Regió Sanitària de Girona

Suposa el 35,37% sobre un total de 130.144 persones convidadesDes que es va posar en marxa el programa, ara fa 11 anys, han donat positiu 18.394 anàlisis i s’han fet 15.211 colonoscòpies, detectant 582 casos de càncer

 

El Programa de cribratge de detecció precoç de càncer de còlon i recte (PDPCCR), gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a la Regió Sanitària de Girona, ha permès detectar al territori un total de 27 casos de càncer el 2024, xifra que representa una taxa d’1 casos per cada mil persones cribrades. El programa, dirigit a la població de 50 a 69 anys, ha obtingut el darrer any, una participació del 35,37% (46.031 persones) sobre un total de 130.144 persones convidades.

En  tancament de 2024 el Ripollès ha liderat la participació en el programa, amb un 47,56%, seguit pel Gironès-Selva-Pla de l’Estany, amb un 37,92%. A continuació figuren la Garrotxa, amb un 36,64%, l’Alt Maresme, amb un 34%, l’Alt Empordà, amb un 33,89%, el Baix Empordà, amb un 31,64% i  la Selva Marítima, amb un 31,56%.

La detecció precoç salva vides

Tot i que l’any 2024 han participat en el programa de cribratge gairebé 10.000 persones més en relació a l’any 2023, els experts, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, fan una crida a la població diana per augmentar aquesta participació, ja que el diagnòstic precoç permet la curació en un 90% dels casos.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent a la Regió Sanitària de Girona. S’hi diagnostiquen uns 600 casos cada any i moren unes 200 persones per aquesta causa. Es tracta d’una malaltia que pot no donar símptomes fins que no està avançada, de manera que una de les formes “més importants” de detectar-la en fase precoç és participant en el programa, segons destaca el doctor Javier Pamplona, digestòleg i coordinador del programa a l’IAS. “El càncer de còlon sol començar per una lesió precoç benigna que es pot extirpar de manera endoscòpica, abans no avanci a una lesió maligna”, explica Pamplona.

El PRPCCR es va implementar a la Regió Sanitària de Girona fa 11 anys i s'organitza en rondes biennals. Això significa que, cada dos anys, les persones d’entre 50 i 69 anys del territori reben una carta al seu domicili convidant-les a participar-hi. Mitjançant una prova senzilla que detecta petites quantitats de sang a la femta, en aquests 11 anys s’han obtingut 18.394 resultats positius i s’han realitzat 15.211 colonoscòpies. Com a resultat, s’han diagnosticat 582 casos de càncer a partir de pòlips de risc i s’han ressecat lesions benignes en més del 50% de les exploracions.

La prova es fa a casa recollint una mostra de femta amb un kit que es va a buscar a la farmàcia. Si els resultats són negatius, es notifiquen als participants a través d’una carta. Si són positius, són citats per a una visita a la Unitat d’Endoscòpies del centre hospitalari que els correspongui, on se’ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d’aleshores, que parteix de la realització d’una colonoscòpia diagnòstica i tractament en el cas que es confirmi la presència de càncer. Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en el programa.

El nou model s’ha començat a implantar a la zona del Gironès Sud i Selva Interior i té per objectiu millorar l’atenció a aquestes persones El projecte és una de les línies d’actuació en el marc del desplegament de l’atenció integrada

La Regió Sanitària Girona està treballant en el desplegament d’una nova estratègia d’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), en el seu mateix entorn. El projecte té l’objectiu de donar una millor resposta a als pacients amb patologies i problemes de salut complexes i de més prevalença, millorar-ne el maneig i adequar els serveis actuals a aquest nou model.

En una primera fase s’implantarà a la zona del Gironès Sud i Selva Interior, que comprèn tots els recursos sanitaris i socials de set àrees bàsiques de salut (ABS): Anglès, Breda-Hostalric, Cassà de la Selva, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Salt i Sils-Vidreres-Maçanet, així com el Parc Hospitalari Martí i Julià, de referència d’aquestes set ABS. Posteriorment, la ruta assistencial es desplegarà a tota la Regió Sanitària Girona. La nova estratègia d’atenció beneficiarà més de 3.500 persones de la zona del Gironès Sud i Selva Interior que actualment pateixen malalties cròniques complexes i avançades.

Per al seu desplegament, la Regió ha dissenyat un programa formatiu de tres jornades complementàries dirigides específicament als professionals d’aquesta zona i durant les quals es tracta l’abordatge integral i integrat de l’atenció a les persones amb cronicitat, des de la vessant sanitària com social. La primera de les formacions es va celebrar el 14 de març a l’Auditori de Santa Coloma de Farners i avui ha tingut lloc la segona jornada formativa, a l’Hospital Santa Caterina. La tercera i última sessió es realitzarà el mes de maig i serà aleshores quan es donarà per iniciada la nova estratègia d’atenció.

En la planificació i atenció a la complexitat hi haurà implicats diversos actors: atenció primària, atenció hospitalària d’aguts, atenció intermèdia, atenció a la salut mental, atenció continuada, dispositius residencials, SEM, serveis socials i tot l’entorn social del pacient i del cuidador.

Per avançar en el seu desplegament s’han definit cinc aspectes clau d’actuació entre tots ells. En primer lloc, incrementar la identificació de les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), promoure una valoració des de diferents dimensions de la persona i un pla individualitzat.

A continuació, realitzar un seguiment del pacient quan es troba en situació d’estabilitat clínica, que inclou la revisió periòdica de la seva situació, l’entorn i el del cuidador i definir els circuits, processos i pràctiques de col·laboració entre els diferents serveis, així com la planificació de les transicions entre els diferents recursos.

En tercer lloc, s’estableixen les accions en cas de descompensació del pacient i, en aquest sentit, es promou la planificació i coordinació de la resposta i circuits, però també garantir que l’entorn de la persona disposa d’informació clara sobre els professionals, serveis de referència i via de contacte per a cada situació. També s’indiquen accions orientades a l’esfera individual, per exemple, la planificació de decisions anticipades; a afavorir l’atenció domiciliària, i la resposta assistencial d’acord amb el grau de complexitat.

Per últim, el desplegament de l’estratègia incorporarà la promoció de dinàmiques territorials entre les organitzacions i els equips implicats, així com la promoció d’actuacions transversals centrades en la planificació de les altes hospitalàries (en el moment previ, durant i posterior) per garantir el millor abordatge del pacient i la continuïtat d’atenció.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, destaca que l’estratègia és un “canvi profund en la manera com gestionem l’atenció de les persones més vulnerables i fràgils. Això significa identificar de manera més precisa aquells pacients que necessiten una atenció diferent i més individualitzada per adequar els circuits a totes les dimensions de la seva vida”.

Per a la materialització de la ruta assistencial s’han constituït diferents nivells de treballa la Regió. D’una banda, un Grup Impulsor amb representació de la Direcció Estratègica d’Atenció Integrada del Departament de Salut, la Regió Sanitària Girona a través dels dos Referents d’Atenció Integrada Social i Sanitària (RAISS), l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària. I d’una altra, una Taula Territorial amb professionals sanitaris i socials (treballadors socials, SEM, salut mental, PADES, atenció primària, atenció hospitalària, atenció continuada i urgent (ACUT) i farmàcia).

El projecte s’emmarca en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària dels departaments de Salut i Drets Socials. La ruta assistencial és el resultat d’un procés exhaustiu de recerca i revisió dels actuals circuits i processos per tal de millorar-los, enfocats en les necessitats de les persones amb malalties cròniques complexes i avançades, i ha comptat amb la participació de tots els actors involucrats en els àmbits de gestió, clínic, tecnològic, sociosanitari, primari i hospitalari.

El Codi Risc Suïcidi es va activar en 257 casos durant el 2023, 73 més que abans de la pandèmia Salut impulsa una acció a 17 ciutats gironines que posa l’èmfasi en la prevenció i la capacitat de detecció de l’entorn

La Regió Sanitària Girona va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 257 casos durant el 2023, un 40% més que les activacions registrades el 2019, quan en van ser 184. Dels 257 casos de CRS produïts l’any passat, el 77% van acceptar realitzar almenys una visita de seguiment al centre de salut mental de referència. En comparació amb el 2022, la xifra també ha augmentat en un 23%, havent-se activat en 209 ocasions. Les dades inclouen els territoris de la xarxa de salut mental de l’Institut d’Assistència Sanitària. Les activacions durant el 2023 del Codi Risc Suïcidi representen una taxa de 3,3 casos per cada 10.000 habitants, essent les comarques de la Selva i Gironès-Pla de l’Estany les que tenen una taxa més alta: de 3,8 casos per cada 10.000 habitants. Aquest balanç s’ha fet públic avui al matí durant la presentació de la campanya de prevenció del suïcidi del Departament de Salut a la Regió Sanitària Girona i que posa el focus en la capacitat de prevenció i detecció de l’entorn.

L’acció consisteix en la instal·lació temporal d’uns vinils que mostren un punt negre que simbolitza allà on es poden trobar les persones amb ideació suïcida i s’emmarca en la campanya “No el deixis caure en el pou del suïcidi”. A la Regió Sanitària Girona s’ha estès a 17 ciutats –capitals de comarca o amb prop de 20.000 habitants- amb un total de 19 vinils; essent la Regió amb més punts adherits (el 20% dels vinils instal·lats arreu de Catalunya). Aquests punts es van començar a instal·lar ahir i se’n completarà el muntatge durant tot avui. Els vinils, de 2,6 m de diàmetre, estaran presents a les ciutats adherides durant un mes. Amb aquesta instal·lació, Salut vol posar èmfasi en la detecció de senyals d’alerta i en la prevenció per part de l’entorn de les conductes que atempten contra la pròpia vida i, també en demanar ajuda, si cal, trucant al telèfon 061/Salut Respon.

La campanya a comarques gironines s’ha presentat a la plaça 1 d’octubre de Salt, davant la Coma Cros, on hi ha instal·lat un d’aquests vinils. Ha comptat amb la participació del gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia; l’alcalde de Salt, Jordi Viñas i el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Domènec Serrano.

El gerent de la Regió, Jaume Heredia, ha agraït la col·laboració de tots els ajuntaments implicats i ha destacat “la importància de la col·laboració entre administracions alhora de sumar esforços per un objectiu comú, com és la prevenció del suïcidi”. Heredia ha insistit en “la importància que l’entorn sigui capaç de detectar els factors de risc com la soledat, l’aïllament o la depressió per tal d’alertar en cas que puguin desembocar en conductes suïcides”. Ha posat en valor el model comunitari de salut mental de la regió, implantat per l’IAS i la Comunitat Terapèutica del Maresme, i de referència mundial. “El nostre model ha crescut, a més des de fa uns anys en equips de professionals que actuen en el lloc de vida de les persones, sobretot en aquells col·lectius que es troben en una situació més complexa i vulnerable. Aquest enfocament permet una intervenció personalitzada i evitar ingressos i visites a urgències”, ha explicat.

En aquest sentit l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha destacat la vinculació històrica del municipi amb l’atenció a la salut mental i com aquesta ha evolucionat, conscient, tothom, de la seva importància”. Viñas ha subratllat també que la instal·lació del vinil de la campanya de prevenció del suïcidi és un espai “per on hi passa molta gent i especialment gent jove que amb la pandèmia més van patir a nivell emocional, aquí hi tenim l’ERAM, el Viver d’Empreses, alumnes de l’institut que hi tenim a tocar, els artistes del Canal o usuaris de la Biblioteca Iu Bohigas”.

Per la seva banda, el cap de psiquiatria d’aguts i urgències psiquiàtriques de l’IAS, Domènec Serrano, ha posat l’accent en el patiment de les persones que intenten suïcidar-se. L’expert ha explicat que els factors dels pensaments suïcides són múltiples i que sovint responen a trastorns afectius, però també a altres causes psicosocials. El doctor Serrano ha detallat que si bé el nombre de suïcidis consumats és major en homes, el percentatge de temptatives és més alt en les dones, a l’igual que succeeix en les persones grans en relació amb les joves.

En l’última dècada, entre els anys 2012 i 2021, s’han produït a la Regió unes 818 morts per suïcidi, el 74% de les quals han sigut homes, segons dades del Registre de Mortalitat de Catalunya del Departament de Salut.

Segons els últims resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya, (ESCA 2021), gairebé una de cada tres dones (27,9%) i un de cada cinc homes (17%) manifestava tenir malestar emocional. A Girona, que engloba el període 2021-2022, només el 15,6% dels homes admetia tenir malestar emocional, enfront del 21,6% de les dones gironines.

El Codi Risc Suïcidi

El Codi Risc Suïcidi es va implantar a la Regió l’any 2015 i defineix el circuit i el procediment d’actuació a seguir davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi alt, amb l’objectiu de reduir la mortalitat per aquesta causa i evitar el risc de noves conductes suïcides. El primer avís el rep normalment el 061, ja sigui via telefònica, presencialment per una activació d’atenció assistencial, o per qualsevol altre agent de salut. Així doncs, el CRS ha permès implantar un procediment homogeni d’actuació per millorar la seguretat dels pacients atesos per conductes suïcides en els serveis d’urgències hospitalàries i garantir la continuïtat assistencial posterior a l’alta.

S’han incorporat 130 referents de benestar emocional, fisioterapeutes, nutricionistes-dietistes i higienistes dentals, que donen servei a tota la Regió Sanitària Girona De les 7.000 activitats grupals i comunitàries orientades a la millora de la salut i la prevenció de la malaltia, 5.392 han estat organitzades pels professionals que s'han incorporat en els centres de l'ICS Girona i l’IAS

La Regio Sanitària de Girona ha complert dos anys des que es va iniciar el desplegament progressiu dels nous perfils professionals a l’Atenció Primària. Durant el període 2022-2023 s’han impulsat 7.121 activitats grupals i comunitàries, que han beneficiat a 26.530 persones: D'aquestes, un total de 5.392 activitats grupals i comunitàries han estat organitzades els professionals que s'han incorporat en els centres des de l’ICS a Girona i l’IAS, les quals han arribat a 18.596 persones.

Les dades indicades inclouen l’activitat realitzada pels referents de benestar emocional i salut comunitària –els primers en incorporar-se als equips d’atenció primària (EAP) a finals 2021-, els nutricionistes-dietistes i els fisioterapeutes. L’últim perfil en sumar-se als EAP i que està en desplegament són els higienistes dentals, dels que no es disposen dades disgregades sobre l’activitat realitzada.

La incorporació dels nous perfils s’emmarca en el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (PEITAPIC) del Departament de Salut. Les seves funcions són complementàries a la resta de professionals dels equips d’atenció primària: medicina, infermeria, suport administratiu, treballadors socials i llevadores, entre d’altres. Els nous rols s’orienten a millorar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia des d’una vesant comunitària i treballen en coordinació entre ells i amb altres agents socials i de la comunitat.

A la Regió Sanitària Girona s’han incorporat 129 professionals corresponents a aquests nous rols i que donen servei a totes les àrees bàsiques de salut. Es tracta de 40 referents de benestar emocional i salut comunitària, 21 nutricionistes-dietistes, 37 fisioterapeutes i 31 higienistes bucodentals.

Pel que fa a la tipologia de les activitats realitzades, la majoria estan relacionades amb la salut mental i el benestar emocional, salut i escola, alimentació saludable, salut maternoinfantil i suport a malalties cròniques. Les més de 7.000 accions grupals realitzades representen unes 33.300 hores d’activitats en total.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha destacat “l’impacte positiu que han tingut els nous perfils professionals en l’impuls de la promoció de la salut entre la ciutadania des d’una perspectiva comunitària i polièdrica”. Heredia també ha subratllat el compromís de la Regió Sanitària Girona amb la millora contínua de la salut de la ciutadania i sobretot des de l’atenció primària: “Continuarem treballant per reforçar aquests nous rols per tal de seguir proporcionant una atenció integral a tots els ciutadans de la regió”.

L’àmbit de treball dels nous perfils

Pel que fa a les seves tasques, els referents de benestar emocional se centren en les necessitats de salut emocional de la ciutadania i en la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional, proporcionant alternatives no sanitàries.

En relació als nutricionistes-dietistes, desenvolupen tasques orientades a reduir els factors de risc associats a una mala alimentació així com la promoció d’hàbits saludables, fent especial èmfasi en la població amb major vulnerabilitat socioeconòmica.

Per la seva banda, els fisioterapeutes tenen per objectiu promoure i millorar el funcionament i l’autonomia en persones que pateixen problemes de salut crònics relacionats amb malalties musculoesquelètiques a través d’activitats grupals.

El Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Girona es troba en fase d’implementació des que es va aprovar el juliol del 2022, i des d’aleshores ja ha iniciat el 80% de les accions traçadores previstes. D’aquestes, una quarta part (20%) ja s’han completat i l’altra 60% està en fase de desplegament. La majoria d’elles es troben en estadis molt avançats, de tal manera que es preveu tancar-ne la meitat durant el primer semestre de l’any vinent. Pel que fa al 20% restant d’accions pendent d’iniciar-se, es començaran a desplegar al llarg del 2024.

Aquest balanç s’ha presentat avui en el marc de la jornada territorial del Pla de salut i durant la qual s’han presentat 12 experiències de bones pràctiques en salut emmarcades en els objectius i accions que recull el Pla. La jornada ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona i ha reunit prop de 200 persones que han seguit l’acte de forma presencial i telemàtica.

La jornada ha estat inaugurada pel conseller de Salut, Manel Balcells, que s’ha dirigit als assistents a través d’un vídeo on ha remarcat l’aposta del Departament de Salut per la salut comunitària, l’atenció primària, el vincle amb la xarxa hospitalària i el desplegament de l’agència integrada. Balcells ha subratllat la importància de compartir experiències d’èxit per tal de seguir avançant en la millora del sistema sanitari català. “El canvi i la transformació són importants i transcendents per donar una millor atenció a la ciutadania i millorar els resultats en salut i s’ha de fer en base a les experiències compartides”, ha afegit.

Les experiències presentades s’han estructurat en quatre blocs seguint les quatre estratègies del Pla de salut, i han tractat projectes relacionats amb la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida, entorns saludables, integració de l’atenció a la salut i palanques de canvi transversals.

Així doncs, una vintena de ponents han exposat temes com ara la protecció de la gent, el projecte AMICOPE d’envelliment actiu i l’alimentació saludable en l’àmbit familiar. També s’ha parlat d’experiències de protecció de la salut com ara l’estudi de l’exposició ambiental al plom i la millora de la qualitat de l’aigua de consum humà. Altres ponències han tractat sobre l’agència d’atenció integrada social i sanitària, del servei territorial d’al·lergologia i de l’equip guia que tracta casos de salut mental d’alta complexitat en joves. En l’últim bloc, s’ha presentat la Xarxa d’innovació de les comarques gironines; la participació ciutadana en l’àmbit de salut aplicada en el Pla funcional del Campus de Salut; canvis en el model organitzatiu i de treball i el projecte Museus en Salut d’intervenció amb pacients amb fibromiàlgia.

Per altra banda, algunes de les accions traçadores ja completades i que s’han monitoritzat són el reforç de les estratègies de vacunació, la realització d’activitats formatives i de sensibilització per a un tracte inclusiu, l’impuls d’accions de participació ciutadana en salut, controls dels criteris microbiològics dels aliments, el progrés en el coneixement de l’impacte dels riscos ambientals sobre la salut, així com la creació de xarxes territorials d’atenció integrada. Pel que fa a altres accions que es troben en una fase molt avançada de desplegament destaca la incorporació dels nous rols professionals a l’atenció primària, el desplegament dels equips d’intervenció en crisi infantil i juvenil a domicili, la intervenció en casos de soledat no volguda i projectes per millorar l’atenció al final de vida, entre d’altres.

L’acte s’ha tancat amb la intervenció del gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, qui ha assegurat que el Pla “no només aborda els reptes actuals sinó que també mira cap al futur, amb una visió clara de com volem que sigui la salut a la Regió Sanitària Girona”. A més, ha explicat que “s’ha estat treballant a un bon ritme en el desplegament de les accions traçadores” i ha destacat el treball transversal que s’està realitzant des de diferents àmbits, amb el pacient al centre de les decisions.

El Pla de salut de la Regió

El Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Girona és un document estratègic que recull 50 objectius, 176 accions específiques i 52 accions traçadores per millorar la salut i la qualitat de vida de la població de la regió en els propers anys. Aquest pla és la versió territorial del Pla de Salut de Catalunya, aprovat al desembre de 2021, que serveix com a marc de referència per a totes les actuacions de salut públiques dins l'àmbit de la Generalitat. El document es va definir a partir de dos processos participatius amb la implicació de 154 persones en representació de tots els agents implicats en l’àmbit de la salut, món local, associacions de pacients i ciutadania, col·legis professionals, entitats proveïdores, organitzacions sindicals, Departament de Drets Socials, docència, recerca i universitat.