Servei de Pneumologia

Un centenar de professionals s'han reunit al Trueta per actualitzar coneixements, intercanviar experiències i identificar elements de millora en els circuits assistencials de patologies compartides com pot ser l'asma

La XI Jornada de Pneumologia, que s'ha celebrat avui a la d'actes de l'Hospital Josep Trueta, ha permès compartir i actualitzar coneixements relacionats a processos pneumològics i quina és la continuïtat assistencial d'aquests a la Regió Sanitària de Girona. En aquest sentit, la Jornada ha tractat patologies molt compartides entre l'atenció primària i la pneumologia hospitalària, com és l'asma bronquial. 

El doctor Marc Bonnin, cap del Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, ha donat la benvinguda al centenar d'assistents; una presència elevada que, com ja destacat, "reflecteix el compromís assistencial dels professionals a tots els nivells". 

Els parlaments inaugurals també han comptat amb Elisabeth Pinart, vicedegana de la Facultat de Medicina de la UdG, la qual ha valorat la jornada com "un espai molt valuós per actualitzar-se i fomentar el debat sobre les malalties respiratòries".

Per la seva banda, Ester Fages, gerenta d'Atenció Primària i Comunitària de l'ICS Girona, ha destacat la importància de tenir aquesta "visió compartida des dels diferents serveis assistencials" per oferir el millor abordatge a l'usuari". "I L'òptim és quan tots hi participem i generem una bona continuïtat." 

En la mateixa línia, Àngels Morales, gerenta de l'Hospital Trueta i de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), ha incidit en la coordinació entre nivells assistencials com a "element clau" per facilitar l'assistència als usuaris: "El pacient demana un accés àgil i, per això, cal seguir treballant en facilitar les transicions, que és on pot trobar dificultats."

Jaume Heredia, gerent de la Regió Sanitària Girona, ha tancat els parlaments inicials indicant que 12 de cada 1.000 persones a Catalunya estan diagnosticades d'asma bronquial. "La millor manera d'atendre'ls és coordinant-nos i jornades com aquesta son molt important per a definir quines accions es fan a cada nivell i els professionals indicats", ha conclòs.

Programa transversal 

Com en anteriors edicions, el programa de la Jornada ha escollit dos temes rellevants i compartits entre l'atenció primària i la pneumologia hospitalària.  Un ha estat l'asma, enguany vista des de l'experiència d'un metge d'atenció primària i principalment pel que fa al diagnòstic. També s'ha donat protagonisme al paper de la infermeria en el seguiment i control d'adherència al tractament i millora de la tècnica d'inhalació.

El programa ha inclòs una taula rodona també centrada en la continuïtat assistencial de l’asma, amb diferents punts de vista (atenció primària, pneumologia, farmacèutics hospitalaris, farmacèutics comunitaris o infermeria).  D'aquesta manera, s'han pogut escoltar perspectives diferents i, alhora, identificar millor les dificultats que trobem els circuits assistencials entre primària i pneumologia per buscar possibles solucions. 

La segona part de la Jornada ha donat protagonisme a les exploracions de l'aparell respiratori, amb la revisió de nous criteris d'interpretació d'espirometries, exemples pràctics i la posada en pràctica dels coneixements d'una manera dinàmica i visual.

Durant deu dies un dels equips participants en el Programa ha fet una immersió clínica al Servei de Pneumologia per identificar necessitats clíniques no resoltes, susceptibles de generar noves solucions

La immersió ha permès recopilar més de 150 observacions i oportunitats en qüestions de logística, necessitats relacionades amb l’eficiència o el seguiment dels pacients

Per segon any consecutiu, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) participen, en el Programa d·HEALTH Barcelona per a la formació i l’emprenedoria en salut, com a centres d’immersió clínica d’un dels equips participants.  En concret, l’equip ha desenvolupat la immersió al Servei de Pneumologia, on durant deu dies ha pogut observar els procediments que fan els seus professionals, les experiències dels pacients, i els aparells i materials que utilitzen. 

L’objectiu d’aquesta immersió és identificar necessitats clíniques no resoltes i els punts susceptibles de generar noves solucions clíniques mitjançant la metodologia inspirada per la Universitat d’Stanford.

El programa d·HEALTH Barcelona està impulsat pel Biocat, l’entitat que coordina el sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya. Al llarg del curs, que va arrencar a finals de setembre, cada equip treballa en un pla global de desenvolupament dels projectes, des de la consolidació de la idea fins al seu disseny, prototipatge i fins a la recerca de finançament. L’equip desplaçat al Trueta i al Santa Caterina ha estat format per professionals multidisciplinaris vinculats a l’àmbit de la farmàcia, la medicina oncològica, l’enginyeria de programari i la infermeria, i la consultoria en salut digital. Durant l’estada de dues setmanes al centre —del 13 al 24 d’octubre— han pogut interaccionar amb els professionals del Servei de Pneumologia i preguntar sobre aspectes tècnics, el tipus d’aparells i materials emprats per fer els tractaments, així com el flux del treball administratiu. 

Més enllà de l’Àrea d’Hospitalització de Pneumologia, situada a la 4a planta del Trueta, l’equip també ha tingut ocasió de fer un seguiment de la tasca que fan els professionals a la Unitat de Broncoscòpies, la Unitat de Funcionalisme Pulmonar, la Unitat del Son   —ubicada al Parc Hospitalari Martí i Julià— i a Consultes Externes. Aquesta visió global els ha permès recopilar més de 150 observacions i oportunitats, vinculades a qüestions de logística, necessitats des del punt de vista de l’eficiència a les consultes, del seguiment dels pacients després de l'atenció mèdica i millores en la seguretat envers els usuaris.

 “Per al Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina ha estat una experiència molt enriquidora. En el nostre dia a dia utilitzem moltes eines i circuits assistencials molt bons, però que vistos des d'una mirada externa poden millorar-se i fer-los més operatius. Aquesta combinació d'innovació i emprenedoria en l'àmbit sanitari és necessària i ajuda a trobar solucions a diferents reptes assistencials”, destaca el doctor Marc Bonnin, cap del Servei.

Durant els propers mesos, l’equip farà un filtratge més exhaustiu per determinar aquelles propostes que presenten un major potencial per desenvolupar un prototipatge o model de negoci destinat a oferir una millora tècnica o assistencial. Serà el juny de 2026 quan presentin el seu projecte davant de professionals del sector.

La incorporació del Trueta i l’IAS Girona al d·HEALTH Barcelona ha estat propiciada per la Unitat d’Innovació, fruit de l’aliança estratègica entre ambdues entitats. L’objectiu de la Unitat és potenciar idees de valor i fomentar la transformació d’aquestes en tecnologies o serveis aplicables a l’àmbit sanitari. 

Centre pioner fora de Barcelona

L’any 2024 el Trueta i l’IAS Girona van ser els primers centres de fora de la demarcació de Barcelona que van integrar-se al programa, llavors, amb una immersió clínica a l’Àrea d’Endoscòpies. L’experiència va propiciar el disseny d’una cànula bioabsorbible per fer més eficients i segures determinades proves endoscòpiques. En concret, el disseny desenvolupat es dirigeix a l’ús en proves denominades colangiopancreaticografies retrògrades endoscòpiques (CPRE), que consisteixen en una intervenció mixta endoscòpica i radiològica que es fa per observar i tractar malalties dels conductes biliars i del pàncrees.

FOTOS 1, 2. El doctor Marc Bonnin, cap del Servei de Pneumologia del Trueta i Santa Caterina, acompanya els components de l'equip d·HEALTH Barcelona que han fet la immersió clínica al centre. 

FOTO 3.  L’equip desplaçat al Trueta i al Santa Caterina ha estat format per professionals multidisciplinaris vinculats als àmbits de la farmàcia, la medicina oncològica, l’enginyeria de programari i la infermeria i consultoria en salut digital. 

La Unitat de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) dels hospitals Trueta i Santa Caterina ha estat acreditada com a unitat especialitzada amb un grau d’excel·lència per part de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Aquesta distinció suposa el reconeixement de l’elevada capacitat assolida per la Unitat, adscrita al servei de Pneumologia, a l’hora de dur a terme una àmplia cartera d'activitats assistencials relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i tractament de la MPOC. En aquest context, la SEPAR també ha acreditat l’especialització del gabinet de proves funcionals respiratòries, encarregat de realitzar les proves que permeten fer l’avaluació i el seguiment dels pacients que tenen una malaltia respiratòria.    

L’acreditació com a unitat especialitzada és el resultat de complir amb els rigorosos criteris que estableix la SEPAR, entitat que reuneix més de 6.000 professionals implicats en la salut respiratòria i que suposa gairebé la totalitat de professionals de la pneumologia, la cirurgia toràcica i de la infermeria i la fisioteràpia respiratòria a l’Estat, juntament amb altres especialistes de l’àmbit sanitari. En aquest sentit, els apartats que s’han valorat es vinculen al volum de pacients atesos, la varietat de processos assistencials que se’ls ofereixen, l’expertesa dels i les professionals, els espais disponibles i l’activitat docent i d’investigació de l’equip.

“S’ha valorat, entre altres aspectes, la realització de diverses proves d’esforç cardiopulmonar i tests de marxa; la disposició de tractaments d’antibioteràpia nebulitzada per a la infecció bronquial crònica, així com la  disponibilitat de professionals de l’àmbit de la medicina i la infermeria amb formació acreditada per al diagnòstic i el maneig assistencial de l’MPOC”, exposa Sònia Belda, doctora del Servei de Pneumologia del Trueta i el Santa Caterina, que cada any atén prop de 1.000 pacients d’MPOC.

Aquesta patologia es caracteritza per l’obstrucció persistent del flux d'aire que arriba als pulmons, la qual cosa els dificulta la respiració. L’obstrucció pot ser causada, principalment, pel tabaquisme, encara que també pot deure's a l'exposició prolongada a altres substàncies nocives per a la salut. Els seus símptomes inclouen tos crònica, excés de mucositat, dificultat per respirar i sibilàncies. L’MPOC abasta malalties com la bronquitis crònica o l'emfisema pulmonar i, tot i ser crònica, pot controlar-se amb medicació, rehabilitació pulmonar, oxigenoteràpia i canvis en l'estil de vida, especialment, deixar de fumar.

La Unitat d’MPOC està integrada per un equip altament qualificat format per 4 pneumòlegs ubicats entre l’Hospital Trueta i l’Hospital de Santa Caterina, i tres professionals d’infermeria encarregades de la consulta monogràfica de pacient d’MPOC complexa, que de forma anual rep la visita de 400 pacients. A la consulta es realitzen formacions en procediments com ara la teràpia inhalada, el maneig de nebulitzadors o en exploracions bàsiques.

Prop de 5.000 espirometries a l’any
Per avaluar la capacitat pulmonar dels malalts d’MPOC, la Unitat treballa conjuntament amb el Gabinet de Proves Funcionals Respiratòries, servei encarregat de realitzar proves per a l'avaluació i el seguiment de patologies respiratòries, tant en pacients del Servei de Pneumologia com també d'altres especialitats que ho requereixen (cirurgia toràcica, cardiovascular, cirurgia general o oncologia), El Gabinet, que també és centre de referència per a altres centres hospitalaris de la Regió Sanitària Girona, realitza anualment unes 5.000 espirometries, prova habitual per mesurar el funcionament dels pulmons. També registra 1.100 volums pulmonars per determinar la capacitat pulmonar,  500 difusions per mesurar l’intercanvi de gasos als pulmons i unes 115 proves d’esforç respiratori.

Des del trasllat a les noves instal·lacions al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt,  la Unitat del Son del Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina,  ha realitzat 6.526 proves diagnòstiques de diversos tipus (2.506 el 2023, 3.584 el 2024 i 436 en el que portem de 2025), en un espai modern dotat dels recursos necessaris per consolidar un model assistencial per al tractament de les malalties del son a la Regió Sanitària Girona, liderat des de l’atenció primària i el Servei de Pneumologia.

Del total de proves, algunes de les quals es realitzen en horari nocturn, com les videopolisomnografies completes. En aquests casos, el o la pacient passen la nit a la Unitat, on se’ls monitora l’activitat cerebral, muscular, cardiorespiratòria, el moviment dels ulls, la posició i el ronc per poder fer un diagnòstic precís del tipus d’afectació del son que pateixen.

S’han realitzat durant aquests dos anys, 1.270 proves nocturnes (339 el 2023, 761 el 2024 i 170 el gener i febrer de 2025), que són supervisades per professionals d’infermeria especialitzats. El monitoratge permet identificar les ones cerebrals que poden determinar si la persona està desperta o adormida i les diferents fases del son, el nivell d'oxigen a la sang, la freqüència respiratòria i cardíaca, el ronc i la posició del cos. Van dirigides a persones que pateixen un trastorn del son com somnolència durant el dia, cansament, ronc fort, o si hi ha sospita d’altres trastorns com l'apnea obstructiva del son, l'insomni, la narcolèpsia o la síndrome de moviments periòdics de les cames durant el son. Per dur-les a terme, la Unitat disposa de quatre habitacions insonoritzades, amb llit individual i bany,  equipades amb els sistemes tecnològics que permeten, d’una banda, el control a distància dels equips de pressió positiva contínua a la via aèria (CPAP) i ventilació mecànica no invasiva (VMNI) i, de l’altra, la supervisió del pacient a través de vídeo, i la comunicació entre el professional i la persona en estudi ingressada.  

Pel que fa a les proves diürnes, se n’han fet un total de 5.256 (2.167 el 2023, 2.823 el 2024 i 266 el 2025).

Vincle amb l’atenció primària mitjançant el programa Innòbics-SAHS

La Unitat del Son també és una peça important en la implantació del programa per al diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son des dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a través del programa Innòbics SAHS, que s’ha realitzat de 2022 a 2024 amb el finançament de l’organisme europeu EIT Health i la coparticipació de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática,, ResMed Spain, i OXIGEN Salud. Mitjançant la Unitat Virtual de Suport, els professionals de pneumologia d’infermeria de la Unitat del Son interactuen amb l’infermer o la infermera de cada CAP degudament format per desenvolupar el programa. Als pacients amb sospita d’apnea del son se’ls obre una història clínica digital i se li facilita un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que han d’utilitzar durant una nit al seu domicili per recollir dades quan dormen.

Durant el projecte Innòbics-SAHS,  s’han atès a l’Atenció Primària 11.349 pacients, 3.567 dels quals se’ls ha detectat risc d’apnea obstructiva del son. S’han realitzat 3.519 Poligrafies respiratòries domiciliàries realitzades des de l’Atenció Primària i avalades per Unitat Virtual del son (94%).

Pel que fa a l’avaluació per part de la Unitat Virtual del son, els resultats han estat: 2.524 casos confirmats (73%) i 934 casos descartats (27%)

El projecte ha demostrat ser un model eficaç i efectiu pel diagnòstic i tractament precoç de l’apnea obstructiva del son, una patologia infradiagnosticada que afecta a milers de persones. És un model innovador que integra l’Atenció Primària i els serveis hospitalaris pel tractament de l’apnea del son, fent més àgils els processos.

Els casos més complexos —aproximadament un 15% —, es van derivar a la Unitat del Son per fer-los estudis més exhaustius. El síndrome de l’apnea del son és una malaltia que arriba a afectar el 25% de les persones d’entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i el sobrepès.

Eric Rojas, doctor del Servei de Pneumologia dels Hospitals Dr.Josep Trueta i Santa Caterina de Salt i referent de la unitat del son, explica que  “el diagnòstic i el tractament precoç no només millora la qualitat de vida els pacients, sinó que preveu complicacions greus. Al tractar els pacients de manera precoç i correcta es disminueix el risc de problemes derivats de malalties cardiovasculars”.

Unitat multidisciplinària d’alta complexitat amb grau d’excel·lència

La Unitat del Son del Trueta-Santa Caterina està acreditada com a unitat multidisciplinària d’alta complexitat i, des d’agost de 2023, també disposa del grau d’excel·lència concedit per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Aquesta distinció suposa el reconeixement de la capacitat assolida per la Unitat per dur a terme una àmplia cartera d'activitats assistencials, docents i de recerca relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i tractament dels trastorns del son en adults i infants.

A la unitat, també es fan  altres activitats com gasometries arterials i capnografies per conèixer els diferents gasos que intervenen en la respiració. A més a més, també es realitzen adaptacions de les diferents teràpies respiratòries  prescrites en cas de necessitat.

Les malalties del son, i sobretot les alteracions respiratòries com les apnees, són un dels motius principals de consulta dels serveis de pneumologia en general. A l’hora de tractar-les, la Unitat disposa dels equipaments i els professionals sanitaris plenament capacitats per  realitzar proves complexes.

14 de març, dia Mundial del Son

Avui, 14 de març, és el dia Mundial del Son. Aquest esdeveniment, promogut per la World Sleep Society (WCC), se celebra cada any el divendres anterior a l'equinocci de primavera, amb l'objectiu de posar de manifest la importància del son en la salut i el benestar de les persones.

El son és un procés biològic complex que ajuda les persones a mantenir-se sanes. Es caracteritza pels canvis en l'activitat cerebral, la respiració, el ritme cardíac, la temperatura corporal i altres funcions fisiològiques.

Uns bons hàbits d'higiene del son inclouen:

Mantenir uns horaris regulars a l'hora d'anar a dormir i de llevar-se.
Limitar la durada de les migdiades a un màxim de 45 minuts.
Evitar, abans d'anar a dormir: les begudes excitants (cafè, te, refrescos, alcohol…), el consum de tabac, els àpats pesats, greixosos, picants o amb excés de sucre, i l'ús de pantalles.
Fer exercici diàriament.
Dormir en un entorn saludable: en una habitació que només s'utilitzi per descansar, amb bones condicions de temperatura, llum i soroll, en un llit confortable i amb roba còmode.

Foto 1: Una part de l'equip de professionals que composen la Unitat del Son del Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina

Foto 2: Espai d'accés a l Unitat del Son.

La Sala d'actes de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha acollit aquest dijous 12 de desembre l’acte de cloenda del projecte europeu INNOBICS-SAHS, dedicat a millorar el diagnòstic i tractament de l'apnea obstructiva del son des dels centres d'atenció primària. La iniciativa, fruit d’una prova inicial impulsada pel Servei de Pneumologia del Trueta i el Santa Caterina, s’ha desenvolupat des de 2022 amb el finançament de l’EIT Health i la coparticipació de l’IDIGBI, la Fundació TIC Salut Social, el Centro Hospitalar Lisboa Norte, Pulso Ediciones, TRC Informática,, ResMed Spain, i OXIGEN Salud.

En el projecte hi han participat 11 centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut a Girona (10) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (1). Les dades definitives es donaran a conèixer oficialment al gener juntament amb les obtingudes per l’experiència realitzada a Portugal i es farà l’anàlisi de resultats obtinguts per tal d’enfocar quina ha de ser la continuïtat.

La Jornada d’avui ha permès posar en comú què ha suposat la materialització d’INNOBICS-SAHS a l’àrea de Girona, com s'ha desenvolupat des de l'atenció primària i els reptes de futur. En aquest context, el doctor Eric Rojas, pneumòleg del Trueta i el Santa Caterina i investigador principal del projecte, ha destacat que s’ha pogut crear “un model innovador que integra l'atenció primària i l'àmbit hospitalari per al tractament de l'apnea del son”. D'aquesta manera, s'ha aconseguit reduir “significativament” el temps de diagnòstic i s'ha afavorit el tractament precoç d’una patologia que es calcula que afecta una de cada quatre persones d’entre 30 i 70 anys, tot i que en molts casos no està diagnosticada.

Per la seva part, el doctor Marc Bonnin, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Trueta i el Santa Caterina, ha valorat la capacitat del projecte INNOBICS-SAHS “d’aprofitar la proximitat de l’atenció primària per detectar, diagnosticar i tractar una patologia encara infradiagnosticada” i que pot desembocar en problemes cardiovasculars greus o alteracions neurocognitives.

La doctora Montserrat Figuerola, presidenta del Consell d'Administració de l'ICS, ha estat una de les personalitats encarregades a inaugurar i cloure l'acte, que ha qualificat de "molt valuós". "S'ha mostrat l'esperit col·laboratiu entre tots aquells que han format part del projecte: hospitals Trueta i Santa Caterina (IAS),  l'atenció primària i empreses que formen part d'un consorci amb un nivell col·laboratIu públic-privat altíssim".  A la vegada, ha destacat que els resultats obtinguts encoratgen cap a la continuïtat del projecte i la integració al sistema de salut públic català.

L’acte també ha comptat amb la participació del doctor Ramon Orriols, Pneumòleg emèrit del Servei de Pneumologia, que ha exposat el punt de partida del projecte i la necessitat d'abordar una patologia de gran prevalença com l'apnea obstructiva del son.

Per la seva part, la professional d’infermeria Helena Comas ha exposat com ha estat el maneig del programa INNOBICS-SAHS des de l’atenció primària, mentre que el doctor Anton Obrador, Pneumòleg i primer coordinador del projecte, ha donat una visió global de l’experiència.