Dra. Pilar Barretina, Cap de Servei d'Oncologia Mèdica de l’ICO Girona, explica que “la majoria d’infeccions per VPH desapareixen soles, però algunes poden provocar canvis a les cèl·lules que, amb el temps, poden derivar en un càncer”. En aquest sentit, posa l’accent en que “el virus del papil·loma humà és la causa principal del càncer de coll d’úter” i que “és molt important recordar que és un càncer que es pot prevenir (amb la vacunació) o diagnosticar (amb els programes de cribratge) ja sigui en fase pre-cancerosa per evitar-ne el seu desenvolupamento en fases molt inicials amb elevades possibilitats de curació”. La Dra. Ester Vila també reitera que la vacunació és el mètode preventiu més eficaç, que permetrà que “d’aquí a 15-20 any veiem la desaparició de la malaltia”.

Segona fase del programa

La segona fase del programa, la poblacional, es desplegarà a la Regió Sanitària de Girona més endavant. En aquest cas, el cribratge es basarà en la recollida de la mostra necessària per a fer la prova de detecció de VPH per part de les mateixes dones gràcies a la col·laboració de les farmàcies. A través d’un SMS es convidarà la persona a recollir un dispositiu d’automostra a una farmàcia, on s’haurà de retornar una vegada la persona s’hagi pres la mostra. Aquesta prova també es continuarà fent als ASSIR per part de professionals sanitaris en els casos en què la dona així ho desitgi.

El patirà una de cada 130 dones a la demarcació de Girona

S’estima que una de cada 130 dones a de la demarcació pot patir un càncer de cèrvix al llarg de la seva vida. Segons dades de la Unitat d’Epidemiologia i Registre del Càncer de la Girona, la taxa d’incidència a la demarcació és de 7,5 casos per cada 100,000 habitants/any i cada any es diagnostiquen una mitjana de 30 casos nous. L’edat mitjana de les persones diagnosticades amb càncer de coll d’úter és de 56 anys. L’anàlisi de les dades, demostren que hi ha una supervivència del 62% dels casos al cap de cinc anys, i que cada anys es produeixen unes vuit defuncions per aquesta malaltia.

És molt important recordar que aquest càncer és prevenible, principalment mitjançant la vacunació i la detecció precoç. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha proposat eliminar aquest càncer mitjançant la vacunació, la detecció precoç i el tractament de les lesions. Amb la posada en marxa d’aquest programa de cribratge, Catalunya queda alineada amb la resta de països europeus per assolir l’estratègia mundial liderada per l’OMS per a l’eliminació d’aquest tipus de càncer. Entre el 70-80% dels diagnòstics de càncer de cèrvix són dones no cribrades o sotscribrades. Una bona organització del cribratge permet arribar a aquesta població i alhora millorar la seva participació.

El Programa de cribratge de detecció precoç de càncer de còlon i recte (PDPCCR), gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a la Regió Sanitària de Girona, ha permès detectar al territori un total de 27 casos de càncer el 2024, xifra que representa una taxa d’1 casos per cada mil persones cribrades. El programa, dirigit a la població de 50 a 69 anys, ha obtingut el darrer any, una participació del 35,37% (46.031 persones) sobre un total de 130.144 persones convidades.

En  tancament de 2024 el Ripollès ha liderat la participació en el programa, amb un 47,56%, seguit pel Gironès-Selva-Pla de l’Estany, amb un 37,92%. A continuació figuren la Garrotxa, amb un 36,64%, l’Alt Maresme, amb un 34%, l’Alt Empordà, amb un 33,89%, el Baix Empordà, amb un 31,64% i  la Selva Marítima, amb un 31,56%.

La detecció precoç salva vides

Tot i que l’any 2024 han participat en el programa de cribratge gairebé 10.000 persones més en relació a l’any 2023, els experts, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, fan una crida a la població diana per augmentar aquesta participació, ja que el diagnòstic precoç permet la curació en un 90% dels casos.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent a la Regió Sanitària de Girona. S’hi diagnostiquen uns 600 casos cada any i moren unes 200 persones per aquesta causa. Es tracta d’una malaltia que pot no donar símptomes fins que no està avançada, de manera que una de les formes “més importants” de detectar-la en fase precoç és participant en el programa, segons destaca el doctor Javier Pamplona, digestòleg i coordinador del programa a l’IAS. “El càncer de còlon sol començar per una lesió precoç benigna que es pot extirpar de manera endoscòpica, abans no avanci a una lesió maligna”, explica Pamplona.

El PRPCCR es va implementar a la Regió Sanitària de Girona fa 11 anys i s'organitza en rondes biennals. Això significa que, cada dos anys, les persones d’entre 50 i 69 anys del territori reben una carta al seu domicili convidant-les a participar-hi. Mitjançant una prova senzilla que detecta petites quantitats de sang a la femta, en aquests 11 anys s’han obtingut 18.394 resultats positius i s’han realitzat 15.211 colonoscòpies. Com a resultat, s’han diagnosticat 582 casos de càncer a partir de pòlips de risc i s’han ressecat lesions benignes en més del 50% de les exploracions.

La prova es fa a casa recollint una mostra de femta amb un kit que es va a buscar a la farmàcia. Si els resultats són negatius, es notifiquen als participants a través d’una carta. Si són positius, són citats per a una visita a la Unitat d’Endoscòpies del centre hospitalari que els correspongui, on se’ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d’aleshores, que parteix de la realització d’una colonoscòpia diagnòstica i tractament en el cas que es confirmi la presència de càncer. Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en el programa.

La Regió Sanitària Girona està treballant en el desplegament d’una nova estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), en el seu mateix entorn. El projecte té l’objectiu de donar una millor resposta a als pacients amb patologies i problemes de salut complexes i de més prevalença, millorar-ne el maneig i adequar els serveis actuals a aquest nou model.

En una primera fase s’implantarà a la zona del Gironès Sud i Selva Interior, que comprèn tots els recursos sanitaris i socials de set àrees bàsiques de salut (ABS): Anglès, Breda-Hostalric, Cassà de la Selva, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Salt i Sils-Vidreres-Maçanet, així com el Parc Hospitalari Martí i Julià, de referència d’aquestes set ABS. Posteriorment, la ruta assistencial es desplegarà a tota la Regió Sanitària Girona. La nova estratègia d’atenció beneficiarà més de 3.500 persones de la zona del Gironès Sud i Selva Interior que actualment pateixen malalties cròniques complexes i avançades.

Per al seu desplegament, la Regió ha dissenyat un programa formatiu de tres jornades complementàries dirigides específicament als professionals d’aquesta zona i durant les quals es tracta l’abordatge integral i integrat de l’atenció a les persones amb cronicitat, des de la vessant sanitària com social. La primera de les formacions es va celebrar el 14 de març a l’Auditori de Santa Coloma de Farners i avui ha tingut lloc la segona jornada formativa, a l’Hospital Santa Caterina. La tercera i última sessió es realitzarà el mes de maig i serà aleshores quan es donarà per iniciada la nova estratègia d’atenció.

En la planificació i atenció a la complexitat hi haurà implicats diversos actors: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots ells. En primer lloc, incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), promoure una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat.

A continuació, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos.

En tercer lloc, s’estableixen les accions en cas de descompensació del pacient i, en aquest sentit, es promou la planificació i coordinació de la resposta i circuits, però també garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació. També s’indiquen accions orientades a l’esfera individual, per exemple, la planificació de decisions anticipades; a afavorir l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.

Per últim, el desplegament de l’estratègia incorporarà la promoció de dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, així com la promoció d’actuacions transversals centrades en la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, destaca que l’estratègia és un “canvi profund en la manera com gestionem l’atenció de les persones més vulnerables i fràgils. Això significa identificar de manera més precisa aquells pacients que necessiten una atenció diferent i més individualitzada per adequar els circuits a totes les dimensions de la seva vida”.

Per a la materialització de la ruta assistencial s’han constituït diferents nivells de treballa la Regió. D’una banda, un Grup Impulsor amb representació de la Direcció Estratègica d’Atenció Integrada del Departament de Salut, la Regió Sanitària Girona a través dels dos Referents d’Atenció Integrada Social i Sanitària (RAISS), l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària. I d’una altra, una Taula Territorial amb professionals sanitaris i socials (treballadors socials, SEM, salut mental, PADES, atenció primària, atenció hospitalària, atenció continuada i urgent (ACUT) i farmàcia).

El projecte s’emmarca en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials. La ruta assistencial és el resultat d’un procés exhaustiu de recerca i revisió dels actuals circuits i processos per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades, i ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari.