Servei de Cirurgia Cardíaca

Aquesta pròtesi pot superar els vint anys de vida funcional i permet allargar considerablement els terminis per a una segona intervenció de substitució si és necessàriaEl Trueta, que ha estat el primer centre hospitalari de Catalunya a implantar aquest nou tipus de pròtesi, realitza cada any entre 20 i 30 cirurgies propícies al seu ús

 

El Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha començat a implantar un nou tipus de pròtesi valvular per als pacients amb patologia mitral. Es tracta d’una pròtesi realitzada amb teixit biològic, en aquest cas d’origen boví, i que porta un tractament denominat RESILIA que hi confereix una durabilitat molt superior a les pròtesis biològiques que hi ha actualment. En aquest sentit, la nova pròtesi pot arribar a tenir una vida funcional superior als vint anys, quan la mitjana fins ara s’ha situat entre els 12 i els 15 anys.

El Trueta ha estat el primer centre hospitalari català a implantar aquesta nova pròtesi biològica valvular, la qual incorpora una tecnologia que redueix la degeneració del teixit biològic. Precisament, l’augment de la durabilitat fa que sigui especialment beneficiosa en persones joves i de mitjana edat amb patologia mitral, ja que permet allargar el període previst per a una segona intervenció de substitució, si escau.

“Fins ara, a aquests pacients se’ls acostumava a implantar pròtesis mecàniques que, teòricament, no haurien de necessitar una reintervenció, ni recanvi, donat que el fet que estiguin compostes per materials com el carbó pirolític evita una degeneració que pugui ser significativa amb el pas dels anys. Per contra, requereixen que el pacient hagi de seguir un tractament anticoagulant continuat per evitar la formació de coàguls sanguinis. Un tractament que, generalment, només és necessari administrar-lo durant 3 mesos quan s’implanten pròtesis fabricades amb teixit biològic, i que després es pot retirar”, explica el doctor Pablo Álvarez, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca del Trueta.

Precisament, el fet de no requerir medicació anticoagulant també suposa un avantatge significatiu en persones d’edat avançada, moltes de les quals ja segueixen algun altre tipus de tractament farmacològic amb el qual el tractament anticoagulant pot interferir. A més, és necessari un control estricte de la dosificació per evitar un augment del risc de sagnat en aquesta població, i també per evitar la infradosificació que podria provocar la formació de trombes sanguinis.

El Servei de Cirurgia Cardíaca del Trueta va realitzar la primera intervenció utilitzant la nova pròtesi valvular mitral el passat 29 de gener i la previsió és ampliar la xifra al llarg de 2025. En aquest sentit, el Servei fa anualment entre 20 i 30 cirurgies propícies a la implantació d’aquest nou model.

La pròtesi s'implanta al quiròfan, una vegada s’han fet els estudis preoperatoris al pacient. Durant la intervenció, se’l connecta a una màquina de circulació extracorpòria, que manté el flux de sang oxigenada, mentre el cor es deté temporalment per retirar la vàlvula mitral afectada i suturar la pròtesi en el seu lloc. Finalment, es restableix la circulació i es comprova el funcionament correcte de la pròtesi. Posteriorment a l’operació, el temps d’hospitalització se situa entre els quatre i set dies i, després, s’estableix un calendari de seguiment del pacient per part dels professionals del Servei de Cirurgia Cardíaca.

 

La patologia mitral

La patologia mitral engloba defectes en l’obertura i/o el tancament de la vàlvula mitral, la qual cosa fa que la sang no flueixi de forma correcta a través de les diferents cavitats del cor. Això redueix l'eficiència del bombament del cor i pot provocar símptomes greus per qui la pateix, com cansament excessiu, palpitacions o retenció de líquids. La cirurgia s’erigeix en una de les principals alternatives de tractament.

El Servei de Cirurgia Cardíaca del Trueta és l’encarregat de fer aquest tipus d’intervencions. Actualment, disposa d’un equip de professionals format per cinc cirurgians cardíacs, dos perfusionistes (professionals especialitzats a operar la màquina de circulació extracorpòria), set instrumentistes de quiròfan i anestesistes amb especialització cardíaca. L’Equip, que està adscrit com a servei estès de Cirurgia Cardíaca vinculat a l'Hospital Universitari Germans Trias de Badalona, ha adquirit cada vegada més autonomia per tal d’assumir gairebé tota la cartera de cirurgia cardíaca d’alta complexitat en adults.

Es va començar a fer el 2018, i va ser el primer hospital de l’ICS a oferir-lo a la seva cartera de serveis i el segon de Catalunya Aquest procediment, que duu a terme el Servei de Cirurgia Cardíaca, pot fer desaparèixer les arrítmies fins a un 80 % dels casos al cap de cinc anys de l’operació S’aplica a determinats pacients que pateixen una altra patologia cardíaca per la qual s’han de sotmetre a una intervenció. D’aquesta manera es resolen les patologies de manera conjunta en un sol acte quirúrgic

El Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ja ha dut a terme 80 procediments d’ablació quirúrgica per corregir les fibril·lacions auriculars, que és el tipus d’arrítmia cardíaca més habitual. Aquesta intervenció, tot i ser més invasiva respecte altres alternatives, s’ha mostrat molt efectiva, ja que, segons indiquen els estudis, pot fer desaparèixer l’arrítmia fins al 80 % dels casos al cap de cinc anys de la cirurgia. L’ablació quirúrgica va dirigida a pacients que, tot i seguir un tractament farmacològic, pateixen arrítmies freqüents unides a altres patologies cardíaques. Per aquesta raó, la intervenció es fa coincidint amb una altra cirurgia del cor, com poden ser les valvulopaties, els aneurismes d’aorta ascendent o la patologia coronària.

La incidència de fibril·lació auricular s’incrementa amb l’edat (sobretot a partir dels 50 anys) i la presència d’altres factors de risc, com la hipertensió arterial. També pot aparèixer en el context d’una altra patologia cardíaca i pot desencadenar una embòlia o un ictus. Tot i que es pot tractar mitjançant procediments mínimament invasius, l’ablació quirúrgica de la fibril·lació auricular s’ha mostrat més efectiva. Al Trueta, aquest procediment va començar a oferir-se a la cartera de serveis el 2018, i va ser el primer hospital de l’ICS i el segon de català a dur-lo a terme, després de l’Hospital Clínic de Barcelona. Des de llavors, el Servei de Cirurgia Cardíaca del centre l’ha anat consolidant dins la seva cartera assistencial, i ha passat de vuit intervencions durant l’any d’inici a les setze dutes a terme el 2023. La progressió es manté aquest 2024, ja que durant els sis primers mesos ja s’han fet nou intervencions.

El conjunt de tècniques emprades en l’ablació de la fibril·lació auricular van des d’ablacions senzilles fins al procediment complet MAZE IV. Es basen en l’ús d’un dispositiu que emet calor per radiofreqüència i fred per crioablació. Mitjançant aquest dispositiu, el cirurgià o cirurgiana fa talls precisos a les cavitats superiors del cor (aurícules) per tal de crear un patró de teixit cicatricial, el qual bloqueja els senyals elèctrics erronis que causen els batecs irregulars. El procediment es pot fer a la vegada que es duu a terme una altra cirurgia cardíaca.

Per valorar els pacients que poden beneficiar-se d’aquest tractament, s’estudien prèviament determinats factors, com la durada de les arrítmies, l’estat general del cor i la presència d’altres patologies. Els resultats obtinguts pel que fa a la desaparició de la fibril·lació auricular a mitjà termini, que pot arribar al 80 % dels casos, reforça la voluntat del Servei de Cirurgia Cardíaca del Trueta de seguir progressant amb aquest procediment.  

«Els beneficis que experimenta el pacient és una millora de la qualitat de vida pel fet de deixar de patir la sensació de tenir una arrítmia cardíaca, a banda de les conseqüències que provoquen aquests episodis, com ingressos hospitalaris per complicacions», explica Concepció Pradas, cirurgiana cardiovascular de l’Hospital Trueta.  

Evolució constant del Servei de Cirurgia Cardíaca del Trueta
Tractaments com l’ablació quirúrgica de la fibril·lació auricular reflecteixen el progressiu increment de l’activitat d’aquesta especialitat al centre gironí, així com la capacitat per dur a terme procediments complexos. L’evolució del Servei, adscrit com a Servei estès de Cirurgia Cardíaca vinculat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, ha permès consolidar l’equip quirúrgic per assumir intervencions de més complexitat, tot i que que la cirurgia d’alta complexitat i la patologia urgent d’aorta es deriva al centre badaloní. De fet, el Trueta disposa actualment d’un equip de professionals propi, format per cinc cirurgians cardíacs, dos perfusionistes (professionals d’infermeria que s’encarreguen de la màquina de circulació extracorpòria durant l’operació), set infermeres instrumentistes de quiròfan i anestesistes amb especialització cardíaca. "En els últims anys hem fiançat l’equip per fer des de les intervencions més habituals a assumir una cartera assistencial cada cop més àmplia", exposa Pablo Álvarez, cirurgià cardiovascular i cap de secció del servei a Girona.

La progressió també s’observa amb la xifra total d’intervencions quirúrgiques anuals dutes a terme. L’any 2023, el servei va superar les 200 operacions (210), un 13 % més respecte al 2022 (186). Pel que fa al 2024, s’estima que se’n mantingui l’increment, ja que fins al 30 de maig es compatibilitzaven 112 operacions.
 

     

Fotos. Intervenció a càrrec dels professionals del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Trueta que inclou un procediment d'ablació quirúrgica per corregir fibril·lacions auriculars.