recerca

Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d’infart de miocardi a l’àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d’entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l’inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15% S’han analitzat dades de gairebé cinc milions d’ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR)

El descens de la letalitat entre les persones que pateixen un infart de miocardi s’ha estancat en els deu últims anys, segons dades de l’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR) que publica la Revista Española de Cardiología. A la vegada, la incidència d’aquesta patologia ha caigut de forma continuada entre els anys 1990 i 2019, a un ritme d’un 1% anual en dones i un 4% en homes, descens que s’ha alentit en els darrers deu anys. Les dades es refereixen a la població de la demarcació de Girona, però ja es treballa per aplicar l’algoritme desenvolupat per a la seva anàlisi al conjunt de Catalunya.

El treball l’ha encapçalat el Grup de recerca del REGICOR a l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, amb el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS), i cardiòlegs de l’Hospital del Mar i de l’Hospital Clínic de València, així com especialistes en atenció primària i experts internacionals i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).

El REGICOR té com a objectiu contribuir al coneixement de la magnitud del problema de les malalties cardiovasculars i les seves causes. El Servei de Cardiologia de l'Hospital Trueta, la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de Girona, emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol,i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) també tenen grups de recerca vinculats a aquest registre.

Per obtenir les seves conclusions, el treball ha examinat 4.974.977 ingressos hospitalaris i 70.405 certificats de defunció, subministrats pel programa PADRIS, tots anònims. El seu estudi desvela que el nombre d’infarts de miocardi per 100.000 habitants i el seu pronòstic han millorat en els últims trenta anys. També hi ha menys casos de mort sobtada, que han passat de ser el 40% de tots els infarts a ser el 15%, i s’ha incrementat la supervivència, fins al 95%, entre els pacients que arriben a l’hospital. Tanmateix, en els darrers 10 anys no s’han produït millores en aquests indicadors.

En aquest sentit, en la població de 35 a 74 anys de Girona, la incidència de l’infart de miocardi ha baixat un 1% anual en dones i un 4% en homes entre els anys 1990 i 2019, mentre que la letalitat, el percentatge de morts 28 dies després de patir-ne un, s’ha estancat en el 15% els darrers deu anys.

Un altre dels factors que ha tingut una variació positiva és la mortalitat entre les dones que pateixen un infart. Si fa trenta anys el mateix grup REGICOR va establir que tenien un risc més gran de morir en la fase aguda que els homes tot i tenir una incidència de la patologia tres vegades més petita, ara la diferència ha desaparegut. Ho explica la Dra. Irene Román, professora de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya i investigadora del grup REGICOR i de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central, que apunta que “afortunadament, aquella nota d’atenció dels anys 90 ha fet que actualment aquesta diferència hagi quedat corregida i que l’oportunitat de supervivència sigui similar en homes com en dones”.

Els autors de l’estudi consideren que aquests resultats són molt rellevants per a la planificació sanitària. El Dr. Isaac Subirana, un dels seus autors i cap d’estadística del grup REGICOR, destaca que cal “buscar estratègies que facilitin el monitoratge constant de la magnitud del problema de l’infart de miocardi, que encara és la principal causa individual de mort i despesa sanitària al món”. En aquest sentit, ha deixat clar que “la planificació sanitària s’ha de fonamentar en dades objectives que es puguin obtenir anualment, de tal manera que sigui possible analitzar-ne les tendències al llarg del temps”.

Les polítiques públiques de prevenció, promovent estratègies de salut a través dels estils de vida saludables i l’educació sanitària per aprendre què fer en cas d’un infart de miocardi, també entre els infants, són importants per continuar reduint el nombre de morts per aquesta patologia. Com recorda el Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l’estudi i coordinador del grup de recerca REGICOR, “ningú neix predestinat a patir un infart. El risc de partir-lo és en part genètic, un 50%, i en part depèn dels estils de vida (activitat física, dieta, tabac i sobrepès)”. “La prova és que sabem que malgrat tenir un cert risc genètic en la població, podem reduir la incidència de l’infart. Reduint-ne la incidència, reduirem també els lamentables casos de mort sobtada. És difícil trobar algú que no conegui algun cas de mort sobtada en familiars, amics o coneguts”, afegeix.

Una d'elles està relacionada amb les malalties del cor, segons l'estudi CARGENCORS, en el qual hi han participat professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular del centre i de l'atenció primària de l'ICS a Girona El treball ha permès trobar una associació important de noves variants genètiques relacionades anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi, la inflamació, amb la gravetat de la COVID-19 en més de 3.000 pacients COVID-19 de l'àrea de Girona i Barcelona

L’estudi CARGENCORS (CARdiovascular GENetic risk score for Risk Stratification of patients positives for SARS-CoV-2 (COVID-19) virus) ha permès establir una relació directa entre alguns dels factors genètics que augmenten el risc de les malalties del cor i la gravetat de la COVID-19. El treball, que publica el Journal of Medical Virology, marca un pas més cap a la comprensió dels mecanismes de la gravetat de la COVID-19 a través de susceptibilitat a les malalties del cor.

Entre els investigadors que han liderat l’estudi hi ha professionals de la Unitat de Genètica Cardiovascular de l’Hospital Trueta, com el doctor Ramon Brugada, cap del Servei de Cardiologia del centre i investigador de l’IDIGBI. “Durant la pandèmia vam recollir mostres de pacients afectats de COVID-19 de l’àrea gironina amb l'objectiu de fer els estudis genètics pertinents al laboratori de diagnosi de genètica cardiovascular”, explica en referència a les funcions realitzades. El resultat de l’estudi, afegeix Brugada, “ajudarà a identificar aquells pacients que, des del punt de vista de la seva base genètica, poden patir un quadre simptomàtic més greu si contrauen el virus i, a partir d’aquesta identificació, poder-los tractar d’una manera més intensiva.”

També hi han participat professionals vinculats a la Unitat de Suport a la Recerca Clínica d'Atenció Primària de Girona, coordinada per doctor Rafael Ramos i emmarcada a l'IDIAP Jordi Gol. 

Al treball de laboratori, s’hi afegeix la participació activa en el disseny de l’estudi, que es va posar en marxa durant les primeres setmanes de la pandèmia i va aconseguir reclutar més de 3.000 pacients COVID-19 d’entre 35 i 74 anys, abans de l’inici de la vacunació, entre els anys 2020 i 2021. Aproximadament, la meitat d'aquests pacients van ser de l’àrea de Girona, procedents de centres d’atenció primària i del propi hospital. Una part eren persones que havien patit una COVID-19 greu, és a dir, havien necessitat hospitalització i teràpia amb oxigen. La resta eren controls, pacients infectats asimptomàtics, o amb símptomes lleus o moderats tractats a casa.

CARGENCORS també ha estat liderat per investigadors de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, de la Universitat de Girona, de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), de l’IDIAP Jordi Gol, i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

COVID-19 i complicacions cardiovasculars

Es coneix de forma precisa els mecanismes que usa el virus que causa la COVID-19, el SARS-CoV-2, per entrar a les cèl·lules de l’hoste, així com la seva capacitat per provocar complicacions cardiovasculars, trombòtiques i una síndrome hiperinflamatòria. Tanmateix, els mecanismes implicats en la gravetat de la malaltia continuen sense entendre’s del tot. Tal com ha explicat el Dr. Jaume Marrugat, coordinador i investigador principal de l’estudi i del grup REGICOR (Registre Gironí del Cor) de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, “des de l’inici de la pandèmia sabíem que els pacients amb COVID-19 amb factors de risc cardiovasculars preexistents, com ara l'edat avançada, el sexe masculí, la hipertensió, l'obesitat, la diabetis, o amb una malaltia cardiovascular manifesta, tenien un risc més elevat de patir una COVID-19 greu. Tot això ens va fer pensar a analitzar quin paper jugaven les variants genètiques que ja s’havien relacionat anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi i la inflamació, sobre la gravetat de la malaltia”.

A la primera fase de l’estudi es van identificar catorze noves variants genètiques associades amb la gravetat de la COVID-19. A més, es van confirmar vuit variants ja descrites prèviament, relacionades amb la infectivitat i la gravetat de la COVID-19. A la metaanàlisi de les tres cohorts (CARGENCORS, SCORUGE, UK Biobank), es va confirmar l'associació de quatre variants relacionades amb dos gens relacionats amb la infectivitat (ACE2 i TMPRSS2) i la gravetat de la malaltia. A més, també es va establir per primera vegada la importància d’una variant relacionada prèviament amb les malalties del cor. Es troba a la regió genòmica entre els gens VAMP5 i VAMP8, tots dos implicats en múltiples processos relacionats amb el tràfic de vesícules, incloent-hi l'alliberament de citocines (factors inflamatoris) i la fagocitosi (l’acció d’algunes cèl·lules de la sang d’empassar-se gèrmens i materials potencialment nocius). Estudis anteriors ja havien relacionat aquesta variant amb els nivells d'IL-6 i la incidència de malalties del cor.

En aquest sentit, els resultats de CARGENCORS destaquen la influència de la variació genètica en la gravetat de la COVID-19. Les persones que tenien un sol al·lel de risc d’alguna d’aquestes variants, presentaven un augment d’entre el 10-60% en la probabilitat de desenvolupar la malaltia greu. Com afirma la Dra. Irene Román Dégano, co-investigadora principal de l’estudi i autora del treball, “aquest estudi destaca la necessitat de continuar explorant els factors genètics a la gravetat de la COVID-19 i presenta possibles candidats per a futures puntuacions de risc genètic per a l'estratificació del risc, que podrien guiar el cribratge, el reforç de la vacuna, o la priorització de pacients per rebre noves teràpies.

En el treball també hi ha col·laborat els serveis de Medicina Intensiva, de Malalties Infeccioses, de Medicina Interna i de Cardiologia de l’Hospital del Mar, així com del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES), del CIBER de Malalties Rares (CIBERER), i del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC).

1  2 3  4

Foto1: Equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI).

Foto2: Equip de la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol).

Foto3: Grup REGICOR, coordinat pel Dr. Jaume Marrugat a l´Institut de Recerca de l´Hospital del Mar.

Foto4: Equip de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

 

La plataforma de l’Instituto de Salud Carlos III té per objectiu dinamitzar de forma efectiva la transferència dels resultats de la recerca a la pràctica clínica i al mercat La Xarxa gironina es converteix en una Unitat dins d’aquesta plataforma, coordinada per l’IDIBGI, fet que s’acompanya d’un programa específic per fomentar la innovació entre les institucions adherides

La Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines ha estat seleccionada per incorporar-se a la plataforma estatal d’innovació ITEMAS de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). La plataforma dinamitza i acompanya la transferència de la recerca al Sistema Nacional de Salut, per tal de beneficiar els pacients.

Un avantatge destacat de la Xarxa per a l'accés a la plataforma rau en el fet que ja estava establerta prèviament, impulsada per la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (FHOCG). La Xarxa es composa per 13 entitats de tot el territori, que uneixen esforços per a promoure la transferència del coneixement al sector productiu.

Ara, la Xarxa gironina ha aconseguit constituir-se com a Unitat de Suport a la Innovació a la regió de Girona dins la plataforma ITEMAS, coordinada per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). Aquesta participació, pel període 2024-2026, s’acompanya d’una ajuda de 258.000 euros per impulsar un programa que fomenti i consolidi la innovació entre les institucions participants.

El programa abordarà diverses àrees clau per promoure la innovació en el sector de la salut. D’una banda, s’impulsarà formació específica destinada als professionals sanitaris i investigadors, per a garantir que estiguin equipats amb les eines i coneixements necessaris. En segon lloc, es buscarà enfortir les connexions entre el món de la recerca i el sector empresarial, la societat civil i les administracions públiques, amb l'objectiu de trobar noves oportunitats d'innovació i assegurar la transferència efectiva de resultats a aplicacions pràctiques.

Un altre aspecte clau del programa serà l’anàlisi interna de les capacitats, oportunitats i projectes innovadors en el marc de la xarxa per oferir-los suport i acompanyament en el procés de transferència al mercat. A més, s'establirà un programa d'ajuts econòmics per a reconèixer i impulsar les millors iniciatives innovadores. Finalment, es posarà èmfasi en la comunicació i divulgació per transmetre a la societat l'impacte positiu que tenen les innovacions generades en el sistema sanitari i en el benestar dels pacients.

“Estem molt contents de participar a la plataforma ITEMAS, un fet que ajudarà a consolidar la Xarxa i a continuar impulsant la transferència de la recerca biomèdica al mercat productiu, beneficiant finalment a la societat”, explica la Dra. Marga Nadal, directora de l’IDIBGI. Per la seva banda, Neus Domènech, responsable d’innovació de la FHOCG i impulsora de la Xarxa, posa èmfasi en què “per ser una iniciativa impulsada el 2021 en un context post pandèmic i després de mesos de treball i col·laboració entre institucions, és una satisfacció haver aconseguit aquesta resolució i, per tant, un impuls a la consolidació i futur de la Xarxa”.

La Unitat de l’ITEMAS està coordinada per l’IDIBGI i també està integrada per l’Hospital Dr. Josep Trueta – Institut Català de la Salut (ICS) Girona, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (IAS), la Universitat de Girona (UdG), la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa (FHOCG), la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS), la Fundació Salut Empordà (FSE), Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), Albera Salut i l’Hospital de Campdevànol. També podran participar al programa la Clínica Girona i la Clínica Bofill, membres de la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines, i amb el suport institucional de la Regió Sanitària de Girona.

Avui s’ha donat el tret de sortida de la Unitat ITEMAS en un acte amb representants d’aquestes institucions a la Sala d’Actes de l’Hospital Santa Caterina (IAS), al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. L’acte ha comptat amb la intervenció del coordinador d’ITEMAS a Catalunya, Lluís Blanch, director de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).

La Plataforma de Dinamització i Innovació de les Capacitats Industrials del Sistema Nacional de Salut (ITEMAS) és una de les plataformes de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) com a suport a la R+D+i en Biomedicina i Ciències de la Salut. Pel període 2024-2026, la plataforma ITEMAS es composa de 26 unitats repartides per tot el territori espanyol.

 

Les dues unitats de recerca clínica de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) s’han adherit a la Unitat d’Investigació Clínica en Assaigs Clínic (UICEC) de l’IDIBELL com a membre de la Plataforma de Suport a la Recerca Clínica de l’Instituto de Salud Carlos III (Spanish Clinical Research Network, SCReN).

L’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge han renovat la seva participació a aquesta plataforma de l’ISCIII, essent una de les 27 unitats de suport a la recerca clínica que conformen la plataforma de l’ISCIII a tot el territori de l’estat espanyol durant el període 2024-2026. Com a novetat, la UICEC IDIBELL incorpora en aquesta ocasió les dues Unitats de Recerca Clínica de l’IDIBGI com a unitat associada.

L’IDIBGI actua com a gestora de la recerca clínica que es duu a terme als centres sanitaris de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta – Institut Català de la Salut Girona, Hospital Santa Caterina – Institut d’Assistència Sanitària i Institut Català d’Oncologia Girona (ICO).

En total, a l’IDIBGI hi ha 30 persones dedicades al suport de la recerca clínica, distribuïdes en dues unitats:

• La Unitat de Recerca Clínica (UREC) que dona suport als assaigs clínics de l’ICS Girona i l’IAS.
• La Unitat d’Investigació Clínica (UIC), que dona suport als assaigs clínics de l’ICO Girona.

El passat 14 de desembre de 2023 es va celebrar en l’entorn del Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols la 1a Jornada de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Sant Feliu de Guíxols que, sota el lema “Fem-ho possible!”, tenia l'objectiu de promoure una recerca de qualitat i amb una visió transformadora i innovadora de l’equip. Estructurada en dues taules i tres ponències amb docents interns i externs de prestigi, la jornada es va desenvolupar durant tot el matí, partipant més d’un centenar de professionals de l’EAP.

La Taula Inaugural va comptar amb la presència de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, la directora de l’EAP Sant Feliu de Guíxols, Raquel Tena i la responsable de Processos i Continuïtat d'Atenció Primària (AP) i a la Comunitat de la Direcció d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) – Institut d’Atenció Sanitària (IAS) Girona, Antònia Sabench.

En la seva ponència inaugural, “Estem motivats per a fer recerca?” la referent de recerca de l'EAP, la metgessa de família Carme Jarca, va presentar l’evolució de la recerca a l’EAP en els darrers 9 mesos. Després d’una avaluació inicial personalitzada de cada categoria professional va construir un pla de recerca motivador per a l’equip. Com a resultat finalitza l’any 2023 amb una participació de 22 comunicacions a jornades i congressos, alguna amb premi, la participació a l’assaig multicèntric nacional SCOUT que valora 3 fàrmacs recomanats en infeccions del tracte urinari no complicades en dones i culmina amb l’actual jornada de R+D+I dedicada especialment als residents de Medicina Familiar i Comunitària i als tutors docents de l’EAP.

La primera taula, titulada “Construïm un equip d’Atenció Primària des de la visió R+D+I” i moderada per la doctora Isabel Legazpi, la coordinadora docent de l’EAP, va incloure a més a més de representants de varies categories professionals de l’EAP, a Letícia Troyano, metgessa de família i tècnic de recerca de la Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Girona ICS i a Laura Serrano, pacient i regidora de Salut de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Cadascú va expressar la seva visió envers el tema i en conjunt van concloure que per la transformació de l’actual sistema d’Atenció Primària cal treballar a tots els nivells en clau de R+D+I, un camí emocionant, que ens permet créixer com a equip més forts cap a nous horitzons i paradigmes, generar coneixement i avenços socials en forma de qualitat de vida i salut per a tots els usuaris.
Des de la Universitat Southern de Dinamarca, a on desenvolupa actualment la seva activitat com a “lektor”, Carles Llor, metge de família i coordinador del GRIP de l’IDIAP Jordi Gol, va presentar la primera ponència on-line “Malalties Infeccioses en Atenció Primària: una mirada al futur”. Llor va explicar la seva trajectòria en recerca, destacant els recents projectes com HAPPY PATIENT i SCOUT i la seva visió transformadora i innovadora en el camp de malalties infeccioses a nivell europeu, nacional i català, convidar-nos a col·laborar activament en projectes de recerca.

Durant la pausa es van poder visualitzar totes les 22 comunicacions realitzades per l’equip durant l’any 2023 mitjançant pantalla digital i codis QR.

La segona ponència, també via online des de Madrid a través d'AulaVirtualSanitaria.es “El futur està aquí - Intel·ligència Artificial (IA) i les seves futures aplicacions en Atenció Primària” en la qual Eduardo Tornos i Eva Añón, experts en el tema, van presentar a l’equip d’una forma dinàmica i interactiva eines actuals d’IA útils per la nostra activitat diària, exposant les seves limitacions, així com les perspectives de futur immediates de la IA i la transformació secundària de l’Aatenció Primària.

La següent taula, “Fórmules d’èxit de la R+D+I en xarxa pel futur de l’APm” va debutar amb la intervenció on-line des de Barcelona de Francesc Xavier Cos que va presentar l’Oficina de Suport a la Innovació i Recerca (OSIR) i el seu paper com a eix fonamental de coordinació en el ecosistema català per a promoure la recerca i la innovació en salut, la gestió del coneixement i fer xarxa d’innovació amb altres entitats de recerca a nivell nacional i internacional (EIT Health). A continuació, Rafel Ramos, cap de  la Unitat de Suport a la Recerca (USR) IDIAP Jordi Gol de Girona va donar detalls sobre la intensa activitat de la seva unitat i la tasca de suport que ofereix a tots els professionals d’AP del territori gironí, insistint sobre la importància de la transferència de coneixement obtingut mitjançant la recerca a la nostra societat i el rol actual i en el futur del Campus Salut de la Universitat de Girona. Va donar detalls de varis projectes d’èxit del nostre territori com per exemple el REGICOR, ODISEA i HELENA. Tot això, per a motivar a l’equip de professionals de Sant Feliu de Guíxols per a trobar i prioritzar aquelles temes d’interès del seu entorn arran dels quals dissenyar projectes de recerca de qualitat i amb resultats transferibles als nostres usuaris.

Carmen Andreu, coordinadora de Recerca i Innovació del Serveis de Salut Integrats de Baix Empordà (SSIBE) va explicar les estratègies en recerca de la seva empresa i els projectes actuals que porten a terme. Pel que fa la innovació va donar detalls de “L’Espai Pro-beta”, un laboratori de transformació des d’on treballen amb els projectes d’innovació que formen part de la Xarxa d’Innovació en Salut de les Comarques Gironines (XISCG). Envers el tema de noves tecnologies i a IA la doctora va emfatitzar la importància de les dades en el mon de la IA i que actualment des del SSIBE s’estan plantejant oferir-se a les empreses com a camp de proves per noves tecnologies aplicables en salut. Va finalitzar la seva intervenció motivant l’equip a fer recerca basada en un bon pla estratègic així com treballar en xarxa, la clau d’èxit dels processos de R+D+I.

La tècnic de recerca Aïna Fuster de la USR Catalunya Central, farmacòlega especialitzada en salut digital, va explicar la trajectòria de la seva unitat coordinada per Josep Vidal-Alaball, un model de d’èxit de recerca i innovació a l’ICS. Com a eixos principals de la seva activitat ells prioritzen la formació intensiva en recerca dels residents e Medicina Familiar i Comunitària i Infermeria Comunitària des del primer any, mitjançant un curs immersiu intensiu, seguit d’un acompanyament proper durant tot el seu procés formatiu, promovent la paricipacio a congressos amb comunicacions de qualitat i la presentació del projecte final de l’especialitat amb resultats aplicables. Per l’altra banda potencien els doctorats i tutoritzen treballs de final de grau de medicina i per tant posicionen la recerca en AP des de la carrera de Medicina.

El Comitè Organitzador està satisfet amb els resultats obtinguts i l‘èxit de la jornada i molt agraït a tots els convidats externs per la seva participació, col·laboració i suport. Creu que s’ha donat un pas important per a motivar a tot l’equip per a fer més recerca de qualitat, per obrir nous horitzons amb visió de R+D+I i sobretot per fer xarxa amb altres institucions i entitats.
La jornada de R+D+I de l’equip, amb una cadència bianual, tindrà la propera edició al novembre 2025 quan esperen presentar resultats rellevants i transferibles a la societat així com poder gaudir de la participació d’altres professionals externs, inclòs pacients i empreses innovadores col·laboradores