Hospital Josep Trueta

Un total de 55 centres de salut de la Regió Sanitària de Girona, tots gestionats per l’Institut Català de la Salut i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), s’afegiran a la campanya de recollida d’aliments Gran Recapte, organitzada pel Banc dels Aliments. Es tracta de 38 centres d’atenció primària, 4 consultoris locals, 8 centres de salut mental, el Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Hospital Santa Caterina, Centre Sociosanitari La República, edifici Els Til·lers), l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta de Girona, i el Centre d’Especialitats Güell. Al Trueta, la iniciativa també ha estat seguida per l’Institut Català d’Oncologia, el Banc de Sang i de Teixits, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, totes elles institucions que treballen en el mateix edifici hospitalari.

A diferència de la campanya del Banc dels Aliments, en els centres de salut els dies de recollida d’aliments seran el 28 i el 29 de novembre, és a dir, començarà un dia abans. La recollida als centres de salut està oberta a tota la ciutadania. Per això, els punts de recollida s’ubicaran a les oficines d’atenció al ciutadà i als punts d’informació dels diferents centres. L’adhesió de les institucions a la campanya s’ha organitzat en coordinació i col•laboració amb el Banc dels Aliments.

Les dues institucions, la Gerència Territorial Girona i l’IAS, que comparteixen gerència, s’han volgut afegir a la campanya per aprofitar l’extensa xarxa de centres de salut d’arreu del territori, de manera que es dóna cobertura a tota la Regió Sanitària i es garanteix la proximitat a la ciutadania. Aquesta campanya, a més, s’inclou dins de la línia estratègica del Projecte CIMS, de sinergies entre les dues institucions, que promou les accions conjuntes de l’ICS i de l’IAS dirigides a la participació ciutadana.


Relació de centres de salut de l’ICS i de l’IAS que recolliran aliments:

• Parc Hospitalari Martí i Julià (Hospital Santa Caterina, Centre Sociosanitari La República, edifici Els Til•lers).
• Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta (edifici principal i també edifici ICO)
• Centre d’Especialitats Güell
• CAP Bàscara
• CAP Besalú
• CAP Camprodon
• CAP Figueres
• CAP La Jonquera
• CAP Llançà
• CAP Olot
• CAP Ripoll
• CAP Roses
• CAP Vilafant
• CAP Arbúcies
• CAP Sant Hilari
• CAP Banyoles
• CAP Celrà
• CAP Anglès
• CAP Breda
• CAP Cassà de la Selva
• CAP Santa Clara (Girona)
• CAP Can Gibert del Pla (Girona)
• CAP Montilivi (Girona)
• CAP Vilaroja
• CAP Dr. Joan Vilaplana -Taialà (Girona)
• CAP Salt 1
• CAP Salt 2
• CAP Santa Coloma de Farners
• CAP Sarrià de Ter
• CAP Sils
• CAP Maçanet
• CAP Vidreres
• CAP Blanes 1
• CAP Blanes 2
• CAP Canet de Mar
• CAP Pineda de Mar
• CAP Sant Feliu de Guíxols
• CAP Tordera
• CAP Hostalric
• CAP Caldes de Malavella
• CAP Llagostera
• CL La Cellera
• CL Riudellots
• CL Bonmatí
• CL Quart
• CSM Alt Empordà (Figueres)
• CSM Baix Empordà (Platja d’Aro)
• CSM Garrotxa (Olot)
• CSM Santa Coloma/Selva Interior (Santa Coloma de Farners)
• CSM Gironès (Girona – Edifici Fòrum)
• CSM Ripoll
• CSM Blanes
• CAS Teresa Ferrer

Els centres de salut de l’ICS i de l’IAS han recollit prop de 4 tones d’aliments durant els dos dies en que s’han solidaritzat amb la campanya del Gran Recapte. Un total de 55 centres de salut de la Regió Sanitària de Girona es van afegir a la campanya organitzada pel Banc dels Aliments els dies 28 i 29 de novembre passats. En concret es tracta de 38 Centres d’Atenció Primària, 4 consultoris locals, 7 centres de salut mental, el Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Hospital Santa Caterina, Sociosanitari La República, edifici Els Til•lers), l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta de Girona, i el Centre d’Especialitats Güell. Al Trueta, la iniciativa també va ser seguida per l’Institut Català d’Oncologia, el Banc de Sang i de Teixits, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, totes elles institucions que treballen en el mateix edifici hospitalari.

Les dues institucions, que comparteixen gerència, es van voler afegir a la campanya per aprofitar l’extensa xarxa de centres de salut arreu del territori i la proximitat a la ciutadania. Aquesta campanya, a més, s’inclou dins de la línia estratègica del Projecte CIMS, d’aliances estratègiques entre les dues institucions, que promou les accions conjuntes de l’ICS i de l’IAS dirigides a la participació ciutadana.

L’IDIBGI (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona) ha presentat avui el nou projecte de reforma de l’edifici de la Mancomunitat 2, ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. A l’acte de presentació hi ha participat Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, que ha destacat que “aquest projecte és el més important dels set que s’han finançat en la darrera convocatòria dels Fons FEDER”. El director de l’IDIBGI, Albert Barberà, ha assenyalat la importància de les noves instal•lacions, ja que ajudaran a la internacionalització de la recerca feta a Catalunya i a que Girona es converteixi en un referent de la investigació biomèdica i de salut.

L’objectiu d’aquest nou projecte és disposar de nous espais per als investigadors, més adients per als projectes de recerca que està desenvolupant en l’actualitat i en un futur. En l’acte de presentació també han participat Carles Constante, director general de Planificació i Recerca en Salut de la Generalitat de Catalunya, Ramon Moreno, vicerector de Planificació, Innovació i Empresa de la Universitat de Girona, Joan profitós, president del Consell d’Administració de l’IAS, i Jaume Torramadé, alcalde de Salt.

El projecte inclou la rehabilitació d’un edifici ja existent i que estava en desús des de l’any 2009, que consta de 2 plantes i més de 1.700 m2, per habilitar-los com a laboratoris i serveis de suport a la recerca. També està prevista la creació d’un estabulari per a experimentació amb rates i ratolins, que serà el primer de les comarques gironines.

L’IDIBGI té un plantilla de 75 persones i agrupa més de 200 investigadors de diverses institucions de l’entorn: Universitat de Girona, ICS Hospital Universitari Josep Trueta, Institut d’Assistència Primària de l’ICS, Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Institut Català d’Oncologia (ICO), Institut de Diagnosi per Imatge (IDI). Les noves instal•lacions, que tindran una capacitat per a uns 50 equips de laboratori, també acolliran el Biobanc de l’IDIBGI. Unes innovacions que han de facilitar als investigadors IDIBGI fer una recerca de més qualitat i translacional per tal de fer front als reptes i els problemes científics i clínics de major transcendència i impacte.
 

La Malaltia de Parkinson serà l'eix de la nova taula rodona dins el Cicle de conferències sobre malalties neurodegeneratives, organitzat per l'Institut Català de la Salut (ICS) i l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) a Girona en el marc de la Marató de TV3. La nova xerrada, oberta a la ciutadania, tindrà lloc el proper dilluns 18 de novembre, a les 19h a l'Auditori Josep Irla de l'Edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona. La taula estarà integrada per professionals experts en aquesta malaltia i que hi treballen des de diferents camps. Comptarà amb la intervenció de David Genís, neuròleg de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, que parlarà de com i quan comença la malaltia i de les línies d’investigació actuals; Irene Bosch, fisioterapeuta de l’Hospital de Dia de Malalties Neurodegeneratives de l’IAS, que explicarà les millores que poden aconseguir els malalts amb la rehabilitació; Laura Fàbregas, psicòloga clínica del mateix hospital, que donarà pautes sobre com afrontar el diagnòstic; i Roser Roigé, presidenta de l’Associació Catalana per al Parkinson, que informarà sobre què fan i com poden ajudar les diferents fundacions i associacions de pacients i familiars d’ afectats.

2.000 persones afectades a la Regió Sanitària de Girona

La Malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa crònica i progressiva. Afecta al cervell i més concretament a les estructures encarregades del control i de la coordinació del moviment, així com del manteniment del to muscular i de la postura. La malaltia és deguda a la mort precoç de les neurones que fabriquen una substància química, anomenada dopamina, que és essencial per a què els moviments es realitzin de manera àgil, efectiva i harmònica. La malaltia és rara en persones menors de 40 anys i la seva incidència augmenta ràpidament a partir dels 60 anys. A Catalunya hi ha uns 20.000 malalts afectats i a la demarcació de Girona més de 2.000. És una malaltia que afecta més als homes que a les dones.

Els símptomes i tractament

Els símptomes més freqüents de la Malaltia de Parkinson són els tremolors (que predominen en repòs), la rigidesa muscular, l’alentiment dels moviments tant voluntaris com automàtics, la falta d'expressió de la cara, l’escriptura lenta i petita, la inclinació del tronc i el cap cap a davant amb els colzes i genolls encongits, la marxa lenta i arrossegant els peus, els passos ràpids i curts amb dificultat per parar-se, episodis de bloqueig al caminar, desequilibri i caigudes fàcils. També poden aparèixer altres símptomes tan variats com alteracions de la son, dolors musculars o articulars, cansament, restrenyiment, falta de control de l’orina, alteracions de l’estat d’ànim, sudoració i salivació excessiva, alteracions en la respiració i en la deglució, i alentiment de les funcions cognitives.

Tot i que és una malaltia coneguda des de fa molts anys, encara avui en dia se’n desconeixen les causes principals. És una malaltia heterogènia i que no es pot prevenir ni amb una alimentació, estil de vida o exercicis específics. L’inici de la malaltia és difícil d’identificar i diagnosticar perquè els símptomes són lleus i poc específics. De fet no sempre són permanents, sinó que hi ha fases de la malaltia, sobretot a l’inici, en què aquests episodis fluctuen.

La progressió de la malaltia és molt variable segons els pacients i encara que generalment evoluciona lentament, acaba afectant fins i tot les rutines diàries més bàsiques.

Existeixen i s’utilitzen diferents fàrmacs, algunes intervencions quirúrgiques i rehabilitació que permeten alleugerar els símptomes de la malaltia però sense poder, avui en dia, curar la malaltia.

La investigació és bàsica tant per arribar a conèixer les diferents causes de la malaltia i les maneres de prevenir-la, com per descobrir nous tractaments més eficaços i amb menys efectes adversos, i fins i tots fàrmacs o altres tractaments que puguin evitar la progressió de la malaltia i fins i tot pensar en la seva curació.

Implicació d’organitzacions i institucions

El cicle “Les malalties neurodegeneratives: què en sabem?, cap a on anem?” s’inclou dins de la línia estratègica del Projecte CIMS que promou les accions conjuntes de l’ICS i de l’IAS dirigides a la participació ciutadana. El programa es va estrenar amb la sessió celebrada dijous passat dedicada a l’Alzheimer i continuarà el 25 de novembre, amb una taula sobre l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i clourà el dia 28 de novembre, amb la sessió dedicada a l’esclerosi múltiple.

La prevalença de les malalties neurodegeneratives a la Regió Sanitària de Girona se situa entre el 12 i el 15 per cent en persones majors de 65 anys.

El proper dijous 14 de novembre, se celebrarà la primera sessió del cicle dedicat a les malalties neurodegeneratives, organitzat per l’Institut Català de la Salut a Girona (ICS), i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), amb motiu de la propera edició de la Marató de TV3. Aquesta primera taula, que tindrà lloc a l’Auditori Josep Irla, de la seu de la Generalitat a Girona, de set a nou del vespre, estarà centrada en la malaltia d’Alzheimer. Dirigida a la ciutadania, l’objectiu de la sessió és informar d’una forma molt amena tant dels aspectes científics com socials que implica la malaltia per a qui la pateix i per al cuidador. Per aquest motiu la taula està integrada per professionals que hi treballen des de diferents camps de la seva atenció. El neuròleg i coordinador de la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències de l’IAS (UVAMID), Secundino López Pousa, parlarà de com, quan i on comença la malaltia; la infermera i gestora de casos d’aquesta Unitat, M. Àngels Lacarra, abordarà el paper i la situació dels cuidadors de persones que pateixen Alzheimer; per la seva banda, el psicòleg clínic Jordi Llinàs, també professional d’aquesta Unitat especialitzada, abordarà l’impacte psicològic que rep una persona en ser diagnosticada d’Alzheimer, tot oferint solucions sobre què pot fer. Així mateix, hi participarà en representació de les associacions de familiars d’Alzheimer, la presidenta del Patronat Fundació Tutelar Fadesia, Maria Carme Folch, amb l’objectiu d’informar als assistents sobre què i com poden ajudar aquestes entitats als pacients i familiars. Com a cloenda, intervindrà en últim terme, el psiquiatre de la UVAMID, Joan Vilalta, que oferirà als presents una radiografia de les línies d’investigació que sobre la malaltia d’Alzheimer s’estan duent a terme en l’actualitat. Moderarà la sessió el neuròleg Lluís Ramió, del Servei de Neurologia de l’ICS Girona.

Els cuidadors de persones amb Alzheimer

En la malaltia d’Alzheimer cal prestar especial atenció al deteriorament progressiu de la memòria, quan de forma reiterada les persones que pateixen aquesta malaltia s'obliden dels esdeveniments recents al cap d'uns minuts. A partir dels 30 anys el cervell comença a envellir, les neurones disminueixen la seva grandària però no desapareixen, el nombre de sinapsis disminueix, el metabolisme cerebral es redueix (consumeix menys oxigen) i es fabriquen menys proteïnes intracerebrals. En canvi, en la malaltia d’Alzheimer, les neurones s'atrofien i després es moren.

Els pacients amb Alzheimer són grans depenents i majoritàriament estan cuidats en i per l’entorn familiar. El paper de cuidador és bàsic en la seva cura.

En general, els cuidadors passen per tres fases: una primera en què han d’acceptar i comprendre que el familiar està malalt i per tant també caldrà entendre’n els símptomes; una segona fase on la principal funció serà la d’oferir suport físic i psicològic al pacient, prioritzant que mantingui al màxim les activitats de la vida diària i l’autonomia en les activitats més bàsiques com la higiene, vestir-se, la mobilitat, etc.; i una tercera i final en què cal garantir l'auto-atenció física i psicològica dels cuidadors. La qualitat de vida dels cuidadors pot variar sobretot amb relació als símptomes psicològics i conductuals associats a la demència, així com aspectes específics dels cuidadors com tenir altres responsabilitats familiars i laborals, conviure o no amb el pacient, etc. La càrrega del cuidador està composta en un 60% per la percepció subjectiva de la malaltia i en un 40% per l'esforç físic i l'aïllament social, per l'estrès i la pressió emocional i pels sentiments de culpa.

Existeix un altre aspecte que sobrecarrega directament al cuidador i que sovint passa desapercebut, és el que s’anomena anosognòsia. Consisteix en la manca de consciència de malaltia i de la discapacitat que suposa (tant cognitiva, com física). El pacient no és conscient de les seves limitacions i creu estar sa. Per tant, pren decisions poc adequades i no fa correctament els tractaments, és incapaç de prioritzar les seves necessitats i presenta alteracions conductuals (apatia, desinhibició, irritabilitat, deliris i al•lucinacions). Tots aquests fets impliquen, per al cuidador, la necessitat d'una major supervisió i, per tant, un increment addicional de la càrrega (15% de la càrrega total). Per tot això, és fonamental que entre totes les organitzacions vinculades a l’atenció de malalts d'Alzheimer, tant els dipositius de salut especialitzats, com d’atenció primària i associacions de familiars de malalts valorin el suport que pot rebre un cuidador en la seva tasca de cuidar, amb l’objectiu d’establir les mesures oportunes per evitar que se’n ressenti la seva salut física i psicològica. En un article publicat aquest mateix 2013 a la Revista Medicina Clínica per col•laboradors de la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències de l’Institut d’Assistència Sanitària es va determinar que la prevalença global de l’anosognòsia és del 46,7% [un 28,4% (fase lleu), 64,6% (fase moderada) i 91,4% (fase avançada)]. En els pacients en fase lleu les variables predictores són l’apatia, la desinhibició i els trastorns motors.

Segons dades del Registre de Demències de Girona (ReDeGi), del Servei Català de la Salut, des que aquest es va posar en funcionament (2007) s’han registrat a la Regió Sanitària de Girona un total de 4.633 nous casos de demència, dels quals un 58,3%, són malalts d’Alzheimer. La mitjana de temps entre l’inici dels símptomes i el moment del diagnòstic és d’uns 2,4 anys, per aquest motiu, cal fer una especial atenció als signes d’alerta que es presenten en les primeres etapes ja que és només en aquestes fases quan les medicacions que es disposen fins al moment són més efectives.

El ciutadà, eix del Projecte CIMS

El cicle coorganitzat per l’ICS i l’IAS s’inclou dins de la línia estratègica del Projecte CIMS que promou les accions conjuntes d’ambdues organitzacions dirigides a la participació ciutadana. El programa consta de quatre sessions, dedicades a les malalties neurodegeneratives, més prevalents: l’Alzheimer (14 de novembre), el Parkinson (18 de novembre), l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) (25 de novembre) i l’Esclerosi Múltiple (28 de novembre). Tots els actes es faran a les 19h. A l'Auditori Josep Irla de la Generalitat. La prevalença de les malalties neurodegeneratives a la Regio Sanitària de Girona se situa entre el 12 i el 15 per cent en persones majors de 65 anys.