Servei de Pneumologia

Coincidint amb la sortida de la cursa, el dia 15 de desembre, un grup de pacients, acompanyats de professionals de Pneumologia i familiars, faran una passejada per part del recorregut. També es realitzaran espirometries per comprovar la capacitat pulmonar dels participants i es farà assessorament i es donaran consells sobre com respirar correctament

L’Ajuntament de Girona, a través del Servei d’Esports; el Club Atletisme Girona, i els Bombers de la Generalitat organitzaran el diumenge 15 de desembre la 18a Marató per a La Marató de TV3. La prova, que coincidirà amb la 32a edició de La Marató de TV3, té com a objectiu mobilitzar atletes populars i ocasionals, caminants i ciutadania en general per tal de fer un donatiu per al programa, enguany dedicat a les malalties respiratòries.
Com a novetat, aquest s’incorpora el Servei de Pneumologia de l’Hospital Trueta i del Santa Caterina, i la col·laboració de l’Atenció Primària.  Des del Servei de Pneumologia es faran diverses accions per fomentar la participació i visibilitat de La Marató d’aquest 2024. Coincidint amb la sortida de la cursa el dia 15 de desembre, un grup de pacients, acompanyats de professionals de Pneumologia i familiar, faran una passejada per part del recorregut. A banda d’això, també es portaran a terme tallers de 8 a 14 h del mateix diumenge 15 de desembre a l’encreuament del carrer de Santa Clara amb el carrer Nou: es realitzaran espirometries per comprovar la capacitat pulmonar dels participants i es farà assessorament i es donaran consells sobre com respirar correctament. Aquestes activitats es realitzaran amb professionals del mateix Servei de Pneumologia, de Rehabilitació i amb la col·laboració de l’Atenció Primària de Girona. A part de la cursa a peu es portaran a terme tallers per a mainada a càrrec del cos de Bombers. La totalitat de la recaptació es destinarà a La Marató de TV3.
"Aquest acte demostra que els gironins i les gironines tenim la solidaritat com a bandera i l'esport com a eina, perquè Girona és una ciutat d'esport i solidaritat. I tenim molt clar que fer esport és fer salut", ha remarcat el regidor d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Girona, Àdam Bertran Martínez.
Com en els darrers anys, atletes del Club Atletisme Girona faran 37 voltes a un circuit urbà per completar el recorregut d’una marató (42,195 km) acompanyats per un binomi de bombers totalment equipats amb l’equip d’intervenció en modalitat de relleus. La finalitat de l’activitat és que la gent s’hi apunti en algun tram del recorregut i pugui acompanyar els atletes fent almenys una volta del total, ja sigui corrent o caminant.
El centre neuràlgic de la Marató serà la cruïlla del carrer de Santa Clara amb el carrer Nou. El tret de sortida tindrà lloc a les 9 h des del carrer de Santa Clara (a l’alçada del pont de Pedra). El circuit urbà que es recorrerà passarà pel carrer Nou, la Gran Via de Jaume I, l’avinguda de Ramon Folch, la plaça de la Independència i novament el carrer de Santa Clara, on es preveu que els atletes arribin al voltant de les 13.15 h.
Tothom qui vulgui participar podrà recollir el seu dorsal i fer el seu donatiu en benefici de La Marató de TV3 en una vela que s’instal·larà al punt de sortida de la cursa i que funcionarà durant tot el matí.
Es poden fer les inscripcions en línia a través d’aquest enllaç, fet que permetrà poder recollir el dorsal el mateix dia de la prova sense haver de fer cua per inscriure’s.
La primera edició de la Marató per a La Marató de TV3 va tenir lloc l’any 2006 al parc Central de Girona. El 2010, el cos de Bombers de Girona va entrar a formar part del projecte amb la participació de cinc bombers del Parc de Girona equipats amb l’equip d’intervenció, que van completar una mitja marató (21,097 km). L’any següent es van incorporar a la proposta solidària bombers de tota la Regió d’Emergències de Girona i, fins i tot, de Bombers de Barcelona, i van fer el recorregut sencer de la Marató en modalitat de relleus.

La Jornada anual organitzada pel Servei de Pneumologia del centre posa de manifest la importància d’una bona coordinació amb els equips d’atenció primària per afavorir la detecció precoç i augmentar els índexs de supervivència

Durant l’any 2024, el Trueta ha registrat un increment en el nombre d’operacions de càncer de pulmó, un fet que es pot atribuir a factors com la millora continuada d’aquest circuit

Més d’un centenar de professionals de l’àmbit sanitari s'han reunit avui a la sala d'actes de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta amb motiu de la 10a edició de la Jornada de Pneumologia, que enguany precedeix la commemoració del Dia Mundial del Càncer de Pulmó (17 de novembre). Precisament, aquest tipus de tumor, que destaca per ser un dels de major incidència i mortalitat, ha centrat una de les temàtiques de la Jornada, per posar en relleu la importància de disposar d’un circuit ràpid des de la sospita fins al diagnòstic per tal d’abordar el seu tractament a temps. Aquest és un procés en què és important la coordinació entre els equips d’atenció primària i els serveis de pneumologia, com el de l’Hospital Trueta i el Santa Caterina, que cada any rep aproximadament unes 200 derivacions, per tal d’establir el diagnòstic de forma preferent.

A Catalunya cada any es detecten uns 4.600 nous casos de càncer de pulmó i hi ha prop de 4.000 defuncions per aquesta malaltia. La principal dificultat a l’hora d’abordar el càncer de pulmó és que en bona part es detecta quan ja està en un estadi avançat, un fet que redueix significativament les opcions de curació mitjançant procediments quirúrgics i tractaments de quimioteràpia o radioteràpia. “Per aquesta raó, és important identificar els pacients de major risc i tenir clar el circuit de derivació quan hi ha sospita de la malaltia, per tal d’agilitzar el procediment a seguir”, destaca el doctor Marc Bonnin, cap del Servei de Pneumologia del Trueta i del Santa Caterina.

Durant la Jornada, ha estat Manel Haro, facultatiu del Servei, qui ha exposat les característiques del circuit que se segueix des que l’atenció primària detecta un possible cas i que funciona a tot el territori català. La sospita acostuma a iniciar-se a partir d’una radiografia de tòrax que, un cop revisada pel metge/essa de l’atenció primària, mostra una lesió compatible amb un tumor pulmonar. Seguidament, es deriva el cas als serveis de pneumologia de referència, com el del Trueta i el Santa Caterina, mitjançant una bústia de recepció per a aquestes peticions, per tal d’agilitzar el procés de diagnòstic.

Entre gener i maig d’aquest 2024 el Trueta va rebre més de 80 peticions mitjançant el circuit de diagnòstic ràpid, les quals es gestionen de manera que abans de quatre dies es pugui citar el pacient, per tal de definir el diagnòstic mitjançant proves més concloents a l’hora de precisar el tipus de lesió, com ara les broncoscòpies. 

Augment de les cirurgies

En cas de confirmació del diagnòstic, sovint la cirurgia suposa la millor opció per abordar el tractament, amb l’extirpació del tumor, part del teixit sa del voltant i alguns ganglis limfàtics propers. En aquest context, enguany, el Servei de Cirurgia Toràcica del Trueta ha registrat fins al 8 de novembre, 78 operacions de càncer de pulmó, xifra que ja supera les 67 registrades durant tot el 2023. Aquest increment es vincula a la millor eficiència dels circuits de diagnòstic ràpid, tant des de l’atenció primària com des dels diferents hospitals de la Regió Sanitària Girona. A la vegada, hi ha altres factors, com ara les noves teràpies oncodirigides (sobretot, la immunoteràpia), les quals han permès rescatar per al tractament quirúrgic casos que abans no haurien pogut optar a aquest procediment.       

A finals de 2023, els cirurgians toràcics del Trueta van començar a operar també a través de cirurgia robòtica. Actualment, el 15% de les cirurgies per càncer de pulmó realitzades pel Servei ja es fan mitjançant aquesta tècnica, que té l’avantatge de ser menys invasiva i, per tant, més segura per al pacient.
Pel que fa als índexs de supervivència dels pacients amb càncer de pulmó al cap de 60 mesos del procediment quirúrgic, el Trueta se situa al nivell dels estàndard internacionals, segons les dades publicades per l’Associació Internacional per a l’Estudi del Càncer de Pulmó (IASLC). El centre obté millors resultats respecte a la mitjana de Catalunya amb relació al temps d’ingrés dels pacients operats: 3 dies davant dels 5,8; així com en la taxa de reingressos: el 2% davant del 6%.

Programes de cribratge
La importància d’una detecció precoç per augmentar la taxa de supervivència dels pacients fa que, durant la jornada, s’hagi tractat l’eficiència dels programes de cribratge. En aquest context, un factor clau se situa en el col·lectiu de persones fumadores, ja que es calcula que entre el 85 al 90% dels càncers de pulmó està vinculat al consum de tabac. D’altra banda, també s’han assenyalat procediments més eficients a l’hora de detectar la malaltia en fases més inicials, com ara les tomografies computades de baixa dosi, que s’han mostrat més efectives respecte a la radiografia toràcica.

Una taula per debatre diversos aspectes de l'atenció pal·liativa ha completat l’apartat de la Jornada dedicat al càncer de pulmó, cosa que ha posat de manifest el treball multidisciplinari que requereix aquest servei per adaptar-se a les necessitats de cada pacient. En aquest sentit, més enllà del tractament oncològic, destaquen aquelles actuacions que es vinculen al suport psicològic i de treball social, per tal que els pacients i els seus familiars rebin una atenció integral. 

Infeccions respiratòries
A banda del circuit de diagnòstic ràpid i el cribratge del càncer de pulmó, l’altra temàtica que s’ha desenvolupat durant la Jornada han estat les infeccions respiratòries i l'eficàcia de la seva prevenció amb les vacunes actuals. En aquesta part, la doctora del Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses del Trueta Carol Batlle ha exposat els canvis en la interpretació dels antibiogrames, que són els resultats dels cultius que permeten determinar la sensibilitat d'un bacteri o fong respecte a un antibiòtic o un grup d'antibiòtics. Per tant, el seu resultat  determina quin agent antimicrobià és l’indicat per inhibir el desenvolupament dels bacteris causants de la infecció i ajuda el professional mèdic a establir el tractament més efectiu.

Amb motiu del Dia Mundial del Son, que té com a objectiu posar de manifest la importància del son en la salut i el benestar de la  ciutadania, la Unitat del Son del Servei de Pneumologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina de Salt impulsa aquest matí (d’11.30 h a 13.30 h) una jornada dirigida a donar a conèixer als professionals i visitants del Santa Caterina les instal·lacions que va estrenar ara fa prop d’un any (abril de 2023) al Parc Hospitalari Martí i Julià i les proves que s’hi realitzen. Des del trasllat a les noves instal·lacions, la Unitat ha realitzat més de 3.000 proves diagnòstiques de diversos tipus, en un espai modern dotat dels recursos necessaris per consolidar un model assistencial per al tractament de les malalties del son a la Regió Sanitària Girona, liderat des de l’atenció primària i el Servei de Pneumologia.

Durant la jornada, també es distribuiran díptics informatius sobre els bons hàbits a seguir per evitar trastorns del son, com ara dificultat per dormir o romandre adormit, adormir-se en moments inapropiats, excés de son o conductes anòmales mentre es dorm. De fet, les malalties del son, i sobretot les alteracions respiratòries com les apnees, són un dels motius principals de consulta dels serveis de pneumologia en general. A l’hora de tractar-les, la Unitat disposa dels equipaments i els professionals sanitaris plenament capacitats per  realitzar proves complexes. L’any 2023 va atendre 2.510 pacients (sense comptar les valoracions en Consultes Externes), mentre que en els dos primers mesos de 2024 la Unitat n’ha atès 708.

L’activitat de la Unitat ha registrat des de l’entrada en servei de les noves instal·lacions al Santa Caterina i fins al febrer de 2024 un total de 3.022 proves diagnòstiques, algunes de les quals es realitzen en horari nocturn, com les videopolisomnografies completes. En aquests casos, el o la pacient passen la nit a la Unitat, on se’ls monitora l’activitat cerebral, muscular, cardiorespiratòria, el moviment dels ulls, la posició i el ronc per poder fer un diagnòstic precís del tipus d’afectació del son que pateixen. 

Des d’abril de 2023 i fins a aquest febrer, la Unitat havia fet 481 proves nocturnes, que són supervisades per professionals d’infermeria especialitzats. El monitoratge permet identificar les ones cerebrals que poden determinar si la persona està desperta o adormida i les diferents fases del son, el nivell d'oxigen a la sang, la freqüència respiratòria i cardíaca, el ronc i la posició del cos. Van dirigides a persones que pateixen un trastorn del son com somnolència durant el dia, cansament, ronc fort, o si hi ha sospita d’altres trastorns com l'apnea obstructiva del son, l'insomni, la narcolèpsia o la síndrome de moviments periòdics de les cames durant el son. Per dur-les a terme, la Unitat disposa de quatre habitacions insonoritzades, amb llit individual i bany,  equipades amb els sistemes tecnològics que permeten, d’una banda, el control a distància dels equips de pressió positiva contínua a la via aèria (CPAP) i ventilació mecànica no invasiva (VMNI) i, de l’altra, la supervisió del pacient a través de vídeo, i la comunicació entre el professional i la persona en estudi ingressada.

Vincle amb l’atenció primària mitjançant el programa Innòbics SAHS
La Unitat del Son també és una peça important en la implantació del programa per al diagnòstic i tractament de l’apnea obstructiva del son des dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) a través del programa Innòbics SAHS. Mitjançant la Unitat Virtual de Suport, els professional de pneumologia d’infermeria de la Unitat del Son interactuen amb l’infermer o la infermera de cada CAP degudament format per desenvolupar el programa. Als pacients amb sospita d’apnea del son se’ls obre una història clínica digital i se li facilita un dispositiu electromèdic (polígraf del son) que han d’utilitzar durant una nit al seu domicili per recollir dades quan dormen.

El 2023 des dels CAP de l’ICS i l’IAS adherits al programa Innòbics-SAHS van avaluar 1.756 pacients mitjançant un text de cribratge amb què es detecta el risc d’apnea del son. D’aquests, 1.514 van ser derivats a la infermera o infermer del son del CAP, que els indica com fer la prova del polígraf del son al domicili. Les dades recopilades es traslladen mitjançant una plataforma als pneumòlegs especialistes de la Unitat Virtual del Son per ser analitzades i, posteriorment, es comunica al pacient el diagnòstic i el tractament a seguir. Els casos més complexos —aproximadament un 15% —, es van derivar a la Unitat del Son per fer-los estudis més exhaustius. El síndrome de l’apnea del son és una malaltia que arriba a afectar el 25% de les persones d’entre 30 i 70 anys i que augmenta amb l’edat i el sobrepès.

Unitat multidisciplinària d’alta complexitat amb grau d’excel·lència
La Unitat del Son del Trueta-Santa Caterina està acreditada com a unitat multidisciplinària d’alta complexitat i, des d’agost de 2023, també disposa del grau d’excel·lència concedit per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Aquesta distinció suposa el reconeixement de la capacitat assolida per la Unitat per dur a terme una àmplia cartera d'activitats assistencials, docents i de recerca relacionades amb la prevenció, el diagnòstic i tractament dels trastorns del son en adults i infants.

Està pensada sobretot per a professionals per als quals adormir-se podria comportar un risc individual o col·lectiu, com ara conductors, transportistes, controladors aeris, operaris de maquinària pesant...
Les persones que pateixen la síndrome d’apnea-hipopnea del son tenen un risc de patir accidents set vegades superior

La Unitat del Son Multidisciplinària d’Alta Complexitat del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha començat a fer, aquest mes de juny, una prova que té per objectiu comprovar la capacitat de la persona per romandre en situació d’alerta. S’anomena Test de manteniment de vigília i es realitza a molt pocs centres sanitaris de Catalunya. El primer pacient es va atendre el 13 de juny i, en un principi, està previst de fer-lo a dos pacients cada mes.

Es tracta d’una prova per avaluar la capacitat que té l’individu per romandre en estat d’alerta. Està pensada especialment per a persones que tenen problemes amb el son i que es dediquen a professions que poden arribar a ser monòtones, per la qual cosa, adormir-se podria comportar una situació de risc per a la persona mateixa i per a les altres. En serien exemples conductors (d’autobusos, de trens...), transportistes, operaris de maquinària pesant, controladors aeris... entre d’altres professionals. En aquest tipus de professions, l’excessiva somnolència diürna s’associa a un risc personal o col·lectiu. El Test també està pensat per avaluar la resposta de pacients que segueixen determinats tractaments farmacològics i que es mostren més adormits del que es considera normal.

Entre les principals causes d’accidents de trànsit hi ha la somnolència que, en moltes ocasions, pot estar relacionada amb malalties del son. Una d’aquestes és la síndrome d’apnea-hipopnea del son, una patologia amb una prevalença del      33 % en el cas dels homes i del 17 % en el de les dones. Diversos estudis demostren que el risc de patir accidents que tenen els pacients que pateixen aquesta patologia és set vegades superior als de les persones que no la presenten. És per aquest motiu que aquests pacients tenen prohibida la conducció. Poden tornar a conduir si es tracta la malaltia correctament i, en els casos de professions de risc, si la prova de manteniment de vigília demostra bona capacitat per mantenir-se alerta. Aquestes proves les realitzen els professionals de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia, a petició dels metges de capçalera i dels diferents metges especialistes dels pacients.

El nivell d’alerta d’un individu s’avalua a través de feines monòtones i no estimulants, sensibles a la pressió de la son. El Test de manteniment de vigília pretén simular una situació semblant: mantenir el pacient en sedestació i passiu, i comprovar si li venen ganes de dormir o no. Així, el Test consisteix en la realització de quatre exploracions de 40 minuts separades per intervals de dues hores. Aquestes es comencen a fer el matí següent a la realització d’una polisomnografia completa, per tal de comprovar que el son de la nit anterior ha estat correcte. Durant les 4 exploracions, el pacient està connectat amb diferents sensors, col·locats arreu del cos, que en permeten controlar l’activitat electrofisiològica i saber així si està despert o no. Durant la realització de les proves, el pacient ha d’intentar romandre el màxim de temps despert possible, mirant un punt fix i sense dirigir la mirada a la llum. Durant aquest temps s’analitza la somnolència de l’individu i, d’aquesta manera, es disposa de dades objectives sobre la seva capacitat d’atenció. L’individu que no aconsegueix mantenir-se despert és el que té una incapacitat per mantenir-se alerta i, per tant, hi ha un risc de somnolència en situacions en què s’hauria de mantenir alerta, com ara la conducció. Per contra, el pacient que no s’adorm en cap de les quatre exploracions té una bona capacitat per mantenir-se alerta.