Regió Sanitària de Girona

S’han incorporat 130 referents de benestar emocional, fisioterapeutes, nutricionistes-dietistes i higienistes dentals, que donen servei a tota la Regió Sanitària Girona De les 7.000 activitats grupals i comunitàries orientades a la millora de la salut i la prevenció de la malaltia, 5.392 han estat organitzades pels professionals que s'han incorporat en els centres de l'ICS Girona i l’IAS

La Regio Sanitària de Girona ha complert dos anys des que es va iniciar el desplegament progressiu dels nous perfils professionals a l’Atenció Primària. Durant el període 2022-2023 s’han impulsat 7.121 activitats grupals i comunitàries, que han beneficiat a 26.530 persones: D'aquestes, un total de 5.392 activitats grupals i comunitàries han estat organitzades els professionals que s'han incorporat en els centres des de l’ICS a Girona i l’IAS, les quals han arribat a 18.596 persones.

Les dades indicades inclouen l’activitat realitzada pels referents de benestar emocional i salut comunitària –els primers en incorporar-se als equips d’atenció primària (EAP) a finals 2021-, els nutricionistes-dietistes i els fisioterapeutes. L’últim perfil en sumar-se als EAP i que està en desplegament són els higienistes dentals, dels que no es disposen dades disgregades sobre l’activitat realitzada.

La incorporació dels nous perfils s’emmarca en el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària i Comunitària (PEITAPIC) del Departament de Salut. Les seves funcions són complementàries a la resta de professionals dels equips d’atenció primària: medicina, infermeria, suport administratiu, treballadors socials i llevadores, entre d’altres. Els nous rols s’orienten a millorar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia des d’una vesant comunitària i treballen en coordinació entre ells i amb altres agents socials i de la comunitat.

A la Regió Sanitària Girona s’han incorporat 129 professionals corresponents a aquests nous rols i que donen servei a totes les àrees bàsiques de salut. Es tracta de 40 referents de benestar emocional i salut comunitària, 21 nutricionistes-dietistes, 37 fisioterapeutes i 31 higienistes bucodentals.

Pel que fa a la tipologia de les activitats realitzades, la majoria estan relacionades amb la salut mental i el benestar emocional, salut i escola, alimentació saludable, salut maternoinfantil i suport a malalties cròniques. Les més de 7.000 accions grupals realitzades representen unes 33.300 hores d’activitats en total.

El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha destacat “l’impacte positiu que han tingut els nous perfils professionals en l’impuls de la promoció de la salut entre la ciutadania des d’una perspectiva comunitària i polièdrica”. Heredia també ha subratllat el compromís de la Regió Sanitària Girona amb la millora contínua de la salut de la ciutadania i sobretot des de l’atenció primària: “Continuarem treballant per reforçar aquests nous rols per tal de seguir proporcionant una atenció integral a tots els ciutadans de la regió”.

L’àmbit de treball dels nous perfils

Pel que fa a les seves tasques, els referents de benestar emocional se centren en les necessitats de salut emocional de la ciutadania i en la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional, proporcionant alternatives no sanitàries.

En relació als nutricionistes-dietistes, desenvolupen tasques orientades a reduir els factors de risc associats a una mala alimentació així com la promoció d’hàbits saludables, fent especial èmfasi en la població amb major vulnerabilitat socioeconòmica.

Per la seva banda, els fisioterapeutes tenen per objectiu promoure i millorar el funcionament i l’autonomia en persones que pateixen problemes de salut crònics relacionats amb malalties musculoesquelètiques a través d’activitats grupals.

El Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Girona es troba en fase d’implementació des que es va aprovar el juliol del 2022, i des d’aleshores ja ha iniciat el 80% de les accions traçadores previstes. D’aquestes, una quarta part (20%) ja s’han completat i l’altra 60% està en fase de desplegament. La majoria d’elles es troben en estadis molt avançats, de tal manera que es preveu tancar-ne la meitat durant el primer semestre de l’any vinent. Pel que fa al 20% restant d’accions pendent d’iniciar-se, es començaran a desplegar al llarg del 2024.

Aquest balanç s’ha presentat avui en el marc de la jornada territorial del Pla de salut i durant la qual s’han presentat 12 experiències de bones pràctiques en salut emmarcades en els objectius i accions que recull el Pla. La jornada ha tingut lloc a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona i ha reunit prop de 200 persones que han seguit l’acte de forma presencial i telemàtica.

La jornada ha estat inaugurada pel conseller de Salut, Manel Balcells, que s’ha dirigit als assistents a través d’un vídeo on ha remarcat l’aposta del Departament de Salut per la salut comunitària, l’atenció primària, el vincle amb la xarxa hospitalària i el desplegament de l’agència integrada. Balcells ha subratllat la importància de compartir experiències d’èxit per tal de seguir avançant en la millora del sistema sanitari català. “El canvi i la transformació són importants i transcendents per donar una millor atenció a la ciutadania i millorar els resultats en salut i s’ha de fer en base a les experiències compartides”, ha afegit.

Les experiències presentades s’han estructurat en quatre blocs seguint les quatre estratègies del Pla de salut, i han tractat projectes relacionats amb la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida, entorns saludables, integració de l’atenció a la salut i palanques de canvi transversals.

Així doncs, una vintena de ponents han exposat temes com ara la protecció de la gent, el projecte AMICOPE d’envelliment actiu i l’alimentació saludable en l’àmbit familiar. També s’ha parlat d’experiències de protecció de la salut com ara l’estudi de l’exposició ambiental al plom i la millora de la qualitat de l’aigua de consum humà. Altres ponències han tractat sobre l’agència d’atenció integrada social i sanitària, del servei territorial d’al·lergologia i de l’equip guia que tracta casos de salut mental d’alta complexitat en joves. En l’últim bloc, s’ha presentat la Xarxa d’innovació de les comarques gironines; la participació ciutadana en l’àmbit de salut aplicada en el Pla funcional del Campus de Salut; canvis en el model organitzatiu i de treball i el projecte Museus en Salut d’intervenció amb pacients amb fibromiàlgia.

Per altra banda, algunes de les accions traçadores ja completades i que s’han monitoritzat són el reforç de les estratègies de vacunació, la realització d’activitats formatives i de sensibilització per a un tracte inclusiu, l’impuls d’accions de participació ciutadana en salut, controls dels criteris microbiològics dels aliments, el progrés en el coneixement de l’impacte dels riscos ambientals sobre la salut, així com la creació de xarxes territorials d’atenció integrada. Pel que fa a altres accions que es troben en una fase molt avançada de desplegament destaca la incorporació dels nous rols professionals a l’atenció primària, el desplegament dels equips d’intervenció en crisi infantil i juvenil a domicili, la intervenció en casos de soledat no volguda i projectes per millorar l’atenció al final de vida, entre d’altres.

L’acte s’ha tancat amb la intervenció del gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, qui ha assegurat que el Pla “no només aborda els reptes actuals sinó que també mira cap al futur, amb una visió clara de com volem que sigui la salut a la Regió Sanitària Girona”. A més, ha explicat que “s’ha estat treballant a un bon ritme en el desplegament de les accions traçadores” i ha destacat el treball transversal que s’està realitzant des de diferents àmbits, amb el pacient al centre de les decisions.

El Pla de salut de la Regió

El Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Girona és un document estratègic que recull 50 objectius, 176 accions específiques i 52 accions traçadores per millorar la salut i la qualitat de vida de la població de la regió en els propers anys. Aquest pla és la versió territorial del Pla de Salut de Catalunya, aprovat al desembre de 2021, que serveix com a marc de referència per a totes les actuacions de salut públiques dins l'àmbit de la Generalitat. El document es va definir a partir de dos processos participatius amb la implicació de 154 persones en representació de tots els agents implicats en l’àmbit de la salut, món local, associacions de pacients i ciutadania, col·legis professionals, entitats proveïdores, organitzacions sindicals, Departament de Drets Socials, docència, recerca i universitat.

És la primera Unitat d’expertesa auditada a Catalunya i ha atès a la Regió més de 800 pacients amb fibromiàlgia en els darrers sis anys
El Departament de Salut va iniciar fa un any el procés de revisió del model d’atenció a les patologies que constitueixen la Síndrome de Sensibilitat Central, que inclou la fibromiàlgia, la fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple a Catalunya. A partir d’aquesta revisió del model d’atenció, el Departament de Salut va iniciar les auditories de les unitats del territori, per certificar la seva adequació al nou model. La Regió Sanitària Girona, que lidera el model d’atenció a través de la Unitat d’Expertesa (UE) de la Síndrome de Sensibilització Central de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha estat, aquest estiu, la primera UE reconeguda oficialment a tot Catalunya.     Des de la UE del la Regió de Girona, ubicada al Centre d’Especialitats Güell de Girona, es dóna suport i es fa el seguiment dels protocols d’atenció a aquesta patologia a tota l’atenció primària i especialitzada del territori i als equips assistencials per al seu abordatge. També es coordina els diferents professionals que participen al programa en totes les fases del tractament, així com també fa atenció als pacients que ho requereixen.    La Regió Sanitària de Girona ha estat pionera en el disseny d’un model d’abordatge acostant els tractaments el més a prop possible d’on resideix el pacient i potenciant el paper de l’atenció primària. Així, ja a l’any 2002 es va elaborar la primera guia de pràctica clínica de Catalunya sobre el tractament de la fibromiàlgia i, al 2007, es va començar a fer una prova pilot a l’Àrea Bàsica de Salut de Can Gibert del Pla de Girona. Aquest projecte va ser la base de la Guia d’atenció a la Fibromiàlgia de la Regió Sanitària de Girona, editada al 2010, i el tret de sortida a l’aplicació del programa d’atenció a la fibromiàlgia i a la fatiga crònica a tota la Regió, impulsant el seu desplegament progressiu. La implantació d’aquest model va culminar fa uns mesos, a finals de 2015, amb l’extensió del programa a totes les Àrees Bàsiques de Salut. L’any passat es van posar en marxa 32 grups terapèutics i es van incloure 232 pacients: d’aquests, 86 van requerir tractament especialitzat amb fisioteràpia i psicoteràpia. Des del 2010 s’han atès més de 800 pacients i s’han realitzat més de 122 intervencions psicoeducatives grupals.   El model d’atenció a les persones afectades per Síndrome de Sensibilització Central a la Regió Sanitària de Girona s'organitza en base a l'atenció primària de salut, amb el suport i la col·laboració de la Unitat d’Expertesa configurant una xarxa d'atenció especialitzada amb la participació de professionals de la resta de recursos de salut (Hospital Josep Trueta, hospitals comarcals, centres de salut mental, rehabilitació/fisioteràpia, treball social, etc.), amb la col·laboració, quan cal, d’altres unitats especialitzades i/o recursos comunitaris.   Com funciona la Unitat d’Expertesa?   La UE està formada per professionals de medicina de família, medicina interna, reumatologia, psicologia clínica, psiquiatria, rehabilitació, infermera gestora de casos, treball social i tècnic de salut del Servei Català de la Salut, així com altres especialitats que es considerin necessàries. La Unitat dóna suport al diagnòstic de la malaltia i fa la coordinació entre els diferents proveïdors de la Regió Sanitària per tal que facilitin la feina als professionals implicats en les diferents fases del tractament terapèutic. La UE també s'encarrega de formar els professionals que intervenen en l'acte assistencial. Actualment, a tota la Regió hi ha 98 professionals que actuen com a referents de fibromiàlgia: 46 professionals d’infermeria, 27 metges, 12 fisioterapeutes, 11 psicòlegs i 2 treballadors socials.    Des que es va posar en marxa i fins a dia d’avui, s’han inclòs dins el programa més de 800 pacients, la gran majoria dones, amb una edat mitjana de 54 anys. El protocol terapèutic parteix del diagnòstic de la malaltia, a partir d’una valoració mèdica inicial que determina el tractament individualitzat. En un primer moment,  s’acompanya d’una intervenció psicoeducativa, que es tracta d’entre 6 i 8 sessions grupals de 60-90 minuts de durada, durant les quals es forma al pacient en la patologia i se li donen eines per tal que pugui afrontar la malaltia amb la millor qualitat de vida possible. Aquestes sessions grupals van a càrrec dels professionals referents (metge i infermera), a més d’una sessió conduïda per un fisioterapeuta.   Un cop acabada la intervenció psicoeducativa es fa una segona valoració del pacient després d’aquesta fase. En un 30% dels casos, és necessari continuar l’abordatge, amb el que es coneix com intervenció mixta, que consisteix en una sessió setmanal durant 8-10 setmanes de psicoteràpia grupal, a més de dues sessions més setmanals durant 4-6 setmanes de cinesiteràpia, és a dir, exercicis físics de baixa intensitat adaptats a les persones afectades de fibromiàlgia i fatiga crònica. Aquestes sessions són conduïdes per psicòlegs i fisioterapeutes formats específicament.   Les enquestes de satisfacció realitzades als pacients mostren un alt grau de satisfacció pel programa. En aquest sentit, es valora amb un 4,3 sobre 5 la millora sobre la seva qualitat de vida i amb un 4,7 sobre 5 la formació que se’ls ha donat sobre la seva malaltia.